Restauració de l'Església de Sant Llorenç
L'església de Sant Llorenç Màrtir és una de les joies arquitectòniques més apreciades de la ciutat de Lleida, juntament de l'antiga catedral, coneguda com la Seu Vella. Es tracta de l'únic edifici medieval que continua complint les seves funcions litúrgiques.
És un edifici romànic, del segle XII, amb les naus gòtiques afegides al llarg dels segles XIV i XV. L'interior guarda un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, amb obres entre les quals destaquen els retaules de pedra del S.XIV, de Sant Llorenç, Santa Llúcia, Sant Pere i Santa Úrsula.
L'any 2023 es van finalitzar les obres de restauració, consistents principalment en la consolidació d'elements amb patologies estructurals, la reconstrucció de l'escala del campanar, la conservació i restauració de les voltes i paraments interiors de l'església, un seguit d'actuacions en les façanes, sobretot en els coronaments, i una intervenció de reconducció d'aigua de pluja de les cobertes per a evitar la seva afectació en les façanes.
També es va realitzar el desmuntatge del retaule de Santa Úrsula, que en l'actualitat està en procés de conservació-restauració. Està prevista la seva recol·locació per finals de l'estiu.
Totes aquestes actuacions són rellevants perquè deixen el monument en condicions òptimes de seguretat, alhora que amb un nivell de restauració que permet gaudir-lo amb tota la seva plenitud.
Per assistir a la visita, cal confirmar assistència a junta.lle@coac.net o 973 228921, abans del dimecres 24 d’abril.
“THE DARK LINE”
Miquel Batlle i Michèle Orliac, són els fundadors i els responsables de l'estudi.
MICHELE & MIQUEL és, des de fa vint anys, un equip dedicat a estudis i projectes de desenvolupament d'espais públics, urbans o "naturals", generalment en llocs destacables, amb qüestions tant ecològiques com patrimonials.
El taller MICHELE & MIQUEL es troba decididament situat a la cruïlla del paisatge, l'urbanisme, l'arquitectura i l'ecologia amb un denominador comú: l'espai públic.
Convençut de l'exigència necessària per controlar els projectes, des de l'enfocament estratègic fins als detalls d'execució, des del dibuix fins al muntatge operatiu, el taller persegueix un enfocament multiescalar.
- ambdós Paisatgistes titulats:
Titular del Màster d'Aquitectura del Paisatge de la ETSAB.
Inscrits a la Asociación Española de Paisajistas AEP.
Michèle Orliac és membre de la FFP Federació Francesa de Paisatgistes.
- ambdós Arquitectes titulats:
Michèle Orliac per l'Escola d'Arquitectura de Toulouse - DPLG.
Miquel Batlle per la ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Diversos dels seus projectes d'espai públic han estat reconeguts per premis internacionals o nacionals, com ara el projecte The Dark Line a Taiwan:
- GRAN PREMI NACIONAL AFEX 2023, ARQUITECTE D'EXPORTACIÓ FRANCESA.
- PREMI FAD INTERNACIONAL 2023.
- PREMI INTERNACIONAL LILA, Landezine International Landscape Award, Projecte de l'any 2023.
- Premi BEAU 2023 XVI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme.
- GRAND PRIX DU DESIGN, Quebec internacional, Projecte de l'any 2013.
Altres Premis:
- PREMI FAD INTERNACIONAL 2017 pel projecte PARC NIEL.
- Premi BEAU 2018 XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme pel projecte PARC NIEL.
- PREMI FAD CIUTAT i PAISATGE 2011 pel projecte PARC de les AIGÜES a Figueres.
Exposició: La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà
Inauguració, dia i lloc: 19:30h l'1 de febrer de 2024 a la Sala d'Actes de la Demarcació, amb una xerrada a càrrec de Carles Rabadà.
Cadascun dels elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i afegint les donacions dels registres fotogràfics que construiran les exposicions al llegat de l’Arxiu Històric del COAC.
Iniciem doncs aquest cicle MIRADES a la Demarcació de Lleida, amb l’element AIGUA com a temàtica i amb les fotografies de Carles Rabadà.
Amb el títol “La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries” les imatges exposades ens permeten reflexionar sobre la sequera i la mancança d'aigua, amb fotografies aèries de tot el nostre territori de ponent, des de la muntanya passant per les diferents valls per on discorre aquesta aigua fins a la plana, posant també en relleu els paisatges i els elements patrimonials que configuren i defineixen aquests camins de l’aigua.
Carles Rabadà Garcés és vallenc de naixement i balaguerí d'adopció. Fotògraf i pilot professional de drons. Ha fet portades de La Vanguardia, Segre, La Manyana i La Mira. Les seves imatges en prestigioses plataformes d'internet tenen milions de visualitzacions i diferents mencions, com la de finalista a la millor fotografia amb dron el 2018 a Austràlia o la menció de DJI al resum de millors fotografies de l'any 2023. El seu treball recent es basa en el projecte de la sequera del 2022 i en el seguiment de volcans actius al continent europeu, entre ells a Islàndia i La Palma, amb fotografies per a exposicions itinerants, calendaris benèfics i reportatges audiovisuals.
Exposicions Mirades. Aigua:
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla. Tortosa
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas. Vic
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà. Lleida
L’aigua de mar, de Pep Escoda. Tarragona
Paisatges íntims, de Carles Sánchez. Girona
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d'Anna Mas. Barcelona
Presentació del llibre "Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera"
· Raül Avilla-Royo (Arquitectes de Capçalera)
· Jordi Mitjans (Arqbag)
· Ari Rodríguez Suñé (Coop. d'Era)
· Ricard Grau (laBoqueria Taller)
· Alejandra Mejón (MejonArquitectura)
"La forma en la qual es practica l'arquitectura està canviant, impulsada per un creixent interès en projectes col·laboratius i pràctiques comunitàries. Així, les institucions i els ajuntaments de diferents països inclouen cada vegada a més als usuaris en la presa de decisions sobre l'entorn urbà i els mateixos ciutadans reivindiquen cada cop més exercit aquest dret. Això implica un canvi en els rols dels i les arquitectes com mediadors i facilitadors de processos col·laboratius i interdisciplinaris. Aquest llibre, en format de caixa d'eines, presenta la metodologia per una arquitectura col·laborativa i redistributiva desenvolupada pel col·lectiu Arquitectos de Cabecera / Arquitectes de Capçalera (Barcelona), en la qual el projecte d'arquitectura esdevé una oportunitat per a la implicació ciutadana i, paral·lelament, la vinculació dels diferents agents i usuaris és una oportunitat de millora i investigació en el projecte.”