Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

L’edificació a la Demarcació de Girona mostra un creixement positiu per tercer any consecutiu

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de la Demarcació de Girona referent a l’any 2023, unes dades que també es presenten a les altres demarcacions del COAC.
 

L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.

Les dades mostren uns resultats positius mantinguts durant tot 2023
El 2023, el sector de la construcció a Girona presenta un creixement del 13% en superfície total visada, tancant l’any amb 771.868 m2; una xifra que representa el 16,15% de la superfície visada a tot Catalunya (4.778.932 m2).

La tendència positiva ha estat gradual a Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia. Es tracta de l’única demarcació que ha tingut un creixement sostingut els darrers anys.

A escala comarcal, el Baix Empordà (228.051 m2), el Gironès (144.573 m2), Alt Empordà (125.789 m2) i la Selva (117.615 m2) són les que més m2 han visat. Remarcar el creixement del Baix Empordà (31,46%), El Pla de l’Estany (27,91%) o el Gironès (24,13%). Per contra, l’Alt Empordà, tot i ser una de les comarques amb més superfície visada, cau un 4,96%. La comarca que decreix més respecte l’any anterior és el Ripollès (30,7%).

Per municipis, destaca la capital, Girona, amb 53.391 m2 corresponents a 103 expedients; Palamós amb 30.229 m2 i 49 expedients; Vilablareix amb 29.978 m2 i 7 expedients; Lloret de Mar amb 29.348 m2 i 80 expedients; Sant Antoni de Calonge amb 26.540 m2 i 16 expedients, i Banyoles amb 25.149 m2 i 53 expedients.

Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 321.372 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars. 205.229 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 174.978 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 70.288 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2023 corresponen a un projecte esportiu a Vilablareix, dos edificis d’habitatges plurifamiliars (a Girona i Sant Antoni de Calonge), un hotel a Cadaqués i una nau industrial a Fornells de la Selva.

Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2023 se n’han registrat 2.176, un 2,68% menys respecte l’any anterior. Per comarques, el Baix Empordà (610), l’Alt Empordà (463) i la Selva (395) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (103), Banyoles (53) i Olot (50) són les que han visat més expedients. 

L’habitatge mostra les millors dades des de la crisi de 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el 2023 és de 2.480, un 47,97% més que el 2022, i la xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció. Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, és excepcional, afavorit principalment per dues grans promocions plurifamiliars de gairebé 200 habitatges en total. Així, durant el 2023, a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (la mitjana del 2022 era de 160 habitatges). En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen el 15,5% del total.

Per comarques, el Baix Empordà, amb 916 habitatges de nova creació, té un creixement excepcional (176,74%). De la resta de comarques, mostren major augment Alt Empordà un 48,44% i El Pla de l’Estany un 31,4%. L’única comarca amb creixement negatiu és la Garrotxa (-31,61%). Pel que fa a valors absoluts, les comarques on s’ha visat un major nombre d’habitatges de nova creació han estat Baix Empordà (916), Gironès (461) i Alt Empordà (334). De fet, cinc projectes d’habitatges plurifamiliars acumulen prop del 36% del total d’habitatges a la Demarcació:  Girona (91), Sant Antoni de Calonge (90), Regencós (58) i dos a Palamós (amb 44 habitatges cada un).

Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, a la província de Girona s’han visat 592.096 m2, el 21,46% més que el 2022. Aquesta xifra representa el 18,68% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (3.168.878 m2).

Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (209.728 m2), el Gironès (94.587 m2), Alt Empordà (88.812 m2) i la Selva (70.170 m2). Pel que fa al percentatge de creixement respecte a l’any anterior, destacar les comarques del Baix Empordà (amb un creixement del 71,49%) i El Pla de l’Estany (47,16%).

Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 164.937 m2; xifra que representa un 7,47% menys que l’any anterior.  

La rehabilitació puja, però amb poc pes dels Fons Next Generation
La reforma i rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 7,19% respecte a l’any anterior, i se situa en 240.713 m2. Això no obstant, continua estancada a casa nostra i tan sols representa el 32% de la superfície total visada a la Demarcació.

Aquesta xifra representa el 16,69% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (1.441.926 m2). Les dades, tot i ser positives, no responen a un impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, segons les dades de l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació del COAC.

Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (59.497 m2), la Selva (53.252 m2) i Alt Empordà (39.005 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.

