Visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
El viernes, 27 de junio de 2025 a las 17.30 horas, la Demarcación de Lleida del Colegio de Arquitectos de Cataluña organiza una visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El lugar de encuentro será en la Avenida Pinyana, esquina con la calle del arquitecto Gomà. Es necesaria la inscripción previa para acceder a la visita del recinto.
Los arquitectos autores de la obra son Ramon Sanabria, Lidia Planas i Josep Gallego (SPG ArquitectOs) + Vicenç Benéitez Rodríguez (Arquitecto).
El proyecto prevé la construcción de un edificio rectangular con 3 patios secuenciales, con una configuración volumétrica de PB+5+PC, para atender a pacientes ambulatorios, con 4 plantas de consultas, 1 Planta Técnica y Planta Semisoterrada [Planta Baja], con servicios generales [almacenes y vestuarios] y accesos desde la avenida Pinyana. La primera fase de construcción del edificio se situará a la fachada norte del volumen de hospitalización [acceso principal] y tendrá unas dimensiones de 69,40 m x 37,30 m.
El nuevo edificio adapta los nuevos espacios interiores principalmente a las vistas orientadas al este y en el norte. Todo el edificio parte de una misma voluntad, y de enfatizar los rasgos tipológicos de la arquitectura industrializada, como son el orden, la repetición y la simplicidad estructural. La solución adoptada final, así pues, se hace eco de estas intenciones y permite, en todo momento, una lectura clara, pero con diálogo entre las preexistencias y la nueva intervención. Se adopta la cerámica como material existente en todo el conjunto hospitalario.
La problemática que supone – en muchos casos - el incremento de volumetrías derivado de las sucesivas ampliaciones ha hecho que la fachada y el acceso del Hospital queden diluidos.
El proyecto, mediante la implantación de un gran atrio público a toda la longitud de la intervención, plantea una nueva imagen de la fachada del conjunto. La futura conexión del nuevo edificio ambulatorio con el vestíbulo del Hospital acabará de configurar una nueva entrada representativa al conjunto hospitalario.
Visita al nou edifici ambulatori de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
El divendres, 27 de juny de 2025 a les 17.30 hores, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una visita al nou edifici ambulatori a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El lloc de trobada serà a l'Avinguda Pinyana, cantonada amb el carrer de l'arquitecte Gomà. És necessària la inscripció prèvia per accedir a la visita del recinte.
Els arquitectes autors de l’obra són Ramon Sanabria, Lídia Planas i Josep Gallego (SPG Arquitectes) + Vicenç Benéitez Rodríguez (Arquitecte).
El projecte preveu la construcció d’un edifici rectangular amb 3 patis seqüencials, amb una configuració volumètrica de PB+5+PC, per tal d’atendre a pacients ambulatoris, amb 4 plantes de consultes, 1 Planta Tècnica i Planta Semisoterrada [Planta Baixa], amb serveis generals [magatzems i vestuaris] i accessos des de l’avinguda Pinyana. La primera fase de construcció de l’edifici se situarà a la façana nord del volum d’hospitalització [accés principal] i tindrà unes dimensions de 69,40 m x 37,30 m.
El nou edifici adapta els nous espais interiors principalment a les vistes orientades a l’est i al nord. Tot l’edifici parteix d’una mateixa voluntat, i d’emfatitzar els trets tipològics de l’arquitectura industrialitzada, com són l’ordre, la repetició i la simplicitat estructurals. La solució adoptada final, així doncs, es fa ressò d’aquestes intencions i permet, en tot moment, una lectura clara, però amb diàleg entre les preexistències i la nova intervenció. S’adopta la ceràmica com a material existent en tot el conjunt hospitalari.
La problemàtica que suposa –en molts casos– l’increment de volumetries derivat de les successives ampliacions ha fet que la façana i l’accés de l’Hospital quedin diluïts.
El projecte, mitjançant la implantació d’un gran atri públic a tota la longitud de la intervenció, planteja una nova imatge de la façana del conjunt. La futura connexió del nou edifici ambulatori amb el vestíbul de l’Hospital acabarà de configurar una nova entrada representativa al conjunt hospitalari.
Les quatre estacions
Amb aquesta exposició es vol reconèixer l’autoria de les pintures de les quatre estacions a la façana de la Casa Comella al carrer Verdaguer de Vic, un edifici construït per l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà a finals del segle XIX.
Al començament de 1987 el primer alcalde democràtic de Vic, Ramon Montanyà, va fer l’encàrrec, després confirmat per l’alcalde Pere Girbau, a Josep Llonch, pintor que, al seu torn, va encarregar a l’artista Josep Uribe Robert la creació de les pintures.
Josep Uribe Robert va realitzar les pintures entre 1987 i 1989, utilitzant la tècnica de l'estergit, consistent en fer el dibuix en un paper vegetal i, després, transportar-lo a la paret. Per sort, els originals, propietat de Josep Llonch, s’han conservat i s’exposen en aquest espai.
Les pintures originals havien desaparegut i pràcticament només quedaven les siluetes fetes de calç. Les fotografies antigues en blanc i negre, propietat de Carles Comella i el fons fotogràfic de Francesc Farrés Malian, van servir de base per a tornar-les a refer; i pel que fa als colors, es va demanar a persones que les havien vist quin era el seu record visual.
