Exposición "Toda piedra hace pared. La piedra seca en Cataluña"
La Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña acoge la exposición “Toda piedra hace pared. La piedra seca en Cataluña”, que organiza la Dirección General de Cultura Popular y Asociacionismo Cultural (DGCPAC) del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña y la Asociación por la Piedra Seca y la Arquitectura Tradicional (APSAT).
La muestra desde el inicio de su itinerancia, en Torrebesses el noviembre de 2019, con esta edición se habrá hecho 78 veces en Cataluña. Desde abril del 2021 tenemos dos copias haciendo esta itinerancia.
Inauguración el 27 de mayo, a las 19:30 h, al salón de actos.
#COACTarragona
Exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La mostra des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 78 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Inauguració el 27 de maig, a les 19:30 h, a la sala d’actes.
#COACTarragona
Exposició 'El Material de lo construido'
"El Material de lo Construido" és una col·lecció homònima de llibres monogràfics que va néixer amb l'objectiu de difondre l'arquitectura argentina, al 2015. Després de 13.000km i més de 20 presentacions a Universitats del país sud americà, arriba al nostre territori dins una mostra itinerant on s'han sumat 12 estudis d'arquitectura catalans. Pretén entendre el procés projectual i el desenvolupament constructiu d'una obra arquitectònica com a part indissoluble del procés de creació.
Dos d'aquests estudis, Carles Enrich (Barcelona) i Un parell d'arquitectes (Olot) ens exposaran la seva pròpia mirada. "Un altre futur" planteja diverses intervencions puntuals en espais existents que reclamen una nova vida. Espais residuals, abandonats o infrautilitzats, que requereixen una mirada crítica per proposar solucions temporals, o d’emergència, amb una clara voluntat de permanència. Programes específics, però pensats per a ser reutilitzats en un futur on la resposta sempre va més enllà de la pregunta inicial. Es reactiven així les condicions ambientals i urbanes del lloc amb la gestió material de l’existent i la inserció de petites estructures que, per una banda, faciliten les transformacions d’aquests espais fràgils, alhora que es projecten com a futures preexistències. Espais on el temps és l’autèntic material d’allò construït.
El temps com a estratègia de projecte des de la urgència d’actuació fins a la planificació de la vida útil de tots els elements. El temps com a oportunitat d’intervenir de manera reversible sobre el preexistent, entenent les insercions com una nova capa que permet la lectura seqüencial. El temps com a condensador de la història, recuperant i aprenent del passat per construir un altre futur.
La col·lecció, editada per Bisman Ediciones (Buenos Aires)i Qut Ediciones (Barcelona), va néixer a través del CEO de Saint-Gobain, Mariano Bó, líder del sector de la fabricació de morters industrials per a la construcció.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Exposición "Emili Donato: se hacen planos"
El 10 de abril a las 18.30h inauguramos la exposición "Emili Donato: se hacen planos", comisariada por los arquitectos Jordi Roig y Miguel Jiménez.
Era el verano de 1959 cuando Emili desembarca en Ibiza a petición de su padre, que acababa de finalizar las clases como profesor en el instituto de la capital. "Chico, aquí en esta isla perdida del Mediterráneo se empiezan a construir apartamentos y casas, ¿por qué no vienes? […] hay pocos arquitectos y parece que hay trabajo". El todavía estudiante de arquitectura realquila un pequeño local a pie de calle y cuelga un cartel donde se anuncia de forma precisa: "Se hacen planos".
Desde entonces, Donato no ha parado de producir proyectos, organizando comunidades de propietarios en la ciudad o la montaña; ha soñado con la gran Barcelona del futuro conectada con el Vallès, dibujando el perfil del frente del Poble Nou o la cordillera de Collserola; ha construido nuevas hof para sustituir las casas baratas de la periferia; ha repescado la arquitectura vernácula con sus casas de bóveda; ha aglutinado a profesionales de diversas disciplinas para producir los nuevos hospitales del futuro país sin autarquía, e incluso ha vuelto a los orígenes con su arquitectura proteica, hecha con arcilla y en la que la forma desinhibida de sus construcciones evoca tanto el mundo clásico como el de las arquitecturas claras y nítidas de Mesoamérica o del Extreme Oriente.
Hoy, todavía sueña con hacer ciudades industriales en altura cerca de las vías de comunicación, o redibuja y pinta nuevos cuadros nunca terminados, o vuelve a viajar a Venecia, donde fotografía los reflejos de sus canales y atmósferas una y otra vez. Emilio sigue soñando… ¿Será ésta, su última “pensada”, o todavía nos esconde algo más?