En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Lloret de Mar amb 24.406 m2 i 33 expedients, Girona amb 11.951 m2 i 66 expedients, i Olot amb 10.033 m2 i 32 expedients. Per nombre d’expedients de rehabilitació, són precisament aquestes tres localitats on se n’han visat més.

L’obra nova puja a la Demarcació de Girona i continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, tot i patir un descens a l’inici del 2023 ha finalitzat l’any en positiu, amb un augment considerable del 17,03% respecte a l’any anterior. D’aquesta manera, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció de la província, concretament el 68%. En xifres absolutes, són 516.320 m2, el 15,78% del total de Catalunya.

Per comarques s’observa que el Baix Empordà (165.966 m2), Gironès (114.127 m2) i Alt Empordà (84.724 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.

A escala municipal, Girona, Vilablareix, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Banyoles són les que tenen més m2 d’obra nova, superant totes els 20.000 m2 visats. Això no obstant, si s’ordena per nombre d’expedients, Begur (57), Roses (40), L’Escala (36), Caldes de Malavella (32), Girona (31) i Castelló d’Empúries (31) són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.  

23/01/2024
Tornar
Lluís Domènech i Montaner i la Casa de la Ciutat

Visita: Lluís Domènech i Montaner i la Casa de la Ciutat

Imatge: 
Lluís Domènech i Montaner i la Casa de la Ciutat
El proper dilluns 22 de gener de 2024, l'Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) organitza una visita en col·laboració amb el Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Lluís Domènech i Montaner a la Casa de la Ciutat. 

Amb motiu de la celebració de l’Any Domènech i Montaner 2023, es proposen unes conferències i una visita guiada per donar a conèixer la intervenció realitzada per Lluís Domènech i Montaner el 1888 a la Casa de la Ciutat de Barcelona. L’obra de Domènech va consistir en adaptar unes estances com a residència i espai de representació de la família reial durant la seva visita a l’Exposició Universal de la ciutat. Tot i que part de la seva intervenció ha desaparegut, encara es pot reconèixer la gran transformació dels espais en planta baixa i les actuacions dutes a terme al Saló de Cent.

També es parlarà de les diverses actuacions de restauració que s’han realitzat a l’edifici els últims anys, i en especial de les intervencions de recuperació de les policromies medievals, que havien quedat ocultes sota la decoració de Domènech, que s’estan realitzant actualment.

Durant la visita s’accedirà a la bastida muntada al Saló de Cent per arribar als enteixinats sobre els quals s’està actuant, de manera que cal portar calçat adequat i casc d’obra.

Programa  

INSCRIPCIONS TANCADES


PDF version
firma digital cloud

Firmacloud la signatura electrònica

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Firmacloud és el suport per a la gestió dels certificats de signatura digital.

Les sol·licituds de firmacloud es gestionen des del web COAC  a  http://cacoac.arquitectes.cat/

Firmacloud  suposa  més comoditat i rapidesa:
· No requereix portar a sobre un dispositiu físic per poder signar
· El certificat té una vigència de 3 anys i es pot renovar de forma online
· Es pot utilitzar en més d’un ordinador
· Té un PIN més fàcil de desbloquejar
· Impossibilitat de pèrdua o robatori
· Permet accedir al certificat en entorn Windows, però només en entorns Windows (no funciona amb MAC).

La quota anual de Firmacloud és de 26 euros + IVA.

AVIS: Per seguretat l'aplicació firmacloud, si queda la sessió oberta dies,  bloqueja la signatura, per desbloquejar, segueix els passos del document d'ajuda. Si tens problemes envia un email a cauc@coac.net i t'ajudem.

Qualsevol dubte sol·liciteu cita prèvia al departament de Secretaria de la teva demarcació secretaria@coac.net.

El COAC va posar a disposició dels col·legiats l’eina Firmacloud per primer cop durant l’estat d’alarma decretat el 2020 per la crisi sanitària de la COVID-19. Des d’aleshores, els col·legiats que han sol·licitat la signatura electrònica cloud la prefereixen.

2/01/2024
Tornar

Agustí Obiol (1953-2023) El ingenio del arquitecto

Imatge: 
Socotec
En una de nuestras conversaciones sobre las relaciones entre arquitectura e ingeniería en los pasillos de la ETSAB, Agustí Obiol nos descubrió “La arquitectura del ingeniero” de Carlos Fernández Casado. En realidad, nos estaba obsequiando con un pensamiento que prevalece sobre la tristeza de su pérdida. Encarnaba ya solo en su título, la identificación del mundo de la técnica con su valor cultural diluyendo los límites entre las disciplinas, tendiendo (y construyendo) puentes entre unos y otros, entre el proyecto y la estructura, entre la profesión y la academia, desde la convicción de que son una sola cosa.

