Cicle de cinema: "La Escala Humana"
Imatge:
"La Escala Humana". Andreas Mol Dalsgaard, Final Cut For Real, Dinamarca, 2012
El divendres 20 de març a les 19 h, tindrà lloc la propera sessió del cicle de cinema de la Demarcació de Tarragona. El cicle, comissariat per ojoconico.xyz, presenta diferents peces audiovisuals que documenten la transformació del nostre entorn a través de la arquitectura, l'urbanisme, el paisatge o el disseny.
"La Escala Humana"
Andreas Mol Dalsgaard, Final Cut For Real, Dinamarca, 2012, 83’. V.O.S. Castellà
"La Escala Humana" indaga en el que succeeix si prenem a l'ésser humà com a referent principal en el disseny urbà. Inspirat en el treball de Gehl Architects, liderat per Jan Gehl, el film se centra en les diferents maneres de planificar la ciutat centrant-se en les necessitats humanes, il·lustrant l'impacte que ha tingut i continua tenint l'enfocament humanístic en la planificació urbana en algunes de les majors capitals del món. Des de Times Square a Nova York fins a la devastada Christchurch i les solucions sostenibles per a Dhaka, apreciem la necessitat de repensar la condició humana de la ciutat moderna d'una manera radical.
Convidats:
Per parlar de les ensenyances de Jan Gehl i la seva aplicació sobre les diferents escales de Tarragona, després de la projecció comptarem amb dos convidats d'excepció: Josep Bohigas i Ferran Grau.
· Josep Bohigas i Arnau – Arquitecte per l'ETSAB (UPC), professor de Projectes a l'ETSAB i codirector del Màster de Lighting Design de la Fundació UPC, a més de professor convidat en universitats internacionals. Entre 1991 i 2015 va codirigir l'estudi BOPBAA, on va guanyar importants concursos com l'ampliació del Museu Thyssen de Madrid, els Habitatges del Fòrum i el teatre El Molino, i va rebre destacats reconeixements, entre ells tres premis FAD i tres premis Ciutat de Barcelona. Ha impulsat diversos programes d'activisme cultural centrats en noves solucions al problema de l'hàbitat. Entre 2016 i 2023 va dirigir Barcelona Regional i, entre 2019 i 2023, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona. Actualment és comissari de Manifesta16 i soci fundador de l'agència URBAN FRONT.
· Ferran Grau i Valldosera – Doctor arquitecte per l'ETSAB i professor i investigador a l'ETSA Reus (URV). Ha estat professor assistent a l'ETH Zurich (Suïssa) i professor convidat a l'Azrieli School of Architecture (Ottawa, Canadà). Ha desenvolupat la seva pràctica professional amb Núria Casais (GrauCasais) i anteriorment amb Xavier Bustos i Nicola Regusci (XNF arquitectes). La seva obra s'ha exposat a la Biennal d'Arquitectura de Venècia i al Pavelló Mies van der Rohe, i ha rebut diversos reconeixements, com el Premi Biennal XI Alejandro de la Sota, el Premi BAUMIT 2020 i diverses seleccions als Premis FAD. També ha desenvolupat tasques editorials com a codirector de Quaderns #272 i de la revista AT#22.
Comissariat per:
Amb la col·laboració de:
"La Escala Humana"
Andreas Mol Dalsgaard, Final Cut For Real, Dinamarca, 2012, 83’. V.O.S. Castellà
"La Escala Humana" indaga en el que succeeix si prenem a l'ésser humà com a referent principal en el disseny urbà. Inspirat en el treball de Gehl Architects, liderat per Jan Gehl, el film se centra en les diferents maneres de planificar la ciutat centrant-se en les necessitats humanes, il·lustrant l'impacte que ha tingut i continua tenint l'enfocament humanístic en la planificació urbana en algunes de les majors capitals del món. Des de Times Square a Nova York fins a la devastada Christchurch i les solucions sostenibles per a Dhaka, apreciem la necessitat de repensar la condició humana de la ciutat moderna d'una manera radical.
Convidats:
Per parlar de les ensenyances de Jan Gehl i la seva aplicació sobre les diferents escales de Tarragona, després de la projecció comptarem amb dos convidats d'excepció: Josep Bohigas i Ferran Grau.
