Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita a Girona
La jornada s’iniciarà amb els Habitatges Sant Ponç (1969–1974), obra d’Arcadi Pla, que ens acompanyarà en la visita. Aquest conjunt residencial constitueix un exemple significatiu de l’arquitectura moderna aplicada a l’habitatge col·lectiu, on la relació entre edificació i espai lliure es resol amb criteris de claredat i racionalitat. La visita permetrà aprofundir en els aspectes tipològics i constructius del projecte, així com en la seva capacitat de generar qualitat urbana.
A continuació es visitaran els Jutjats de Girona (1986–1992), de Bonell i Gil, un equipament públic que resol un programa complex amb una arquitectura ordenada i precisa. La visita interior permetrà analitzar l’organització funcional de l’edifici i la seva resposta a les exigències institucionals, així com la seva inserció en el teixit urbà.
El recorregut continua cap a la Plaça 1 d’Octubre (2003–2007), de Martínez Lapeña – Torres Arquitectes, una intervenció que reinterpreta la plaça com a espai cívic contemporani, integrant topografia, recorreguts i usos amb una mirada sensible cap a la continuïtat urbana.
Tot seguit, es visitarà l’edifici del Banc d’Espanya (1982–1987), de Clotet i Paricio, una peça institucional que destaca per la seva contundència formal i la seva capacitat de construir façana urbana en un entorn consolidat.
La ruta s’endinsa després en el centre històric amb els Habitatges del carrer de les Beates (1997–2001), de Fuses i Viader, amb la presència de l’arquitecte Josep Fuses. Podrem entendre com el projecte resol la inserció d’habitatge contemporani en un teixit patrimonial complex, mitjançant una arquitectura que evita el mimetisme i aposta per una integració respectuosa i crítica.
La jornada continua amb la visita al conjunt de Sant Domènec (1995–2005), de Bosch i Tarrús, una intervenció que combina restauració i adaptació funcional d’un conjunt patrimonial de gran valor, posant en relleu les diferents capes històriques i introduint nous usos vinculats a l’àmbit universitari.
A continuació, es visitarà el conjunt de Les Àligues (1995–2003), també de Fuses i Viader, una actuació que transforma un edifici històric en equipament universitari, posant en valor els espais existents i adaptant-los a nous usos amb criteris contemporanis.
Finalment, el recorregut culminarà amb la Muralla de Girona (1990–2000), una intervenció de Bosch i Tarrús que transforma una antiga infraestructura defensiva en un recorregut públic, permetent redescobrir la relació entre ciutat, paisatge i territori.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a Girona i la tornada. Inscriu-t'hi
Ramblejant pels Arxius: Visitem els edificis on s'ubiquen els Arxius i documents d'arquitectura
Aquesta iniciativa proposa un recorregut per diferents arxius de la ciutat situats en edificis d’interès arquitectònic, amb l’objectiu de donar a conèixer tant els espais —sovint no visitables de manera habitual— com una selecció de documents vinculats a la història de Barcelona. Al llarg de les visites, els participants podran accedir a sales singulars, dipòsits d’arxiu o altres espais destacats, així com descobrir plànols, projectes, imatges i gravats conservats en aquests centres.
El cicle s’estructura en un total de 8 visites guiades, cadascuna dedicada a una de les institucions participants: Museu Marítim de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Universitat de Barcelona, Col·legi Notarial de Catalunya, Arxiu Diocesà de Barcelona i Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les visites, d’una durada aproximada d’entre 90 i 120 minuts, tindran lloc els dimecres d’11 a 12.30 h. El calendari s’iniciarà el mes d’abril i s’allargarà fins a principis de juny, al voltant de la Setmana Internacional dels Arxius.
La proposta neix arran de l’èxit de la visita organitzada l’any 2025, que ja va posar en relació arquitectura i documentació d’arxiu i va tenir una gran acollida per part del públic. Amb aquest nou format ampliat, es reforça la voluntat de col·laboració entre els arxius participants i es reivindica el valor dels documents d’arquitectura com a part essencial de la memòria urbana, així com el paper dels edificis que els acullen en la història de la ciutat.
CALENDARI:
15 d’abril
Arxiu del Museu Marítim de Barcelona
22 d’abril
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
29 d’abril
Arxiu de la Corona d’Aragó
6 de maig
Arxiu del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya
13 de maig
Arxiu de la Universitat de Barcelona
20 de maig
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
27 de maig
Arxiu Diocesà de Barcelona
3 de juny
Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
INSCRIPCIONS:
Les visites són gratuïtes i requereixen inscripció prèvia, ja que l'aforament és limitat.
L'accés a les inscripcions s’obrirà 8 dies abans de la data de cada sessió.
Amb la col·laboració de:
Presentació de la nova versió de l’Eina de Càlcul de Carboni ECO2
El divendres 24 d’abril a les 10 h, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya presentarà la nova versió de l’eina ECO2, una aplicació que facilita als arquitectes el càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) associades als materials que composen un projecte d’arquitectura.
L’eina, desenvolupada per l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AUS) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) amb el suport del COAC, té com a objectiu principal sensibilitzar els arquitectes sobre la petjada de carboni dels edificis que es projecten i incorporar la variable ambiental en les decisions de projecte.
