Exposició "La ciutat com a llar"
Aquest trajecte compartit, sostingut en el temps, ens ha permès explorar la nostra capacitat d’acció com a professionals de l’arquitectura: com podem fer-nos útils davant d’un repte col·lectiu i sistèmic com l’horitzó del sensellarisme? Alhora, ens ha portat a revisar molts dels supòsits que donem per descomptats en la professió: les posicions ètiques que adoptem, les metodologies amb què treballem i les formes de coneixement que reconeixem.
Situar-nos al costat de les persones que no tenen llar ens ha permès explorar les costures del concepte de ciutat-llar i interrogar què vol dir habitar, més enllà dels límits d’allò que anomenem habitatge. Una reflexió que pren una rellevància especial en el context actual de crisi de l’habitatge.
De quina manera, com a arquitectes, podem contribuir a aquesta causa? Què podem aprendre de qui ha hagut de convertir la ciutat en la seva llar?
La instal·lació expositiva es desplega entre l’entramat de potes de taules, col·locades en vertical. En aquest espai, un recull de documents gràfics i audiovisuals presenta, de manera fragmentària, les experiències i les preguntes sorgides d’aquest recorregut compartit, a la manera d’un gabinet de curiositats.
L'exposició està organitzada per Estudi LEVE amb la col·laboració del Centre Obert d’Arquitectura.
El dia 28 d'octubre de 10 a 12h, coincidint amb l'obertura de la mostra, la sala d'actes del COAC acull la jornada “Viure al carrer mata. 10 anys recordant les persones sense llar que han mort a Barcelona”, organitzada per la fundació Arrels.
Durant la trobada, es presentarà un informe que recull les dades de les defuncions de persones en situació de carrer a Barcelona entre el 2015 i el 2025. La jornada comptarà amb la participació d’altres entitats socials i serveis que habitualment acompanyen persones sense llar i està oberta a la ciutadania en general.
Exposició "Acompanyar fins al final"
A partir del 28 d'octubre i fins el 29 de novembre, el COAC acull l'exposició d'un projecte fotogràfic d'Arrels Fundació sobre l'acompanyament durant la malaltia i el final de vida de persones que viuen o han viscut al carrer.
Viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. A Arrels, acompanyem persones sense llarg amb una mirada a llarg termini; també quan emmalalteixen, envelleixen i arriben a l'últim tram de vida. Ho fem des dels vincles i amb el convenciment que ningú hauria de morir ni ser acomiadat en soledat.
A través de la mirada del fotògraf Juan Lemus, una cinquantena de fotografies retraten visites mèdiques, estades a hospitals, moments de fragilitat i d'humanitat que donen sentit a la paraula 'acompanyar'.
La mostra, organitzada per Arrels Fundació amb la col·laboració del Centre Obert d’Arquitectura, dialoga i conviu amb l'exposició "La ciutat com a llar" de l'Estudi LEVE.
El dia 28 d'octubre, de 10 a 12h, coincidint amb l'obertura de la mostra, la sala d'actes del COAC acull la jornada “Viure al carrer mata. 10 anys recordant les persones sense llar que han mort a Barcelona”, organitzada per la fundació Arrels.
Durant la trobada, es presentarà un informe que recull les dades de les defuncions de persones en situació de carrer a Barcelona entre el 2015 i el 2025. La jornada comptarà amb la participació d’altres entitats socials i serveis que habitualment acompanyen persones sense llar i està oberta a la ciutadania en general.
Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026", a Olot
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Japan 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Exposició "Mirades Aire. Contraforma de Maria Diví i Joan Diví"
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Sense aire no hi ha veu, no hi ha respir, no hi ha vida.
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i curiosa, jugant amb la llum, les formes i amb una curiositat constant per explorar noves maneres de plasmar la vida.
Des de petits, tots dos comparteixen la passió per l’art, el dibuix i la fotografia. Van començar amb una càmera de carret que els va regalar el seu pare i avui continuen explorant la imatge com una manera d’entendre i connectar amb el món.