Revista de Corresponsals: Honoraris d’Arquitectes a Alemanya
Estem parlant del “HOAI” o Reglament d'Honoraris per a Arquitectes i Enginyers. El document s'aplica únicament a serveis oferts per arquitectes i enginyers amb domicili laboral/fiscal a Alemanya i sempre que els serveis es duguin a terme també des d'Alemanya. El seu equivalent en el territori espanyol seria el parcialment derogat Reial Decret 2512/1977, de 17 Juny.
S'organitza en diferents apartats segons la tipologia constructiva (Urbanisme, Paisatgisme, Edificació, Estructures, Enginyeria, etc.) i proporciona una franja d'honoraris basat en el pressupost d'execució material i en el grau de dificultat del projecte en qüestió. Únicament els honoraris per serveis d'assessorament han estat, fins i tot abans de gener de 2021, no vinculants.
Però potser l'aspecte pel qual és més conegut aquest reglament no sigui el fet que el HOAI sigui o no vinculant, sinó l'estructura amb la qual divideix les fases del projecte, en alemany “Leistungsphasen” o abreujat “LP” que literalment es pot traduir com a “etapes de serveis”. Hi ha nou “LP”s que tenen vinculat un percentatge que representa el pes dels honoraris respecte al total dels honoraris per l'encàrrec complet. A continuació la llista amb les LP al costat de les corresponents fases i percentatge d'honoraris corresponents a les fases de projecte en el territori espanyol, també amb el seu percentatge d'honoraris respecte al total.
LP1 HOAI és “estudis previs” (2%) correspon a Espanya amb “Previsió de fons“ (15%) combinat amb “estudi previ” (5%);
LP2 HOAI és “Avantprojecte” (7%) correspon a Espanya amb “Avantprojecte” (10%);
LP3 HOAI és “Projecte Bàsic” (15%) correspon idènticament amb el seu equivalent a Espanya “Projecte Bàsic” (15%);
LP4 HOAI és “Llicència d’obres" (3%) a Espanya estaria inclòs en “Projecte Bàsic”;
LP5 HOAI és “Projecte d’Execució" (25%) correspon idènticament amb la corresponent fase a Espanya “Projecte d’Execució" (25%);
LP6 HOAI és “Contractacions” (10%) inclòs a Espanya en el “Projecte d’Execució";
LP7 HOAI és “Adjudicacions” (4%) també inclòs a Espanya en el “Projecte d’Execució";
LP8 HOAI és “Direcció d’obra" (32%) correspon a Espanya amb “Direcció d’obra" (25%); finalment LP9 HOAI és “Liquidació i recepció” (2%) correspon igualment a Espanya amb “Liquidació i recepció” (5%).
És necessari destacar algunes diferències notables en relació a les tasques assumides per l'arquitecte a Alemanya versus les que assumeix un arquitecte que exerceixi en el territori espanyol. Així doncs, les estructures, les instal·lacions, l'estudi de seguretat i salut, l'estudi ambiental, la gestió de residus, la certificació energètica, la protecció contra incendis, la certificació acústica o els amidaments són tasques que poden recaure sobre un arquitecte que exerceixi en el territori espanyol i que a Alemanya s'encarreguen a professionals externs. Aquestes tasques poden arribar a suposar fins a un 21% dels honoraris totals per la qual cosa s'ha de tenir en compte a l'hora de comparar encàrrecs a Espanya i Alemanya.
A causa d'aquesta diferència de tasques es pot deduir que el projecte a Espanya inclou per un únic preu tota una sèrie de serveis que a Alemanya s'han d'abonar a especialistes en la matèria que es contracten externament. Això suposa un abaratiment del honoraris globals del projecte a Espanya versus Alemanya sobretot si tenim en compte la inversió de temps, coneixements i recursos.
Cal destacar que les taules de la HOAI s'aplicarien per separat per al projecte d'edificació, el d'estructures i el d'instal·lacions. Els dos últims s'abonarien als tècnics contractats per a tal fi. Si se sumen els percentatges del PEM que generarien a aquests tres grups, és habitual que a Alemanya els honoraris de tots els tècnics implicats suposin un 8 o 9% del pressupost total de l’obra (no PEM), mentre que a Espanya, on facturaria en molts casos només l'Arquitecte, el percentatge pot arribar a ser la meitat (4-5%).