· Josep Bohigas i Arnau – Arquitecte per l'ETSAB (UPC), professor de Projectes a l'ETSAB i codirector del Màster de Lighting Design de la Fundació UPC, a més de professor convidat en universitats internacionals. Entre 1991 i 2015 va codirigir l'estudi BOPBAA, on va guanyar importants concursos com l'ampliació del Museu Thyssen de Madrid, els Habitatges del Fòrum i el teatre El Molino, i va rebre destacats reconeixements, entre ells tres premis FAD i tres premis Ciutat de Barcelona. Ha impulsat diversos programes d'activisme cultural centrats en noves solucions al problema de l'hàbitat. Entre 2016 i 2023 va dirigir Barcelona Regional i, entre 2019 i 2023, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona. Actualment és comissari de Manifesta16 i soci fundador de l'agència URBAN FRONT.
· Ferran Grau i Valldosera – Doctor arquitecte per l'ETSAB i professor i investigador a l'ETSA Reus (URV). Ha estat professor assistent a l'ETH Zurich (Suïssa) i professor convidat a l'Azrieli School of Architecture (Ottawa, Canadà). Ha desenvolupat la seva pràctica professional amb Núria Casais (GrauCasais) i anteriorment amb Xavier Bustos i Nicola Regusci (XNF arquitectes). La seva obra s'ha exposat a la Biennal d'Arquitectura de Venècia i al Pavelló Mies van der Rohe, i ha rebut diversos reconeixements, com el Premi Biennal XI Alejandro de la Sota, el Premi BAUMIT 2020 i diverses seleccions als Premis FAD. També ha desenvolupat tasques editorials com a codirector de Quaderns #272 i de la revista AT#22.
Comissariat per:
Amb la col·laboració de:
Novíssims 03. Arjub i 082ARQ
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimecres 25 de març a les 18.30h arrenca el cicle Novíssims a la demarcació de l’Ebre a la Bòbila d’Anguera, Arjub i 082ARQ compartiran una sessió que destaca per la combinació d’experiències diverses. Arjub, amb base a l’Ebre, ofereix un enfocament centrat en l’arquitectura contemporània aplicada al territori, amb una atenció especial a la relació amb el context i la sostenibilitat dels projectes. 082ARQ, amb seu a la Catalunya central, aporta una perspectiva diferent, centrada en la innovació constructiva i la conceptualització de l’espai.
La trobada permetrà analitzar com aquests estudis aborden el procés creatiu, la relació amb l’entorn i la implementació de noves tècniques i estratègies en els seus projectes. El debat serà moderat per Gerard Cuartero, que dinamitzarà la conversa i assegurarà que els ponents puguin compartir els seus processos i reflexions amb el públic. Els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà la diversitat de perspectives dins l’arquitectura emergent catalana, establint un diàleg que combina rigor professional i aproximació experimental.
Aquesta sessió és un exemple del valor que aporta el cicle Novíssims en connectar diferents regions i trajectòries, fomentant la visibilitat de pràctiques innovadores i emergents dins del panorama arquitectònic contemporani.
Cicle Novíssims
Té com a objectiu mostrar el panorama actual de l'arquitectura a Catalunya, posant el focus en joves estudis d'arquitectura liderats per arquitectes menors de 40 anys que comencen a destacar per la seva creativitat i innovació. Aquest cicle pretén donar visibilitat a les noves generacions d'arquitectes i fomentar el diàleg sobre les tendències emergents dins del camp arquitectònic.
Cada sessió del cicle està formada per dos estudis d'arquitectura i un moderador, que dialoguen sobre les seves obres i visions arquitectòniques en un format de conversa dinàmica. Això promou l'intercanvi d'idees i perspectives entre professionals de diferents regions i amb estils diversos, i es celebra en espais “inèdits” amb l’objectiu de posar en valor patrimoni poc visible o en desús, revaloritzar-lo i vincular-lo amb l’arquitectura, oferint noves experiències als assistents. En total, es celebraran 12 sessions distribuïdes en 7 jornades, de manera que, excepte l’inici i el final del cicle, sempre hi haurà dues sessions simultànies en diferents localitzacions.
