Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició: Love is in the Aid. 30 anys d'Arquitectura sense Fronteres

Imatge: 
© ASF
Exposició fotogràfica que il·lustra, a través de 45 fotografies de gran format, el treball d’Arquitectura Sin Fronteras – España (ASF-ES) a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i Espanya -projectes internacionals, locals i d’educació pel desenvolupament- durant els 30 anys de recorregut de l’entitat.

Es tracta d’una mostra itinerant organitzada per ASF-ES i, en el cas de Barcelona, per ASF-Catalunya conjuntament amb el Centre Obert d’Arquitectura.

Arquitectura Sense Fronteres és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) constituïda el 1992.

ASF actua amb independència de criteris polítics, religiosos i econòmics i està integrada per persones que creuen en la defensa dels drets humans per aconseguir un món més just a través de la millora de l’habitabilitat i la defensa del hàbitat digne. 
PDF version

MÁCULES, pinturas de Jordi Soldevila Segura

Imatge: 
@JordiSoldevila
La Demarcación de las Comarcas Centrales del COAC acoge en Manresa la exposición de pinturas "MÁCULAS", del artista Jordi Soldevila Segura.

Habitualmente no prestamos demasiada atención al suelo de la ciudad, ya sea de piedra, alicatado, cimentado o alquitranado. El suelo que pisamos cada día y sobre el cual realizamos la mitad de nuestra vida, pasa desapercibido a nuestra mirada. Tenemos la vista puesta más arriba, en el horizonte, o incluso más arriba. Por eso no es habitual contemplar el suelo si no es para comprobar dónde ponemos los pies y siempre como un acto automático o inconsciente.

Con "MÁCULAS", el autor presenta una serie donde coge cada fragmento de tierra real y, una vez aislado y descontextualizado de su plano horizontal natural, lo convierte en una geometría o retrato, único e irrepetible, haciendo de la serie completa un gran mapa de la imperfección de Barcelona.

Inauguración: Jueves 21 de diciembre a las 18:00h
PDF version

MÀCULES, pintures de Jordi Soldevila i Segura

Imatge: 
@JordiSoldevila
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC acull a Manresa l'exposició de pintures "MÀCULES", de l'artista Jordi Soldevila i Segura.

Habitualment no prestem massa atenció al terra de la ciutat, ja sigui de pedra, enrajolat, cimentat o enquitranat. El terra que trepitgem cada dia i sobre el qual realitzem la meitat de la nostra vida, passa desapercebut a la nostra mirada. Tenim la vista posada més amunt, a l’horitzó, o fins i tot un xic més amunt. Per això no és habitual contemplar el terra si no és per comprovar on posem els peus i sempre com un acte automàtic o inconscient.

Amb "MÀCULES", l'autor presenta una sèrie on afaga cada fragment de terra real i, un cop aïllat i descontextualitzat del seu pla horitzontal natural, el converteix en una geometria o retrat, únic i irrepetible, fent de la sèrie completa un gran mapa de la imperfecció de Barcelona.

Inauguració: Dijous 21 de desembre a les 18:00h

PDF version
Vapor Aymerich, Amat i Jover

Exposició: Dibuixant la fàbrica

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover, de l’arquitecte Toni Crusellas. 

El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació. 

Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra. 

Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi. 

Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...). 

Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera. 

També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba. 

Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets” 

 

Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net  

 

PDF version

Pàgines