Propers Actes
IN THE MAKING. Cartografia de les escoles d’arquitectura...
IN THE MAKING. Cartografia de...
L'exposició "Mostra d'arquitectura catalana. L'ofici mutant" a Lleida
És una mostra a partir d’obres premiades recentment en certàmens del COAC. Des de la seva observació, proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i “out of the box”, que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. Pensada per a públic no expert.
Aquesta mostra es basa en obres destacades i premiades els últims anys a Catalunya en l’entorn de certàmens d’arquitectura promoguts pel programa Mostres d’Arquitectura catalana del COAC. A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels i les arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús, que compta amb l’espai, la complexitat i disciplines aparentment inconnexes, com a matèries primeres. I ho fa des d’un univers de coneixements singular i ric que cada vegada més sovint transita “out of the box” (més enllà dels esquemes), sobrepassant allò que es dona per suposat, és a dir, la professió clàssica vinculada només a l’edificació i el planejament. És un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Calendari previst:
- Abril - Juny: seu de Barcelona
- Juliol i Agost: seu de Lleida
- Setembre i Octubre: seu de l'Ebre a Tortosa
- Novembre: seu de Girona
- Desembre i Gener: seu de les Comarques Centrals a Vic
- Febrer i Març: seu de Tarragona
- Març i Abril: seu del Vallès a Terrassa
- Maig: seu de de les Comarques Centrals a Manresa
IN THE MAKING. Cartografia de les escoles d’arquitectura i disseny catalanes
Partint del treball desenvolupat per nou escoles catalanes d’arquitectura i disseny, es presenta una mostra amb forma de cartografia viva on conflueixen maneres diverses d’abordar les transicions ecològiques, materials i socials que travessen l’arquitectura.
La mostra es desplega com un mapa del coneixement generat i compartit en aquestes escoles, el qual es vincula amb els sis reptes globals que planteja el Congrés UIA 2026 Barcelona: Becoming More-than-human, Becoming Circular, Becoming Embodied, Becoming Interdependent, Becoming Hyper Conscious i Becoming Attuned.
Participen:
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC), Escola Politècnica Superior (UdG), Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus (URV), La Salle-Escola d’Arquitectura (URL), ESARQ-School of Architecture (UIC), Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i ELISAVA Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona.
Un projecte de:
Naiara Albizua, Carmen Salas, Eduard Fernàndez, Arnau Pascual, Marina Povedano i Laura Solsona.
En el marc de:

Exposició: Dalí admira Gaudí
La Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull l'exposició Dalí admira Gaudí del 3 de juliol al 10 de setembre de 2026. Aquesta exposició revela la fascinació de Salvador Dalí per Antoni Gaudí a través de fotografies, cartells, documents i objectes que testimonien una admiració profunda, pública i internacional.
Produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, l’exposició proposa una mirada al diàleg simbòlic i creatiu entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal. A través de fotografies, cartells, documents i objectes, la mostra ressegueix com Dalí va contribuir a reivindicar l’obra de Gaudí més enllà de l’àmbit estrictament arquitectònic i el va presentar com un creador visionari, radical i modern.
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra gaudiniana. Ja l’any 1933 va publicar a la revista francesa Minotaure l’article De la beauté terrifiante et comestible, de l’architecture modern style, il·lustrat amb fotografies de Man Ray, en què situava Gaudí dins una lectura moderna, imaginativa i gairebé surrealista de l’arquitectura.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
La Ciutat dels Infants 2026
La Delegació del Pirineu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya presenta l’exposició La Ciutat dels Infants 2026, que es podrà visitar al Centre Cívic El Passeig de la Seu d’Urgell fins al 5 de juliol.
La mostra reuneix els treballs desenvolupats durant el curs per més de 180 alumnes de diferents centres educatius de l’Alt Urgell, que han reflexionat sobre l’arquitectura, l’espai urbà i la ciutat des de la seva pròpia mirada.
La iniciativa és fruit de la col·laboració entre la Delegació del Pirineu del COAC, l’Espai Municipal d’Art de la Seu d’Urgell i el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Urgell. Hi han participat una cinquantena d’alumnes de l’Espai Municipal d’Art i uns 135 alumnes més procedents de set centres educatius de la comarca, en una de les edicions amb més participació dels darrers anys.
Durant el procés creatiu, els alumnes han treballat a partir de la idea de la casa que somien i de la ciutat que imaginen. Segons ha explicat la directora de l’Espai Municipal d’Art, Josepa Travé, el projecte comença amb petits esbossos que progressivament es transformen en composicions de gran format i, finalment, en peces de fang amb volum propi.
Travé ha destacat que “sempre és una sorpresa el resultat final”, ja que les obres evolucionen molt respecte a les primeres idees. “Quan hem de començar a treballar sobre la casa que somiem i que ens agradaria tenir, comencem fent petits esforços. De vegades els ampliem en formats més grans, donant-los color, i després comencem a donar-los volum amb un tros de fang”, ha explicat. El resultat és “una explosió de formes i colors, resultat de la il·lusió amb què han treballat nens i joves”.
L’exposició recull treballs de l’Escola Pau Claris, l’Escola Albert Vives, l’Escola Miret i Sans de la ZER Narieda, l’Escola Arnau Mir, l’Escola de Tuixent i l’Escola Sant Esteve de la ZER Urgellet, l’Institut Escola d’Oliana i l’Espai Municipal d’Art de la Seu d’Urgell.