Programa:
18.03 a Figueres (Girona): Sarquella Torres i SvNM + Rosa Solanelles
25.03 a Figueres (Girona): Estudio Além i h3o
25.03 a Tortosa (Ebre): Arjub i 082ARQ
7.04 a Tortosa (Ebre): Dissemblant i March
7.04 a Manresa (Comarques centrals): Muntant i Lligams
15.04 a Manresa (Comarques centrals): 082ARQ i Sarquella Torres
15.04 a Menàrguens (Lleida): Arqbag i Pigaa
22.04 a Menàrguens (Lleida): SvNM + Rosa Solanelles i Dissemblant
22.04 a Tarragona: Lligams i Alem
29.04 a Tarragona: Pigaa i Arjub
29.04 a Barcelona: Test i Muntant
6.05 a Barcelona: Atienza-Maure i Arqbag
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
La trobada permetrà analitzar com aquests estudis aborden el procés creatiu, la relació amb l’entorn i la implementació de noves tècniques i estratègies en els seus projectes. El debat serà moderat per Gerard Cuartero, que dinamitzarà la conversa i assegurarà que els ponents puguin compartir els seus processos i reflexions amb el públic. Els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà la diversitat de perspectives dins l’arquitectura emergent catalana, establint un diàleg que combina rigor professional i aproximació experimental.
Aquesta sessió és un exemple del valor que aporta el cicle Novíssims en connectar diferents regions i trajectòries, fomentant la visibilitat de pràctiques innovadores i emergents dins del panorama arquitectònic contemporani.
Cicle Novíssims
Té com a objectiu mostrar el panorama actual de l'arquitectura a Catalunya, posant el focus en joves estudis d'arquitectura liderats per arquitectes menors de 40 anys que comencen a destacar per la seva creativitat i innovació. Aquest cicle pretén donar visibilitat a les noves generacions d'arquitectes i fomentar el diàleg sobre les tendències emergents dins del camp arquitectònic.
Cada sessió del cicle està formada per dos estudis d'arquitectura i un moderador, que dialoguen sobre les seves obres i visions arquitectòniques en un format de conversa dinàmica. Això promou l'intercanvi d'idees i perspectives entre professionals de diferents regions i amb estils diversos, i es celebra en espais “inèdits” amb l’objectiu de posar en valor patrimoni poc visible o en desús, revaloritzar-lo i vincular-lo amb l’arquitectura, oferint noves experiències als assistents. En total, es celebraran 12 sessions distribuïdes en 7 jornades, de manera que, excepte l’inici i el final del cicle, sempre hi haurà dues sessions simultànies en diferents localitzacions.
Programa:
18.03 a Figueres (Girona): Sarquella Torres i SvNM + Rosa Solanelles
25.03 a Figueres (Girona): Estudio Além i h3o
25.03 a Tortosa (Ebre): Arjub i 082ARQ
7.04 a Tortosa (Ebre): Dissemblant i March
7.04 a Manresa (Comarques centrals): Muntant i Lligams
15.04 a Manresa (Comarques centrals): 082ARQ i Sarquella Torres
15.04 a Menàrguens (Lleida): Arqbag i Pigaa
22.04 a Menàrguens (Lleida): SvNM + Rosa Solanelles i Dissemblant
22.04 a Tarragona: Lligams i Alem
29.04 a Tarragona: Pigaa i Arjub
29.04 a Barcelona: Test i Muntant
6.05 a Barcelona: Atienza-Maure i Arqbag
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Mirades / Aire. Els silencis de la forma, de Jordi Mestrich
El proper dijous 12 de març a les 18.30 h inaugurem l’exposició "Mirades Aire / Els silencis de la forma" amb un recull d’imatges del fotògraf i arquitecte Jordi Mestrich. La mostra forma part del cicle MIRADES, que enguany presenta una visió de l'element "Aire", i s'inclou en la sèrie “Col·leccions COAC”, amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
L’aire és allò que no veiem i, tanmateix, ho transforma tot. Aquesta exposició neix de la voluntat d’escoltar-lo: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
La llum no descriu; suggereix. Els límits s’atenuen i el silenci visual s’imposa com un espai de contemplació. L’aire no és absència sinó presència continguda, espai d’espera.
Aire, els silencis de la forma proposa una mirada atenta a allò que sosté i transforma el món sense reclamar-lo. Un exercici de percepció on la fotografia no captura només objectes, sinó intervals: la distància entre el visible i l’intuït, entre la matèria i el seu alè.
Jordi Mestrich
L'exposició compta amb el patrocini de:
L’aire és allò que no veiem i, tanmateix, ho transforma tot. Aquesta exposició neix de la voluntat d’escoltar-lo: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
La llum no descriu; suggereix. Els límits s’atenuen i el silenci visual s’imposa com un espai de contemplació. L’aire no és absència sinó presència continguda, espai d’espera.
