Refugees welcome – el creixement urbanístic imminent a Alemanya
En els últims 5 anys, la crisi econòmica i els conflictes armats propers a Europa han fet de les grans ciutats alemanyes ciutats doblement d’acollida. Coneixedors dels resultats d’onades migratòries passades, els arquitectes i urbanistes alemanys s’enfronten al repte d’acollir i fer ciutat en temps rècord.
L’any 2015 més d’un milió de persones van arribar a Alemanya buscant refugi, duplicant el nombre de refugiats arribats l’any anterior. Això va superar qualsevol pronòstic i va desbordar totes les administracions locals. Aquest fet va marcar un punt d’inflexió, una presa de consciència. Eren molta gent i havien vingut per quedar-se molts anys, cosa que afectava al futur de ciutats alemanyes com Hamburg, al seu planejament urbanístic, als seus processos integradors... L’arribada continuada de refugiats demana actuar ràpid, però també cal pensar en el futur. Les decisions que es prenguin avui marcaran el futur dels propers anys. Per tant, és un moment decisiu i tothom vol ser-ne partícip.
En primera instància, els Lands alemanys van posar en marxa a la tardor de 2015 el Programa de Construcció d’Excepció (Sonderbauprogramm), que té l’objectiu de construir, en molt poc temps, habitatges per a refugiats. La idea és que els refugiats no es poden quedar indefinidament en allotjaments temporals (containers, construccions modulars, pavellons i edificis existents readaptats) com fins ara.
Les iniciatives de la ciutat d'hamburg
Amb aquest programa, la ciutat-estat Hamburg vol construir 800 habitatges a cadascun dels seus 7 districtes. La idea és que cooperatives i empreses privades, així com l’empresa pública, construeixin aquests habitatges amb la condició que els primers 15 anys la ciutat els llogarà a refugiats. Aquests edificis, anomenats també "edificis exprés", es construiran seguint la normativa i requeriments actuals. La diferència és que durant el temps en què hi viuran els refugiats, hi viuran el doble de persones de les que hi viurien en una situació normal. Així, en aquests 800 habitatges per districte, es calcula que hi podran viure uns 4.000 refugiats i a tota la ciutat un total de 28.000. Són també designats "allotjaments per a refugiats amb perspectiva d’habitatge", ja que es preveu que després dels 15 anys siguin habitatges normals i, per tant, enlloc d’encabir-hi 4.000 persones, n’hi visquin 2.000.
Paral·lelament a les iniciatives del govern hamburguès per afrontar l’arribada en massa de refugiats, el febrer d’aquest any 2016, el Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg (Hamburgische Architektenkammer HAK) feia una crida a buscar l’oportunitat que s’amaga darrera de tota crisi. En un escrit, la presidenta del Col·legi, Karin Loosen, demanava una planificació intel·ligent, la valentia d’experimentar i màniga ampla pel que fa a les normatives tècniques (tan estrictes en general a tot Alemanya). També reclamava unificar esforços des de polítiques d’habitatge i polítiques de refugiats. I, finalment, anunciava l’obertura d’una línia telefònica i una hora de consulta per donar consell a promotors, cooperatives, etc.
En aquest mateix sentit, un mes després, el mateix Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg va organitzar un taller en què es va treballar el tema de l'acolliment de refugiats a la ciutat. En el taller, de títol "Hamburg ciutat d’acollida... però com?", es va convidar a gent de l’àmbit de l’arquitectura, la política, l’administració i la participació ciutadana.
Van sortir molts temes a debat. Entre ells, per exemple, la necessària actualització del Pla d’Usos de la ciutat: en moltes zones encara hi ha la tradicional separació estricta d’usos, que en molts casos no facilita un barri vital i actiu. I es reivindicava que les plantes baixes puguin ser intercanviadors socials i punt de partida de processos microeconòmics. També es va fer una crítica referent a la ubicació d’aquests nous barris, fins ara pensats des de la matemàtica segons els habitants i m2 de superfície dels districtes, enlloc de buscar senzillament els solars que més potencial tenen per a ser receptors d’aquests nous barris. També es va fer èmfasi en la importància de fer processos de participació ciutadana (així com de participació dels refugiats) per evitar conflictes posteriors.
