Debat urbanístic amb els alcaldables de Terrassa
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 14 de maig a les 18 h s’ha celebrat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Terrassa un debat electoral amb les candidatures que tenen representació consistorial a Terrassa i que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig.
S’ha comptat amb la presència de:
· Marc Armengol del PSC-CP
· Xavier Matilla del TeC-ECG
· Carles Caballero d’ ERC-MES-AM
· Miquel Sàmper de JUNTS
· Javier González de Cs
· Marc Medina de la CUP-AMUNT
· Alejandro Rodríguez del PP
· Luisa Melgares de TxT
· Manuel Pérez de PODEM-IVE
· Mario Soria de PRIMÀRIES
Se’ls ha fet arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls ha plantejat quatre preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat s’ha formulat realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta s’ha permès la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
1- D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
2- Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi i els documents que apareixen al seu voltant. Un d’ells és el catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals.
El catàleg de Terrassa ha quedat ja desfasat per la seva antiguitat i superat per les visions més obertes de catalogació actuals.
Cal afrontar una revisió del Catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals, i que alhora sigui més flexible en la incorporació de nous béns emergents per no tornar a caure en l’obsolescència en poc temps?
3- Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al concepte del campus urbà de la Universitat. Terrassa és reconeguda com a ciutat universitària, però no té el caliu de la universitat per la falta de cohesió del campus. Cal doncs afrontar la visió global d’un campus urbà i fer-lo compatible amb la vida ciutadana per obtenir beneficis comuns.
Quina és la seva opinió sobre la realització d’un canvi urbanístic per generar un campus universitari?
4- Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb 10 forces polítiques que estan desenvolupant unes exposicions amb missatges clars i entenedors. També molt contents amb l'èxit de públic, un debat obert a la ciutadania interessada en conèixer el model de ciutat que defensen les diverses formacions polítiques, així com conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals.
S’ha comptat amb la presència de:
· Marc Armengol del PSC-CP
· Xavier Matilla del TeC-ECG
· Carles Caballero d’ ERC-MES-AM
· Miquel Sàmper de JUNTS
· Javier González de Cs
· Marc Medina de la CUP-AMUNT
· Alejandro Rodríguez del PP
· Luisa Melgares de TxT
· Manuel Pérez de PODEM-IVE
· Mario Soria de PRIMÀRIES
Se’ls ha fet arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls ha plantejat quatre preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat s’ha formulat realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta s’ha permès la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
1- D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
2- Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi i els documents que apareixen al seu voltant. Un d’ells és el catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals.
El catàleg de Terrassa ha quedat ja desfasat per la seva antiguitat i superat per les visions més obertes de catalogació actuals.
Cal afrontar una revisió del Catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals, i que alhora sigui més flexible en la incorporació de nous béns emergents per no tornar a caure en l’obsolescència en poc temps?
3- Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al concepte del campus urbà de la Universitat. Terrassa és reconeguda com a ciutat universitària, però no té el caliu de la universitat per la falta de cohesió del campus. Cal doncs afrontar la visió global d’un campus urbà i fer-lo compatible amb la vida ciutadana per obtenir beneficis comuns.
Quina és la seva opinió sobre la realització d’un canvi urbanístic per generar un campus universitari?
4- Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb 10 forces polítiques que estan desenvolupant unes exposicions amb missatges clars i entenedors. També molt contents amb l'èxit de públic, un debat obert a la ciutadania interessada en conèixer el model de ciutat que defensen les diverses formacions polítiques, així com conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals.
15/05/2019
Debat Urbanístic a Sabadell
El passat dimecres 8 de maig, es va celebrar a l'Auditori de la Fira de Sabadell la sessió que forma part del cicle DEBATS "9 compromisos per Sabadell", que amb motiu de les pròximes eleccions municipals del 26 de maig, impulsen diverses entitats per aportar la seva visió, propostes de solucions i el seu compromís amb Sabadell.
Es va comptar amb l'assistència dels caps de llista dels grups municipals representats actualment a l'Ajuntament.
Es va comptar amb l'assistència dels caps de llista dels grups municipals representats actualment a l'Ajuntament.
Debat Urbanístic a Granollers
La Delegació del Vallès del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va organitzar, a la seu del Museu de Granollers, un Debat urbanístic amb els polítics locals amb motiu de les properes Eleccions Municipals.
A la sessió es va convidar els caps de llista de totes les forces polítiques que actualment tenen representació al Ple Municipal, així com a les forces amb possibilitats d'entrar-hi. Es van tractar temes d'interès general per al col·lectiu, i els diferents representants van poder argumentar i debatre les seves propostes i respondre les preguntes dels assistents.
Per cobrir la difusió de l’acte es va convocar els mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió locals.
A la sessió es va convidar els caps de llista de totes les forces polítiques que actualment tenen representació al Ple Municipal, així com a les forces amb possibilitats d'entrar-hi. Es van tractar temes d'interès general per al col·lectiu, i els diferents representants van poder argumentar i debatre les seves propostes i respondre les preguntes dels assistents.
Per cobrir la difusió de l’acte es va convocar els mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió locals.
Exposición: "Arquitectura & Espacios"
Imatge:
© Josep Pastor
En la exposición "Arquitectura & Espacios", el artista José Pastor presenta una selección de sus últimas obras de pintura y escultura.
Josep Pastor trabaja con cuatro líneas básicas en su obra: los espacios, la materia, las texturas y el color; siempre explorando los espacios, jugando con formas geométricas, líneas y volúmenes. En la obra pictórica utiliza diferentes materiales como son los óxidos, papeles, las pinturas acrílicas y el collage, para conseguir las texturas y los efectos deseados en cada obra. La obra escultórica se ha realizado con procedimientos cerámicos, el hierro y la madera.
Josep Pastor Roca nace en Terrassa el 25 de junio de 1950, diseñador gráfico. Estudios de dibujo pintura, escultura y cerámica en la Escuela de Artes Aplicadas de Terrassa. De 1980 a 2019 expone de manera individual y colectiva en diferentes salas y poblaciones del país. Tiene obras seleccionadas y premiadas en diferentes premios de pintura, escultura y cerámica. Mención honorifica al Premio de Cerámica Vila d’Esplugues en 1987. Segundo premio de pintura en los años 2001 y 2002 y finalista en 2003 en la Feria de Arte en Salàs del Pallars. Finalista al Premio de Escultura Josep Campeny Ciudad de Igualada en 2004. Finalista en el Premio de Pintura Gaspar Campos Ciudad de Igualada 2007. Galardonada en 2º Premio de pintura Torres García Cuidad de Mataró 2007.