Límits, també a París
En l’era de la hiperconnectivitat de la informació de masses immediata i de la magnífica capacitat d’internet per eradicar tot tipus de limitació comunicativa, sembla que el mercat de la construcció està en alça per a l’edificació de murs i límits físics.
La paraula “límit” té dos significats que són d’actualitat, però no forçadament convergents. D’un costat, la definició de “límit” físic es: Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. D’altra banda, la definició de “límit” metafísic sembla que no té res a veure: final, o grau més alt d'alguna cosa, que no es pot o no s'ha de superar.
La consolidació dels límits, entesos com a fronteres, així com la carrera d’armament contra les possibles invasions estrangeres torna a sorgir de la història com a tema prioritari per als estats. El Brèxit, la frontera oriental europea o l’obsessió de Tump amb la construcció d’una frontera amb Mèxic en són alguns exemples. A escala més local, les ciutats d’alguns països com Alemanya, França o Bèlgica anul·len festivitats culturals i tanquen els mercats a l’aire lliure responent a les demandes de la policia per raons de seguretat. Sembla d’una urgència immediata recrear murs, tanques i punts de control contra la por d’una invasió. Els EUA volen incrementar en 54 bilions (54.000 milions) de dòlars en despeses militars (un 9% més que l’any passat); França arriba al 2% del PIB, amb un «bonus» de 418 milions d’euros més per al 2017; i Espanya pensa augmentar un 30% les despeses de defensa.
És de tots conegut el desastre humanitari derivat de la imposició de fronteres cada cop més fortes entre països. Aquest desastre, sofert per les persones amb dificultats en els seus països d’origen, és directament proporcional a la intensitat dels límits físics imposats. En aquest cas sembla que una part de la societat ha arribat també al límit metafísic del que és acceptable. Les nombroses denúncies per part dels ciutadans, com ara la manifestació del 18 de febrer a Barcelona, mostren indignació davant la manca de recursos empleats per part de l’estat per acollir o donar solucions a la situació límit dels refugiats, immigrants i víctimes.
Malgrat això, tot està lligat a la mateixa paraula. Quin és el veritable significat de límit? Fins on podrà arribar la potència d’un significat i la feblesa de l’altre?
No crec que el pressupost per a la construcció de 3.200 km de mur entre els EUA i Mèxic estigui inclòs en l’augment de despeses militars. Probablement estan encara en joc qüestions tècniques importants per fer viable el projecte. Per a la realització de la tanca, prevista en formigó prefabricat, serà necessària la construcció de carreteres noves, centrals de formigó i una forta mobilització d’obrers durant una durada que sembla desorbitant. Amb sort, la bogeria es quedarà en el camí. A la vella Europa, la Torre Eiffel, emblema de París i monument més visitat del món, no tindrà una segona oportunitat. La ciutat ha anunciat públicament el projecte de tancament del recinte amb un mur de vidre de 2.5 m d’alt, que té com a previsió de finalització la tardor d’aquest mateix any. 20 milions d’euros de pressupost inicial davant la urgència anunciada per la policia. Els parisencs no acceptarien que es privatitzés el símbol de la ciutat; l’accés seguirà sent gratuït fins als peus de la torre, però estarà filtrat per controls i encara no està clar si es podran repetir gratuïtament els milers de ‘selfies’ de nit amb la dama de ferro de fons il·luminada.
Em sembla estar presenciant un retrocés important en la concepció de la ciutat. Fins on arribarà la por a modificar les experiències urbanes? Quin és el terme mig entre el sentit comú i la seguretat ciutadana? Es produeix una forta contradicció quan es parla de ‘tanca’ per a protegir els ciutadans de possibles agressions. Qui no ha saltat una tanca a la seva vida? A Mèxic es produeixen més de 1200 degradacions per any per travessar les tanques metàl·liques que ja estan instal·lades. Com més alta es fa, més solucions imaginatives es troben per travessar-la.
Molts arquitectes francesos deuen estar confrontats a aquestes reflexions. A part del BIM, la qüestió de la seguretat ha esdevingut el tema principal a incloure en el dia a dia dels nous projectes que arriben al despatx. Les bases del concurs per a un nou campus de recerca en ciències humanes al Nord de París proposaven un campus completament obert i inserit en la trama urbana, per tal de crear un cor de barri actiu. A l’Agence TER van proposar una resposta intel·ligent per substituir les tanques i crear un dispositiu de tipus fossa que permetia aquesta continuïtat urbana tot i creant un límit físic. Finalment, després de mesos d’intercanvis amb la policia que signa el visat del projecte, el projecte és acceptat amb la condició d’instal·lar un reforçament del dispositiu assimilable al que s’utilitza a les presons i àrees governamentals.
