Vivienda en serie en el siglo XXI. Crónica desde Hamburgo, Alemania.
Hamburgo tiene la ambición de ser la primera metrópoli europea que sigue creciendo y, sin embargo, sus habitantes pueden seguir viviendo. Para conseguir este objetivo tan loable, la política (con SPD a la cabeza) está decidida resueltamente a solucionar el problema de la vivienda. Hay muchas medidas sobre la mesa, la vivienda en serie también. A finales de 2020 se prevé que se acaben de construir los primeros bloques en serie en la ciudad, los primeros de toda Alemania.
Hamburgo es ciudad de acogida desde la crisis económica y desde 2012 se construyen 6.000 viviendas cada año (2.000 de protección oficial), cifra que se aumentó a 10.000 a partir del año 2015 (3.000 de protección oficial). Y, sin embargo, sigue teniendo déficit de vivienda. Este déficit provoca una alta demanda y trae como consecuencia, que, desde hace unos años, los precios de la vivienda aumenten considerablemente año tras año.
Las otras grandes ciudades alemanas, como de otras europeas, están en una situación similar también desde hace tiempo. Por ello, el Estado Federal Alemán puso en marcha en marzo de 2018 un paquete de medidas, llamado "Ofensiva para la vivienda" (www.die-wohnraumoffensive.de) para acelerar e incrementar la construcción de vivienda y, al mismo tiempo, para asegurar que éste sea asequible. En la cumbre participaron representantes de los Lands y de los municipios, los cuales aprobaron muchas medidas, tales como, promocionar la vivienda de alquiler a través de deducciones de impuestos por los promotores, continuar haciendo vivienda de protección oficial, revisar los planes de usos buscando más solares para uso residencial o mixto, dar ayudas económicas a las familias que quieran comprar o construir una casa, reducir las comisiones de las inmobiliarias a la mitad o modificar la normativa para acelerar el proceso de licitaciones públicas, ... pero hay una de las medidas que no deja indiferente, y es la de la "licencia tipo", que permite una obtención de una parte de la licencia de obras automáticamente, gracias a proyectar una tipología previamente acordada con las administraciones de cada Land. La idea que hay detrás de esta "licencia tipo" es que todos los aspectos que no dependen del lugar (como, por ejemplo, la evaluación de la estructura o la evaluación de la seguridad contra incendios dentro del edificio) puedan estar previamente aprobados por la administración. Los detalles seguirán siendo específicos de cada proyecto. Se quiere, así, reducir el tiempo de la administración para otorgar las licencias de obra (se calcula que se reduciría a la mitad), al tiempo que se reducen los costes del edificio al repetir siempre una misma estructura / tipología (se calcula que sería una reducción de un 15% o 20%).
Esta "licencia tipo" que promueve la vivienda en serie, tiene su origen en el "Sonderbauprogrammn" (= "programa de construcción excepcional"), que se puso en marcha a raíz del desbordamiento que vivieron las administraciones alemanas con la llegada masiva de refugiados (2015, año de mayor número de llegada de refugiados en Alemania, unos 890.000) que se sumaban a los inmigrantes que ya venían por la crisis económica. Con este programa, se pudo, por ejemplo, encargar sin concurso público, a la empresa semipública Saga, la creación de 1.200 viviendas en Hamburgo, que debían ser construidos en el menor tiempo posible y que, al mismo tiempo, fueran el máximo de económicos. Aquí es donde la Saga comenzó a investigar con duplicación y tipificación, módulos y viviendas en serie.
Ahora, tras la aprobación de la "licencia tipo", la Saga ha desarrollado hasta 40 tipologías de bloque de vivienda y 17 de casas adosadas, en estrecha cooperación con el Departamento de Urbanismo y Vivienda de Hamburgo, con el arquitecto jefe del Ayuntamiento ("Oberbaudirektor"), la Oficina de Edificación ("Amt für Bauordnung und Hochbau") y las administraciones de los distritos. Este conjunto de tipologías la han llamado casa-sistema: "Systemhaus".
El Systemhaus es el proyecto piloto de bloque de vivienda en serie en Alemania, que se construirá en Hamburgo, en el distrito de Farmsen. Se trata de unas 148 viviendas y se calcula que a finales de 2020 estará terminado. 1.500 viviendas suman todos los proyectos de la Systemhaus que están ahora mismo en proceso (aparte de Farmsen, también en los barrios de Lurup, Fuhlsbüttel, Wandsbek y Hamm).
