Ampliació de pressupost i termini dels ajuts per a la rehabilitació energètica en municipis de repte demogràfic
NOVETAT: en data 18 de març de 2024, s'ha publicat al BOE l'ampliació del pressupost per a Catalunya del Programa PREE 5000, així com l'ampliació del termini de sol·licituds fins al 31 de juliol.
El 28 de desembre de 2023 es va publicar al BOE el Reial Decret 1178/2023, pel qual es modifica, entre d’altres, el termini de presentació de sol·licituds per al Programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis de repte demogràfic (Programa PREE 5000).
Aquests ajuts estan destinats a actuacions per a la rehabilitació energètica d’edificis complets de qualsevol ús anteriors al 2007, ubicats en municipis de fins a 5.000 habitants, o disgregats de fins a 20.000 habitants amb totes les entitats menors de 5.000.
Recentment l’ICAEN va publicar l’ampliació de la dotació pressupostària d’aquest ajuts i ara, amb la nova modificació, s’amplia també el termini de presentació de sol·licituds fins al 31 de juliol de 2024, o quan s’esgoti el pressupost disponible.
El RD 1178/2023 també modifica els següents programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència:
· Programa d’ajuts per a la implantació d’instal·lacions d’energies renovables tèrmiques en diferents sectors de l’economia (RD 1124/2021, de 21 de desembre)
· Programa per a actuacions per a l'execució de diversos programes d'incentius lligats a l'autoconsum i a l'emmagatzematge, amb fonts d'energia renovable, i a la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial (RD 477/2021, de 29 de juny)
Malgrat això, atès el gran volum de peticions rebudes, no s’ha modificat la data límit per a la presentació de sol·licituds d’ajuts d’aquests dos programes, i per tant ja no s’admeten noves sol·licituds des del passat 31 de desembre de 2023.
Més informació
· Informació sobre la tramitació dels ajuts al web de l'ICAEN
· Anunci de la convocatòria (21.02.2022)
· Ampliació de pressupost (9.11.2023)
Presentació del llibre "Co-habitatge a Barcelona"
Presentació del llibre “Cohabitatge a Barcelona” co editat per l’Ajuntament de Barcelona i Actar.
Participen a l’acte Tomoko Sakamoto, arquitecta i co-editora de Cohabitatge a Barcelona, Joan Ramon Riera, el Comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Bugés, arquitecta i co-editora de Cohabitatge a Barcelona que introdueix alguns dels arquitectes autors de projectes construïts que es mostren al llibre: Joan Barba per Princesa49, Ernest Garriga membre de Lacol per La Balma, César Vivas per La Chalmeta, Diego Carrillo membre de Celobert per Cireres i Lis Figueres membre de La Mar d’arquitectes per la Xarxaire.
Després de la presentació dels projectes, debat moderat per Ricardo Devesa, arquitecte i co-editor de Cohabitatge Barcelona.
Inscriu-t'hi aquí
Convocatòria per a l’any 2024 dels ajuts per al foment de la protecció i millora del paisatge urbà a la ciutat de Barcelona
Els ajuts es regeixen per les bases reguladores publicades al BOPB del 7 de febrer de 2019, i compten amb una dotació pressupostària de 400.000 €.
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 15 de novembre de 2024, tot i que es podrà tancar en una data anterior o posterior en funció de les disponibilitats pressupostàries.
Actuacions d'interès patrimonial i restauració de comerços emblemàtics subvencionables:
1. Actuacions d'interès patrimonial
- Obres de restauració o rehabilitació en elements comuns d'edificis catalogats, dels elements de l’edifici amb interès patrimonial o de paisatge inclosos al catàleg de patrimoni o inventaris reconeguts per l’Ajuntament
- Obres en entorns d'edificis catalogats que permetin l’apreciació i dignificació dels edificis catalogats
2. Actuacions d'interès per conjunt
- Obres de recuperació dels elements propis del conjunt
- Recuperació de composicions malmeses o desaparegudes pròpies d’un conjunt arquitectònic
- Restauració conjunta de fronts de façana que formin part d’un conjunt
3. Intervenció en jardins d'interès històric paisatgístic
- Actuacions en jardins inclosos al Catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, destinades a la recuperació de les seves estructures compositives i els seus valors patrimonials.
4. Actuacions de conjunt de la Plaça Reial
- Obres de rehabilitació o restauració d’elements comuns perceptibles des de l’espai
col·lectiu i que estiguin contingudes en aquests casos: Obres de restauració de les façanes i porxos d’acord amb els criteris establerts en el Pla d’Acció de la Plaça Reial.
