Exposició 'El Material de lo construido'
"El Material de lo Construido" és una col·lecció homònima de llibres monogràfics que va néixer amb l'objectiu de difondre l'arquitectura argentina, al 2015. Després de 13.000km i més de 20 presentacions a Universitats del país sud americà, arriba al nostre territori dins una mostra itinerant on s'han sumat 12 estudis d'arquitectura catalans. Pretén entendre el procés projectual i el desenvolupament constructiu d'una obra arquitectònica com a part indissoluble del procés de creació.
Dos d'aquests estudis, Carles Enrich (Barcelona) i Un parell d'arquitectes (Olot) ens exposaran la seva pròpia mirada. "Un altre futur" planteja diverses intervencions puntuals en espais existents que reclamen una nova vida. Espais residuals, abandonats o infrautilitzats, que requereixen una mirada crítica per proposar solucions temporals, o d’emergència, amb una clara voluntat de permanència. Programes específics, però pensats per a ser reutilitzats en un futur on la resposta sempre va més enllà de la pregunta inicial. Es reactiven així les condicions ambientals i urbanes del lloc amb la gestió material de l’existent i la inserció de petites estructures que, per una banda, faciliten les transformacions d’aquests espais fràgils, alhora que es projecten com a futures preexistències. Espais on el temps és l’autèntic material d’allò construït.
El temps com a estratègia de projecte des de la urgència d’actuació fins a la planificació de la vida útil de tots els elements. El temps com a oportunitat d’intervenir de manera reversible sobre el preexistent, entenent les insercions com una nova capa que permet la lectura seqüencial. El temps com a condensador de la història, recuperant i aprenent del passat per construir un altre futur.
La col·lecció, editada per Bisman Ediciones (Buenos Aires)i Qut Ediciones (Barcelona), va néixer a través del CEO de Saint-Gobain, Mariano Bó, líder del sector de la fabricació de morters industrials per a la construcció.
Exposición "Emili Donato: se hacen planos"
PUNTUALMENTE el martes 27 de mayo, de 16 a 18.30 h, el Espacio Picasso no se podrá visitar.
El 10 de abril a las 18.30h inauguramos la exposición "Emili Donato: se hacen planos", comisariada por los arquitectos Jordi Roig y Miguel Jiménez.
Era el verano de 1959 cuando Emili desembarca en Ibiza a petición de su padre, que acababa de finalizar las clases como profesor en el instituto de la capital. "Chico, aquí en esta isla perdida del Mediterráneo se empiezan a construir apartamentos y casas, ¿por qué no vienes? […] hay pocos arquitectos y parece que hay trabajo". El todavía estudiante de arquitectura realquila un pequeño local a pie de calle y cuelga un cartel donde se anuncia de forma precisa: "Se hacen planos".
Desde entonces, Donato no ha parado de producir proyectos, organizando comunidades de propietarios en la ciudad o la montaña; ha soñado con la gran Barcelona del futuro conectada con el Vallès, dibujando el perfil del frente del Poble Nou o la cordillera de Collserola; ha construido nuevas hof para sustituir las casas baratas de la periferia; ha repescado la arquitectura vernácula con sus casas de bóveda; ha aglutinado a profesionales de diversas disciplinas para producir los nuevos hospitales del futuro país sin autarquía, e incluso ha vuelto a los orígenes con su arquitectura proteica, hecha con arcilla y en la que la forma desinhibida de sus construcciones evoca tanto el mundo clásico como el de las arquitecturas claras y nítidas de Mesoamérica o del Extreme Oriente.
Hoy, todavía sueña con hacer ciudades industriales en altura cerca de las vías de comunicación, o redibuja y pinta nuevos cuadros nunca terminados, o vuelve a viajar a Venecia, donde fotografía los reflejos de sus canales y atmósferas una y otra vez. Emilio sigue soñando… ¿Será ésta, su última “pensada”, o todavía nos esconde algo más?
La 'volta catalana'. De la tradición a la innovación
En el marco de las Semanas de Arquitectura 2025, del 17 de mayo al 27 de junio, el recinto de Llars Mundet acoge la exposición "La 'volta catalana'. De la tradición a la innovación".
De la mano del grupo de investigación ReARQ ETSAB, con los arquitectos Marta Domènech y David López, la exposición cuenta con una selección de 150 obras representativas para ilustrar la historia y el impacto de un sistema originario del Mediterráneo Occidental, destacando cómo ha influido y se ha difundido por varias partes del mundo.
¡Ven a descubrir la 'volta catalana' (bóveda catalana) como sistema constructivo de actualidad!
· Vídeos divulgativos sobre la construcción de la 'volta catalana'.
· Atlas recopilatorio de proyectos arquitectónicos históricos y contemporáneos.
· Artículos sobre las formas de construcción de la 'volta catalana'.
· Maquetas interactivas
Horarios: del 17 de mayo al 27 de junio, de lunes a sábado de 10 a 17 h.
Con el apoyo de la Fundación Catalana para la Investigación y la Innovación.
Apúntate también en los Talleres Familiares en el marco de las Fiestas de Arquitectura. Más información
Exposició: 'Mirades Terra. Rastres terrenals de Marc Torra'
Mirades terrenals
No hi podem fer res, existim. És inevitable, gravitem. Ens hi va la vida, remenem la terra.
Ocupem cims i esquerdes, endolcim terres aspres i fem el cuc flirtejant amb la pell fina, entre el sobre i el sota terra. És el paisatge humanitzat, trepitjat per peus i rodes, i transformat per mans endurides i màquines sofisticades. És la terra condicionada pels nostres errors i encerts, marcada per sempre des de la primera mirada, sorpresa i innocent.
Viatjo cercant les marques a la pell. Totes. Sense prejudici històric ni social. Viatjo a través de la superfície sense defugir la gravetat, m’obligo a moure’m-hi arran. Viatjo expectant una bellesa difícil d’anticipar. Amb els anys d’educar la mirada, la sort del passavolant, el mètode, qui sap com, potser veuré alguna cosa. I si hi ha intimitat, connectarem, oblidaré que sóc aquí, perquè hi he vingut. Només hi haurà mans amb gestos apresos i ulls alimentant el cap, el cor i el sensor fotogràfic.
I conduint passaré de l’èxtasi al dubte. Els girs de volant em portaran fins a la pantalla, passant per tots els racons lluminosos i foscos, encara sense perspectiva, amb la feina a mig fer. Només amb alguns indicis, unes pistes. Sense saber si són rastres imaginaris, espirituals, o efectivament terrenals.
Marc Torra - Fragments.imatges