La Systemhaus se basa en el desarrollo de unas tipologías flexibles y combinables para hacer frente a los diferentes solares y entornos urbanos. Las viviendas se distribuyen en torno a un núcleo de escalera. Las paredes de separación entre viviendas, las fachadas y los núcleos de instalaciones forman la estructura y la base de la Systemhaus. La distribución de cada planta es flexible: se puede incluir 2, 3 o hasta 4 viviendas y los bloques pueden tener una altura de entre 4 y 8 pisos. También existe la tipología de esquina. Aparte de poder variar la planta con diferentes tipologías de viviendas, también se puede variar la posición y tamaño de las ventanas, así como el acabado de fachada. En planta baja se da la opción de poner una guardería, una tienda o similar. Estas tipologías están destinadas a vivienda protegida o de alquiler asequible (hasta 8 € / m2 aprox.).
Ante esta iniciativa hay cierto escepticismo, siempre que se piensa en la construcción de posguerra de los años 60 y 70. Pero, en realidad, la idea de casas en serie actual se parece más a la de los años de gran expansión industrial a Alemania a partir de 1871, la llamada "Gründerzeit", donde se repetían tipologías edificatorias similares o iguales pero cada uno ponía su estilo a la ornamentación de la fachada. En el caso específico de la Systemhaus, la idea es hacer edificios de calidad, como hasta ahora (cumpliendo todas las normativas, estándares, eficiencia energética etc.), y, por otra parte, al ser las tipologías flexibles y combinables en fachada, pisos y plantas bajas, hacer más sencilla su adaptación al entorno urbano. El hecho de que exista la Systemhaus no quiere decir que la Saga, por ejemplo, descarte los proyectos individuales. Los seguirán construyendo allí donde la Systemhaus no pueda dar respuesta. Estaremos atentos a los resultados. De momento, el alquiler de los pisos piloto a Farmsen costará 6,3 € / m2.
Guida Maymó Campos, arquitecta. Corresponsal del COAC en Hamburgo, Alemania. Septiembre 2019
Referencias:
www.detail.de “Serieller Wohnungsbau rückt in den fokus”
www.baunetz.de “Hamburg bekommt Systemhäuser mit Typengenehmigung”
www.sueddeutsche.de “Guten Typen”
www.bundesregierung.de “Bauen und Wohnen”
www.architekturblatt.de “Saga präsentiert Systemhaus Konzept”
Los Mews de Londres
Una de las principales características de Londres es la variabilidad de su fábrica urbana, donde la yuxtaposición de edificios de diferentes épocas, estilos y escala, es más que habitual. Iglesias de la edad media, estaciones y galerías comerciales del siglo XIX, casas victorianas, y rascacielos contemporáneos son el material que genera la escenografía urbana de Londres. Al mismo tiempo, a diferencia de otras ciudades como París o Barcelona, la ciudad ha mantenido su estructura original sin desarrollar ensanches racionalistas o haussmannians.
Como muy bien explica Enric Gonzalez (periodista en El Mundo y en el País), en su libro "Historias de Londres", las calles de Londres son sinuosos y sin orden, y tanto su morfología como toponimia parecen diseñadas para generar la confusión del visitante, al que se añade un catálogo de vías urbanas bien extenso: Street, Avenue, Hill, Road, Grove, Lane, Mews, Street, Rise, Road. De estos, el Mews, son los que destacan por su singularidad.
Los Mews son calles o patios interiores, formados habitualmente por dos hileras de establos enfrentadas la una con la otra, que constituían la parte posterior de muchas mansiones construidas para las élites Victorianas o Georgianas durante los siglos XVII y XIX. Sobre los establos situados en la planta baja, se situaban los alojamientos del cochero y servicio de la casa principal. El término Mews proviene de Royal Mews, estables de la familia real situados en Charing Cross y llamados así por primera vez en el siglo XVI. La estructura típica de los Mews se desarrolla en dos plantas, o dos plantas y buhardilla. La planta baja se destinaba a las celdas por los caballos y carruajes. La planta superior para vivienda del servicio.
Los Mews pierden su función original con la aparición del coche, convirtiéndose en garajes o almacenes, pero los años 50-60 s comienzan a ser reconvertidos en residencia para artistas en busca de espacios económicos en el centro de Londres. Los Mews se convertirían así en uno de los primeros espacios donde se empezaría a manifestar el fenómeno que la socióloga Ruth Glass denominaría, precisamente en 1964, proceso de gentrificación (Glass definió el término al observar como las económicas casas de los barrios de Notting Hill y Islington eran ocupadas por parejas bohemias con recursos económicos suficientes para restaurarlas aprovechándose de las comunidades de estos barrios).