Segons aquestes dades es pot dir que per a la mateixa càrrega de treball, els honoraris de l'arquitecte serien el doble a Alemanya que a Espanya. Lògicament no sols hem de considerar els honoraris com a referència en comparar l'exercici de la professió: precisament per les tasques addicionals usualment desenvolupades a Espanya es podria dir que es triplica la responsabilitat civil en incorporar les estructures i les instal·lacions al paquet de serveis oferts per l'arquitecte.
Com comentava a l'inici del text, una resolució del Tribunal de Justícia Europeu (TJE) va dictaminar el 4 de juliol de 2019 que les taxes mínimes i màximes de la *HOAI són incompatibles amb la legislació de la UE. La sentència versa exclusivament sobre la prohibició legal de caure per sota dels tipus mínims o superar els tipus màxims establerts en les taules de la HOAI no sobre l'estructura i utilitat del reglament en si; la sentència sobre la HOAI obre la porta a una major competència, especialment considerant la cada vegada més present activitat internacional de molts arquitectes, atès que aquells que exerceixen la professió en països amb honoraris més competitius que els dels despatxos alemanys tenen ara l'avantatge de no haver d'emmotllar-se a un rang d'honoraris vinculant.
Aquesta tendència també es pot trobar a Espanya, en aquest cas traslladant l'origen a països (habitualment d'Europa de l'est) on els honoraris són encara més competitius que els marges que hi ha en territori espanyol. En definitiva, la liberalització del mercat té la seva cara positiva quant a la internacionalització de l'arquitectura però al seu torn posa en risc la viabilitat de l'exercici de la professió per a aquells arquitectes que veuen amenaçades les seves tarifes per ofertes provinents d'altres països amb menor cost de vida.
Fonts:
· HOAI - Reglament d'Honoraris per a Arquitectes i Enginyers. En el següent link traducció a l'espanyol de la versió de 2008
· Estudi comparatiu dels honoraris d'Arquitectes realitzat pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Carlos Vidal Wagner, Arquitecte, Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya, Octubre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de Corresponsals: Honoraris professionals a Croàcia
Plataformes digitals de subhastes
Des del 2010 porto exercint la meva professió a Croàcia. En els darrers mesos no he deixat de rebre e-mails de diferents plataformes digitals convidant-me a pagar una subscripció per poder optar a oferir serveis d'arquitectura a clients potencials.
Fins aquí el tema sembla atractiu, com un nou canal per a la cerca de clients. Tot i això, té un gran inconvenient que arriba a posar de manifest una tendència omnipresent al país: L'únic criteri de selecció és el preu. Altres aspectes com la qualitat, la serietat o l'experiència, per no parlar de la capacitat intel·lectual i artística del professional, no es tenen en compte en cap moment.
Sumant que al mercat hi ha un gran nombre d'arquitectes, el resultat d'aquesta nova forma de contractació és la subhasta dels serveis d'arquitectura a preus que denigren la professió i posen en risc la professionalitat dels projectes.
Reglament de serveis estandarditzats de Croàcia
El 2013, la Cambra d'arquitectes de Croàcia va elaborar un reglament de serveis estandarditzats d'arquitectura basat en el sistema que ja feia servir la Cambra d'arquitectes d'Alemanya. Donant suport a aquest reglament, es va crear una aplicació web de lliure consulta, tant per als professionals com per als inversors, que permet calcular els honoraris utilitzant els paràmetres següents que determinaran el nombre d'hores de treball per a cada fase de projecte i per tant els honoraris aplicables:
- INVERSIÓ ESTIMADA DEL PROJECTE
- GRAU DE DIFICULTAT DEL PROJECTE
Hi ha 5 graus de dificultat depenent de la tipologia i programa de l'edifici en qüestió
- FASES DE PROJECTE:
1.- Definició d'objectius -programa (3%)
2.- Disseny preliminar (7%)
3.- Projecte d'idees (20%)
4.- Permís de localització (3%)
5.- Projecte principal (24%) Equivalent a un projecte bàsic que ha d'anar acompanyat dels projectes d'estructures, instal·lacions i altres projectes, que han d'anar signats pels tècnics respectius i que l'arquitecte adjunta al seu projecte amb el rol de projectista principal. Serveix com a base per sol·licitar la llicència d’obra.
6.- Sol·licitud de llicència d'obres (3%)
7.- Projecte executiu (32%). No és obligatori segons la legislació croata i encara que, per descomptat, és altament recomanable, molts inversors se salten aquesta fase o tendeixen a minimitzar-la, cosa que suposa un risc greu d'incoherències a la fase d'execució.
