Porto, Escola d'Estiu amb un equip multidisciplinari
Acabem de realitzar la segona Escola d'Estiu organitzada pel Núcleo de Arte da Oliva i el Centro de Arte de S. João da Madeira, que s'ha celebrat del 9 al 13 de juliol a São João da Madeira, ciutat industrial propera a Porto.
El programa en format de residència va ser dirigit a alumnes graduats i postgraduats de les Arts, Enginyeria, Arquitectura i Disseny. L'encreuament de coneixement i processos creatius de les diferents àrees artístiques és la base de la construcció d'un grup que sap construir ràpidament noves idees i respostes innovadores. La segona Escola d'Estiu va tenir l'objectiu de ser un laboratori d'investigació en la recerca d'un projecte de pavelló mòbil que tingués la funció principal de cinema a l'aire lliure. Una estructura que tingués en ment aspectes funcionals, econòmics de lectura visual, contingut i transport. El projecte es va elaborar per aquest equip multidisciplinari a nivell de concepció, construcció tècnica i de contingut de programació, utilitzant, en la mesura possible, materials d'indústries locals.
L'equip del projecte tenia cinc nacionalitats diferents (Portugal, Itàlia, Mèxic, Brasil i Argentina). Els alumnes d'aquesta edició procedien de disciplines molt variades que van aportar riquesa al projecte: Una dissenyadora amb mestratge en disseny de producte, espai i comunicació ETSEIB Barcelona, mestratge en disseny tèxtil Universitat de Bòreas Tèxtil, Suècia i doctorat en Enginyeria Tèxtil Universitat del Minho, Portugal. També una llicenciada en disseny i comunicació visual UNAM Mèxic, Mestratge en Art i Disseny de l'espai públic Univerdiade de Porto, Curs en Conservació en Art Contemporani Universitat País Basc. Un artista visual format en cinema i audiovisual per la universitat federal de Pernambuco, Brasil. Una altra artista, en aquest cas formada per Goldsmiths, University of London, UK. I finalment, una arquitecta formada per la Universitat Nacional de Rosario Argentina i Màster en Gestió integral de la Construcció especialitat en Arquitectura d'interiors Universitat Ramon Llull - La Salle de Barcelona.
La part central del programa va residir en la formulació, discussió i desenvolupament de propostes relacionades amb la construcció d'un pavelló d'ús públic a la ciutat amb la funció principal del cinema com a lloc d'agregació per excel·lència. L'equip va pensar en un ús sostenible de materials i recursos. Es va pensar en una estructura flexible que podria ser usada en diferents parts de la ciutat en particular dels barris socials de la ciutat. Es tractava d'un primer acostament a la construcció d'un pavelló que pogués donar noves possibilitats culturals per a la ciutat.
Alberto Collet, Arquitecte. Corresponsal del COAC a Porto, Portugal. Juliol 2018
Miami, la ciudad desconocida
Miami es un referente a nivel mundial como ciudad de los Estados Unidos caracterizada por el buen clima, las playas, ocio, fiesta entre otros aspectos dirigidos al entretenimiento y poder pasar un tiempo desconectado en una ciudad de vacaciones.
En realidad, es así. Miami es todo lo que podrías imaginar y más. El lujo desorbitado, paisajes paradisíacos, playas de color azul turquesa, vida marina y terrestre exótica además de la meteorología característica del caribe, dos estaciones prácticamente marcadas con inviernos de seis meses con 25 grados y humedad entre el 45-65%, llamada la estación seca; y la estación de verano de 32 grados de seis meses con humedades entre el 75-100%, llamada la estación húmeda.
Por lo tanto, con este panorama y con la imagen que tenemos de los famosos viviendo en Miami, todo parece idílico.
El que todos entendemos como “Miami” sólo es una parte muy pequeña del área metropolitana del Miami-Dade. Lo que todos hemos visualizado en la primera descripción, es en realidad Miami Beach. Una ciudad como podría ser Barcelona, Hospitalet, etc.… que se caracteriza por ser una isla que tiene playas, las primeras edificaciones conocidas por el Art Deco de los años 1920 con muchas segundas residencias, hoteles, paseos y áreas comerciales.