A pesar de su antigüedad y singularidad, pocos Mews se encuentran protegidos como patrimonio. Lo que ha facilitado que muchos de ellos hayan podido ser reformados en viviendas (dentro del marco de las normativas municipales) ha sido a partir de las siguientes acciones: integrando aberturas en las fachadas, redistribuciones interiores, o extensiones de volumen y cambios de uso. El acceso a los Mews se produce normalmente a través de un paso abierto en la planta baja a modo de portal en la planta baja, y es por eso por lo que habitualmente pasen desapercibidos o sean confundidos con un acceso al patio de una propiedad privada. Muchos de ellos están dedicados al uso residencial con la planta baja convertida en un estudio u oficina, pero también podemos encontrar pubs, restaurantes o boutiques. La calle conformada por los Mews, que en la mayoría de los casos conserva el pavimento de adoquines, suele ser de carácter peatonal, lo que favorece todo tipo de uso cívico.
Entre todos los Mews que se pueden encontrar en Londres podríamos destacar los siguientes por su excepcionalidad: Bathurst Mews, en Bayswater, uno de los Mews mayores de Londres. Warren Mews, en Fitzrovia, con su característica entrada. Cresswell Place Mews, en Gloucester road, donde el número 22 vivió Agatha Christie, y que sirvió de inspiración para su libro Murder in the Mews. Queen 's Gate Mews, en Kensington, donde se encontraba la primera gasolinera de Londres. Holland Park Mews, en Kensington, y uno de los Mews mejor conservados de Londres.
Robert Berenguer, arquitecto. Corresponsal del COAC en Londres, Reino Unido
Referencias
González, Enric. Historias de Londres. RBA Libros.2008.
https://en.wikipedia.org/wiki/Mews
https://bartlett100.com/article/ruth-glass-and-coining-gentrification
http://confiesoqueheleido.blogspot.com/2012/05/historias-de-londres-enric-gonzalez.html
https://www.telegraph.co.uk/finance/property/cities/8421162/Have-we-got-mews-for-you.html
Habitatge en sèrie al segle XXI. Crònica des d’Hamburg, Alemanya
Hamburg té l’ambició de ser la primera metròpoli europea que segueix creixent i, tot i això, els seus habitants poden seguir-hi vivint. Per aconseguir aquest objectiu tant lloable, la política (amb SPD al capdavant) està decidida resoludament a solucionar el problema de l’habitatge. Hi han moltes mesures sobre la taula, l’habitatge en sèrie també. A finals de 2020 es preveu que s’acabin de construir els primers blocs en sèrie a la ciutat, els primers de tot Alemanya.
Hamburg és ciutat d'acollida d’ençà de la crisi econòmica i des de 2012 es construeixen 6.000 habitatges cada any (2.000 de protecció oficial), xifra que es va augmentar a 10.000 a partir de l’any 2015 (3.000 de protecció oficial). I, tot i això, segueix tenint dèficit d’habitatge. Aquest dèficit provoca una alta demanda i porta com a conseqüència, que des de fa uns anys, els preus de l’habitatge augmentin considerablement any rere any.
Les altres grans ciutats alemanyes, com d’altres d’europees, estan en una situació semblant també des de fa temps. Per això, l’Estat Federal Alemany va posar en marxa el març de 2018 un paquet de mesures, anomenat “Ofensiva per l’habitatge” (www.die-wohnraumoffensive.de) per a accelerar i incrementar la construcció d’habitatge i, al mateix temps, per assegurar que aquest sigui assequible. A la cimera hi van participar representants dels Lands i dels municipis, els quals van aprovar moltes mesures, com ara, promocionar l’habitatge de lloguer a través de deduccions d’impostos pels promotors, continuar fent habitatge de protecció oficial, revisar els plans d’usos cercant més solars per a ús residencial o mixt, donar ajudes econòmiques a les famílies que vulguin comprar o construir una casa, reduir les comissions de les immobiliàries a la meitat o modificar la normativa per a accelerar el procés de licitacions públiques,… però hi ha una de les mesures que no deixa indiferent, i és la de la “llicència tipus”, que permet una obtenció d’una part de la llicència d’obres automàticament, gràcies a projectar una tipologia prèviament acordada amb les administracions de cada Land. La idea que hi ha darrera aquesta “llicència tipus” és que tots els aspectes que no depenen del lloc (com, per exemple, l’avaluació de l’estructura o l’avaluació de la seguretat contra incendis dins de l’edifici ) puguin estar prèviament aprovats per l’administració. Els detalls seguiran sent específics de cada projecte. Es vol, així, reduir el temps de l’administració per a atorgar les llicències d’obra (es calcula que es reduiria a la meitat), al mateix temps que es redueixen els costos de l’edifici al repetir sempre una mateixa estructura/tipologia (es calcula que seria una reducció d’un 15% o 20%).
