Exposición 'Sigurd Lewerentz & László Moholy-Nagy, fotografías'
El viernes 8 de abril, a las 17 h, tendrá lugar en la Casa Saladrigas de Blanes, la inauguración de la exposición 'Sigurd Lewerentz &László Moholy-Nagy, fotografías', con la presencia del alcalde de Blanes, Àngel Canosa i Fernàndez, el concejal de Cultura de Blanes, Albert Sanz, y el arquitecto Josep Maria Torra, comisario de la exposición y miembro de la Junta Directiva de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña.
En la muestra, que forma parte del ciclo L'Àlbum de l'Arquitecte promovido por el Departamento de Cultura de la Demarcación de Girona del COAC, podremos ver las miradas fotográficas del arquitecto Sigurd Lewerentz y del artista y profesor de la BAUHAUS Lázló Moholy-Nagy. Una reflexión sobre la validez de la fotografía para profundizar en el conocimiento y la transmisión de significados.
En el caso del arquitecto Sigurd Lewerentz, se muestra una selección de 44 instantáneas que fueron tomadas durante el viaje que hizo desde el norte de Europa hasta Italia en el transcurso del año 1909. Estas fotografías pertenecen al archivo personal del arquitecto, que se encuentran en el DigitaltMuseum escandinavo, y evocan silencio, soledad... quizás los rasgos que mejor lo definen. Por eso, la crítica la ha llamado a menudo nórdico solitario, arquitecto silencioso, aislado... una persona de trato difícil, a menudo cerrado en sí mismo, obstinado, obsesivo.
En cuanto a Lázló Moholy-Nagy, la muestra presenta 18 fotografías y 42 fotogramas. Moholy-Nagy fue un artista polifacético y uno de los profesores más emblemáticos de la Escuela de la Bauhaus. Experimentó en varios campos, desde la pintura hasta el cine, pasando por la fotografía o la escenografía. Su actividad como fotógrafo incluye lo que llamó fotogramas, es decir, composiciones abstractas creadas interponiendo objetos, filtros o tramas entre un foco de luz y un material sensible.
Exposició ‘Sigurd Lewerentz & László Moholy-Nagy, fotografies’
En la mostra, que forma part del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte promogut pel Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC, podrem veure les mirades fotogràfiques de l’arquitecte Sigurd Lewerentz i de l’artista i professor de la BAUHAUS Lázló Moholy-Nagy. Una reflexió sobre la validesa de la fotografia per aprofundir en el coneixement i transmetre significats.
En el cas de l’arquitecte Sigurd Lewerentz, es mostren una selecció de 44 instantànies que varen ser preses durant el viatge que va fer des del nord d’Europa fins a Itàlia en el decurs de l’any 1909. Aquestes fotografies pertanyen a l’arxiu personal de l’arquitecte, es troben al DigitaltMuseum escandinau i evoquen silenci, soledat... potser els trets que millor el defineixen. Per això, la crítica l’ha anomenat sovint nòrdic solitari, arquitecte silenciós, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
Pel que fa a Lázló Moholy-Nagy, la mostra presenta 18 fotografies i 42 fotogrames. Moholy-Nagy va ser un artista polifacètic i un dels professors més emblemàtics de l’Escola de la Bauhaus. Va experimentar en diversos camps, des de la pintura fins al cinema, passant per la fotografia o l'escenografia. La seva activitat com a fotògraf inclou el que va anomenar fotogrames, és a dir, composicions abstractes creades interposant objectes, filtres o trames entre un focus de llum i un material sensible.
L’Àlbum de l’Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament
L’any 2001 l'arquitecte Álvaro Siza va rebre de la constructora promotora Nozar l'encàrrec de projectar un Centre d'Alt Rendiment Esportiu al Balneari de Panticosa, privilegiat enclavament del Pirineu aragonès situat a 1650 metres d'altitud. Dissenyat per esmorteir l'impacte visual en el territori -gràcies a la ubicació d'una gran part del programa a nivell de soterrani i a les seves cobertes planes enjardinades-, la potent i fragmentada volumetria resultant dialoga amb la sobrietat i el dinamisme dels espais interiors tensionats sempre per la presència de la llum. La història del projecte va tenir un final amarg i lamentable quan el 2008, tot just unes setmanes abans de finalitzar les obres, la promotora va fer fallida arrossegada pel terratrèmol global de la crisi financera i la inconsciència de les dinàmiques especulatives. L'edifici de Siza va quedar a la voluntat de la intempèrie del temps i de l'acció natural.
L'abandonament de projectes arquitectònics que deriven en deteriorament i anticipen la ruïna, és un dels assumptes centrals que preocupen i ocupen l'atenció d'Iñaki Bergera qui, al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat el registre visual de les cicatrius que retallen el territori; de les marques que, per causes alienes, assenyalen una pugna amb l'arquitectura. Va ser el 2011 quan Bergera va començar a fotografiar els canvis en l'estructura inacabada de l'edifici de Siza, preservant la identitat que singularitza el seu llenguatge. Va resultar que lluny d'entrar en conflicte, l'arquitectura varada d'Álvaro Siza al Balneari de Panticosa participa d'un estrany i intens vincle amb el territori i el paisatge que remet a una nova poètica de l'abandonament.
Iñaki Bergera
És professor titular a la Universitat de Saragossa. Becat per la Fundació 'la Caixa', es va graduar amb premi extraordinari en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha estat investigador principal del projecte "Fotografía y arquitectura moderna en España" i comissari de dues exposicions sobre el tema al Museu ICO de Madrid (PHE 2014 i PHE 2016).
Autor i editor de més d'una vintena de llibres, té una àmplia producció científica d'articles i ponències internacionals. El 2001 va realitzar estudis de fotografia a la School of Visual Arts de Harvard i, des d'aleshores, ha desenvolupat un treball fotogràfic personal al voltant de les relacions entre fotografia, arquitectura i espai urbà i natural, plasmat en diverses exposicions individuals com América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 i MUN 2018) i Empty Parking Spaces (2019) i en col·lectives com La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venècia, 2016).
PATROCINI
El cicle L'Àlbum de l'Arquitecte és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia Banca, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
MESURES COVID-19
L'exposició compleix totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Espais d'activitat, equipaments i oficines
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.