Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Manifiesto de la AADIPA en defensa de la conservación de las pinturas murales de Sijena en el MNAC

Imatge: 
Museu Nacional d’Art de Catalunya

En relación con las pinturas murales de Sijena, la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) ha hecho público el siguiente manifiesto:

Ante la sentencia firme que ordena el traslado de las pinturas murales de la sala capitular del Monasterio de Santa María de Sijena, nosotros, la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) especializados en la conservación del patrimonio histórico y artístico, manifestamos nuestro posicionamiento firme a favor de que éstas se queden en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), por criterios exclusivamente técnicos y de preservación del patrimonio común.

Las pinturas de Sijena no son sólo un testimonio único del románico europeo; son también obras extremadamente frágiles que, como ha reconocido la comunidad científica y técnica, no pueden ser trasladadas sin riesgo de daños irreversibles.

Exponemos los siguientes argumentos:

1. Fragilidad estructural y alteración de los materiales originales: Las pinturas sufrieron un incendio en 1936 y, según múltiples informes, entre 50 y 70% de su superficie conservada ha sido objeto de reintegración. Los pigmentos y soportes se encuentran gravemente afectados y su traslado podría provocar el colapso material de las obras.

2. Incertidumbre sobre las condiciones de recepción en Sijena: La sala capitular del monasterio no dispone, en estos momentos, de garantías técnicas que aseguren unas condiciones climáticas, de iluminación y estructurales estables. Persisten agentes como bacterias, humedades o sales que podrían poner en peligro inmediato las pinturas.

3. Valores históricos y documentales adquiridos: Las intervenciones de restauración llevadas a cabo a mediados del siglo XX, como las de Josep Gudiol, forman parte de la biografía material de las obras. Estas capas son testigo de una época y una metodología, y no pueden ser menospreciadas tal y como marca la Carta de Cracovia, 2000.

4. Precedentes culturales y criterios internacionales: Casos como el de la Dama de Elche o el Guernica demuestran que los criterios de conservación han prevalecido sobre los de restitución cuando existía riesgo para la integridad de las obras. El principio fundamental es la preservación por encima de la propiedad.

5. Responsabilidad de las administraciones públicas: El MNAC ha sido la institución que ha garantizado durante décadas la conservación, estudio y difusión de estas pinturas. Las administraciones implicadas deben velar por el bien superior de su preservación, incluso ante sentencias que, pese a ser de obligado cumplimiento, pueden ser revisadas o aplazadas en base a nuevos informes técnicos.

6. Reproducción fiel y contextualizada en el Monasterio: Las técnicas actuales de reproducción digital e imprenta mural permiten la creación de réplicas de alta calidad, tanto a nivel visual como material, que pueden restituir con gran precisión el aspecto original de las pinturas. Esta opción, ampliamente utilizada en todo el mundo en espacios patrimoniales de alta sensibilidad, permitiría devolver al Monasterio de Sijena su carga simbólica y narrativa sin poner en riesgo la obra original. Apostamos, pues, por la instalación de una reproducción científicamente rigurosa y contextualizada en su lugar de origen, como vía equilibrada para preservar la memoria del lugar y, al mismo tiempo, garantizar la conservación del auténtico patrimonio.

Por todo ello, instamos:

• Al Ministerio de Cultura, a la Generalitat de Catalunya y al Ayuntamiento de Barcelona a defender ante los tribunales e instituciones internacionales el mantenimiento de las pinturas en el MNAC por razones de conservación.

• A la administración aragonesa, que promueva acuerdos que pongan por delante la protección del patrimonio ante cualquier otra consideración.

• A la sociedad civil y al mundo cultural y científico a sumarse a este llamamiento para evitar un traslado que podría suponer la pérdida irreparable de una obra maestra del patrimonio común.

2/06/2025
Tornar
Frisos de Picasso

Los frisos de Picasso en la sede del COAC, declarados Bien Cultural de Interés Nacional

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El Gobierno de la Generalitat ha aprobado declarar Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN), como colección, dos paneles esgrafiados de la sede del COAC en Barcelona, ​​elaborados por Carl Nesjar a partir de los esbozos de Pablo Picasso.

Se trata de los esgrafiados de la Sardana y de los Arcos, que se encuentran en el vestíbulo de la Sala de Actos de la sede de Plaça Nova, un espacio que destaca por su singularidad arquitectónica y artística.

Un patrimonio único
En 1959, se encargó a Pablo Picasso el diseño del esgrafiado de los frisos interiores y exteriores de la sede del COAC, obra del arquitecto Xavier Busquets. Inspirándose en la cultura mediterránea, el artista plasmó a los esgrafiados elementos propios de la cultura popular catalana, como los gigantes, las sardanas o los Tres Tombs.

A partir de los dibujos de Picasso, el artista noruego Carl Nesjar, colaborador habitual del pintor, procedió al grabado sobre hormigón con la técnica del esgrafiado a chorro de arena, que ya había utilizado en el edificio del Gobierno en Oslo (Noruega).

Restauración de los esgrafiados
En 2022, el COAC llevó a cabo la restauración de los frisos de hormigón, tanto por su cara exterior como por su interior, con la voluntad de reparar los daños sufridos por el paso del tiempo y mantener así su valor patrimonial. Recupera la conferencia realizada en el COAC, en la que el equipo responsable de la restauración explicó el proceso llevado a cabo.

28/05/2025
Tornar

El COAC acull la Materials Matter Exhibition 2025

Imatge: 
Matter
En el marc de les Setmanes d'Arquitectura, els dies 11 i 12 de juny la seu del COAC a Barcelona acull la Materials Matter Exhibition 2025, un espai de trobada entre professionals del disseny, l'arquitectura, l'interiorisme i la indústria, on explorar materials innovadors, sostenibles i saludables.

L'esdeveniment reunirà una selecció de marques per mostrar les darreres tendències en materials i productes. L'exhibició es desplegarà a tres espais complementaris del COAC:

A l'Altell es presentarà l'exposició 'Materialidad Consciente', comissariada i dissenyada per Matter Group. La mostra posa el focus en materials que promouen la circularitat, la innovació tecnològica i la sostenibilitat, essencials per a una arquitectura contemporània que millori tant l'entorn com la qualitat de vida de les persones.

A l'Espai Picasso, les marques expositores estaran disponibles en un entorn proper i dinàmic, que facilitarà el contacte directe i l'intercanvi d'idees. Entre els materials exposats es trobaran revestiments de fusta, calç, fibres naturals, pedra reciclada, tèxtils, metall oxidat, pedra natural, porcellànic de gran format, melamines d'última generació, paviments vinílics reciclats, aixetes, mecanismes i il·luminació, entre molts d'altres.

A la segona planta, es desenvoluparà un cicle de conferències amb estudis d'arquitectura, interiorisme i dissenyadors de producte, tant consolidats com emergents, que compartiran els seus darrers projectes i experiències aplicant diferents materialitats.

Inscripcions
Les jornades són gratuïtes, però cal inscripció prèvia.

PDF version
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Manifest de l'AADIPA en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena al MNAC

Imatge: 
Museu Nacional d’Art de Catalunya
En relació amb les pintures murals de Sixena, l'Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) ha fet públic el següent manifest:

Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.

Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.

Exposem els següents arguments:

1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.

2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.

3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.

4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.

5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.

6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.

Per tot això, instem:

• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.

• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.

• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.
2/06/2025
Tornar

Pàgines