Debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?
En el debat hi participaran Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.
Exposició Costa Esbravada. L’afany especulador que ha menystingut i degradat la Costa Brava
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.
Com a activitats complementàries a l’exposició, s’ha programat el 12 d’abril, a les 19 h, al Centre Cultural de La Mercè el debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?’, amb la participació d’Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
El 18 d’abril, a les 19 hores, es projectarà el documental d’Antoni Martí ‘Els límits de la Costa Brava’, al Centre Cultural La Mercè.
Miquel Riera i Planas (Torroella de Montgrí, 1960)
Periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB). Vinculat al grup El Punt des dels seus inicis on hi ha desenvolupat diferents funcions. Ha estat cap de Cultura-Espectacles, director de Presència, director de l’edició gironina d’El Punt i director adjunt d’El Punt Avui. La fotografia ha estat sempre una de les seves passions. S’hi ha dedicat com a aficionat, fent fotoperiodisme i fotografia de paisatge. El 2021 va presentar al Casal Independentista El Forn de Girona l’exposició “Praga 1980”, un recull d’imatges de la Txecoslovàquia comunista. El gener del 2022 va inaugurar l’exposició “Entre el cel i la terra” al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, que també s’ha pogut veure a Girona i Bonmatí.
MARQ 22-23: Els possibles nous barris vells. Presentació dels TFM, en procés
En aquests treballs es plantegen diverses actuacions que van des d’intervencions en equipaments actualment sense ús, canvis d'ús en edificis existents, propostes sobre l’espai urbà, els accessos, recorreguts i jardins, fins a treballs que se situen en els límits del barri vell i el riu. Al final de la presentació s’obrirà un torn de debat amb els professors i estudiants, així com amb estudiants d’edicions anteriors i els assistents a l’acte.
La reutilització d'edificis patrimonials buits o espais públics infrautilitzats, es presenta com una de les oportunitats per la reactivació del centre de la ciutat i, alhora, com una possible solució a altres problemes com la falta d’habitatge social, d'equipaments i serveis, d’accessibilitat, etc. posant en el centre la millora de la qualitat de vida dels habitants del barri vell de Girona.
Els estudiants d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, en aquesta edició han identificat una sèrie d’espais d’oportunitat que ofereix la ciutat i les seves problemàtiques, amb una primera fase d’anàlisi i de coneixement profund del lloc i, posteriorment, cada estudiant ha proposat un tema, un espai i un programa que es concreta en un projecte arquitectònic, urbanístic o paisatgístic.
Conferència d’Adrià Goula: 'Presentació del projecte fotogràfic Cel·la nòmada'
En aquest projecte, la cel·la s’allibera de tot el seu pes, de la seva opressió, i es converteix en un record lleuger, on desapareixen els murs, la presó, i tota la ciutat… La cel·la viatge amb nosaltres, ens acompanya sempre més, convertida en una memòria travessada per l’aire i la natura. L’ancoratge a uns fets i uns llocs concrets, s’esvaeix a favor d’un dibuix en el paisatge com a únic testimoni que connecta aquells moments del seu avi a la presó Model com a represaliat de la dictadura i una nova sensació de llibertat.
L’accés a la cel·la on havia estat pres el seu avi li permet fer una recerca de les memòries acumulades en aquell lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades en l’espai de la cel·la, s’endinsa en les relacions que sorgeixen entre els elements construïts i els fets viscuts, entre els elements físics que ens rodegen i els records que això genera. Un projecte que acaba produint una sèrie de reflexions sobre el mateix espai de la cel·la i de la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.), juntament amb unes instal·lacions en el paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte d’aquest passat.
Adrià Goula
Adrià Goula Sardà és arquitecte (ETSAB 2000) i des del 2004 es dedica professionalment a la fotografia d’arquitectura. La seva obra, generalment fotogràfica, gira al voltant de la relació entre la construcció humana i la seva ubicació en el món, entre l’artificialitat, la natura i la memòria. A través dels elements arquitectònics, el paisatge, o les traces dipositades en els objectes, genera imatges on la bidimensionalitat i la complexitat en són característiques recurrents. També reflexiona sobre la fotografia com a mitjà en si, amb la intenció d’anar més enllà de la finestra fotogràfica per a crear imatges que trenquin en certa manera amb l’efecte perspectiu intrínsec a la fotografia i que l’alliberin del seu ancoratge en l’aquí i l’ara.
ENTRADA LLIURE