A la ciutat, els horitzons, les continuïtats ecològiques, hídriques, socials i visuals són, al meu entendre, la base geogràfica de tota concepció urbana. En els últims decennis, el treball d’assegurar i protegir els ciutadans s'ha contruit a base de reforços de l’enllumenat, l’obertura de carrers i connexions visuals entre places, racons i passatges. La ciutat corre el risc, més que mai, de convertir-se en un parc d’atraccions (com ja passa parcialment a Barcelona des de fa uns anys) per causa d’una suposada seguretat que imposa tancar monuments, crear entrades a les places, tancar entrades d’escoles... És urgent replantejar el concepte de límit real del que és públic.
Voldria acabar amb una felicitació per als arquitectes arriscats que s’ocupen de demolir límits construint espais i forjant llaços socials. En són alguns exemples els francesos Perou Paris amb Calais New Jungle Delire, Aurore Rapin amb les Les Grands Voisins (http://dai.ly/x528swdo), o Aurélie El Hassak-Marzorati, directora d'Emmaüs Solidarité per la construcció del Centre d'hébergement d'urgence Paris-Ivry (http://dai.ly/x5bn2oq).
Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal del COAC a París, França
Reuniones individuales con el corresponsal del COAC en Río de Janeiro
Los arquitectos interesados podrán reunirse con Carles Arribas, corresponsal del COAC en Río de Janeiro, para intercambiar impresiones sobre la ciudad y sobre Brasil en general.
El arquitecto Carles Arribas se fue a Río de Janeiro en enero del 2010, en plena crisis, a la búsqueda de oportunidades laborales y sin contactos previos. Posteriormente se desplazó a Natal, donde abrió una empresa de promoción inmobiliaria para construir vivienda social bajo el programa "Minha Casa Minha Vida".
Después de su experiencia como promotor en el nordeste de Brasil, volvió de nuevo a Río, donde actualmente está desarrollando, como arquitecto autónomo, proyectos residenciales de obra nueva, reforma de viviendas, restaurantes y consultoría de inversión inmobiliaria.
En cuanto a las oportunidades laborales en Brasil, las previsiones apuntan a que hasta finales de la década de 2030, se va a construir en el país como nunca se habia hecho en una década. Sólo el 52,5% de los hogares brasileños tiene suministro de agua, alcantarillado o fosas sépticas, recojida de basuras y un máximo de dos personas por habitación, las condiciones consideradas apropiades por el Instituto Brasilleño de Geografía y Estadística (IBGE). Según los datos del Censo de 2010, hay 30 millones de hogares brasileños que tienen estas característiques. Un análisis inédito hecho por el Departamento de Industria de la Construcción de la FIESP (Deconcic) muestra que en 2014 el déficit de vivienda, calculado en base a la metodología de la Fundación João Pinheiro (PLJ), era de 6.198.000 de familias .
Las reuniones individuales con los colegiados, de media hora cada una, se realizarán el martes 21 de marzo a partir de las 10 h, en la sede del COAC.
Si estáis interesados, podéis solicitar una cita con el corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net.
Para más información sobre la Red de Corresponsales del COAC, clica aquí.
Trobades individuals amb el corresponsal del COAC a Rio de Janeiro
Els arquitectes podran reunir-se amb Carles Arribas, corresponsal del COAC a Rio de Janeiro, per intercanviar impressions sobre la ciutat i Brasil en general.
L'arquitecte Carles Arribas va marxar a Rio de Janeiro el gener del 2010, en plena crisi, a la recerca d'oportunitats laborals i sense contactes previs. Posteriorment es va desplaçar a Natal, on va obrir una empresa de promoció immobiliària per tal de construir habitatges socials sota el programa "Minha Casa Minha Vida".
Després de la seva experiència com a promotor al nord-est de Brasil, va tornar altre cop a Rio, on actualment està desenvolupant, com a arquitecte autònom, projectes residencials d’obra nova, reforma d’habitatges, restaurants i consultoria d’inversió immobiliària.
