Exposició: Repensem Olot de la mà dels infants
L’exposició parteix del treball desenvolupat durant el 2025 amb alumnes de cicle mitjà de les escoles d’Olot, en el marc d’un taller promogut per la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC i conduït per l’arquitecta Neus Roca Cambras.
Durant l’activitat, es va convidar els infants a reflexionar sobre els recorreguts que fan diàriament de casa a l’escola i de l’escola a casa. A partir d’aquest exercici, els alumnes van observar i analitzar els diferents espais que travessen, fixant-se en elements com els materials, el mobiliari urbà, els edificis i les visuals, però també en les olors, els sons, els paisatges i les persones que formen part del seu entorn més proper.
Aquest procés d’observació i reflexió es va traduir en un mapa col·lectiu d’Olot, en el qual els infants van localitzar diversos espais de la ciutat i els van relacionar amb les sensacions i emocions que els generen, identificant els indrets que els resulten més o menys agradables.
La mostra posa en valor la seva capacitat d’observació i reivindica la importància d’incorporar la mirada dels més petits en la reflexió sobre l’espai públic i el futur de les ciutats.
Organitza:
Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC
Museu de la Garrotxa
Col·labora:
Cultura i Educació de l'Ajuntament d’Olot
Olot Cultura
Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge
El Palau del Marquès d’Alfarràs acull, del 16 de juliol al 27 de setembre, l’exposició “Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge”, una proposta que convida a redescobrir una de les figures més influents en la configuració del paisatge urbà de Barcelona. La mostra recupera el pensament i l’obra d’un creador polifacètic (arquitecte, urbanista, paisatgista, escriptor, aquarel·lista i dissenyador) que va situar el paisatge al centre de la planificació de la ciutat.
Organitzada pels arquitectes Enric Batlle, Marina Cervera Alonso de Medina, Víctor Díaz-Asensio García, Josep Mascaró i la historiadora Montse Rivero, l’exposició ofereix una aproximació contemporània a un llegat que continua interpel·lant els grans reptes urbans actuals, especialment aquells vinculats al canvi climàtic, la infraestructura verda, la qualitat de l’espai públic i la convivència entre ciutat i natura.
El recorregut expositiu s’articula en forma de sis “lliçons de paisatge”, cadascuna presidida per una cita extreta dels escrits de Rubió i Tudurí. Aquestes reflexions esdevenen el fil conductor d’un itinerari que permet entendre la seva manera de concebre l’urbanisme, els jardins i el territori des d’una mirada transversal, crítica i profundament innovadora.
Aquesta mostra se suma a la publicació per part de l’Ajuntament de Barcelona del llibre “El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després”, edició facsímil “El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución pràctica”, de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, amb motiu del centenari de la seva publicació. L’objectiu de la publicació, també en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, és difondre el seu llegat i reivindicar la seva figura, alhora que ajuda a entendre el passat, reflexionar sobre el present i imaginar el futur dels espais verds urbans.
Sis lliçons per entendre una manera de pensar la ciutat
La primera lliçó, "Notes d’uns viatges d’estudis”, recull la importància dels seus nombrosos viatges internacionals. Les experiències acumulades a Europa, Àfrica o els Estats Units van alimentar noves idees sobre planejament urbà, paisatge i arquitectura, que posteriorment va adaptar a la realitat de Barcelona. També explica el viatge forçat que el va obligar a exil.liar-se a Paris durant la Guerra Civil Espanyola.
“El problema dels espais lliures”, mostra Rubió i Tudurí com un dels primers planificadors que va entendre la necessitat d’articular una xarxa d’espais verds a escala metropolitana. El seu Sistema de Parcs de Barcelona, desenvolupat des de 1917, anticipava conceptes avui plenament consolidats com la infraestructura verda urbana i la connectivitat ecològica.
La tercera lliçó, “El jardí meridional”, presenta la seva teoria del jardí mediterrani, basada en l’adaptació al clima, l’ús eficient de l’aigua i la selecció acurada de les espècies vegetals. Uns plantejaments que avui es poden llegir com una anticipació dels principis del paisatgisme sostenible.
D’altra banda, “El jardí, obra d’art”, aprofundeix en la seva concepció del jardí com una disciplina artística viva, situada a la cruïlla entre l’arquitectura, la natura i les arts plàstiques. Rubió defensava que el jardí havia de ser experimentat i interpretat constantment, convertint el paisatgisme en una expressió artística en permanent evolució.
El cinquè àmbit, “Actar”, se centra en la seva relació amb l’arquitectura moderna i la seva voluntat d’adaptar les noves tendències internacionals al context català. L’exposició posa de manifest la seva actitud oberta al debat arquitectònic i el seu diàleg permanent entre tradició i modernitat.
Finalment, “La necessitat d’un pla conjunt” reivindica la seva capacitat per treballar simultàniament des de la gran escala territorial fins al detall dels jardins i espais públics. La seva reorganització del Servei Parcs Públics i Arbrat i la defensa d’una planificació estratègica continuen sent referents per a les polítiques urbanes contemporànies.
