Novíssims 11. Test i Muntant
El dimecres 29 d'abril a les 19h arriba el cicle Novíssims a la demarcació de Barcelona a l’antiga Fàbrica Enmasa Mercedes-Benz de Barcelona. Test i Muntant presenten els seus projectes, establint un diàleg entre dues aproximacions complementàries a l’arquitectura emergent. Test, amb seu a Barcelona, aporta una mirada conceptual i experimental, amb especial interès en la innovació formal i metodològica. Muntant, amb seu a Tarragona, combina rigor constructiu i sensibilitat pel context urbà, generant projectes amb una clara relació amb l’entorn i la materialitat. Aquesta combinació enriqueix el debat i mostra la diversitat de pràctiques emergents dins de Catalunya. La sessió serà moderada per Clàudia Raurell, que conduirà la conversa i dinamitzarà el debat, garantint la participació activa del públic. Es tractaran aspectes com la metodologia de projecte, l’experimentació amb materials, la relació amb el context urbà i patrimonial i les estratègies creatives dels estudiants. Aquesta sessió exemplifica l’objectiu del cicle Novíssims de generar espais de debat, visibilitzar pràctiques emergents i apropar l’arquitectura innovadora al públic en espais singulars.
Cicle Novíssims
Té com a objectiu mostrar el panorama actual de l'arquitectura a Catalunya, posant el focus en joves estudis d'arquitectura liderats per arquitectes menors de 40 anys que comencen a destacar per la seva creativitat i innovació. Aquest cicle pretén donar visibilitat a les noves generacions d'arquitectes i fomentar el diàleg sobre les tendències emergents dins del camp arquitectònic.
Cada sessió del cicle està formada per dos estudis d'arquitectura i un moderador, que dialoguen sobre les seves obres i visions arquitectòniques en un format de conversa dinàmica. Això promou l'intercanvi d'idees i perspectives entre professionals de diferents regions i amb estils diversos, i es celebra en espais “inèdits” amb l’objectiu de posar en valor patrimoni poc visible o en desús, revaloritzar-lo i vincular-lo amb l’arquitectura, oferint noves experiències als assistents. En total, es celebraran 12 sessions distribuïdes en 7 jornades, de manera que, excepte l’inici i el final del cicle, sempre hi haurà dues sessions simultànies en diferents localitzacions.
Programa:
18.03 a Figueres (Girona): Sarquella Torres i SvNM + Rosa Solanelles
25.03 a Figueres (Girona): Estudio Além i h3o
25.03 a Tortosa (Ebre): Arjub i 082ARQ
7.04 a Tortosa (Ebre): Dissemblant i March
7.04 a Manresa (Comarques centrals): Muntant i Lligams
15.04 a Manresa (Comarques centrals): 082ARQ i Sarquella Torres
15.04 a Menàrguens (Lleida): Arqbag i Pigaa
22.04 a Menàrguens (Lleida): SvNM + Rosa Solanelles i Dissemblant
22.04 a Tarragona: Lligams i Alem
29.04 a Tarragona: Pigaa i Arjub
29.04 a Barcelona: Test i Muntant
6.05 a Barcelona: Atienza-Maure i Arqbag
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Cicle Novíssims
Té com a objectiu mostrar el panorama actual de l'arquitectura a Catalunya, posant el focus en joves estudis d'arquitectura liderats per arquitectes menors de 40 anys que comencen a destacar per la seva creativitat i innovació. Aquest cicle pretén donar visibilitat a les noves generacions d'arquitectes i fomentar el diàleg sobre les tendències emergents dins del camp arquitectònic.
Cada sessió del cicle està formada per dos estudis d'arquitectura i un moderador, que dialoguen sobre les seves obres i visions arquitectòniques en un format de conversa dinàmica. Això promou l'intercanvi d'idees i perspectives entre professionals de diferents regions i amb estils diversos, i es celebra en espais “inèdits” amb l’objectiu de posar en valor patrimoni poc visible o en desús, revaloritzar-lo i vincular-lo amb l’arquitectura, oferint noves experiències als assistents. En total, es celebraran 12 sessions distribuïdes en 7 jornades, de manera que, excepte l’inici i el final del cicle, sempre hi haurà dues sessions simultànies en diferents localitzacions.
Programa:
18.03 a Figueres (Girona): Sarquella Torres i SvNM + Rosa Solanelles
25.03 a Figueres (Girona): Estudio Além i h3o
25.03 a Tortosa (Ebre): Arjub i 082ARQ
7.04 a Tortosa (Ebre): Dissemblant i March
7.04 a Manresa (Comarques centrals): Muntant i Lligams
15.04 a Manresa (Comarques centrals): 082ARQ i Sarquella Torres
15.04 a Menàrguens (Lleida): Arqbag i Pigaa
22.04 a Menàrguens (Lleida): SvNM + Rosa Solanelles i Dissemblant
22.04 a Tarragona: Lligams i Alem
29.04 a Tarragona: Pigaa i Arjub
29.04 a Barcelona: Test i Muntant
6.05 a Barcelona: Atienza-Maure i Arqbag
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Exposició "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps"
El proper 7 de maig a les 18.30h s'inaugura a l'espai Àgora l'exposició ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ fruit del treball de l'equip d'investigació de la UPC format per Carlos Bitrián, Montserrat Bosch, Teresa García, Alejandro Giménez, Konstantinos Karvouniaris, Melisa Pesoa, Arik Munné, Roger Sauquet i Inés Aquilué com a investigadora principal i coordinadora del mateix.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
El 16 de març a les 18.30h el COAC va acullir la presentació de 100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water, una publicació concebuda com un vocabulari projectiu ecosocial i desenvolupada en el marc de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures (Parlaments d’Aigua), el projecte presentat per l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Exposición: XIV Bienal Alejandro de la Sota
Imatge:
© Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)
La exposición de la XIV Bienal Alejandro de la Sota – Muestra de Arquitectura de Tarragona, se podrá ver en la sala de exposiciones de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña. (Calle Sant Llorenç, 20-22, Tarragona).
A partir del mes de mayo de 2026 la exposición iniciará la itinerancia por diferentes ciudades de la Demarcación de Tarragona.
Se trata de una muestra de los proyectos presentados en este certamen que tiene como objetivo distinguir las obras más significativas que se han construido en el bienio 2023-2024 en el ámbito territorial de la Demarcación (comarcas del Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat y el Tarragonès).
Este año, de las 50 obras inscritas en esta Muestra, el jurado ha decidido seleccionar 15, de las cuales 8 han pasado a la siguiente fase como obras finalistas. Finalmente, el jurado ha decidido galardonar 3 obras como ganadoras, donde una de ellas ha recibido a la vez el octavo Premio Alejandro de la Sota y otra el primer Premio Roser Galceran.
Esta exposición, concebida como un sistema abierto con capacidad para adoptar varias geometrías y adaptarse en diferentes espacios, muestra seis audiovisuales que responden a cada una de las categorías de la Bienal.
#COACTarragona
