Conferència | L’habitatge a Catalunya. Pla 50.000 a les Terres de Tarragona
Imatge:
Vista aèria de Tarragona
La nostra societat ha de fer front de manera urgent i enèrgica al problema de falta d’habitatge. Això comporta haver d’actuar de manera simultània en diversos fronts alineant els esforços de sectors institucionals, socials, professionals i empresarials per assolir objectius compartits.
Un d’aquests objectius és impulsar la construcció de nou habitatge, aprofitant tots els instruments al nostre abast.
El Govern ha situat aquests objectius en impulsar la construcció de 50.000 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer (Pla 50K) i mobilitzar sòl per promoure la construcció de 200.000 habitatges més en 5 anys.
Per assolir aquests objectius s’ha creat una Comissió Interdepartamental, assistida per un Grup de Treball que cada 15 dies valora l’avenç de la iniciativa.
La sessió prevista permetrà informar i debatre la proposta i la seva plasmació en el Camp de Tarragona.
Ramon Garcia-Bragado Acín
President-coordinador Grup de Treball
Comissió Interdepartamental de l’habitatge
#COACTarragona
Bases d'un Pla ferroviari per a Catalunya
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimarts 16 de desembre a les 19 h a la Sala Mirador del COAC, es durà a terme una jornada de reflexió i debat sota el títol "Bases d’un Pla ferroviari per a Catalunya", que abordarà els reptes i les oportunitats d’una nova estratègia ferroviària com a element clau per al futur del país.
L'autopista AP7 fou el desencadenant d'una reestructuració de país. Avui és la columna vertebral d'una xarxa bàsica vial que són les extremitats d'un cos ordenat. Catalunya no seria el que és sense l'AP7, per més que segueixi un vell corredor geogràfic i la romana via Aurèlia. En mirada més àmplia, Catalunya se situa al sostre europeu més alt en xarxa bàsica vial, però només a la meitat de la dotació ferroviària mitjana. Un país de futur serà ferroviari, no sols per raons de mobilitat, sinó per reestructuració urbana, assolint una articulació metropolitana que replantegi una nova relació entre capital, metròpoli central i identitat del conjunt de la Catalunya-ciutat.
En els darrers anys, Catalunya ha prioritzat el Metro com a inversió imperant i ha planificat amb lleugeresa el conjunt de la xarxa, en bona part depenent de l’estat, però ens cal un pla que integri un sistema jeràrquic de Llarga Distància, Mitjana o Regionals -també en Alta Velocitat-, Rodalia i Mercaderies, així com l’extensió de la xarxa. Aquest Pla esdevindria realment l'esquelet d'un Pla Territorial General, una opció estratègica de país en les relacions de medi i urbanitat i d'economia i societat. Una idea ferroviària podria exercir el liderat d'un canvi, d'un projecte de futur amb tanta transcendència com desencadenà l'AP7, però amb els signes dels nous temps que ens calen: ambiental, productiva, urbana… elevant l'ambició i la lucidesa de país que la Mancomunitat va exercir, ara fa poc més d'un segle.
Comptarem amb la participació de:
· Manel Larrosa, arquitecte.
· Josep Maria Sisó, enginyer i economista.
· Xavier Ludevid, arquitecte i president de l’AASAP.
Cal inscripció prèvia: Inscriu-t'hi
L'autopista AP7 fou el desencadenant d'una reestructuració de país. Avui és la columna vertebral d'una xarxa bàsica vial que són les extremitats d'un cos ordenat. Catalunya no seria el que és sense l'AP7, per més que segueixi un vell corredor geogràfic i la romana via Aurèlia. En mirada més àmplia, Catalunya se situa al sostre europeu més alt en xarxa bàsica vial, però només a la meitat de la dotació ferroviària mitjana. Un país de futur serà ferroviari, no sols per raons de mobilitat, sinó per reestructuració urbana, assolint una articulació metropolitana que replantegi una nova relació entre capital, metròpoli central i identitat del conjunt de la Catalunya-ciutat.
En els darrers anys, Catalunya ha prioritzat el Metro com a inversió imperant i ha planificat amb lleugeresa el conjunt de la xarxa, en bona part depenent de l’estat, però ens cal un pla que integri un sistema jeràrquic de Llarga Distància, Mitjana o Regionals -també en Alta Velocitat-, Rodalia i Mercaderies, així com l’extensió de la xarxa. Aquest Pla esdevindria realment l'esquelet d'un Pla Territorial General, una opció estratègica de país en les relacions de medi i urbanitat i d'economia i societat. Una idea ferroviària podria exercir el liderat d'un canvi, d'un projecte de futur amb tanta transcendència com desencadenà l'AP7, però amb els signes dels nous temps que ens calen: ambiental, productiva, urbana… elevant l'ambició i la lucidesa de país que la Mancomunitat va exercir, ara fa poc més d'un segle.
Comptarem amb la participació de:
· Manel Larrosa, arquitecte.
· Josep Maria Sisó, enginyer i economista.
· Xavier Ludevid, arquitecte i president de l’AASAP.
Cal inscripció prèvia: Inscriu-t'hi
Barozzi Veiga, protagonistes de la conferència "Margarita Brender"
Imatge:
© Simone Marcolin
En el marc del Dia Mundial de l’Arquitectura, Barozzi Veiga seran els protagonistes de la conferència "Margarita Brender" d'enguany, que portarà per títol "Permanència i transformació".