5. Locals històrics protegits (emblemàtics)
- Obres de restauració dels Locals inclosos al Pla Especial Urbanístic de Protecció de la Qualitat Urbana
6. Locals històrics no protegits
- Obres de restauració i renovació de la imatge exterior de locals comercials
7. Millora de la imatge exterior en locals comercials
- Obres de renovació de la imatge exterior de locals comercials
Actuacions de rehabilitació de parets mitgeres, cobertes verdes i naturalització subvencionables:
1. Mitgeres
- Rehabilitació de parets mitgeres visibles des de la via pública o espais col·lectius amb incorporació d’aïllament tèrmic i amb projecte d’integració arquitectònica
2. Cobertes verdes
- Transformació en superfície enjardinada d’un mínim del 50% de la superfície de la coberta, terrat o interior d’illa, o bé un mínim de 200 m2
- Implantació d’horts urbans amb un mínim de 50 m2 de superfície
- Rehabilitació de cobertes enjardinades existents
3. Naturalització i permeabilització de tanques cegues
- Permeabilització de tanques cegues i el seu tractament vegetal
4. Espais lliures d'edificació
- Eliminació de paviments en solars edificats que continguin espai lliure d’edificació pavimentat, prèvia presentació de projecte d’enjardinament
- Intervencions en tanques cegues que esdevinguin permeables i calades, permetent la visió entre l’interior i l’exterior
Per a més informació, podeu consultar l'Anunci publicat al BOPB el 16 de gener 2024.
El Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 analitzarà la capacitat de l’arquitectura per transformar la realitat a través del temps
El Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que se celebrarà a Barcelona el 2026, presentarà al món sis línies de recerca sobre la capacitat de transformació de la realitat a través de l'arquitectura. Aquest és l'objectiu ambiciós de 'Becoming. Architectures for a planet in transition', la proposta guanyadora del concurs inèdit per al comissariat del Congrés Mundial, que es va fer públic al desembre i de la qual són autors els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala.
Amb una àmplia trajectòria professional i investigadora, els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranat la proposta en un acte institucional, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha comptat amb les intervencions de la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella Farré; la vicepresidenta de la regió I de la UIA, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera Ferran; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.
Investigació i praxis arquitectònica
El projecte se centrarà en la investigació a través del projecte arquitectònic i tindrà com a eix temàtic el temps, entès com a esdevenir, és a dir, com a vector de canvi i transició. El lema principal 'Becoming' es declinarà en sis línies de recerca, que seran liderades pels comissaris al costat d'un extens i internacional grup de col·laboradors convidats, i les conclusions de les quals seran exposades al llarg del Congrés, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026. Tal com ha explicat l'equip: “Els gestos de l'esdevenir són curosos, atents i solidaris i comporten interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles i obertes perspectives”.
Aquestes seran les sis línies d’investigació, que incorporen elements tan vinculats a l’actualitat com la circularitat o la interdependència:
1. BECOMING BEYOND-HUMAN
Com podem estimular una major consciència i acció per cuidar de la coexistència planetària humana i no humana?
2. BECOMING ATTUNED
Quines formes de significat, ètica i estètica podem incorporar en la nostra pràctica professional diària?
3. BECOMING EMBODIED
Com podem incorporar els nostres valors i desitjos en la transició de la matèria a la bellesa constructiva?
4. BECOMING INTERDEPENDENT
Com podem incloure el conflicte, l’empatia, la solidaritat i les cures com a factors clau per millorar les relaciones interpersonals i cíviques?
5. BECOMING HYPER-CONSCIOUS
Quines eines i accions hem d’emprendre per adquirir una hiper-consciència del nostre territori i poder així catalitzar canvis en les nostres formes de viure?
6. BECOMING CIRCULAR
Quina serà la forma de producció i reproducció territorial tenint en compte les polítiques post-extractivistes i de proximitat de la circularitat?
Barcelona com a laboratori d’investigació arquitectònica
Barcelona, juntament amb possibles extensions en altres entorns, es convertirà en un laboratori de recerca arquitectònica amb l'objectiu que el Congrés no sigui només de la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d'arquitectes, sinó que, de les seves conclusions, se’n desprenguin coneixements i pràctiques d’impacte real en el dia a dia de les persones i el futur del planeta.