El paper de la Universitat
En l’àmbit de la Universitat també es reflexiona sobre el tema. Per exemple, el professor Jörg Friedrich, que s'ha dedicat a buscar solucions econòmiques i socialment integradores a la seva càtedra de la Universitat Leibniz de Hannover, treballa amb els seus alumnes el que ell anomena Arquitectura de Benvinguda (Willkommensarchitektur). Partint de la base que els containers costen 20.000€ i que, degut a l'actual demanda, molts cops estan exhaurits, ja no són la gran solució. Per això, pensen conceptes per a allotjar refugiats utilitzant l’arquitectura de manera integradora, reduint el temps d’execució del projecte i minimitzant les despeses a cost de containers. Així doncs, fan propostes com reomplir ruïnes arquitectòniques com l’antic pavelló holandès, fer remuntes sobre cobertes planes com en la pròpia Universitat de Hannover, omplir edificis d’aparcament, ja que alguns d’ells els darrers anys sempre estan mig buits, permetre l’habitatge en un 1% dels horts familiars (Kleingarten/Schrebergarten) o omplir buits urbans (com l’espai entre dues mitgeres de 4 o 5 metres d’amplada). El denominador comú de tots els projectes és que no impliquin un allotjament massiu (sinó petites unitats repartides per la ciutat), que estiguin en llocs urbans relativament cèntrics i promovent l’intercanvi i la proximitat dels refugiats amb els habitants.
En Manuel Herz, un arquitecte que des de fa anys investiga i publica sobre l’arquitectura dels camps de refugiats de l’oest del Sàhara, comenta en una entrevista a Zeit Online: "La clau és que la població tingui contacte amb els refugiats, i això es pot aconseguir a través de l’arquitectura o l’urbanisme".
També estan implicats en aquest tema els estudiants d’Habitat Unit del professor Philipp Misselwitz, a la TU-Berlin. En aquest cas, treballen més amb accions i amb arquitectures inductores d’activitat. Reflexionen sobre com els refugiats poden prendre part de la ciutat, ser actors de la ciutat. D’aquí surten conceptes com una cuina comunitària en un parc, un hort urbà, un servei de subministrament de menjars en bicicleta...
A part de prendre decisions sobre la integració dels refugiats, cal pensar també en conceptes de construcció econòmica, tema d’actualitat a les grans ciutats alemanyes. Hamburg és ciutat d'acollida d’ençà de la crisi econòmica i porta construint en els últims anys 6.000 habitatges per any i, tot i això, sense comptar amb els refugiats, té dèficit d’habitatge. Aquest dèficit provoca una alta demanda i porta com a conseqüència que des de fa uns anys els preus del lloguer augmenten dràsticament any rere any.
Els controvertits "habitatges eficients". L'opinió dels arquitectes
Per això, el Parlament Hamburguès va aprovar el passat 15 de setembre de 2016, amb els vots de SPD i els Verds, l’anomenat "Habitatge Eficient" (Effizienzwohnungsbau). Entre l’habitatge social i l’habitatge finançat lliurement, han creat un nou tipus d’habitatge que s’oferirà a un cost acceptable (entre 8 i 9€/m2, amb estabilitat de 10 anys) per un gruix notable de població, que si bé no entra en el grup de l’habitatge social, tampoc es pot permetre els preus de mercat actuals, que no baixen dels 12€/m2. Segons la SPD, l’habitatge és el tema social clau del futur d’Hamburg.
Aquests "habitatges eficients" no seran subvencionats. Per tant, la idea del govern és que els inversors construeixin cases molt barates, fent una cosa semblant a cases en sèrie. A més, qui construeixi aquest tipus d’habitatge, podrà rebre solars municipals a un preu més econòmic.
Els arquitectes, naturalment, han posat el crit al cel. S’estan reduint els costos de disseny, sense tenir en compte les causes alterables de l’augment dràstic dels costos de la construcció en els darrers anys. En realitat, són molts els factors que provoquen aquest increment: l’augment del preu dels materials de construcció, l’augment del preu dels solars degut a una oferta limitada (punt on la ciutat pot decidir, ja que uns quants solars són públics), uns processos de canvi del Pla d’Usos o d’obtenció de llicència llargs i fatigosos, i uns requeriments tècnics cada cop més alts per als projectes d’edificació. Si es redueixen els costos únicament a base d’estandardització i tipificació, ens podem trobar aviat amb urbanitzacions com les dels anys 60 i 70...
Aquest 2016 just s’inicien les obres dels habitatges per a refugiats, i a partir d’ara s’iniciaran també els projectes dels "habitatges eficients"... Tot i les múltiples teories i reflexions que es puguin fer sobre el tema, finalment, són els arquitectes, urbanistes i promotors els que estan tirant endavant els projectes i els que definiran els futurs barris de la ciutat i la seva integració dins la ciutat. Segons el professor Jörg Friedrich "potser estem davant d'un altre moment d'aquests on s'ha de construir molt i molt ràpid. I és important que els arquitectes hi tinguin un paper destacat per a evitar grans destrosses com en altres temps..."