8.- Mesuraments (8%)
- PREU PER HORA
El col·legi d'arquitectes croat va realitzar un estudi per determinar el preu mitjà per hora per als serveis d'arquitectes sent de 21,7€/h com a preu mitjà de referència el 2013. Aquest import ha estat actualitzat a l'aplicació amb preus a partir de 30 €/h tal com apareix al programari d'ajuda per al càlcul d'honoraris avui dia.
La realitat del mercat
Els imports resultants de l’aplicació arriben a ser merament anecdòtics ja que la realitat del mercat és completament diferent. En la gran majoria de casos, depenent del tipus de client i de la tipologia d'edificació, cal fer una rebaixa del 40-50% respecte al càlcul obtingut per l'aplicació perquè l'oferta sigui presa en consideració, o més del 50% en cas d'intentar arribar a un contracte a través de les plataformes digitals esmentades anteriorment.
El valor dels serveis d'arquitectura està tan devaluat a nivell de país, que fins i tot en moltes licitacions públiques l'estimació dels honoraris per als arquitectes se situa molt per sota de la recomanació donada per la Cambra croata d'arquitectes.
És més, és habitual rebre una sol·licitud d'oferta a base de preu per m2 (igual que els gremis de la construcció) de la superfície neta que l'inversor pretén construir. Actualment aquests preus ronden els 15€ per m2 per a un projecte bàsic (projecte arquitectònic sense instal·lacions).
Per posar en context aquestes xifres cal tenir en compte que el salari net mitjà de Croàcia és d'uns 12.000€ segons l'institut nacional d'estadística. En el cas dels arquitectes se situa al voltant de 16.000€ (segons dades del consell Europeu d'arquitectes d'Europa), xifra notablement inferior a la mitjana europea de 36.740€ o dels països propers de l'EU com Eslovènia amb 30.000€, Itàlia amb 27.000€, Àustria 47.500€ o Alemanya amb 60.000€ o els 30.000€ d'Espanya. No és estrany que molts joves arquitectes croats, després de l'entrada de Croàcia a la UE (2013), hagin decidit emigrar a algun dels països esmentats anteriorment.
Perspectiva desoladora
Vistos els números i amb la sensació que l'arquitecte està considerat un mal necessari, només per complir el procediment d'obtenció del permís de construcció, ens trobem en un moment crucial per a la supervivència de la professió tal com la coneixem.
És imprescindible impulsar un canvi de mentalitat perquè els professionals puguin dedicar el temps necessari per projectar amb els nivells mínims de qualitat i garantir així la sostenibilitat econòmica de les empreses d'arquitectura, dels seus treballadors i/o col·laboradors.
Aquí hi ha unes reflexions sobre les possibles línies d'actuació:
- Convidar els col·legis i les càmeres d'arquitectes, gestors de plataformes digitals i funcionaris de les entitats de contractació a establir mecanismes per traslladar els preus recomanats al mercat real.
- En licitacions públiques establir criteris de baixes temeràries perquè ofertes inusualment baixes es poguessin descartar.
- Promoure la introducció de criteris addicionals a les valoracions de les ofertes perquè no estiguin basades únicament en el preu, evitant que el preu més baix sigui l'únic criteri. Una bona pràctica d’adjudicació basada en el preu podria ser que l’equip que estigui més proper al preu mitjà sigui el guanyador d’una licitació.
Javier Luri, arquitecte. Corresponsal del COAC a Zagreb, Croàcia. Octubre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsales: En Quebec, contratar a jóvenes arquitectos se ha convertido en una misión imposible
El volumen 33, núm. 1, de la revista Esquisses publicados por la Orden de los architectes du Québec (OAQ) en la primavera 2022, se hacía eco de una realidad de excepción que sufre actualmente el sector de la arquitectura en la provincia de Quebec, se trata de la escasez y dificultad de los estudios de arquitectura para encontrar jóvenes profesionales.
Algunos estudios afirman en los últimos meses no han recibido ninguna candidatura cuando han publicado anuncios de puestos vacantes por arquitectos. Este fenómeno raro se ha generalizado pendiente la pandemia y todavía hoy sigue siendo de actualidad. Se trata de una situación muy paradójica porque el sector de la construcción está en plena efervescencia ya que el gobierno invierte para reactivar la economía post-covid, pero el sector privado no seguirá el ritmo por falta de efectivos.
