Panamà, postCOVID-19
Panamà, davant la pandèmia que ens està afectant a tots, ha presentat diverses mesures de mitigació que van ser aplicades amb immediatesa des del 22 de març. La declaració d'Estat d’Emergència Nacional implica quarantena total, toc de queda i llei seca. La quarantena permet als ciutadans sortir al carrer dos hores diàries per fer “comandes”: comprar aliments, medicaments o anar al banc (les entitats financeres segueixen obertes en horaris restringits). Però només poden fer-ho en hores concretes, determinades pel número de finalització de la seva cèdula (DNI). A més a més homes i dones no poden sortir junts, el homes ho poden fer dilluns, dimecres i divendres i les dones dimarts, dijous i dissabtes. També s’ha tancat l’espai aeri (suposa un 80% del trànsit internacional) i s’han aturat completament les obres. Des que es va detectar el primer cas de COVID-19 a Panamà, el passat 9 de març, i fina al 19 d’abril s’han confirmat 4.500 casos, 165 recuperats i 126 morts.
Igual que a la resta del món, el coronavirus està fent qüestionar una sèrie d’hàbits que es donaven per suposats i que ara ens replantegem, com la necessitat diària de recórrer grans distàncies en espais confinats (autobusos, metro...) i que de vegades suposen fins a 2 hores de camí per arribar de la perifèria al centre de treball degut a la intensitat del trànsit, amb l’elevat risc de contagi que això suposa.
El model habitacional en tota Amèrica Llatina ha sigut un model de baixa densitat i grans extensions en la perifèria de la ciutat, donant per fet que el centre era prohibit per a economies mitges i baixes. El problema que suposa aquest model és l’empremta de cadascun dels habitatges, on la mitja per fer 100 unitats és de 5 hectàrees en barriades cada cop més allunyades del centre, amb la conseqüent manca de serveis que això suposa (escoles, hospitals, comerços, parcs...).
Aquest ha sigut un model sempre qüestionat, però fins ara era l’única alternativa donat l’elevat cost dels habitatges al centre (normalment vivendes de més de 200m2 i més de 400,000 USD).
Des de fa uns anys la unitat habitacional al centre s’ha anat reduint, arribant a peces de 50m2 construïts i menys. Aquesta mida permet viure al centre per menys de 100,000 USD, ampliant en gran mesura el nombre de persones que hi poden accedir. No és un problema senzill de resoldre, doncs no es tracta només d'abaixar el metratge de les vivendes, s’ha de plantejar el problema globalment i amb diverses solucions possibles i potser no una única solució sinó la combinació de vàries, però van sortint idees molt interessants: ciutats multinuclears, unitats habitacionals multifuncionals (oficina/habitatge), edificis autosuficients, zones urbanes d’estacionaments comuns, millorar la xarxa de metro...
Sergio Moreno, arquitecte. Corresponsal del COAC a David, Panamà. Abril 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
La salut urbana: clau en el Congrés Mundial d’Arquitectes de Rio, ajornat fins al 2021
La Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i l’Institut d’Arquitectes del Brasil (IAB) van anunciar el passat 20 de març l’ajornament del 27è Congrés Mundial d’Arquitectes UIA2020RIO, que tindrà lloc del 18 al 22 de juliol del 2021.
La decisió es va prendre després d'una acurada valoració de la situació pandèmica del nou coronavirus, per tal que la gran majoria dels països puguin ser-hi presents. “Aquesta crisi del coronavirus planteja nous escenaris i preguntes per a l'arquitectura i l’urbanisme que cal discutir molt”, afirma Thomas Vonier, president de la Unió Internacional d'Arquitectes.
“La discussió sobre salut urbana, que ja era un tema fort a l’UIA2020RIO, adopta ara una nova dimensió. Des de projectes per a hospitals fins a sanejament bàsic, incloent-hi la discussió d’espais urbans en temps d’epidèmia, ens queda molt per debatre. Sens dubte, l’arquitectura i l’urbanisme aporten una forta contribució al desenvolupament sostenible de les nostres ciutats davant d’aquests nous reptes”, va comentar Sérgio Magalhães, president del Comitè Executiu de l’UIA2020RIO.