La nova versió de l’aplicació millora els serveis que ja oferia i incorpora dues novetats importants:
· Integració amb la plataforma de Visats del COAC, que permet optimitzar l’entrada de dades del projecte i facilitar-ne la gestió dins dels processos habituals de treball dels arquitectes.
· Exportació dels amidaments en format bc3, compatible amb els principals programes de pressupostos, fet que facilita la interoperabilitat amb altres eines de treball del projecte.
L’eina permet treballar en diferents nivells de definició del projecte, des d’una estimació inicial de les emissions –a partir de les dades que recull la fitxa d’Estadística d’Habitatge– fins a una anàlisi més detallada vinculada al projecte executiu. D’aquesta manera, es converteix en un instrument d’ajuda al disseny, que permet avaluar l’impacte ambiental de les decisions sobre la materialitat de l’edifici al llarg del procés de projectació.
Amb aquesta iniciativa, el COAC vol impulsar el paper dels arquitectes en la descarbonització del sector de l’edificació i contribuir a preparar la professió per als nous requeriments normatius en matèria d’impacte ambiental, com la futura incorporació del càlcul del Potencial d’Escalfament Global (PCG) al marc normatiu estatal i al Codi Tècnic de l’Edificació.
Durant la sessió es presentaran les funcionalitats de la nova versió de l’eina i es mostrarà el seu funcionament i l’aplicació en el desenvolupament de projectes, així com la previsió de la seva evolució en els propers anys.
PROGRAMA:
Benvinguda i presentació de la jornada: edificis zero emissions (10 min)
Toni Escudé, tresorer de la Junta d’AUS
Per què hem de parametritzar? (20 min)
Licinio Alfaro, cap del departament de Construcció Sostenible de l'ITeC i vocal de la Junta d’AUS
Com ho fem als despatxos d’arquitectura? (20 min)
Llindar Arquitectura
Presentació Eina CO2 COAC (15 min)
Albert Sagrera, vicepresident d’AUS i soci de Societat Orgànica, i un representant de l'Àrea Tècnica del COAC
Funcionament de l’Eina (25 min)
ITeC
Debat amb els ponents i el públic (30 min)
Moderat per Toni Escudé, tresorer de la Junta d’AUS
Cloenda
INSCRIPCIONS:
Inscriu-te aquí per assistir a l'acte
Inscriu-te aquí per seguir-lo en línia
Àgora: parlem de les competències professionals dels arquitectes
Un marc competencial clau per a l’exercici professional
Les competències dels arquitectes estan regulades per diverses disposicions legals que defineixen i garanteixen l’exercici de la professió. Aquest marc legal actua també com a mecanisme de protecció davant l'intrusisme professional, tant en l'àmbit públic com en el privat. En el marc de l’Àgora, s’abordarà com la legislació vigent estableix les funcions pròpies dels arquitectes, tant en l’àmbit de l’edificació com en el de l’urbanisme, el planejament i el paisatge.
Per parlar-ne, la sessió comptarà amb la participació, entre d’altres, de Juan Ángel Rodríguez Zapatero, assessor jurídic del CSCAE; Llorenç Cortadella, advocat del COAC; i Joan Falgueras, arquitecte municipal de Figueres.
L'acte estarà moderat per la secretària del COAC, Gemma Ferré, i comptarà amb l'assistència en Fila Zero dels membres de la Taula de Competències creada des del COAC: Guim Costa, degà del COAC; Jordi Romera, president de la Demarcació de Tarragona del COAC; Xavier Ludevid, president de l'Associació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública del COAC; Laura Subirà, representant del COAC al Maresme; Sònia Oliveras, directora general del COAC; Isabel Rodríguez, directora de l'Àrea Jurídica i Secretaria del COAC. També formen part de la Taula de Competències Gemma Ferré, Llorenç Cortadella i Joan Falgueras.
Consulta l'informe jurídic elaborat per l'Assessoria Jurídica del COAC sobre les competènies professionals dels arquitectes.
La sessió permetrà posar en comú i reflexionar sobre com s’interpreten i s’apliquen aquestes competències en la pràctica professional quotidiana, així com sobre els reptes i conflictes que poden sorgir en relació amb altres professions tècniques, l’administració o el marc europeu de reconeixement de qualificacions professionals.
Recupera el vídeo de l'Àgora:
En relació amb les competències professionals, recordem que el passat 24 de febrer ens fèiem ressò de la Sentència 27/2026, en la qual el Tribunal Suprem estima el recurs interposat pel CSCAE, reafirma la competència plena dels arquitectes en l’àmbit urbanístic i fixa doctrina jurisprudencial que, per assumir les funcions de direcció d’oficines tècniques d’urbanisme, la titulació adequada és la d’Arquitectura.
Aquesta doctrina jurisprudencial continua plenament vigent. Per aquest motiu, les consideracions del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) manquen de fonament, ja que es basen en afirmacions que el mateix Tribunal Suprem ja ha analitzat i rebutjat, establint al respecte una doctrina clara i consolidada.
Vols formar part de la comunitat Àgora?
Amb les trobades Àgora, el COAC fomenta un espai estable de diàleg amb els col·legiats.
Si t'interessa formar part d’aquesta comunitat i seguir rebent la informació i activitats relacionades, apunta't a la comunitat Àgora.