La figura de Agustí Obiol se inscribe en la tradición barcelonesa de grandes proyectistas de la estructura nacidos del vínculo del hacer con el pensar que, desde los estudios en la Llotja, pasando por las primeras figuras de la escuela de Arquitectura hasta la generación de los Margarit, Buxadé o su propia oficina BOMA junto a Brufau y Moya y luego BAC, nutren la historia de la profesión en Barcelona. La adscripción a esta ‘escuela’ convive con el carácter pionero de su figura al haber refundido como nadie las distintas disciplinas tras la escisión pseudocientífica que trajo la segmentación moderna del conocimiento en la estela de las grandes figuras que surgieron a partir de la segunda mitad del siglo XX. Como uno de los máximos exponentes de esta renovada tradición ha sido autor de innumerables obras que no es necesario glosar aquí, aunque sí lo sea constatar que muchos de estos edificios no solo en nuestra ciudad sino también en toda España quedan hoy, sin saberlo, huérfanos.

Porque como sus realizaciones, Agustí Obiol no exhibía gratuitamente su privilegiada inteligencia, afloraba en los diálogos con su mirada incisiva y su palabra aparentemente tenue, a la vez concisa, precisa y brillante. Trabajar con él era emocionante como hemos podido disfrutar hasta los últimos meses a través del proyecto de un puente. Un escenario universal que no necesita más precisiones: dos arquitectos en torno a un puente, uno propone un espacio, el otro propone un contrapeso. O, ¿es al revés? No importa, los dos hablan y dibujan lo mismo. El dilema de si la cúpula hace el espacio o el espacio hace a la cúpula no procede, son la misma cosa.

Igual que tantos edificios, los pasillos de la escuela quedan hoy más vacíos, no solo por el silencio de su andar tan personal que a las 8.30 h le conducía a aquellos alumnos que hasta hace poco le esperaban y admiraban. Su inagotable generosidad intelectual y personal abandona también a sus compañeros dejándonos a la intemperie de estos inexorables sistemas no siempre capaces de integrar la verdadera condición de la técnica en la arquitectura, arraigada, como en medicina, en su ejercicio. Su hija Cecilia nos contaba como su padre arquitecto, casi por una elegida casualidad, se decidió en el último instante de una cola de inscripción universitaria por la arquitectura en lugar de por la medicina. Gracias a ella y con su misma sensibilidad y exquisito trabajo, hemos podido recoger no solo brillantes aportaciones de Agustí sino también orientar algunas de nuestras acciones académicas y profesionales, y disfrutar de su actitud ante la profesión y la vida.

En una de las compartidas correcciones en la Escuela y refiriéndose al análisis de un edificio existente, alguien criticó: “parece que lo haya hecho un ingeniero”. Agustí replicó “Ojalá lo hubiese hecho un ingeniero”. Con el tono y la pausa de sus humildes certezas, aparentemente sencillas pero nutridas de magisterio y experiencia, entablaba sus diálogos y compartía sus proyectos, acaso de nuevo la misma cosa. Esta inclusiva generosidad sustenta sus numerosísimas colaboraciones profesionales donde destacaron su excepcional maestría en el campo de las estructuras metálicas -nacida de su influyente tesis doctoral- capaz de cuestionar hasta las reservas que el citado Fernández Casado tenía respecto a la escualidez del acero.

Su tenaz tarea de generar arquitectura independientemente del contexto o de la dificultad del material, amplía la transversalidad de su personalidad al mundo de las ideas, de las personas y de las cosas. Capaz de enlazar el proyecto de estructura con la arquitectura, el arquitecto con el ingeniero, su labor trascendía lo particular para referirse al intercambio disciplinar, trasladando técnicas de obra civil a los edificios, y también viceversa. Nuestro pequeño homenaje es el fecundo desvelo de un genio. Cuando en estos pasillos, hoy llenos de su ausencia, nos aconsejó la arquitectura del ingeniero, en realidad, nos hablaba del ingenio del arquitecto: Agustí Obiol.

Carlos Ferrater y Alberto Peñín


Funeral
El funeral será  el miércoles 25 de Octubre a las 12 h en el tanatorio de Les Corts (Av. de Joan XXIII, 17 de Barcelona)
25/10/2023
Tornar

Pages