És clar que les ciutats són camps de transmissió i contaminació. Des dels temps més antics, vivim vulnerables a les epidèmies urbanes, com ho van ser la grip espanyola o la pesta negra a l'edat mitjana, i determinades característiques urbanes i morfològiques poden agreujar encara més la situació, com és el cas de Rio de Janeiro amb un gran nombre de faveles.
Un creixement ràpid i no planificat dels centres urbans dels països en desenvolupament està associat a la pobresa, l’atur, l’habitatge insuficient, l’aglomeració, la transmissió de malalties, l’augment del trànsit de vehicles, la degradació i la contaminació ambiental. I en molts casos s’oblida la infraestructura urbana necessària per donar resposta a les demandes de sanejament, educació i salut d'aquestes poblacions.
La trobada i la convivència són els fonaments de la nostra societat, i el lloc on això succeeix és a les poblacions. Les ciutats han de garantir les condicions bàsiques de salut, creant les condicions de mobilitat i seguretat, a més de proporcionar espais públics, parcs, places i zones habitables, per tal d’oferir una vida sana a tots els seus habitants.
Les nostres residències, on passem una part important del nostre temps, prenen un paper fonamental i han de garantir unes condicions bàsiques de salut, com la ventilació i la llum natural. Vetllar pel compliment d’aquest estatus passa a ser una responsabilitat important dels nostres governants, que mitjançant polítiques públiques, com ara la planificació de programes d’urbanització de barris o el control i l’assistència tècnica per a un habitatge millor, han de contribuir a la salut col•lectiva. Més enllà, els ciutadans demanden habitatges de més qualitat, millors vistes, balcons, terrasses i millors condicions espacials on poder gaudir de l’entorn.
Aquesta crisi ha posat de manifest la connexió que tots tenim amb el nostre voltant, ja sigui a curta o llarga distància, i com el batre de les ales d’una papallona es fa sentir a l’altra punta del món. La promoció de la salut és un objectiu essencial dels organismes públics i privats, reforçant valors de cooperació i col•laboració que molts de nosaltres teníem una mica rovellats. A més de la necessitat de cadascun de nosaltres de tenir cura de tots els que formem part d’aquest planeta com a factor determinant d’equilibri, ordre i progrés.
Carlos Arribas, arquitecte. Corresponsal del COAC a Rio de Janeiro, Brasil.
Abril 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
La COVID-19 en el ámbito de la construcción en Buenos Aires y su conurbano
Argentina, ante la crisis sanitaria mundial por la pandemia del Coronavirus, tomó medidas preventivas para mitigar la propagación del virus y su impacto en el sistema sanitario, disponiendo de aislamiento social, preventivo y obligatorio para toda la población, desde el 20 de marzo. Durante el fin de semana anterior ya se habían cancelado varios eventos relacionados con la cultura y durante esa semana pararon las clases en las escuelas. En ese momento el país todavía registraba pocos contagiados.
En la cuarentena existe un listado de actividades y servicios declarados esenciales en la emergencia. Ya el primer Decreto (297/2020) declaraba el ‘Personal afectado a obra pública’ como esencial, pero fueron ajustándose algunos rubros para poder permitir el funcionamiento de ciertos colectivos. Por ejemplo, se incorporó la ‘Venta de insumos y materiales de la construcción’ para poder reactivar algunas obras públicas. Otras previstas para el 2020 quedaron neutralizadas o suspendidas ya que se destinaron parte de los presupuestos anuales a proyectos para la emergencia actual.
A día de hoy quedan afuera de la vuelta al trabajo presencial los trabajadores de empresas constructoras y estudios de arquitectura que realizan obras privadas. Se prevé unos meses de difícil supervivencia profesional en el sector. Cabe decir que antes de la cuarentena la situación en el ámbito de la construcción ya no era muy alentadora.
