La visita amb autocar al Poblat Hifrensa s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.

Projectat entre 1967 i 1975 per Antoni Bonet Castellana, amb la col·laboració de Josep Puig Torné, el Poblat Hifrensa constitueix una de les experiències més completes de l’urbanisme modern a Catalunya. Concebut per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, el conjunt es planteja des de l’inici com una unitat urbana autosuficient, en què arquitectura, espai públic, equipaments i paisatge formen part d’un mateix sistema.

Lluny d’una ordenació rígida o repetitiva, el projecte es construeix a partir d’una estructura orgànica, adaptada a la topografia i al clima, amb una clara influència de la cultura mediterrània i de les experiències prèvies de Bonet en el si del Grup Austral. Els carrers, places i recorreguts es configuren com a espais de relació, evitant la jerarquia viària convencional i apostant per una mobilitat de baixa intensitat i una escala humana.

Un dels trets més singulars del Poblat Hifrensa és la diferenciació tipològica dels habitatges segons els perfils professionals —enginyers, pèrits i obrers—, resolta amb una gran coherència formal però amb variacions espacials que reflecteixen diferents maneres d’habitar. Aquesta diversitat tipològica es combina amb una unitat material i constructiva basada en sistemes modulars, cobertes inclinades i una presència destacada de l’espai exterior com a extensió de l’habitatge.

El conjunt es completa amb una sèrie d’equipaments —escola, espais comunitaris i serveis— que reforcen la idea de comunitat i fan del poblat una autèntica peça urbana. En aquest sentit, Hifrensa no és només un conjunt d’habitatges, sinó un model de ciutat moderna on la vida quotidiana, el treball i el lleure s’integren de manera coherent.

Avui, el Poblat Hifrensa planteja reptes rellevants pel que fa a la seva conservació i transformació.  La seva condició de patrimoni viu, encara habitat i en evolució, obliga a repensar els instruments de protecció més enllà de la mera preservació formal, incorporant la dimensió social, l’ús i la capacitat d’adaptació. En aquest sentit, esdevé un cas paradigmàtic per al debat contemporani sobre el patrimoni arquitectònic.