Exposició: Dalí admira Gaudí
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra d’Antoni Gaudí. Ho va fer ja l’any 1933, amb un article publicat a la revista francesa Minotaure, il·lustrat amb fotografies de Man Ray.
Des d’aquell moment, Dalí va contribuir a projectar la figura de Gaudí més enllà de l’àmbit arquitectònic, reivindicant-lo com un creador visionari, radical i modern. Aquesta admiració no es va expressar tant a través de la pintura com de la fotografia, sovint realitzada per altres autors, però amb la mirada i les indicacions del mateix Dalí, que assenyalava enquadraments, detalls i punts de vista.
L’exposició Dalí admira Gaudí mostra aquest diàleg entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal: dos creadors units per la imaginació, la força simbòlica, l’interès per la natura i la capacitat de transformar la realitat en una obra extraordinària.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
La Ciutat dels Infants 2026
La Delegació del Pirineu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya presenta l’exposició La Ciutat dels Infants 2026, que es podrà visitar al Centre Cívic El Passeig de la Seu d’Urgell fins al 5 de juliol.
La mostra reuneix els treballs desenvolupats durant el curs per més de 180 alumnes de diferents centres educatius de l’Alt Urgell, que han reflexionat sobre l’arquitectura, l’espai urbà i la ciutat des de la seva pròpia mirada.
La iniciativa és fruit de la col·laboració entre la Delegació del Pirineu del COAC, l’Espai Municipal d’Art de la Seu d’Urgell i el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Urgell. Hi han participat una cinquantena d’alumnes de l’Espai Municipal d’Art i uns 135 alumnes més procedents de set centres educatius de la comarca, en una de les edicions amb més participació dels darrers anys.
Durant el procés creatiu, els alumnes han treballat a partir de la idea de la casa que somien i de la ciutat que imaginen. Segons ha explicat la directora de l’Espai Municipal d’Art, Josepa Travé, el projecte comença amb petits esbossos que progressivament es transformen en composicions de gran format i, finalment, en peces de fang amb volum propi.
Travé ha destacat que “sempre és una sorpresa el resultat final”, ja que les obres evolucionen molt respecte a les primeres idees. “Quan hem de començar a treballar sobre la casa que somiem i que ens agradaria tenir, comencem fent petits esforços. De vegades els ampliem en formats més grans, donant-los color, i després comencem a donar-los volum amb un tros de fang”, ha explicat. El resultat és “una explosió de formes i colors, resultat de la il·lusió amb què han treballat nens i joves”.
L’exposició recull treballs de l’Escola Pau Claris, l’Escola Albert Vives, l’Escola Miret i Sans de la ZER Narieda, l’Escola Arnau Mir, l’Escola de Tuixent i l’Escola Sant Esteve de la ZER Urgellet, l’Institut Escola d’Oliana i l’Espai Municipal d’Art de la Seu d’Urgell.
Exposició "De Miró a Solano"
La mostra documental, que parteix de l’exposició Miró otro (1969) i acaba amb la instal·lació Runa (2026) de Susana Solano, proposa una mirada retrospectiva a una seixantena d’anys d’exposicions al COAC enteses com a accions culturals amb capacitat d’incidir en el seu temps. L’exposició dedicada a Joan Miró, concebuda com una resposta crítica a la mostra oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de l’artista mitjançant un gest radical i efímer: un mural realitzat sobre les vidrieres del COAC que el mateix Miró va destruir en finalitzar l’exposició, en un acte de clara contracultura. Avui, Runa recupera aquesta voluntat d’interpel·lació directa a través d’una intervenció que es desplega principalment a l’exterior de la seu del COAC, posant de nou l’arquitectura en relació amb l’art i amb l’espai públic, i reafirmant el paper de les exposicions com a eines de pensament crític, de posicionament cultural i de compromís amb la societat.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Reptes | Una exposició de l'arquitecta Fina Royo
El traç, de vegades lleuger i imperfecte o, de vegades, contundent i sincopat, de tinta negra en contacte amb una superfície blanca i brillant provoca, en una observació minuciosa, jocs suggeridors de llums i ombres.
Aquest treball amb tinta xinesa a l’aiguada intenta allunyar-se de respostes lineals a la pregunta tòpica: «Això què significa?» Cada dibuix pot evocar tòtems agermanats per forces invisibles, fons de coves il·luminats per llum zenital, escenaris de profunda llunyania… Tot s’hi val i sorgeix com per encanteri.
Realitats autònomes on predomina el silenci, hereu de les composicions orientals, en bona part perquè la tinta és escandalosa i amb poc en té prou. Silenci com a buit actiu contra l’estàtica de la gravetat i la serenitat de la simetria.
El conjunt convida a la reflexió sobre els efectes de la pinzellada intuïtiva i la contemplació de la taca resultant dins l’infinit ventall dels matisos del negre. El REPTE és mostrar un recull d’allò que per a mi és més significatiu i deixar que l’observador en tregui les seves conclusions.
Una exposició de l’arquitecta Fina Royo Abelló.
Inauguració de l'exposició amb la presentació de l'arquitecte Enric Massip-Bosch, el dijous 11 de juny de 2026, a les 19 h, a la sala d'actes del COAC Tarragona.
#COACTarragona