L’exposició recull aquestes fotografies, a més de les que el fotògraf Toni Padrós va fer a Josep Uribe mentre executava les pintures, així com també d’altres d’actuals sobre les figures de la façana realitzades pel fotògraf Manel Gausa i articles de la premsa de l’època de M. Àngels Ferrer a Ausona i Juli Pérez a El 9Nou.
Cal destacar la qualitat de les pintures, que s’han conservat intactes durant els 38 anys d’ençà que van ser fetes.
En l’exposició, que s’ha fet en el marc de la Festa Major de Vic, també podem veure l’original que l’artista va fer del Cap de Llúpia per al cartell de la Festa Major de Vic de 1981, i el de l'any 1992, amb motiu també de la Festa Major, la pintura que Uribe Robert va realitzar per al cartell amb la figura de Sant Miquel dels Sants; cedits per l’Ajuntament de Vic i per Miquel Ylla-Català Genís respectivament
En aquest context, el dia 7 de juliol a les 22h, la companya d’Uribe Robert, Teresa Monells Oms, durà a terme, davant la façana de la Casa Comella, la mostra poètica Les quatre estacions, bo i recreant les figures amb vestits dissenyats i elaborats per ella i acompanyades de lectures de poemes i música original creada per a l’ocasió."
Anton Granero
Comissari de l'exposició
Josep Uribe Robert (Vic, 1947)
Va estudiar a l'Escola de Dibuix de l’escultor Salvador Puntí de Vic, a l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura Agrupació Artistes de Vic; a Barcelona a l’Escola Massana i l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, a l’escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. També ha realitzat estudis de gravat, ceràmica, esmalt al foc, tècnica pictòrica i geometria. Ha obtingut nombrosos premis i, entre 1962 i 1995, va realitzar diverses exposicions. També ha participat en la creació d’escenografies per a obres de teatre.
SínTesis Arquitectòniques. 'Exposicions d'arquitectura a Barcelona (1939-2019). Una col·lecció', de Nuria Ortigosa
Aquesta tesi analitza de manera exhaustiva les 950 exposicions d’arquitectura celebrades a Barcelona des del final de la Guerra Civil Espanyola fins a l’actualitat. L’estudi se centra en el contingut de les exposicions —el «què»— més que en la seva posada en escena —el «com»—, i les aborda com una col·lecció global, no com a mostres aïllades. Aquest enfocament col·lectiu permet establir connexions i patrons que només emergeixen quan es considera l’activitat expositiva en la seva totalitat. A més, la tesi proposa entendre aquestes exposicions com una extensió del teixit arquitectònic de la ciutat, ja que són agents actius en la construcció del discurs arquitectònic barceloní i reflecteixen la seva pluralitat urbana.
L’autora defensa que les exposicions d’arquitectura no són només plataformes de divulgació, sinó pràctiques arquitectòniques en si mateixes, capaces de generar debat, transmetre idees i activar nous discursos. L’estudi examina tant la morfologia expositiva com el contingut discursiu de les mostres, relacionant-les amb els arxius i col·leccions d’on provenen. Aquestes col·leccions no són vistes com a dipòsits passius, sinó com recursos vius i propositius que poden alimentar nous projectes. Mitjançant l’anàlisi de casos d’estudi, la tesi demostra que la col·lecció d’exposicions és una eina de projecte amb el potencial d’inspirar noves lectures sobre l’arquitectura i la seva representació a la ciutat.
El cicle continua el 3 de juliol (19 h), a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, amb la presentació de la tesi doctoral 'Esdeveniment i ciutat. Quan allò extraordinari transforma allò ordinari. Les festes de la Mercè i Barcelona' a càrrec d'Anna Sala Giralt, i finalitzarà l'11 de juliol (19 h), a la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, amb la tesi 'De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya', a càrrec de Dídac Gordillo Bel.
Nuria Ortigosa Duarte
És arquitecta, professora i investigadora. Llicenciada en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Granada (ETSAG-UGR), Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i Doctora en Projectes Arquitectònics també per l’ETSAB-UPC.
Com a part de la seva recerca doctoral, ha realitzat estades internacionals a la Fondation Le Corbusier a París, al Canadian Centre for Architecture (CCA) a Mont-real, a la Eindhoven University of Technology (TU/e) i a la Faculdade de Arquitetura da Universidade de Lisboa.
És professora associada al Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya, a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. És membre del grup de recerca Habitar de la UPC, amb el qual ha participat en diversos projectes competitius com ara “Atlas de l’aprofitament arquitectònic. Estudi crític dels edificis reutilitzats a Barcelona” o “El menjar i l’espai públic urbà. Barcelona com a cas d’estudi”, entre d’altres. Aquests projectes han donat lloc a articles, ponències i a la producció de films documentals com ara: Una conversa sobre la ciutat i el menjar i Un esmorzar a Barcelona, aquest darrer en el marc del Festival Model d’Arquitectures de Barcelona.
Exerceix com a arquitecta i és cofundadora de l’estudi Ante Atelier Architectural Office des del 2019, amb el qual ha guanyat diversos concursos públics que actualment es troben en construcció. Ha estat editora assistent de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Quaderns d’arquitectura i urbanisme #271 “About Buildings & Food”. La seva obra i textos han estat publicats a Quaderns, Ra Magazine, entre d’altres, i exposats a Mugak/Biennal Internacional d’Arquitectura del País Basc i en diverses edicions de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.