La donació dels arquitectes Joaquim Bover i Enric Bayona amplia el patrimoni documental de l’Arxiu Històric del COAC a Girona
La nova incorporació enriqueix la documentació sobre planejament i paisatge urbanístic del darrer terç del segle XX i principis del XXI.
La formalització de la donació dels arquitectes Joaquim Bover i Enric Bayona va tenir lloc a la sala de juntes de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) amb la participació del president de la Demarcació, Marc Riera, i els dos arquitectes. Aquesta donació suposa una aportació significativa per a l’Arxiu Històric de la Demarcació, oferint una nova perspectiva sobre el planejament i el desenvolupament urbanístic a la província de Girona durant el darrer terç del segle XX i inicis del XXI.
L'aportació inclou documents rellevants, com projectes d’edificació, planejaments urbanístics, concursos i maquetes, que formen part de la trajectòria conjunta dels arquitectes des de mitjans dels anys noranta fins al segle XXI. Entre les obres més destacades hi ha projectes de rehabilitació com l’Annexa (convertida en Facultat de Magisteri a Girona), la Casa Carles (Bisbat de Girona), la Casa de la Reina Sibil·la de Fortià i el Balneari Termes Orión al Centre Lúdic i Termal Magma de Santa Coloma de Farners. També sobresurten les intervencions en esglésies romàniques a Breda, el Far d’Empordà i Portbou.
Altres projectes significatius inclouen edificacions públiques com els pavellons esportius de Sant Gregori, Salt i Sarrià de Ter, i centres educatius com el CEIP Dalmau Carles Pla i el CEIP Domeny (Girona) o l’Escola Barceló i Matas (Palafrugell), exemples d’un sistema constructiu industrialitzat. Un dels projectes més recents de la seva col·laboració va ser la residència per a persones amb diversitat funcional psíquica de la Fundació Noguera, ubicada al Monestir de Sant Daniel de Girona. A més, cal destacar la seva participació amb l’arquitecte italià Aldo Rossi en els treballs inicials del Pla Especial de Millora Urbana del sector residencial dels Químics de Girona.
Amb aquesta incorporació, el nombre de fons custodiats per l’Arxiu Històric del COAC a Girona s’eleva a trenta-sis. Aquest patrimoni documental és una eina essencial per conèixer i comprendre millor l’arquitectura catalana contemporània. Un cop revisats i catalogats, els documents estaran a disposició de tothom.
Exposició ‘Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà’
Es prioritzen intervencions que millorin la vida ciutadana mitjançant solucions amb vocació social, sostenibilitat i preservació de la memòria històrica, evitant una arquitectura purament estètica. L’edició del 2024 inclou una nova categoria dedicada a espais marítims, per afrontar reptes com el canvi climàtic i promoure una millor convivència entre ciutat i mar.
L’exposició itinerant que acompanya el premi, presenta els projectes guanyadors i finalistes per destacar bones pràctiques i generar debat sobre l’espai públic. Es mostren els projectes mitjançant 18 tòtems de fusta autoportants amb panells en diferents idiomes i codis QR per accedir a informació ampliada on s’inclouen vídeos amb comentaris del jurat.
Amb el seu recorregut per institucions i universitats d’Europa, l’exposició actua com una plataforma de reflexió sobre els desafiaments urbans actuals, com el canvi climàtic i les desigualtats socials. Promou una visió col·lectiva de l’espai públic com a lloc de convivència, memòria i transformació, en línia amb els valors europeus de diversitat i democràcia.
IA generativa i visual per a arquitectes: Visualitzacions 3D i BIM mitjançant IA
El proper dijous 6 de febrer donem el tret de sortida al cicle "Intel·ligència artificial i arquitectura. Noves eines per a noves maneres d'exercir la professió", organitzat amb la col·laboració del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB).
La primera sessió tindrà lloc a Girona i porta per títol "IA generativa i visual per a arquitectes: Visualitzacions 3D i BIM mitjançant IA". De la mà d'experts en tecnologies de renderització i processament d'informació BIM, aprendrem com les noves tecnologies de treball ens permeten crear fluxos de treball que multipliquen considerablement les nostres capacitats.
Registra't a la jornada i prepara’t per descobrir com la IA pot transformar el sector de l’arquitectura!
La inscripció a la jornada inclou la publicació de la primera edició del cicle i l’accés als vídeos de totes les sessions, així com el certificat d'assistència corresponent.
Amb el patrocini de:
Amb la col·laboració de:
Estabilitat en les dades de l’edificació de Girona gràcies a la creació d’habitatge nou
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació – inclou projectes de reforma i rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
El sector, globalment, es manté a nivells dels darrers anys
Amb un total de 666.679 m², la superfície visada a la Demarcació de Girona ha registrat un decreixement del 12,29% respecte al 2023, tot mantenint uns nivells similars als dels anys 2021 i 2022. És important destacar que l’any passat es van visar alguns projectes puntuals de gran envergadura (superiors als 10.000 m²), que van contribuir a tancar l’exercici amb unes xifres per sobre de la tendència habitual. Sense comptabilitzar aquests 5 grans projectes, que sumen un total de 70.288 m², els resultats se situarien en valors molt propers als d’anys anteriors.