Aire, els silencis de la forma proposa una mirada atenta a allò que sosté i transforma el món sense reclamar-lo. Un exercici de percepció on la fotografia no captura només objectes, sinó intervals: la distància entre el visible i l’intuït, entre la matèria i el seu alè.
Jordi Mestrich
L'exposició compta amb el patrocini de:
Presentació de la Constel·lació Gaudí. Una arquitectura col·lectiva, col·laborativa i compartida
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 9 de març a les 18.30 h i en el marc de la commemoració de l’any Gaudí, celebrarem a plaça Nova l’estrena de l’eina interactiva Constel·lació Gaudí. Una arquitectura col·lectiva, col·laborativa i compartida impulsada per la Demarcació de Barcelona del COAC amb l’objectiu de posar en valor el gran llegat arquitectònic de l’obra d’Antoni Gaudí i destacar-ne la seva aportació com arquitecte.
L’acte comptarà amb les intervencions de la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten i dels comissaris del projecte: el doctor arquitecte Josep Ma Montaner oferirà una aproximació a l’obra de Gaudí posant en valor el seu llegat arquitectònic i la seva manera de treballar en un context col·lectiu d’arquitectes, artesans i tècnics, i la periodista i antropòloga Isabel Aparici explicarà el funcionament de l’eina interactiva.
Accedeix a la Constel·lació Gaudí
Recupera la presentació de la sessió
Constel·lació Gaudí permet visualitzar les relacions entre l’arquitecte i els seus col·laboradors a través d'un gràfic visual i intuïtiu centrat, de moment, en els set edificis declarats Béns de Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: Casa Vicens, Palau Güell, Casa Batlló, Casa Milà, Park Güell, Cripta de la colònia Güell, Façana del Naixement i Cripta de la Sagrada Família.
Cadascun dels edificis està representat per un cercle inicial, que correspon a la creació de l’obra de Gaudí i dels seus col·laboradors, i cada cercle concèntric, representa les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg del temps. La imatge visual seria assimilable a la secció del tronc d’un arbre, on cada anella de creixement representa cada nova etapa d’intervenció en el patrimoni, posant en valor els i les arquitectes i tots els equips que han permès que els edificis es mantinguin en vida, com una veritable obra compartida.
Dins de cada anella diversos punts identifiquen les persones que hi han intervingut estructurats en àmbits professionals que intervenen en l’arquitectura. La Constel·lació Gaudí ens convoca a descobrir i visibilitzar el món arquitectònic, artístic, artesanal i industrial de la seva època, com de les generacions posteriors de professionals que ens permeten, un segle més tard, seguir gaudint d’aquest gran patrimoni en ús i bon estat de conservació.
Amb el suport de:
L’acte comptarà amb les intervencions de la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten i dels comissaris del projecte: el doctor arquitecte Josep Ma Montaner oferirà una aproximació a l’obra de Gaudí posant en valor el seu llegat arquitectònic i la seva manera de treballar en un context col·lectiu d’arquitectes, artesans i tècnics, i la periodista i antropòloga Isabel Aparici explicarà el funcionament de l’eina interactiva.
Accedeix a la Constel·lació Gaudí
Recupera la presentació de la sessió
Constel·lació Gaudí permet visualitzar les relacions entre l’arquitecte i els seus col·laboradors a través d'un gràfic visual i intuïtiu centrat, de moment, en els set edificis declarats Béns de Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: Casa Vicens, Palau Güell, Casa Batlló, Casa Milà, Park Güell, Cripta de la colònia Güell, Façana del Naixement i Cripta de la Sagrada Família.
Cadascun dels edificis està representat per un cercle inicial, que correspon a la creació de l’obra de Gaudí i dels seus col·laboradors, i cada cercle concèntric, representa les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg del temps. La imatge visual seria assimilable a la secció del tronc d’un arbre, on cada anella de creixement representa cada nova etapa d’intervenció en el patrimoni, posant en valor els i les arquitectes i tots els equips que han permès que els edificis es mantinguin en vida, com una veritable obra compartida.
Dins de cada anella diversos punts identifiquen les persones que hi han intervingut estructurats en àmbits professionals que intervenen en l’arquitectura. La Constel·lació Gaudí ens convoca a descobrir i visibilitzar el món arquitectònic, artístic, artesanal i industrial de la seva època, com de les generacions posteriors de professionals que ens permeten, un segle més tard, seguir gaudint d’aquest gran patrimoni en ús i bon estat de conservació.
Amb el suport de: