Taula rodona 'De la ruïna d'un teatre en rebrota un museu'

| Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| Disseny del nou entorn | |||||
| Facilitat d’ús | |||||
| Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
| Impressió general |
Actes d'homenatge a Oriol Bohigas amb motiu del...
Actes d'homenatge a Oriol...
Taller de Fanalets per anar a esperar els tres Reis d&...
Taller de Fanalets per anar a...
Taller infantil "Fanalets i cases d'algú"
Taller infantil "Fanalets i...
Aquesta tesi doctoral, composta d'una introducció general i quatre capítols interconnectats, demostra que el búnquer és l'evolució de la caponera. L'estudi traça l'evolució de les fortificacions des de l'Antiguitat fins al segle XX, analitzant com els avenços en l'armament (artilleria d'ànima llisa, estriada i obús explosiu) van transformar les defenses. Cronològicament, mostra com les caponeres i galeries espitllerades dels fossats van evolucionar cap a construccions en camp obert, connectades per túnels, fins a arribar al búnquer: un element aïllat però visualment connectat amb altres per cobrir zones àmplies.
La investigació analitza el desenvolupament fortificat a Catalunya, amb Tortosa com a eix, estudia els forts en camps atrinxerats (la Torre d'Alfons XII de Girona i el fort de Sant Julià de Ramis) i examina els búnquers catalans construïts segons models normalitzats anteriors a la Guerra Civil, posteriorment repetits a la Línia P. La tesi conclou amb reflexions sobre possibles usos futurs d'aquestes construccions, considerant que només es conserva el patrimoni que s'utilitza, sense desvirtuar-lo amb intervencions agressives.
Dídac Gordillo Bel
Arquitecte (ETSAB-UPC), Doctor en Patrimoni Arquitectònic, Màster en Gestió i Valoració Urbana (CPSV-ETSAB) i Diplomat en Arquitectura Legal i Forense (UPF). Ha dirigit tres Jornades Internacionals de l'AADIPA (34è, 44è i 46è Curset) sobre Patrimoni, coordinant les actes corresponents. Professor Associat a l'EPSEB-UPC en Patrimoni Arquitectònic i professional lliberal especialitzat en valoració d'edificis històrics. Ponent en jornades sobre Patrimoni i professor convidat internacional (Finlàndia i Ecuador). Membre actiu de diverses associacions de Patrimoni: AADIPA, AAEPFM (COAC), ICOMOS, ASPAHR, Associació Castells Catalans, Acadèmia del Partal, Rehabimed, AEAC, Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, ACRAM i AMCTAIC.
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.
Mirades terrenals
No hi podem fer res, existim. És inevitable, gravitem. Ens hi va la vida, remenem la terra.
Ocupem cims i esquerdes, endolcim terres aspres i fem el cuc flirtejant amb la pell fina, entre el sobre i el sota terra. És el paisatge humanitzat, trepitjat per peus i rodes, i transformat per mans endurides i màquines sofisticades. És la terra condicionada pels nostres errors i encerts, marcada per sempre des de la primera mirada, sorpresa i innocent.
Viatjo cercant les marques a la pell. Totes. Sense prejudici històric ni social. Viatjo a través de la superfície sense defugir la gravetat, m’obligo a moure’m-hi arran. Viatjo expectant una bellesa difícil d’anticipar. Amb els anys d’educar la mirada, la sort del passavolant, el mètode, qui sap com, potser veuré alguna cosa. I si hi ha intimitat, connectarem, oblidaré que sóc aquí, perquè hi he vingut. Només hi haurà mans amb gestos apresos i ulls alimentant el cap, el cor i el sensor fotogràfic.
I conduint passaré de l’èxtasi al dubte. Els girs de volant em portaran fins a la pantalla, passant per tots els racons lluminosos i foscos, encara sense perspectiva, amb la feina a mig fer. Només amb alguns indicis, unes pistes. Sense saber si són rastres imaginaris, espirituals, o efectivament terrenals.
Marc Torra - Fragments.imatges