Por otro lado, un punto positivo es que se está trabajando conjuntamente en diferentes municipios y jurisdicciones de distintos partidos políticos. En este sentido se implantó un plan de contingencia para afrontar el pico de la pandemia previsto para los primeros días de mayo (en base a estudios del Ministerio de Salud de la Nación). A 13 de abril, las cifras oficiales en Argentina son: 2.277 contagiados, 98 fallecidos y cerca de 600 recuperados.
A lo largo de estas semanas se están habilitando diversos espacios para fortalecer la estructura sanitaria existente. ¿Y cómo se concretan estas medidas para poder atender un posible pico de personas contagiadas? Como en otros países se ha optado por diferentes soluciones arquitectónicas, que van desde módulos de montaje rápido, la instalación de contenedores reaprovechados de otras catástrofes humanitarias, hasta la adecuación de Hospitales y lugares culturales. Se detallan a continuación:
- Hospitales Modulares de Emergencia: son módulos escalables y realizados a través de la metodología de la construcción en seco (siguiendo el mismo concepto y tecnología de los hospitales que se construyeron en China); éstos van anexados a estructuras hospitalarias existentes. Uno de los ejemplos es el que se está construyendo en Hurlingham (segundo cordón del Conurbano).
- Hospitales Militares Reubicables (HMR): están formados por contenedores, fáciles de armar y transportar, que van separados en diferentes unidades médicas. El principal de éstos HMR está instalado en Campo de Mayo, en San Miguel (a unos 40 min. de la Ciudad). La Fuerza Aérea instaló otro en el recinto del Hospital Aeronáutico Central, en Nueva Pompeya, en la Ciudad.
- Refuncionalización de hospitales en funcionamiento: es el caso del el histórico Hospital Muñiz, que será el centro de referencia en la Ciudad. Al igual que en otros hospitales se instalarán afuera de los pabellones una UFU (Unidad Febril de Urgencia) para recepcionar a los pacientes con síntomas leves para realizarles test de la Cov-19.
-Transformación de centros no hospitalarios: entre ellos, destaca el proyecto de transformación de la megaferia de Ciencia y Tecnología de Tecnópolis, en las inmediaciones de la Ciudad. Éste prevé una segunda fase que duplicaría la cantidad de camas de ser necesario. Y en el municipio de La Plata, en el parque educativo La República de los Niños y en los principales clubes de futbol como el “Gimnasia y Esgrima” y el “Estudiantes” se instalaron, al igual que en otros centros deportivos del país, hospitales de campaña con camas para atender enfermos leves de la zona.
Argentina está, al igual que otros países, viendo día a día como evoluciona la situación para adaptarse a las futuras necesidades sanitarias, también des del sector constructivo.
Maria Ribes Eritja, arquitecta. Corresponsal del COAC en Buenos Aires, Argentina. Abril 2020
Fuentes de información:
Boletín Oficial de la República de Argentina.com:
https://www.boletinoficial.gob.ar/detalleAviso/primera/227042/20200320
Clarín.com:
https://www.clarin.com/arq/coronavirus-argentina-estrategias-hospitalarias-pandemia_0_maWOaBy6q.html
Telam.com:
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
La COVID-19 en l'àmbit de la construcció a Buenos Aires i la seva àrea metropolitana
Argentina, davant la crisi sanitària mundial per la pandèmia del Coronavirus, va prendre mesures preventives per mitigar la propagació del virus i el seu impacte en el sistema sanitari, disposant d'aïllament social, preventiu i obligatori per a tota la població, des del 20 de març. Durant el cap de setmana anterior ja s'havien cancel·lat diversos esdeveniments relacionats amb la cultura i durant aquella setmana van parar les classes a les escoles. En aquell moment el país encara registrava pocs contagiats. A la quarantena hi ha un llistat d'activitats i serveis declarats essencials en l'emergència. Ja el primer decret (297/2020) declarava el 'personal afectat obra pública' com essencial, però han anat ajustant alguns punts per poder permetre el funcionament de certes activitats. Per exemple, es va incorporar la 'Venda d‘insums i materials de la construcció' per poder reactivar algunes obres públiques. Altres previstes per al 2020 han quedat neutralitzades o suspeses ja que s’han destinat part dels pressupostos anuals a projectes per a l'emergència actual.
