MARQ. Redescobrir la terra. Matèria, tècnica i aplicació arquitectònica
El cicle s'inaugura el dijous 22 d'octubre, a les 18.00 hores, amb la conferència Redescobrir la terra. Matèria, tècnica i aplicació arquitectònica a càrrec de l'arquitecta Maite Sainz de la Maza Benet i de l'enginyer geòleg Macari de Torres Mestres, en la qual exploraran les possibilitats de la terra com a material de construcció contemporani, des de la seva naturalesa i expressió material fins a la recerca, l'experimentació i el desenvolupament de nous sistemes constructius.
A través de l'experiència de Fetdeterra, s'abordaran també els avantatges ambientals de la construcció amb terra i la seva contribució al confort i a la salut dels ocupants dels edificis.
Maite Sainz de la Maza Benet i Macari de Torres Mestres
Cofundadors de Fetdeterra. Especialistes en arquitectura de terra, ecoinnovació i desenvolupament tecnològic, treballen en la recerca de nous materials i sistemes constructius de terra per a la seva aplicació en l'arquitectura contemporània.
La seva trajectòria ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el 1r Premi de Tecnologia en Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), 2026, i la participació a la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2025, al Pavelló d'Espanya, amb Fetdeterra com a representant de l'arquitectura de terra espanyola. També han estat finalistes dels Premis CSCAE, de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i dels Premis FAD d'Arquitectura.
Entrada lliure.
Com et podem ajudar amb les llicències municipals? Participa en l’enquesta del COAC
S'han dissenyat dues enquestes diferenciades: una adreçada als arquitectes que han tramitat expedients i visat projectes entre 2024 i 2026, i una altra dirigida als arquitectes municipals, per tal d'obtenir una visió completa dels reptes i dificultats que es troben els diferents agents implicats en els processos de llicències.
Les enquestes recolliran informació sobre aspectes com els terminis de tramitació, la gestió d'esmenes, la documentació requerida, els canals d'atenció i comunicació, així com altres elements que poden influir en l'eficiència dels procediments administratius. Aquestes aportacions permetran comparar resultats amb els obtinguts en les enquestes anteriors, elaborar una diagnosi actualitzada de la situació i plantejar propostes de millora a les administracions competents.
La participació és totalment anònima i confidencial, i els resultats es tractaran de forma agregada. La informació obtinguda serà clau per reforçar les accions que el COAC desenvolupa des de fa anys per contribuir a la simplificació administrativa i a la millora dels processos relacionats amb l'activitat professional.
Com més persones hi participin, més representatius seran els resultats i més sòlides podran ser les propostes de millora.
La dedicació per a qualsevol de les enquestes requereix de pocs minuts, i es poden respondre fins al 8 de novembre.
Participa a l'enquesta!
Fes sentir la teva veu per ajudar a definir noves mesures de suport.
>> Accedeix a l'enquesta per a arquitectes projectistes
>> Accedeix a l'enquesta per arquitectes municipals
Conferència "Origen i evolució urbanística a Olot"
L'evolució urbanística d'Olot està lligada als seus orígens remots al segle IX. Però serà a partir del XIII, i sobretot després dels terratrèmols de 1427 i 1428 que es viuran els períodes més importants. Al segle XVIII Olot assolirà la seva màxima expansió, que subsistí amb poques variacions fins la guerra de 1936-39. Cadascun dels períodes han deixat restes identificables, tant a la trama urbana com als edificis que la integren, amb les seves llindes, portes, finestres i balcons.
Miquel Àngel Fumanal Pagès (Barcelona, 1976)
És doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (UB) i DECA en teologia per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (ISCR). El seu camp acadèmic i professional abasta des de l'arquitectura, l'escultura i el vitrall medievals fins a la construcció i les infraestructures d'època moderna a l'antiga Corona d'Aragó. És president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) des del 2019.
Andreu Reixach Nogué (La Canya, 1992)
És arquitecte per la Universitat de Girona (UdG). ha treballat en tot tipus de projectes civils, incloent intervencions en arquitectura d'època moderna. En la seva trajectòria combina l’arquitectura i l’urbanisme amb la recerca i la divulgació del patrimoni històric de la Garrotxa.El 2019 es va incorporar com a vocal a la junta del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), entitat de la qual és secretari des de 2024.
Conferència "Becoming. Architectures for a planet in transition"
Les diferents sessions, debats, exposicions i formats del programa van abordar qüestions com la crisi climàtica, els ecosistemes i les relacions multiespècie; la circularitat material, energètica i espacial; els materials i les tècniques constructives; l’habitatge, l’espai públic i les desigualtats socials; les tensions entre allò global i allò local, la intel·ligència artificial; la poètica i el significat de l’arquitectura..
La xerrada del dijous 1 d'octubre de 2026 planteja una mirada retrospectiva al congrés, entès com un espai de debat sobre el paper de l’arquitectura davant les transformacions contemporànies. Una aproximació al sentit global de la trobada, als temes que la van travessar i a les primeres lectures que se’n poden extreure, encara obertes i en construcció.
Ponents: Mariona Benedito, Pau Sarquella i Carmen Torres