Pel que fa a les oportunitats laborals a Brasil, les previsions apunten que fins a finals de la dècada de 2030, el Brasil construirà com mai abans s’havia construït en una dècada. Només el 52,5% de les llars brasilers té subministrament d'aigua, clavegueram o fosses sèptiques, recollida d'escombraries i un màxim de dues persones per habitació, les condicions considerades apropiades per l’ Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE). Segons les dades del Cens de 2010, hi ha 30 milions de llars brasileres que tenen aquestes característiques. Una anàlisi inèdita feta pel Departament d'Indústria de la Construcció de la FIESP (Deconcic) mostra que el 2014 el dèficit d'habitatge, calculat en base a la metodologia de la Fundació João Pinheiro (PLJ), va ser 6.198.000 de famílies.
Les reunions individuals amb els col·legiats, de mitja hora cada una, tindran lloc el dimarts 21 de març a partir de les 10 h, a la seu de plaça Nova.
Si hi esteu interessats, podeu demanar una cita amb el corresponsal enviant un correu electrònic a internacional@coac.net.
Per a més informació sobre la Xarxa de Corresponsals del COAC, clica aquí.
Una fira al cor d’Europa: Bau 2017 Munic
La notícia estrella de la BAU 2017 és la compra majoritària de FENESTRATIN CHINA, la fira més important de finestres, portes i sistemes de façana a la Xina. La nova plataforma conjunta FENESTRATION BAU CHINA tindrà lloc del 7 al 10 de novembre de 2017, per primera vegada, a Shanghai. D’aquesta manera, Bau reforça la seva posició a la Xina, el mercat més important de la construcció al món. Entre altres declaracions, el Dr. Reinhard Pfeiffer va assegurar que, "com a futurs promotors de la FENESTRATIN BAU China, la bona resposta dels nostres expositors davant d’aquest fet és extraordinàriament important". Per la seva banda, Cathiy Peng, fundadora de FENESTRATION CHINA, considera que "la unió de la Fira amb segments de la BAU i del congrés BAU de Xina és una excel·lent situació que beneficiarà a tothom".
BAU, el saló líder mundial d'arquitectura, materials i sistemes, ha aconseguit un nou i significatiu creixement internacional. Després de molt bones experiències els darrers anys, enguany tanca la Fira amb nous rècords. En total hi havia 2.120 estands de 45 països diferents, marcant un rècord d’expositors. D'altra banda, dels més de 250.000 visitants, 80.000 (el 31.25%) procedien de l’estranger. Cal destacar també l’assistència de representants de 65.000 estudis d’arquitectura.
Entre els 10 països amb més visitants a la Fira, tres estan fora de la UE: Turquia amb 3.055 visitants, Rússia amb 2.868 visitants i la Xina amb 2.235 visitants. En el rànquing de visitants també hi trobem països veïns: Àustria amb 11.520 visitants, Suïssa amb 5.243 visitants i Itàlia amb 5.013 visitants. A més, l’augment de visitants de Corea del Sud (1.301 visitants, un increment del 42%), EUA (792, increment del 40%) i Índia (803, increment del 59%) demostra que cada cop la fira Bau es té més en compte fora d’Europa.
Personalment, les diverses visites fetes a la Fira van ser molt interessants. S'hi exposaven sistemes de construcció i producció que introdueixen nous conceptes de disseny i noves tecnologies. Destacava el tema de la digitalització, ja que el BIM hi tenia una forta presència. Un altre tema important el formaven els sistemes "intel·ligents": des d'un pom de porta amb escàner dactilar, passant per una façana que genera energia, o solucions per a cases interconnectades. Per últim, un camp també molt present era el de la sostenibilitat, ja que BAU coopera amb socis com Frauhofer-Allianz Bau, la societat alemanya de construcció sostenible. En el estand de Frauhofer es podien veure innovadores investigacions sobre materials i sistemes de façanes que en un futur ajudaran a tenir edificis més respectuosos amb el medi ambient.
Els tres fòrums del Congrés BAU van atraure un gran nombre d'assistents. Experts independents de l’arquitectura, la investigació i la indústria van parlar sobre temes clau, com la planificació digital de la construcció, la domòtica, o la construcció modular. També es van tractar altres temes com la rehabilitació d'edificis, o l’actual marc laboral internacional. En els fòrums hi van participar estudis d’arquitectura de renom, com MVRDV, LOCATON+VASSAL i Henn Architekten.
Finalment, en nom del sotsdirector de la Fira, voldríem animar a arquitectes, industrials i altres professionals del sector a visitar la fira BAU i a participar-hi activament. Animem als arquitectes catalans a presentar ponències per a les futures edicions del Congrés. L’estudi xxm_arquitectura, per exemple, va participar en dues ponències en les edicions 2013 i 2015, amb gran èxit.
Lluís Casadevall, arquitecte corresponsal del COAC a Munic, Alemanya. Febrer 2017