Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Conferència "El paisatge: teoria i pràctica. Un itinerari personal", a càrrec del Dr. Joan Nogué

Imatge: 
© Joan Nogué
La sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acollirà el dimarts 29 de setembre, a les 15 h, la conferència El paisatge: teoria i pràctica. Un itinerari personal, a càrrec del Dr. Joan Nogué  en la qual compartirà la seva trajectòria i reflexionarà sobre el concepte de paisatge, la seva evolució teòrica i la seva aplicació pràctica, a partir dels coneixements i experiències acumulats durant la seva carrera.

La conferència, que forma part de la Presentació del curs 2026/2027 del Màster Habilitant en Arquitectura de l'EPS - UdG, és oberta al públic general i constitueix una oportunitat per conèixer de primera mà el pensament d’un dels principals referents en l’estudi del paisatge a Catalunya.

Joan Nogué
És catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i assessor de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, entitat de la qual va ser fundador i director des de la seva creació, l’any 2004, fins a l’any 2017.

Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ampliar els seus estudis a la Universitat de Wisconsin a Madison (EUA). És Premi Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat i membre del comitè científic de la Fondazione Benetton Studi Ricerche (Itàlia), entre moltes altres entitats i institucions nacionals i internacionals.

L’any 2022, la Universitat de Harvard va reconèixer la seva trajectòria en l’àmbit dels estudis del paisatge.

Trobada a Girona sobre l'Avantprojecte de simplificació de tràmits

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El mes de juliol, la Generalitat de Catalunya ha presentat l'Avantprojecte de llei de simplificació de tràmits en l'àmbit urbanístic i ambiental, que planteja modificacions en diferents normes urbanístiques amb l'objectiu de reduir la complexitat administrativa, escurçar terminis i facilitar la tramitació dels instruments de planejament i de les llicències urbanístiques.

Amb la voluntat de recollir aportacions i propostes en relació amb l'Avantprojecte, el COAC organitza trobades amb arquitectes municipals arreu del territori a fi de compartir i recollir experiències. A la Demarcació de Girona, la sessió tindrà lloc el dimarts 8 de setembre a les 18.00 h.

INSCRIPCIONS
Inscriu-t'hi.

Consulta les trobades programades a les diferents demarcacions.

Consulta tota la informació sobre la tramitació i les accions del COAC
Per facilitar el seguiment d'aquest procés de tramitació de l'Avantprojecte de llei, el COAC ha habilitat un ​espai específic al web​ on s'anirà recollint tota la informació actualitzada relacionada amb l'Avantprojecte de llei.

T'animem a consultar-lo periòdicament per conèixer les novetats.

Nous canvis normatius: POUM Rural + Urbanitzacions amb dèficits (UDUs), a Girona

Imatge: 
Gencat Departament de Territori Habitatge i Transició Ecològica
La Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya i la Demarcació de Girona del COAC, juntament amb l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), organitzen una  jornada que portarà per títol “Nous canvis normatius: POUM Rural + Urbanitzacions amb dèficits (UDUs)", el dimecres 22 de juliol a les 16 hores, a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona, per presentar les darreres modificacions en la legislació urbanística.

La voluntat és donar a conèixer les noves figures de planejament que s’han introduït al Text refós de la llei d’urbanisme destinades específicament als municipis rurals, seguint les indicacions de l’Estatut del municipi rural, per tal de poder atendre les seves especificitats i les necessitats urgents d’arrelament de les persones que hi viuen i per afavorir el repoblament i l’equilibri territorial.

Per altra banda la Llei 11/2025, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme, també ha incidit en una regulació més acurada de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, en el sentit de preveure diferents estratègies d’actuació en funció de la naturalesa dels terrenys on estan implantades i del seu grau de consolidació.

Comptarem amb la participació de :
- M. Clara Riera, presidenta del COAC Girona
- Victor Puga, secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana
- Georgina Vázquez,
vocal Activitat Professional de l'AAUC
- Elisabet Cirici, directora general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura
  • - Xavier Rehues, subdirector general de Coordinació Urbanística
    - Maria Navarro, responsable d’Assessorament i Coordinació de les Comissions Territorials d’Urbanisme

    Al final de la trobada hi haurà un torn obert de preguntes.
INSCRIPCIONS TANCADES

Aquesta jornada se celebrarà també arreu del territori. Estan previstes les següents sessions:
- 14/07 Barcelona
- 15/07 Tarragona
- 17/07 Alt Pirineu
- 28/07 Penedès
- 29/07 Catalunya Central
- 18/09 Lleida
- 23/09 Ebre

Acte impulsat per: 

 

Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach

Imatge: 
© Anna Bach, 2023
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la darrera sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2026 el dijous 18 de juny de 2026, a les 19 hores. En aquesta ocasió, l'arquitecta Anna Bach explicarà la seva tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.

La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.

A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.

Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.


La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot. 

Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París. 

 

Pages