A dia d'avui queden fora de la reincorporació a la feina presencial els treballadors d'empreses constructores i estudis d'arquitectura que realitzen obres privades. Es preveu uns mesos de difícil supervivència professional en el sector. Val a dir que abans de la quarantena la situació en l'àmbit de la construcció ja no era massa encoratjadora. D'altra banda, un punt positiu és que s'està treballant conjuntament en diferents municipis i jurisdiccions de diversos partits polítics. En aquest sentit es va implantar un pla de contingència per afrontar el pic de la pandèmia previst per als primers dies de maig (en base a estudis del Ministeri de Salut de la Nació). A 13 d'abril, les xifres oficials a Argentina són: 2.277 contagiats, 98 morts i prop de 600 recuperats. Al llarg d'aquestes setmanes s'estan habilitant diversos espais per enfortir l'estructura sanitària existent. I com es concreten aquestes mesures per poder atendre un possible pic de persones contagiades? Com en altres països s'ha optat per diferents solucions arquitectòniques, que van des de mòduls de muntatge ràpid, la instal·lació de contenidors reaprofitats d'altres catàstrofes humanitàries, fins a l'adequació d'Hospitals i llocs culturals. Es detallen a continuació:
- Hospitals Modulars d'Emergència: són mòduls escalables i realitzats a través de la metodologia de la construcció en sec (seguint el mateix concepte i tecnologia dels hospitals que es van construir a la Xina); aquests van annexats a estructures hospitalàries existents. Un dels exemples és el que s'està construint a Hurlingham (segon cordó de l’àrea metropolitana).
- Hospitals Militars reubicables (HMR): estan formats per contenidors, fàcils de muntar i transportar, que van separats en diferents unitats mèdiques. El principal d'aquests HMR està instal·lat al Camp de Maig, a San Miguel (a uns 40 min. De la Ciutat). La Força Aèria en va instal·lar un altre al recinte de l'Hospital Aeronàutic Central, a Nova Pompeia, a la Ciutat.
- Refuncionalització d'hospitals en funcionament: és el cas de l'històric Hospital Muñiz, que serà el centre de referència a la Ciutat. De la mateixa manera que en altres hospitals s'instal·laran fora dels pavellons 1 UFU (Unitat Febril d'Urgència) per rebre els pacients amb símptomes lleus per realitzar-los test de la COVID-19.
-Transformació de centres no hospitalaris: entre ells, destaca el projecte de transformació de la gran fira de Ciència i Tecnologia de Tecnópolis, als voltants de la Ciutat. Aquest preveu una segona fase que duplicaria la quantitat de llits de ser necessari. I en el municipi de la Plata, al parc educatiu La República dels Nens i en els principals clubs de futbol com el "Gimnàstica i Esgrima" i el "Estudiants" es van instal·lar, a l'igual que en altres centres esportius de país, hospitals de campanya amb llits per atendre malalts lleus de la zona.
Argentina està, igual que altres països, veient dia a dia com evoluciona la situació per adaptar-se a les futures necessitats sanitàries, també des del sector constructiu.
Maria Ribes Eritja, arquitecta. Corresponsal del COAC a Buenos Aires, Argentina. Abril 2020
Fonts d’informació:
Boletín Oficial de la República de Argentina:
https://www.boletinoficial.gob.ar/detalleAviso/primera/227042/20200320
Clarín.com:
https://www.clarin.com/arq/coronavirus-argentina-estrategias-hospitalarias-pandemia_0_maWOaBy6q.html
Telam.com:
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español