Guida Maymó Camps, arquitecta corresponsal del COAC a Hamburg (Alemanya)
Referències:
Der Spiegel „Endlich verständlich: Fakten zur Flüchtlingskrise“ (25.06.2016)
Conferència d’Ole Jochumsen, del departament d’Urbanisme i Habitatge de la ciutat d’Hamburg (02.03.2016)
Conferència de Matthias Kock, departament d’Urbanisme i Habitatge de la ciutat d’Hamburg
Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg / Hamburger Architektenkammer www.akhh.de
Baunetzwoche#423 “Give them Shelter, willkommen in Deutschland”
Rheinischen Post “Würdige Architektur für Flüchtlinge”
Norddeutscher Rundfunk www.ndr.de
Encuentros individuales con el corresponsal del COAC en La Paz, Bolivia
Los arquitectos podrán reunirse con Miguel García Mora, corresponsal del COAC en la Paz, para intercambiar impresiones sobre la ciudad y Bolivia en general. Actualmente, Miguel García Mora está trabajando en una de las obras más grandes de Bolivia: un edificio de 40 plantas y 110.000 m2. Tal como nos informa nuestro corresponsal, lo que está en crecimiento ahora mismo en el país es, principalmente, la obra residencial y los centros comerciales.
Las reuniones individuales con los colegiados, de media hora cada una, tendrán lugar el martes 27 de septiembre a partir de las 10 h, en la sede de Plaça Nova.
Si estáis interesados, podéis solicitar una cita con el corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net.
Con la Red de Corresponsales del COAC se pretende incrementar las oportunidades para trabajar en el extranjero de la forma más cualificada posible, manteniendo los vínculos con Catalunya y con los arquitectos que continúan ejerciendo aquí.
Trobades individuals amb el corresponsal del COAC a La Paz, Bolívia
Els arquitectes podran reunir-se amb Miguel Gacía Mora, corresponsal del COAC a la Paz, per intercanviar impressions sobre la ciutat i Bolívia en general. Actualment, Miguel Garcia Mora està treballant en una de les obres més grans de Bolívia: un edifici de 40 plantes i 110.000 m2. Tal com ens avança el nostre corresponsal, el que està en creixement ara mateix al país és, sobretot, l'obra residencial i els centres comercials.
Les reunions individuals amb els col·legiats, de mitja hora cada una, tindran lloc el dimarts 27 de setembre a partir de les 10 h, a la seu de plaça Nova.
Si hi esteu interessats, podeu demanar una cita amb el corresponsal enviant un correu electrònic a internacional@coac.net.
Amb la Xarxa de Corresponsals del COAC es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar a l'estranger de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
Memorial Coluna Prestes: Niemeyer en la ciudad de Palmas, Brasil
El presente escrito es un homenaje al arquitecto brasileño Oscar Niemeyer, que tuvo una excelente relación con el Colegio de Arquitectos de Catalunya.
Esta obra de Oscar Niemeyer en el Estado de Tocantins no es muy conocida, quizás por situarse en una ciudad lejana de los centros de producción de cultura y de muy reciente creación. La ciudad tiene solo 27 años y fue fundada para ser capital de un Estado (Provincia) nuevo, creado a partir de la división de un Estado muy grande.
El Memorial Coluna Prestes fue inaugurado el 5 de octubre de 2001, destinado a abrigar la documentación referente a la marcha realizada por la Coluna Prestes, durante el Movimiento Tenentista de 1922. La marcha liderada por Luis Carlos Prestes recorrió cerca de 25 mil kilómetros en el interior de Brasil pregonando el final de la República Velha, la modernización del país y la realización de reformas sociales. El pasaje de la Coluna por el actual territorio tocantinense, a mediados de 1925, marcó fuertemente la historia de los municipios del entonces Norte Goiano. Posteriormente, Prestes, denominado el Cavaleiro da Esperança, ayudó a fundar, y se convirtió en militante del Partido Comunista Brasileiro - PCB.
Así como Luis Carlos Prestes, Oscar Niemeyer también militó en el Partido Comunista Brasileiro, talvez influenciado por el propio Prestes conforme relata Niemeyer en una entrevista concedida en ocasión de la exposición de su obra realizada en conmemoración a los 80 años del arquitecto en 1983.