Aquesta “llicència tipus” que promou l’habitatge en sèrie, té el seu origen en el “Sonderbauprogrammn” (=“programa de construcció excepcional”), que es va posar en marxa a arrel del desbordament que van viure les administracions alemanyes amb l’arribada massiva de refugiats (2015, any de major número d’arribada de refugiats a Alemanya, uns 890.000)que se sumaven als immigrants que ja venien per la crisi econòmica. Amb aquest programa, es va poder, per exemple, encarregar sense concurs públic, a l’empresa semi-pública Saga, la creació de 1.200 habitatges a Hamburg, que havien de ser construïts en el menor temps possible i que, al mateix temps, fossin el màxim d’econòmics. Aquí és on la Saga va començar a investigar amb duplicació i tipificació, mòduls i habitatges en sèrie.
Ara, després de l’aprovació de la “llicència tipus”, la Saga ha desenvolupat fins a 40 tipologies de bloc d’habitatge i 17 de cases adossades, en estreta cooperació amb el Departament d’Urbanisme i Habitatge d’Hamburg, amb l’arquitecte en cap de l’Ajuntament ( “Oberbaudirektor”), l’Oficina d’Edificació ( “Amt für Bauordnung und Hochbau”) i les administracions dels districtes. Aquest conjunt de tipologies l’han anomenat casa-sistema: “Systemhaus”.
El Systemhaus és el projecte pilot de bloc d’habitatge en sèrie a Alemanya, que es construirà a Hamburg, al districte de Farmsen. Es tracta d’uns 148 habitatges i es calcula que a finals de 2020 estarà acabat. 1.500 habitatges sumen tots els projectes de la Systemhaus que estan ara mateix en procés (a part de Farmsen, també als barris de Lurup, Fuhlsbüttel, Wandsbek i Hamm).
La Systemhaus es basa en el desenvolupament d’unes tipologies flexibles i combinables per a fer front als diferents solars i entorns urbans. Els habitatges es distribueixen al voltant d’un nucli d’escala. Les parets de separació entre habitatges, les façanes i els nuclis d’instal·lacions formen l’estructura i la base de la Systemhaus. La distribució de cada planta és flexible: s’hi pot encabir 2, 3 o fins a 4 habitatges i els blocs poden tenir una alçada d’entre 4 i 8 pisos. També hi ha la tipologia de cantonada. A part de poder variar la planta amb diferents tipologies d’habitatges, també es pot variar la posició i tamany de les finestres així com l’acabat de façana. En planta baixa es dóna l’opció de posar-hi una llar d’infants, una botiga o similar. Aquestes tipologies estan destinades a habitatge protegit o de lloguer assequible ( fins a 8€/m2 aprox.).
Davant d’aquesta iniciativa hi ha cert escepticisme, sempre que es pensa en la construcció de postguerra dels anys 60 i 70. Però, en realitat, la idea de cases en sèrie actual s’assembla més a la dels anys de gran expansió industrial a Alemanya a partir de 1871, l’anomenada “Gründerzeit”, on es repetien tipologies edificatòries semblants o iguals però cadascú hi posava el seu estil a l’ornamentació de la façana. En el cas específic de la Systemhaus, la idea és fer edificis de qualitat, com fins ara (complint totes les normatives, estàndards, eficiència energètica etc.), i per altra banda, al ser les tipologies flexibles i combinables en façana, pisos i plantes baixes, fer més senzilla la seva adaptació a l’entorn urbà. El fet de que existeixi la Systemhaus no vol dir que la Saga, per exemple, descarti els projectes individuals. Els seguiran construint allà on la Systemhaus no pugui donar resposta. Estarem atents als resultats. De moment, el lloguer dels pisos pilot a Farmsen costarà 6,3€/m2.
