Inscripcions obertes! ARQUITECTURA I CUINA. La influència dels espais en l’experiència gastronòmica
La jornada vol generar un espai de diàleg interdisciplinari entorn dels vincles que comparteixen disciplines aparentment diferents però profundament connectades per la creativitat, la tècnica i el treball coordinat. En aquest sentit, es posarà en valor la col·laboració entre arquitectes i cuiners, dues professions que combinen coneixement tècnic, sensibilitat creativa i una elevada exigència en els processos de coordinació i execució.
Alhora, la sessió abordarà el concepte d’experiència gastronòmica des d’una mirada àmplia, entenent-la com un fet que transcendeix el simple acte de menjar i que incorpora factors com l’espai, la llum, els materials, el confort, l’atenció o l’atmosfera, elements que contribueixen a construir identitat i a definir la vivència dels espais dedicats a la restauració.
La taula rodona, moderada pel periodista Alfons Petit, comptarà amb la participació de l’arquitecte Xevi Bayona; la cuinera Martina Puigvert del restaurant Les Cols; el cuiner Quim Casellas, del restaurant Casamar; Cristina Feliu, cap de sala del restaurant l’Aliança; el dissenyador industrial Andreu Carulla, i l’arquitecta i interiorista Cristina Nogué.
Coordina:
Anna Sabrià, arquitecta
Organitza:
Bulthaup Girona
Girona Delícia / Diari de Girona
Demarcació de Girona del COAC
FORMULARI D'INSCRIPCIÓ
Aformanet limitat. Places limitades per rigorós ordre d'inscripció.
Inscriu-t'hi
Llocs per viure: una reflexió filosòfica.
El dimecres 10 de juny a les 18.30h a la sala de conferències del Museu del Barroc de Catalunya, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya hem organitzat una xerrada a càrrec del filòsof Josep Maria Esquirol, que convida a repensar la ciutat i l’habitatge des d’una mirada profundament humana, posant al centre la vida quotidiana, les cures i la relació amb els altres.
Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021); i L’escola de l’ànima (2024). Obres traduïdes a l’italià, el portuguès, l’anglès, l’holandès i l’alemany.
En la conferència es procurarà conduir la mirada cap a aspectes molt fonamentals que, tanmateix, sovint passen desapercebuts. En aquest sentit, es provarà de respondre a preguntes com ara: Com cal entendre la situació humana? I com la convivència, el veïnatge i la ciutat? Què és exactament un lloc? Quina és la importància del llindar i de la juntura? Què significa cosmicitat i fer món? Quins elements amenacen l’habitar? Què vol dir la política del mig pam?
Un acte on la conversa i el pensament ens aproparan als espais humanistics i arquitectònics.
Us hi esperem!
Col·labora: 
Conferència "Arquitectura de Cooperació a Uganda"
El dijous 14 de maig a les 19:30 h, tindrà lloc a la sala d’actes de la Demarcació de Lleida la conferència “Arquitectura de Cooperació a Uganda”, a càrrec de Raquel Guiu i de l’arquitecte Guillem Muñoz.
Kurda és un projecte jove però amb un impacte gegant. Desenvolupem projectes increïbles a Uganda perquè comunitats vulnerables puguin assolir l'autosuficiència. Creiem fermament que l'educació és el motor del canvi. Per això, treballem des d'Espanya per obtenir fons i millorar escoles i comunitats molt desfavorides. Hem comprovat que quan la gent s'involucra, l'impacte es multiplica.
La nostra tasca consisteix en la implementació de projectes per aconseguir aquesta fita. Aquí és on l'arquitectura entra en acció, per dissenyar i construir edificis que resolguin les necessitats i millorin la vida a les comunitats on cooperem, des de la sostenibilitat energètica, econòmica i social.
Parlarem de la construcció amb BTC, l'artesania dels industrials locals, d'una nova escola per a 400 alumnes amb atenció a la diversitat funcional que ja està en construcció, i altres projectes ja executats. Aquesta feina es complementa amb altres col·laboracions centrades en dotar d'eines i recursos a la població local.
El voluntariat és part essencial de la nostra visió, ja que ens permet estar en el propi lloc moltes setmanes a l'any amb un suport coordinat que va directe a l'arrel. Per aquest motiu, estem assentant les bases per desenvolupar un voluntariat específic d'arquitectura de cara a l'any 2027.
Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita Poblat Hifrensa
La visita amb autocar al Poblat Hifrensa s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.
Projectat entre 1967 i 1975 per Antoni Bonet Castellana, amb la col·laboració de Josep Puig Torné, el Poblat Hifrensa constitueix una de les experiències més completes de l’urbanisme modern a Catalunya. Concebut per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, el conjunt es planteja des de l’inici com una unitat urbana autosuficient, en què arquitectura, espai públic, equipaments i paisatge formen part d’un mateix sistema.
Lluny d’una ordenació rígida o repetitiva, el projecte es construeix a partir d’una estructura orgànica, adaptada a la topografia i al clima, amb una clara influència de la cultura mediterrània i de les experiències prèvies de Bonet en el si del Grup Austral. Els carrers, places i recorreguts es configuren com a espais de relació, evitant la jerarquia viària convencional i apostant per una mobilitat de baixa intensitat i una escala humana.
Un dels trets més singulars del Poblat Hifrensa és la diferenciació tipològica dels habitatges segons els perfils professionals —enginyers, pèrits i obrers—, resolta amb una gran coherència formal però amb variacions espacials que reflecteixen diferents maneres d’habitar. Aquesta diversitat tipològica es combina amb una unitat material i constructiva basada en sistemes modulars, cobertes inclinades i una presència destacada de l’espai exterior com a extensió de l’habitatge.
El conjunt es completa amb una sèrie d’equipaments —escola, espais comunitaris i serveis— que reforcen la idea de comunitat i fan del poblat una autèntica peça urbana. En aquest sentit, Hifrensa no és només un conjunt d’habitatges, sinó un model de ciutat moderna on la vida quotidiana, el treball i el lleure s’integren de manera coherent.
Avui, el Poblat Hifrensa planteja reptes rellevants pel que fa a la seva conservació i transformació. La seva condició de patrimoni viu, encara habitat i en evolució, obliga a repensar els instruments de protecció més enllà de la mera preservació formal, incorporant la dimensió social, l’ús i la capacitat d’adaptació. En aquest sentit, esdevé un cas paradigmàtic per al debat contemporani sobre el patrimoni arquitectònic.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a l'Hospitalet de l'Infant i la tornada. Inscriu-t'hi