El resto del área metropolitana son muchas otras ciudades totalmente conectadas, que visualmente no se distinguen ya que la cuadrícula de las calles es consecutiva y determina las ciudades por el número de calles y avenidas. A parte de todo esto, el resto de ciudades no disponen de las playas ya que son una parte del continente y forman la ciudad de Miami, totalmente independiente de la parte de la playa. Para haceros una idea desde el downtown de Miami hasta la playa de Miami Beach hay unos 15km y se ha de cruzar diversos puentes a través del océano Atlántico. En comparación sería salir del COAC Barcelona e ir a la playa de Gavá Mar.
Esta diferencia geográfica además de hacer que sean ciudades diferentes hace que los visitantes y turistas se sorprendan cuando visitan "Miami". La mayoría desconocen el motor de Miami que no sólo es el turismo de Miami Beach, sino que es Miami, una ciudad americana internacional compuesta por un distrito financiero, oficinas internacionales y la característica vida local de los habitantes
Miami es la ciudad que nosotros podríamos entender como Barcelona, con sus barrios, áreas comerciales, puerto de mercancías y de cruceros, oficinas, ensanche, etc ... Donde la vida transcurre como en una gran ciudad del mundo, con una diversidad cultural y étnica muy enriquecedora. Esta diversidad natural ha generado que la ciudad vaya creciendo por barrios totalmente aislados y muchas veces inconexos.
La ciudad desconocida de Miami es en realidad una ciudad en donde la población es muy variada, muy diversa, poco estable y esto hace que no haya la sensación de identidad local, es decir, que no se oye mucho el “soy de Miami”. Nosotros decimos que somos de Barcelona, y nos identificamos (con Barcelona, Mataró, Hospitalet, Cornellà, etc… por ejemplo), nos sentimos pertenecer a una ciudad, sociedad y estilo de vida. Miami no es de nadie y esta realidad hace que los barrios sean inconexos, no forman una trama urbana, no pensamos en movernos por la ciudad como lo haríamos en nuestra ciudad. En Miami se coge el coche y visitas los barrios, pero cuando sales del barrio no hay nada. Barrios subdesarrollados, pobreza e incluso abandonados.
Como conclusión de mi primer artículo como corresponsal del COAC en Miami, quería exponer esta falta de ciudad donde no se piensa el urbanismo como generador de vida, sino como simple inversión inmobiliaria que crea barrios "nice" donde la gente va a vivir, pero no acaba de ser en Miami, sino a un barrio nuevo, con nuevos servicios.
La gente dice que le gusta ir a Midtown porque se puede caminar e ir a ver tiendas. Lo dicen porque se ha hecho un barrio como una ciudad europea, pero tienes que ir en coche, aparcas y sales a caminar y cuando ya estás, vuelves a coger tu coche para ir a casa.
Esto no es Miami, es un barrio en un área metropolitana y está generando que la ciudad crezca de manera incontrolada sin ninguna conexión con los barrios como se haría de manera orgánica. En definitiva, es un crecimiento por inversión inmobiliaria. Miami, la ciudad desconocida acaba siendo mi entorno inmediato, separado del resto por la simple distancia de mi coche. Soy de Miami, ¿pero de qué Miami?
Joaquín Fernández, arquitecto. Corresponsal del COAC en Miami, USA. Julio 2018
San Francisco, camí a la metròpolis
Com tothom ha pogut veure, des de ja fa un any i mig, la línia política i econòmica dels Estats Units ha canviat respecte del que havia estat durant els anys anteriors. El creixement i lideratge d'un país que ha volgut ser referent durant dècades, és qüestionat durant aquests dies, i no és clar encara quin és el pla directiu dels esdeveniments que es succeeixen setmana rere setmana.
La Bay Area (i tota la resta dels Estats Units) viu un clima d'incertesa a l'escenari polític on el show és diari i el més impensable pot passar qualsevol dia en qüestió de segons. Tots seguim l'actualitat i ens preparem per qualsevol canvi sobtat. A San Francisco però, amb la tradició progressista que el defineix, el clima que es viu és l'associatiu per intentar fer-hi front: individualment, molts ciutadans s'esforcen per agrupar-se i, tant per establir col·lectius de pressió que lluitin per tirar enrere lleis extremes, com per crear programes per ajudar a aquell sector de la societat que es veu greument afectat per les decisions polítiques radicals. Els temes que s'han viscut més a prop a Califòrnia aquest any, on el sector immigrant des de Mèxic és històric, han estat les polítiques al voltant dels “Dreamers” i el drama de la tan actual separació de famílies immigrants, que ha deixat desprotegits i desats en camps d'estada temporal a milers d'infants. Des de la ciutat ja s'han organitzat diverses associacions per manifestar-se i expressar la seva indignació a les classes polítiques governants.