Barozzi Veiga és un estudi d'arquitectura fundat a Barcelona l’any 2004, reconegut internacionalment pels seus projectes culturals, cívics i educatius. El seu treball es caracteritza per propostes arrelades al lloc, amb una forta càrrega emocional i una arquitectura clara i expressiva. Han realitzat obres destacades com la Filharmònica de Szczecin, el Musée des Beaux-Arts de Lausana o el museu Abby Kortrijk, i desenvolupen projectes a Europa, Àsia i els Estats Units, incloent-hi el nou pla mestre de l’Art Institute of Chicago.
Han rebut nombrosos premis, com el Mies van der Rohe (2015), el RIBA Award (2018) i el Premi Presidente della Repubblica (2023). La seva obra ha estat exposada arreu del món i forma part de la col·lecció permanent del Centre Pompidou. Publicacions i exposicions com On Continuity i A Sentimental Monumentality reflecteixen la profunditat conceptual del seu enfocament arquitectònic.
Inscriu-t'hi
Conferència Margarita BrenderEl Centre Obert d'Arquitectura va estrenar el passat mes d’abril la 'conferència Margarita Brender', amb la voluntat de donar a conèixer i posar en valor l’obra i la trajectòria d’arquitectes locals reconeguts a nivell català i internacional.
La iniciativa porta el nom de de Margarita Brender, la primera dona arquitecta col·legiada l’any 1962 al COAC. Nascuda a Romania, on va realitzar els estudis d'arquitectura, va emigrar a Catalunya on es va col·legiar i va iniciar la seva trajectòria professional de forma individual i en col·laboració amb F. J. Barba Corsini i J.A. Padrós Galera, entres altres.
La ‘Conferència Margarita Brender' vol ser el reconeixement als despatxos d’arquitectura convidats, els quals mostraran la seva obra i també la seva mirada de l’estat actual de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge.
Amb el patrocini de
Barozzi Veiga és un estudi d'arquitectura fundat a Barcelona l’any 2004, reconegut internacionalment pels seus projectes culturals, cívics i educatius. El seu treball es caracteritza per propostes arrelades al lloc, amb una forta càrrega emocional i una arquitectura clara i expressiva. Han realitzat obres destacades com la Filharmònica de Szczecin, el Musée des Beaux-Arts de Lausana o el museu Abby Kortrijk, i desenvolupen projectes a Europa, Àsia i els Estats Units, incloent-hi el nou pla mestre de l’Art Institute of Chicago.
Han rebut nombrosos premis, com el Mies van der Rohe (2015), el RIBA Award (2018) i el Premi Presidente della Repubblica (2023). La seva obra ha estat exposada arreu del món i forma part de la col·lecció permanent del Centre Pompidou. Publicacions i exposicions com On Continuity i A Sentimental Monumentality reflecteixen la profunditat conceptual del seu enfocament arquitectònic.
Inscriu-t'hi
Conferència Margarita BrenderEl Centre Obert d'Arquitectura va estrenar el passat mes d’abril la 'conferència Margarita Brender', amb la voluntat de donar a conèixer i posar en valor l’obra i la trajectòria d’arquitectes locals reconeguts a nivell català i internacional.
La iniciativa porta el nom de de Margarita Brender, la primera dona arquitecta col·legiada l’any 1962 al COAC. Nascuda a Romania, on va realitzar els estudis d'arquitectura, va emigrar a Catalunya on es va col·legiar i va iniciar la seva trajectòria professional de forma individual i en col·laboració amb F. J. Barba Corsini i J.A. Padrós Galera, entres altres.
La ‘Conferència Margarita Brender' vol ser el reconeixement als despatxos d’arquitectura convidats, els quals mostraran la seva obra i també la seva mirada de l’estat actual de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge.
Amb el patrocini de
Jornada: Recuperar l'Escola del Mar?
Imatge:
ARXIU FAMÍLIA GODAY
El pròxim dimarts 14 d’octubre a les 18:30 h, la Sala Mirador del COAC acollirà la jornada “Recuperar l’Escola del Mar?”, un debat obert sobre el valor simbòlic d’aquesta institució com a element representatiu dels diàlegs històrics entre educació i arquitectura a Catalunya.
L'Escola del Mar, construïda per Josep Goday a la Platja dels Pescadors de la Barceloneta, va ser un referent de la renovació pedagògica: una escola mixta, sense llibres de text ni exàmens, amb un model innovador que trencava amb les assignatures convencionals. L’edifici, de fusta i elevat sobre pilars de formigó armat, es va convertir en símbol d’una manera diferent d’entendre l’aprenentatge i l’arquitectura escolar.
La jornada comptarà amb les aportacions de Mariona Genís, arquitecta, i Marc Cuixart Goday, arquitecte i net de l’autor de la construcció. Finalment, s’obrirà un torn de paraula per debatre la relació entre arquitectura, models escolars i la recuperació del patrimoni.
La jornada és oberta a tothom, prèvia inscripció.
L'Escola del Mar, construïda per Josep Goday a la Platja dels Pescadors de la Barceloneta, va ser un referent de la renovació pedagògica: una escola mixta, sense llibres de text ni exàmens, amb un model innovador que trencava amb les assignatures convencionals. L’edifici, de fusta i elevat sobre pilars de formigó armat, es va convertir en símbol d’una manera diferent d’entendre l’aprenentatge i l’arquitectura escolar.
La jornada comptarà amb les aportacions de Mariona Genís, arquitecta, i Marc Cuixart Goday, arquitecte i net de l’autor de la construcció. Finalment, s’obrirà un torn de paraula per debatre la relació entre arquitectura, models escolars i la recuperació del patrimoni.
La jornada és oberta a tothom, prèvia inscripció.