L'Hora del Pati al Claustre del Museu del Barroc de Catalunya
La sessió comptarà amb la participació de David Closes Núñez, cap de Servei de Projectes Urbans i Infraestructures Territorials de l’Ajuntament de Manresa, que presentarà el projecte urbanístic del carrer Guimerà, una de les actuacions destacades en l’àmbit urbà de la ciutat.
L’Hora del Pati és una proposta que combina una breu xerrada o presentació amb un espai posterior de trobada informal, i que cada any permet als col·legiats i a la ciutadania conèixer de primera mà projectes arquitectònics i urbanístics del territori, explicats pels seus protagonistes.
En aquesta edició, l’activitat tindrà lloc al Museu del Barroc de Catalunya, de manera excepcional, i un cop finalitzada la sessió els assistents podran gaudir d’un refrigeri al claustre del museu, en un ambient distès i amb acompanyament musical, afavorint la conversa i l’intercanvi d’impressions en una tarda d’estiu.
Per a poder gaudir de l'acte cal inscripció prèvia aqui.
Places limitades.
Us hi esperem!
Patrocina: 
Llocs per viure: una reflexió filosòfica.
El dimecres 10 de juny a les 18.30h a la sala de conferències del Museu del Barroc de Catalunya, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya hem organitzat una xerrada a càrrec del filòsof Josep Maria Esquirol, que convida a repensar la ciutat i l’habitatge des d’una mirada profundament humana, posant al centre la vida quotidiana, les cures i la relació amb els altres.
Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021); i L’escola de l’ànima (2024). Obres traduïdes a l’italià, el portuguès, l’anglès, l’holandès i l’alemany.
En la conferència es procurarà conduir la mirada cap a aspectes molt fonamentals que, tanmateix, sovint passen desapercebuts. En aquest sentit, es provarà de respondre a preguntes com ara: Com cal entendre la situació humana? I com la convivència, el veïnatge i la ciutat? Què és exactament un lloc? Quina és la importància del llindar i de la juntura? Què significa cosmicitat i fer món? Quins elements amenacen l’habitar? Què vol dir la política del mig pam?
Un acte on la conversa i el pensament ens aproparan als espais humanistics i arquitectònics.
Us hi esperem!
Col·labora:
Arquitectura amb IA: L’assistent professional
La sessió comptarà amb la participació de Tetiana Klymchuk, cofundadora de Somia, doctora en Matemàtiques (i en Física i Matemàtica Aplicada) i professora de Data Science a la UIC i Quim Civit, arquitecte, màster en visualització arquitectònica (FX Barcelona Film School) i cofundador i CEO de RENDAIR.AI.
La jornada inclourà també la presentació de l’Assistent IA a càrrec dels arquitectes Carles Pastor, Jordi Tomasa, Sergi Huerta, vinculat al projecte d’assistència per a memòries i a l’àmbit professional del COAC.
Programa:
10.15 h — Ponència 1 Quim Civit. VISUALITZACIÓ INTEL.LIGENT. Una invitació a repensar com utilitzem la tecnologia per conectar visualització, eficiència en temps i costos i resultats de qualitat.
10.45 h — Coffee break
11.30 h — Ponència 2 Tetiana Klymchuk. ELS NOUS "AGENTS IA". Com els agents autònoms redefineixen la productivitat professional.
12.00 h — Presentació 3. Carles Pastor, Tetiana Klymchuk, Jordi Tomasa, Sergi Huerta. PROVA DE CONCEPTE. ASSISTENT IA PER MEMÒRIES. Cap a l'automatització intel·ligent del COAC. Resultats de la prova de concepte per a la generació assistida de memòries amb IA.
12.30 h — Torn obert de preguntes i tancament
13.00 h — Clausura
Amb el patrocini de: 
Conferència: El futur de la xarxa ferroviària en l’àmbit Llobregat-Cardener
La xerrada posa la mirada en les infraestructures ferroviàries a l’àmbit Llobregat‑Cardener, amb la intenció de contribuir a definir un model ferroviari més eficient, integrat i coherent amb les necessitats reals del territori. Es parlarà de connexions, temps de viatge, intermodalitat i jerarquia de la xarxa, així com del paper que ciutats com Manresa han de jugar dins del sistema ferroviari català, tal com ja s’ha defensat en diversos articles i reflexions recents sobre aquest àmbit.