En el marc d'aquest clima polític i social, Califòrnia segueix apostant per normatives el més progressistes possibles i la Bay Area segueix desenvolupant la bombolla econòmica que porta generant-se els últims 15 anys.
A nivell estatal, una de les normatives renovadores que el govern californià acaba d'implantar és la creació d'una sèrie d'objectius en l'àmbit de la sostenibilitat basats en l'Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible, de les Nacions Unides. Entre aquests objectius, s’ha prioritzat el d'aconseguir que, des de l'actualitat i fins al 2020, tota nova construcció d'habitatge haurà de ser ZNE (zero net energy), és a dir, edificis d'energia neta 0. Un altre objectiu que San Francisco, entre altres ciutats ha adoptat, és que pel 2030 tota la ciutat haurà de ser lliure de carbó. Això vol dir que en aquests propers 12 anys, les fonts d'energia de la ciutat hauran d'ésser purament sostenibles. Actualment, la ciutat obté un 41% de la seva energia de fonts renovables, però el compliment d'aquest objectiu no serà tasca fàcil: la inversió en infraestructura pública no és suficient i la xarxa de distribució elèctrica és obsoleta. En aquesta situació, la feina d'investigació de companyies com Tesla esdevindrà essencial en l'emmagatzematge de KW sostenibles que puguin redistribuir-se a la xarxa general segons la demanda.
La majoria d'aquestes companyies tecnològiques pioneres estan assentades a la Bay Area, on San Francisco és el pol metropolità principal. A aquest nivell, any rere any, la ciutat segueix “gentrificant-se” i captant talent de tot el món, fins al punt que aquestes empreses han decidit esponsoritzar encara més treballadors estrangers per contrarestar les polítiques nacionals. Amb tot aquest creixement, segueix qüestionant-se com una ciutat tant “horitzontal” podrà donar resposta a aquestes aparents aspiracions a ser “capital” i líder mundial del desenvolupament tecnològic.
Durant aquest any, s'ha completat el gratacels més alt de la ciutat (Salesforce Tower), s'inaugurarà el Transbay Transit Center (centre intercanviador de ferrocarril, metro i bus) que pretén ser un dels més importants de l'estat i que ocupa 5 mançanes en línia de la zona del districte financer del centre de la ciutat, i s'està edificant multitud de blocs d'habitatge plurifamiliar. Tot i així, la manca d'habitatge, sobretot social, és alarmant, i moltes entitats sense ànim de lucre es dirigeixen al departament d'urbanisme local per demanar permisos de construcció que ajudin a pal·liar l'oferta deficient de la ciutat. Malauradament, com tot projecte social, els temps d'aprovació d'aquests projectes són lents, i a San Francisco encara li faltarà molta densitat per assolir la capacitat de rebuda i tràfic on pretén arribar.
Un altre aspecte que afecta la ciutat i tot l'estat, i pel qual, juntament amb els objectius sostenibles, la ciutat s'està preparant, és el terratrèmol que es porta esperant des de fa 5-10 anys. Els moviments geològics de la falla de San Andreu són cíclics i és un esdeveniment pel qual se n'ha d'estar preparat. A San Francisco s'engloba amb la resta de desastres naturals i canvi climàtic, fent que moltes jornades formatives per a arquitectes tractin els temes conjuntament.
San Francisco és una ciutat molt activa i amb el pensament en el futur, on, en tots els camps, i donats els reptes actuals i els que han de venir, hi ha molta feina per fer.
Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco, Estats Units. Juliol 2018
Fonts:
– https://sustainabledevelopment.un.org/partnership/?p=2012
– https://sfenvironment.org/designing-a-smarter-more-sustainable-san-francisco
– http://tjpa.org/project/transit-center
– https://www.carbonbrief.org/analysis-us-states-cities-could-meet-paris-c...
