Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Exposició: "Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia”

Exposició: "Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia”

Imatge: 
© DM DigitaltMuseum

Conferència inaugural a càrrec de l'arquitecte Josep M Torra Pla, comissari de l'exposició.
Dimarts 24 de setembre de 2019 - 13.00 h. Sala d'actes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. 

El 16 de setembre, s'obre a l'Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia", que forma part del cicle L’Àlbum de l’arquitecte, i que anteriorment ha estat exposada a les seus de Girona i Figueres del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de Sigurd Lewerentz procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el seu viatge fins Itàlia de l’any 1909. 

Gairebé al mateix moment que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també  de soledat. Tal com deia Rilke:  “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”. 

La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen a Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu. 

En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 17 de novembre, hi trobareu algunes de les preguntes que un jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.

PDF version

Exposición: "La Pia Almoina de Girona"

Imatge: 
© Edificio de la Pia Almoina antes de la remodelación de Josep Danés. Editorial Fotogràfica Barcelona. Principios s.XX. AHCOAC-G – 50 Aniversario.

El jueves 11 de julio, a las 19.30 h, se abre al público la nueva exposición permanente que da a conocer la historia del edificio de la Pia Almoina de Girona, sede actual de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC). 

Con motivo de esta muestra, se ha programado una conferencia donde los arquitectos Arcadi Pla y Jeroni Moner, autores junto con Benet Cervera, de la Rehabilitación del edificio llevada a cabo entre los años 1974 y 1981 para poder acoger las nuevas instalaciones del Colegio de Arquitectos de Cataluña a la ciudad de Girona.

Con esta muestra, ubicada en el hall de la cuarta planta del edificio, se quiere dar a conocer la historia de este emblemático edificio de la ciudad de Girona que empezó en 1228, cuando Arnau de Escala, administrador de la comunidad canónica de la Catedral de Girona, creó la entidad caritativa del Pan de la Seo, aunque no será hasta casi dos siglos después cuando empieza la construcción del edificio actual (1416). Los cambios en el modelo asistencial que se producen durante los siglos siguientes abocan la institución a la liquidación en 1776. Desamortizado el edificio sesenta años después, se divide y vende a varios compradores. El año 1853, las Religiosas Hijas de María Escolapias instalan su colegio en Girona. El 1916 se adquieren las fincas vecinas y, con el paréntesis de la Guerra Civil, este colegio funcionará hasta el año 1973.

Son diversos los proyectos que entonces se plantean para el edificio: delegación provincial de la Sección Femenina, paradero nacional de turismo, escuela de bellas artes y conservatorio de música, etc. Hasta que a finales de enero del 1974 se anuncia la adquisición de la Pia Almoina por parte del Colegio de Arquitectos de Cataluña para su nueva sede en Girona. A continuación se emprenden unas largas obras de rehabilitación que terminan en 1981.

Con posterioridad y hasta el día de hoy, han tenido lugar otros proyectos de reforma y mejora del edificio para adaptarlo a las nuevas necesidades y a los nuevos servicios: biblioteca, sala de actos, vestíbulo o el Archivo Histórico, y también se han incorporado otros espacios, como el Instituto Catalán de Investigación en Patrimonio Cultural o la empresa Girona Guide Services.

Con este nuevo espacio, la Demarcación de Girona del COAC aproxima al conjunto de la ciudadanía la historia de uno de los edificios más antiguos de la ciudad que comparte vecindad con la Catedral de Girona, y que es uno de los pocos ejemplos del gótico civil catalán, motivo por el cual hace cuarenta años fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN), en la categoría de monumento historicoartístico.

PDF version
Exposició: "La Pia Almoina de Girona"

Exposició: "La Pia Almoina de Girona"

Imatge: 
© L’edifici de la Pia Almoina abans de la remodelació de Josep Danés. Editorial Fotogràfica Barcelona. Principis s.XX. AHCOAC-G – 50è Aniversari.

El dijous 11 de juliol, a les 19.30 h, s’obre al públic la nova exposició permanent que dóna a conèixer la història de l’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu actual de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). 

Amb motiu d’aquesta mostra, es farà una conferència inaugural on els arquitectes Arcadi Pla i Jeroni Moner explicaran la Rehabilitació de l’edifici de la Pia Almoina, actual seu de la Demarcació de Girona del COAC. Un projecte que es va dur a terme entre el 1974 i el 1981, del que en són els autors juntament amb Benet Cervera. 

Amb aquesta mostra, ubicada en el hall de la quarta planta de l’edifici, es vol donar a conèixer la història d’aquest emblemàtic edifici de la ciutat de Girona que va començar l’any 1228, quan Arnau d’Escala, administrador de la comunitat canònica de la Catedral de Girona, va crear l’entitat caritativa del Pa de la Seu però no serà fins gairebé dos segles després que es comença a construir l’edifici actual (1416). Els canvis en el model assistencial que es produeixen durant els segles següents aboquen la institució a la liquidació el 1776. Desamortitzat l’edifici seixanta anys després, es divideix i ven a diversos compradors. L’any 1853, les Religioses Filles de Maria Escolàpies hi instal·len el seu col·legi a Girona. El 1916 s’adquireixen les finques veïnes i, amb el parèntesi de la Guerra Civil, aquest col·legi funcionarà fins a l’any 1973.

Són diversos els projectes que aleshores es plantegen per a l’edifici: delegació provincial de la Secció Femenina, parador nacional de turisme, escola de belles arts i conservatori de música, etc. Fins que a finals de gener del 1974 s’anuncia l’adquisició de la Pia Almoina per part del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya com a nova seu a Girona. Tot seguit s’emprenen unes llargues obres de rehabilitació, que acaben l’any 1981.  

Fins avui, han tingut lloc altres projectes de reforma i millora de l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats i als nous serveis que han aparegut, com la biblioteca, la sala d’actes, el vestíbul o l’arxiu, i també s’hi han incorporat altres espais, com l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural o l’empresa Girona Guide Services. 

Amb aquest nou espai, la Demarcació de Girona del COAC aproxima al conjunt de la ciutadania la història d’un dels edificis més antics de la ciutat que comparteix veïnatge amb la Catedral de Girona, i que és un dels pocs exemples del gòtic civil català, motiu pel qual fa quaranta anys va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.

PDF version

Exposición de fotografías "Mur"

Imatge: 
Fotografia: Joan Ganyet
A partir del próximo 10 de julio se podrá visitar al Colegio de Arquitectos de Cataluña la exposición de fotografías del arquitecto Joan Ganyet, "Mur"


Decía George Steiner que la obra de arte "lleva con ella el escándalo de su azar." Andar sin prisa y sin rumbo por las calles y plazas de los centros históricos de las ciudades de nuestro mar es un chorro inagotable de hallazgos emocionantes. Largas generaciones de hombres y mujeres las han conformado con el escalpelo amoroso o inclemente del paso inexorable del tiempo y de sus afanes. MUR es un homenaje a las ciudades del Mediterráneo a través del riquísimo tesoro que nos ofrecen sus muros centenarios.

Joan Ganyet

La muestra se inaugura el día 9 a las 19h con la presentación del libro “Pell”, también de fotografías del mismo autor.



Colabora:

 
PDF version

Pages