Un llegat fonamental per a la infraestructura verda de Barcelona
Nicolau Maria Rubió i Tudurí va ser un dels principals impulsors d’una nova manera d’entendre la ciutat, incorporant el paisatge com un element estructural de la planificació urbana molt abans que aquests conceptes esdevinguessin centrals en les polítiques ambientals.
Les seves propostes sobre el Sistema de Parcs de Barcelona, la preservació dels grans espais naturals metropolitans o la integració del verd en el desenvolupament urbà constitueixen un llegat que manté una notable vigència davant dels reptes que afronten avui les ciutats.
L’exposició convida el públic a descobrir aquesta mirada pionera i a reflexionar sobre com les idees formulades fa més d’un segle continuen oferint eines útils per imaginar una Barcelona més habitable, resilient i sostenible.
L’exposició ha estat organitzada per Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.
Exposició "Modèliques. Ciutats i utopies 1859-1958"
De la mà d’urbanistes visionaris –majoritàriament arquitectes i enginyers–, les modèliques són propostes que combinen la il·lusió utòpica amb la realitat tossuda, concebudes entre la perfecció dels models i la seva deformació quan es tornen reals. Les propostes sorgeixen com una alternativa als mals de les ciutats del seu temps i encaren amb optimisme el futur. Són innovadores, sovint radicals, de vegades controvertides, tant pel seu atreviment, com per la seva simplificació, de vegades excessiva, del fet urbà. Però en tots els casos, els plànols, les perspectives i els diagrames que les expliquen són una mostra inqüestionable de la capacitat de l’urbanisme de projectar noves formes urbanes, vinculades a una ferma voluntat de transformació social.
L’exposició ofereix una selecció de deu projectes-model, projectes-teoria i projectes urbans formulats al llarg de cent anys i des de diversos continents. Sobre la base teòrica de les Utopies i realitats de Françoise Choay (1965), de Les ciutats del demà de Peter Hall (1987) i d’altres textos i autors de referència, la mostra aplega materials vinculats als episodis més destacats de l’urbanisme modern. Rèpliques de documents originals, fotografies actuals i relleus a escala permeten una lectura comparada de les diferents propostes, una reflexió general sobre algunes de les qüestions centrals en el disseny de les ciutats contemporànies, i reivindicar, una vegada més, el llegat excepcional d’Ildefons Cerdà i la seva contribució al reconeixement internacional de l’urbanisme de Barcelona.
Les 10 modèliques:
- Eixample Cerdà (Barcelona, 1859). “Èxit pràctic d’un projecte teòric” (M. de Solà-Morales, 1985).
- Ciudad Lineal (Arturo Soria i Mata, Madrid,1894). El ferrocarril dona la forma a la ciutat.
- Garden City (Ebenezer Howard, Lechtworth, Regne Unit, 1898). La descentralització a favor de la sostenibilitat urbana.
- Cité Industrièlle (Tony Garnier, Lió, França, 1904). Les funcions organitzen la ciutat moderna
- City Beautiful (Daniel Burnham i Edward H. Bennett, Chicago, Estats Units, 1909). Escenografia urbana i estructura territorial.
- Amsterdam Zuid (Petrus Berlage, Amsterdam, Països Baixos,1915). La qualitat urbana de l’habitatge social.
- Broadacre City (Frank Lloyd Wright, Estats Units, 1934). Una relació íntima entre ciutat, territori i paisatge.
- Chandigarh (Le Corbusier, Chandigargh, Índia, 1951). Jerarquia viària i infraestructura verda.
- Brasília (Lúcio Costa i Oscar Niemeyer, Brasília, Brasil, 1957). Ordre simbòlic i arquitectura monumental.
- La Ville Spatiale ( Yona Friedman,1958). L’arquitectura construeix la utopia.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
L'exposició "Mostra d'arquitectura catalana. L'ofici mutant" a Lleida
És una mostra a partir d’obres premiades recentment en certàmens del COAC. Des de la seva observació, proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i “out of the box”, que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. Pensada per a públic no expert.
Aquesta mostra es basa en obres destacades i premiades els últims anys a Catalunya en l’entorn de certàmens d’arquitectura promoguts pel programa Mostres d’Arquitectura catalana del COAC. A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels i les arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús, que compta amb l’espai, la complexitat i disciplines aparentment inconnexes, com a matèries primeres. I ho fa des d’un univers de coneixements singular i ric que cada vegada més sovint transita “out of the box” (més enllà dels esquemes), sobrepassant allò que es dona per suposat, és a dir, la professió clàssica vinculada només a l’edificació i el planejament. És un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Calendari previst:
- Abril - Juny: seu de Barcelona
- Juliol i Agost: seu de Lleida
- Setembre i Octubre: seu de l'Ebre a Tortosa
- Novembre: seu de Girona
- Desembre i Gener: seu de les Comarques Centrals a Vic
- Febrer i Març: seu de Tarragona
- Març i Abril: seu del Vallès a Terrassa
- Maig: seu de de les Comarques Centrals a Manresa