Un estudio de la Asociación de Arquitectos en Prácticas Privadas de Quebec (AAPPQ) publicado en 2022 encontró que se necesitarían 256 arquitectos y 404 arquitectos técnicos para responder las necesidades del sector privado.
Esta coyuntura provoca que los estudios de arquitectura se espabilen para ofrecer contratos y ambientes de trabajo más competitivos y sobre todo que inviertan para guardar el talento profesional que ya poseen, todo esto durante un periodo donde las tasas de rotación de personal son muy altas. Algunos estudios también han empezado a contratar a candidatos extranjeros, tan pronto como el papeleo, el tiempo y el dinero que estos trámites suponen no son demasiado estimulantes. Asimismo, cada vez más firmas deciden dotarse de una persona especializada en recursos humanos con el objetivo de encontrar más a los buenos candidatos rápidamente.
Lo más interesante es que esta presión ha forzado a los estudios a revisar sus salarios y sobre todo a ser más transparentes. Por ejemplo, algunos estudios se han dotado de escalas salariales conocidas de todos los empleados.
Otro factor que también complica la labor del sector privado es la competencia del sector público, que se encuentra con las mismas dificultades, aunque las remuneraciones son ligeramente más generosas. Desafortunadamente, numerosos son los proyectos públicos que se planifican o ejecutan con retraso por falta de ofertas de licitación.
Ahora queda por ver si la reapertura de las fronteras de Canadá después de la pandemia y la llegada de jóvenes profesionales ayudan a revertir esta situación o si, por el contrario, esta situación se enquistará durante un tiempo.
Vínculo artículo original Recrutement : panne sèche, volumen 33, núm 1. Primavera 2022
Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC en Montreal, Canadá. Septiembre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsals: Al Quebec, contractar joves arquitectes ha esdevingut una missió impossible
El volum 33, núm. 1, de la revista Esquisses publicada per l’Ordre des architectes du Québec (OAQ) a la primavera 2022, es feia ressò d’una realitat d’excepció que pateix actualment el sector de l’arquitectura a la província del Quebec, es tracta de l’escassetat i la dificultat dels estudis d’arquitectura per trobar joves professionals.
Alguns estudis afirmen que aquests últims mesos no han rebut cap candidatura quan han publicat anuncis de llocs vacants per arquitectes. Aquest fenomen rar s’ha generalitzat durant la pandèmia i encara avui continua essent d’actualitat. Es tracta d’una situació molt paradoxal perquè el sector de la construcció està en plena efervescència ja que el govern inverteix per reactivar l’economia post-covid, però el sector privat no aconsegueix seguir el ritme per manca d’efectius.
Un estudi de l’Association des architectes en pratique privé du Québec (AAPPQ) publicada el gener 2022 concloïa que caldrien 256 arquitectes i 404 arquitectes tècnics més per respondre a les necessitats del sector privat.
Aquesta conjuntura provoca que els estudis d’arquitectura s’espavilin per oferir contractes i ambients de treball més competitius i sobretot que inverteixin per guardar el talent professional que ja posseeixen, tot això durant un període on les taxes de rotació de personal són molt altes. Alguns estudis també han començat a contractar candidats estrangers, tot i que la paperassa, el temps i els diners que aquests tràmits suposen no són gaire engrescadors. Així mateix, cada cop més firmes decideixen dotar-se d’una persona especialitzada en recursos humans amb l’objectiu de trobar més ràpidament els bons candidats.
El més interessat de tot plegat és que aquesta pressió ha forçat als estudis a revisar els seus salaris i sobretot a ser més transparents. Per exemple, alguns estudis s’han dotat d’escales salarials conegudes de tots els empleats.
Un altre factor que també complica la tasca del sector privat és la competència del sector públic, el qual es troba amb les mateixes dificultats tot i que les remuneracions són lleugerament més generoses. Desafortunadament, nombrosos són els projectes públics que es planifiquen o s’executen amb retràs per manca d’ofertes de licitació.
Ara queda per veure si la reobertura de les fronteres de Canadà després de la pandèmia i l’arribada de joves professionals ajuden a revertir aquesta situació o si al contrari, aquesta situació s’enquistarà durant un temps.
Enllaç article original Recrutement : panne sèche, volum 33, núm 1. Primavera 2022
Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà. Setembre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español