- Log in to post comments
Miami, la ciutat desconeguda
Miami és un referent a nivell mundial com a ciutat dels Estats Units caracteritzada pel bon clima, les platges i la festa, entre d’altres aspectes molt relacionats amb el lleure i les vacances.
Realment és així, Miami és tot el que podries imaginar i més. El luxe desorbitant, paisatges paradisíacs, platges de color blau turquesa, vida marina i terrestre exòtica, a més de la meteorologia característica del Carib amb dues estacions: hiverns (sis mesos) de 25 graus amb humitats de 45-65%, anomenada temporada seca, i estius de 32 graus (sis mesos) amb humitats de 75-100%, anomenada temporada humida. Per tant, amb aquest panorama i amb la imatge que tenim dels famosos vivint a Miami, tot sembla idíl·lic.
No obstant, el que tots entenem com a “Miami” només és una part molt petita de l’àrea metropolitana del Miami-Dade. El que tots hem visualitzat en la primera descripció és en realitat Miami Beach. Una ciutat com podria ser Barcelona, L'Hospitalet, etc... que es caracteritza per ser una illa que disposa de platges i les famoses edificacions Art Deco dels anys 1920, amb moltes segones residències, hotels, passeigs i àrees comercials.
La resta de l’àrea metropolitana són moltes ciutats totalment connectades, que visualment no es distingeixen, ja que la quadrícula de carrers és contínua i les ciutats es determinen pel número dels carrers i avingudes. No disposen de platges, ja que són a la part del continent, totalment independent de la part de la platja. Per fer-vos una idea, des del downtown de Miami fins a la platja de Miami Beach hi ha uns 15 km i s’han de creuar diversos ponts a través de l’Oceà Atlàntic. Es podria comparar amb el que seria sortir de la seu del COAC a Barcelona i anar a la platja de Gavà Mar.
Aquesta diferència geogràfica, a més de fer que siguin diferents ciutats, fa que els visitants i turistes es sorprenguin quan visiten Miami. La majoria desconeixen el motor de Miami, que no només és el turisme de Miami Beach, sinó que és una ciutat americana internacional composta per un districte financer, oficines internacionals i la característica vida local dels habitants. Miami és la ciutat que nosaltres podríem entendre com a Barcelona, amb els seus barris, àrees comercials, port de mercaderies i de creuers, oficines, eixample, etc, amb una diversitat cultural i ètnica molt enriquidora. Aquesta diversitat natural ha generat que la ciutat vagi creixent per barris totalment aïllats i moltes vegades inconnexos.
La ciutat desconeguda de Miami és en realitat una ciutat on la població és molt variada, molt diversa, poc estable i això fa que no hi hagi la sensació d’identitat local, és a dir, que no es digui massa la frase “sóc de Miami”. Nosaltres diem que som de Barcelona i ens hi identifiquem (Barcelona, Mataró, Hospitalet, Cornellà, etc), ens sentim pertànyer a una ciutat, societat i estil de vida. Miami no és de ningú, i aquesta realitat fa que els barris siguin inconnexos, no formen una trama urbana, no pensem en moure’ns per la ciutat com ho fem a casa nostra. A Miami agafes el cotxe i visites els barris, però surts del barri i no hi ha res. Barris subdesenvolupats, amb pobresa i inclús abandonats.
Com a conclusió del meu primer article com a corresponsal del COAC a Miami, volia exposar aquesta “manca de ciutat” on no es pensa l’urbanisme com a generador de vida, sinó com a simple inversió immobiliària que crea barris “nice” on la gent hi va a viure, però no acaba de ser a Miami, sinó a un barri nou, amb nous serveis.
La gent diu que li agrada anar al midtown perquè s'hi pot caminar i anar a veure botigues. És un barri similar a les ciutats europees. Però hi has d’anar en cotxe, aparques i surts a caminar. I quan ja estàs, tornes a agafar el teu cotxe per anar cap a casa.
Això no és Miami, és un barri en una àrea metropolitana i està generant que la ciutat creixi de manera incontrolada sense cap connexió amb els barris, com es faria de manera orgànica. En definitiva, és un creixement per inversió immobiliària. Miami, la ciutat desconeguda, acaba sent el meu entorn immediat, separat de la resta per la simple distància del meu cotxe. Sóc de Miami, però de quin Miami?
Joaquín Fernández, arquitecte. Corresponsal COAC a Miami, EUA. Juliol 2018