Malgrat aquest descens puntual, la tendència positiva ha estat gradual a Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia. Es tracta de l’única demarcació que ha tingut un creixement sostingut els darrers anys.
De tota manera, cal estar atents a l’evolució de les dades durant el 2025 per veure el comportament de l’edificació a la província de Girona i si aquest visibilitza el pronòstic d’Euroconstruct del 3,5% a l’Estat Espanyol.
Amb relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Girona representa el 14,14% (4.714.594 m2) del total de superfície visada.
Els projectes de menys de 500 m2 són els més nombrosos
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 277.478 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars.
Un total de 258.813 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; 96.646 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 33.741 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2024 corresponen a dos edificis d’habitatges plurifamiliars, un a Castell-Platja d’Aro i l’altre, a Girona.
L’habitatge mostra la segona millor xifra des del 2008, malgrat quedar lluny de les xifres òptimes
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el 2024 és de 2.076, la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008, malgrat tenir un decreixement del 12,96%, respecte de 2023. Però si ho comparem envers l’any 2022, el creixement és del 26,05%, i del 22,55% respecte a 2021. Amb relació al conjunt de Catalunya, els habitatges de la Demarcació de Girona representen l’11,91% (17.429).
Tot i aquestes dades, es continua lluny de les xifres òptimes que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considerava necessàries per al període 2020-2024 de 25.000 habitatges anuals (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
D’aquests 2.076 habitatges visats, només 12 són de protecció oficial, una dada que contrasta amb l’anunci de la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges nous de protecció oficial a Catalunya els pròxims cinc anys, en el marc del nou programa de l’habitatge.
Per aprofundir en aquesta qüestió, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Demarcació de Girona del COAC organitzen la presentació de l’estudi “L’habitatge protegit a Catalunya: un descoratjador viatge de 20 anys”; un treball que analitza l’evolució, els reptes i les oportunitats de l’habitatge protegit al nostre territori. La jornada, oberta al públic, tindrà lloc aquest dijous 16 de gener, i esdevindrà un espai de debat i la reflexió sobre les polítiques d’habitatge.
Pel que fa a la superfície visada d’habitatge a la Demarcació de Girona ha tingut una baixada del 5,33% respecte 2023, i tanca l’any amb 544.793 m2 visats. Aquesta xifra representa el 15,98% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (3.407.155 m2).
Quant al no habitatge, s’ha visat un total de 112.664 m2 en el conjunt de la Demarcació de Girona.
La rehabilitació cau lleugerament i continua sense mostrar els Fons Next Generation
El 2024 s’han visat 235.995 m² de rehabilitació, amb un lleuger descens del 2,74% respecte a l’any anterior. Aquesta dada reflecteix l’estancament dels darrers anys i el poc pes relatiu d’aquesta activitat en la superfície total visada a la Demarcació, que enguany representa el 36%. Aquest percentatge es manté en la línia de la tendència registrada des del 2015, amb valors situats entre el 30% i el 40%. Cal tenir en compte, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
Pel que fa a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation continua essent molt baix. El 2024 s’han tramitat al COAC, dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, un total de 232 expedients corresponents a 3.555 habitatges. D’aquests, 30 corresponen a Girona amb 688 habitatges.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 603 expedients del programa 3 corresponents a 5.923 habitatges, dels quals un 13% corresponen a Girona. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
L’obra nova cau per primera vegada des del 2020, l’any de la pandèmia, tot i que se situa en xifres similars a les de 2021 i 2022
Durant el 2024 s’han visat 421.463 m2 d’obra nova, un 16,16% menys que l’any anterior. Aquesta dada negativa es deu sobretot pel visat dels cinc projectes de gran envergadura que han distorsionat la gràfica que mostrava un comportament estable en els darrers anys.
Tot i la dada negativa, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció de la província, concretament el 64%.
Del total de Catalunya (3.411.828 m2), la Demarcació de Girona representa el 12,35%.
Comportament comarcal
Pel que fa a la superfície visada, el conjunt de les comarques gironines registra un descens global. A l’Alt Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa i el Gironès, aquesta disminució és més moderada, mentre que la resta, amb l’excepció del Baix Empordà, que es manté, experimenten una caiguda més pronunciada.
Pel que fa a la construcció d’habitatges nous, el 2024 destaca el Gironès, que continua estable, i la Garrotxa, que ha registrat un creixement puntual del 50%, tot i que aquest increment es tradueix en només 55 habitatges. Malgrat aquests resultats positius, el comportament general ha estat desfavorable, tot i concentrar-se l’activitat principalment al Baix Empordà, el Gironès i la Selva.
Quant a la rehabilitació, el 2024 destaca pel dinamisme positiu de la Cerdanya i el Gironès. Així mateix, sobresurt la rellevància de la rehabilitació respecte a l’obra nova al Ripollès, amb una tendència sostinguda durant l’última dècada.