En 1992 Niemeyer realiza el proyecto para la construcción de un memorial para la Coluna Prestes para ser construido en la Barra da Tijuca en Rio de Janeiro, oportunidad del arquitecto para homenajear a su amigo. Como la obra no fue realizada en Rio de Janeiro, el proyecto fue traído y ejecutado en Palmas, por invitación del entonces gobernador Siqueira Campos.
La idea de Niemyer sobre la implantación del memorial de la Praça dos Girassóis era ambiciosa, visionaba una reestructuración de los espacios conforme se constata en el texto abajo indicado:La idea sería reestudiar la plaza. Anunciar que se pretende hacerla más bonita, con cuatro campos de deporte, o playground protegido por un cuadrilátero de (10 x 10) de mangueiras (arboles),etc.
Las ideas de Niemeyer en cuanto a una mayor intervención en la plaza no fueron aceptadas por el gobierno tocantinense, pero las partes llegaron a un acuerdo sobre la construcción del memorial, siendo dada la orden para el inicio de la obra en el 09 de enero de 1997.
Terminada la obra y después del montaje de la exposición compuesta por fotografías, documentos y objetos personales de Luis Carlos Prestes, totalizando trescientas piezas donadas por la familia, el memorial fue inaugurado en fecha de 5 de octubre de 2001.
El edificio ocupa un área de 570,40 m², situado en la extremidad Sudoeste de la Praça dos Girassóis. El edificio está compuesto por dos niveles sobre una base elevada. En la planta baja se localiza la sala de exposición y en el subsuelo un auditorio con 99 lugares con acceso tanto por la sala de exposición como por el exterior, directamente de la plaza, dotado de cabina de proyección y sanitarios. El Memorial Coluna Prestes integra un conjunto histórico y cultural en homenaje a la Coluna Prestes, comprendiendo también un Monumento a los 18 do Forte del escultor Mauricio Bentes, y la escultura en bronce de Luis Carlos Prestes del mismo escultor, denominada O Cavaleiro da Luz. La escultura de Prestes se localiza al final de una promenade architectural, elemento recurrente en la obra de Niemeyer. En este caso, la rampa tortuosa simboliza la caminata de Prestes por el interior de Brasil. La presencia de esta escultura en la obra fue una propuesta del propio Niemeyer.
La forma del Memorial remite, haciendo un esfuerzo de asociación formal, a otras obras de Niemeyer. Las semejanzas son más perceptibles si compararnos el Memorial con la Iglesia de São Francisco de Assis construida en 1940, localizada en el conjunto de Pampulha en Belo Horizonte. En esta iglesia destacan las curvas, la transparencia, y el hormigón armado capaz de crear formas sinuosas y ligeras que tanto agradaban a Niemeyer. Otro edificio en el cual se observan semejanzas es la Biblioteca do Memorial da América Latina en São Paulo con su forma abovedada, interceptada por grandes vigas. En estos dos ejemplos, así como en el Memorial, la línea curva toma la forma abovedada, marcada por una pared de cerramiento en vidrio definiendo la transparencia, y la fuerte relación con el ambiente externo resaltando la ligereza sugerida y exaltada por Niemeyer.
Volviendo al Memorial, el edificio posee seis metros de altura en el punto máximo del vértice de la parábola arquitectónica. Sus fachadas Norte y Sur son compuestas por una pared de vidrio espejado cerrando la parábola que se proyecta tres metros al frente de esta pared protegiendo de la incidencia directa de los rayos solares. Esta piel de vidrio aporta la iluminación natural adecuada a los ambientes de exposición y la transparencia sugerida por el estilo de Niemeyer, llevando al observador a estar en contacto constante con el medio externo, con el conjunto histórico cultural al cual pertenece el monumento y la propia ciudad que lo circunda.
Al frente de esta pared de vidrio en ambas caras, Norte y Sur, existe un elemento en hormigón que representa las hojas de una palmera. Una expresión de la relación del proyecto con el sitio.
El edificio se destaca en el conjunto edificado de la capital. Adquirió un status de icono arquitectónico del estado, primeramente por la arquitectura inconfundible de uno de los mayores arquitectos de Brasil, así como por ser un rescate de la historia del estado.
El edificio del Memorial Coluna Preste es una demonstración de cómo la arquitectura puede ser simple sin dejar de ser bella.
Héctor Morelli, arquitecto.Corresponsal del COAC en Palmas, Estado de Tocantins, Brasil. Con la colaboración de Mara Kramer, arquitecta.