Complementant les principals investigacions, el Congrés contempla, entre les seves activitats, un concurs internacional i un workshop, tots dos adreçats a estudiants d'arquitectura; conferències i debats, així com molts altres esdeveniments paral·lels. De tot això se'n desprendran els actes centrals del Congrés, a més de diferents exposicions i un catàleg amb els resultats de les sis línies de recerca, que precedirà els tres dies del Congrés, per fomentar un debat productiu.
Un Congrés distribuït al llarg de la costa barcelonina
L'equip de comissaris proposa la línia costanera de la metròpolis barcelonina com a seu de la trobada internacional amb la intenció de “evidenciar com el marc geogràfic del congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la pròpia construcció de la urbs al llarg del temps”.
Aquesta franja d'alta complexitat, que conté les infraestructures essencials per a la metròpolis, està cridada a assumir alguns dels reptes contemporanis d'interès global, com són la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme de masses o les fluctuacions migratòries, entre d'altres.
Un esdeveniment únic per visibilitzar l'arquitectura, els arquitectes i la ciutat de Barcelona
“Crec que celebrar aquest Congrés Mundial de l'Arquitectura i entendre com l'arquitectura pot transformar la realitat a través del temps, entès com a vector de canvi, em sembla un plantejament molt encertat. Però sobre tot m'interessa com l'arquitectura ens permetrà fer front a molts desafiaments que tenim davant nosaltres per millorar la vida de la gent, que és, en definitiva, el que perseguim els qui ens dediquem amb vocació al servei públic”, ha destacat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durant la seva intervenció.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca que és un orgull per a Barcelona ser la primera ciutat del món que acull per segona vegada l'esdeveniment de major rellevància del sector de l'arquitectura, i posa de relleu que se seleccioni el comissariat a través d'un concurs internacional. "L'arquitectura barcelonina i catalana d'avui és un referent de primer nivell internacional", subratlla Collboni, i afegeix que el Congrés i la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura 2026 són oportunitats immillorables per a "convertir la ciutat en el centre de debat arquitectònic mundial".
Per la seva part, la consellera de Territori, Ester Capella, ha valorat que “el Congrés estimula el conjunt de Catalunya a ser referent a nivell internacional en la cerca de solucions als reptes socials, climàtics i tecnològics contemporanis des de l'arquitectura”. “Ser l'epicentre internacional del debat arquitectònic i urbanístic global és una gran oportunitat i també una gran responsabilitat”, ha volgut remarcar.
En el seu torn de paraula, la vicepresidenta de la Unió Internacional d'Arquitectes, Teresa Táboas, ha declarat que “junts, podem aconseguir un futur més equilibrat i sostenible per al planeta i la humanitat; i el Congrés de la UIA de Barcelona, serà, sense cap dubte, una fita a nivell global per al debat, la reflexió col·lectiva i la cerca de solucions".
A més d'agrair la col·laboració institucional entorn al Congrés, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha valorat que, amb la presentació d'avui, arrenca el treball del comissariat, “clau per a la definició dels continguts que el Congrés ens deixarà com a llegat, i per plantejar un necessari procés de reflexió entorn als formats i temàtiques dels Congressos d'Arquitectura amb l'objectiu que serveixin per identificar i abordar els reptes de l'arquitectura en cada moment, donar visibilitat a la seva capacitat per millorar la qualitat de vida de les persones i obrir la trobada a la ciutadania”.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha remarcat la importància del Congrés “com a espai per posar en valor el paper fonamental de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn assumint els reptes dels nostres temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
Un concurs de comissariat inèdit en la història de la UIA
‘Becoming. Architectures for planet in transition' és la proposta guanyadora d'un concurs de comissariat inèdit en la història dels Congressos Mundials d'Arquitectura de la UIA, que es va fallar el 20 de desembre passat. El jurat internacional en va destacar “la solvent i extensa xarxa de col·laboradors, que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant”. També va valorar el tema perquè “té capacitat d'evocació i inclou els grans desafiaments de l'actualitat”.
Impulsat pel CSCAE, juntament amb el COAC, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura, a més a més de donar forma conceptual al congrés.
El jurat del concurs estava format per professionals de l’arquitectura de reconegut prestigi internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung i Zaida Muxí) i un representant de cada institució organitzadora (el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del MIVAU, Iñaqui Carnicero; el Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; l’arquitecta Mónica Rivera, en representació de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Les Administracions organitzadores, a més a més de donar suport institucional, financen, a parts iguals, la celebració d’aquesta Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com un esdeveniment d’excepcional interès públic en la Llei de Pressupostos Generales de l’Estat pel 2023.