Guida Maymó Camps, arquitecta. Corresponsal del COAC a Hamburg, Alemanya. Setembre 2019
Referències:
www.detail.de “Serieller Wohnungsbau rückt in den fokus”
www.baunetz.de “Hamburg bekommt Systemhäuser mit Typengenehmigung”
www.sueddeutsche.de “Guten Typen”
www.bundesregierung.de “Bauen und Wohnen”
www.architekturblatt.de “Saga präsentiert Systemhaus Konzept”
Els Mews de Londres
Una de les principals característiques de Londres és la variabilitat de la seva fàbrica urbana, on la juxtaposició d’edificis de diferents èpoques, estils i escales, és més que habitual. Esglésies de l’edat mitjana, estacions i galeries comercials del segle XIX, cases victorianes i gratacels contemporanis són el material que genera l’escenografia urbana de Londres. Al mateix temps, a diferència d’altres ciutats com París o Barcelona, la ciutat ha mantingut la seva estructura original sense desenvolupar eixamples racionalistes o haussmannians.
Com molt bé explica Enric Gonzalez (periodista a El Mundo i El País) en el seu llibre “Historias de Londres”, els carrers de la ciutat són sinuosos i sense ordre, i tant la seva morfologia com la toponímia semblen dissenyades per generar la confusió del visitant, al que s’afegeix un catàleg de vies urbanes ben extens: Street, Avenue, Hill, Road, Grove, Lane, Mews, Street, Rise, Road. D’aquests, el Mews, són el que destaquen per la seva singularitat.
Els Mews són carrers o patis interiors, formats habitualment per dues fileres d’estables enfrontades l’una amb l’altra, que constituïen la part posterior de moltes mansions construïdes per a les elits Victorianes o Georgianes durant els segles XVIII i XIX. Sobre els estables situats a la planta baixa, se situaven els allotjaments del cotxer i servei de la casa principal.
El terme Mews prové de Royal Mews, estables de la família reial situats a Charing Cross i anomenats així per primer cop al segle XVI.
L'estructura típica dels Mews es desenvolupa en dues plantes o bé dues plantes i golfes. La planta baixa es destinava a les cel·les pels cavalls i carruatges. La planta superior per a habitatge del servei.
Els Mews perden la seva funció original amb l‘aparició del cotxe, esdevenint garatges o magatzems, però als anys 50-60’s comencen a ser reconvertits en residència per a artistes a la recerca d’espais econòmics al centre de Londres. Els Mews es convertirien així en un dels primers espais on es començaria a manifestar el fenomen que la sociòloga Ruth Glass denominaria, precisament l’any 1964, procés de gentrificacio (Glass va definir el terme al observar com les econòmiques cases dels barris de Notting Hill i Islington eren ocupades per parelles bohèmies amb recursos econòmics suficients per a restaurar-les aprofitant-se de les comunitats d’aquests barris).
Tot i la seva antiguitat i singularitat, pocs Mews es troben protegits com a patrimoni. El que ha facilitat que molts d’ells hagin pogut ser reformats en habitatges (dintre del marc de les normatives municipals) ha estat a partir de les següents accions: integrant obertures a les façanes, redistribucions interiors, o extensions de volum i canvis d’us. L’accés als Mews es produeix normalment a través d’un pas obert a la planta baixa a modus de portal a la planta baixa, i és per això que habitualment passin desapercebuts o siguin confosos amb un accés al pati d’una propietat privada. Molts d’ells estan dedicats a l’ús residencial amb la planta baixa convertida en un estudi o oficina, però també podem trobar pubs, restaurants o boutiques. El carrer conformat pels Mews, que en la majoria dels casos conserva el paviment de llambordes, sol ser de caràcter peatonal, la qual cosa afavoreix tot tipus d’us cívic.
Entre tots els Mews que es poden trobar a Londres podríem destacar els següents per la seva excepcionalitat: Bathurst Mews, a Bayswater, un dels Mews més grans de Londres. Warren Mews, a Fitzrovia, amb la seva característica entrada. Cresswell Place Mews, a Gloucester road, on al número 22 va viure l’Agatha Christie, i que va servir d’inspiració per al seu llibre Murder in the Mews. Queen’s Gate Mews, a Kensington, on es trobava la primera benzinera de Londres. Holland Park Mews, a Kensington, i un dels Mews més ben conservats de Londres.
Robert Berenguer, arquitecte. Corresponsal del COAC a Londres, Regne Unit
Referències
González, Enric. Historias de Londres. RBA Libros.2008.
https://en.wikipedia.org/wiki/Mews
https://bartlett100.com/article/ruth-glass-and-coining-gentrification
http://confiesoqueheleido.blogspot.com/2012/05/historias-de-londres-enric-gonzalez.html
https://www.telegraph.co.uk/finance/property/cities/8421162/Have-we-got-mews-for-you.html