En el nostre entorn, els termes o conceptes “ibèric, romà i andalusí” sovint ens acompanyen i s’han consolidat quasi com inevitables i imprescindibles en les prospeccions arqueològiques i l’anàlisi previ d’estructures cristiano-medievals.

Així com la descripció del relat històric per explicar un canvi de civilitzacions, com és la colonització o conquesta d’un territori i les seves ciutats i infraestructures per una nova cultura, es centra en descriure linealment el tancament d’un període per començar-ne un altre, si ens cenyim en la seva lectura, principalment, com un relat físic, o sigui en les modificacions i els canvis territorials, urbans i arquitectònics, l’anàlisi esdevé més complexa. La pervivència física de les estructures anteriors, o les seves restes i traces, conviuen i condicionen, en més o menys mesura, les noves estructures que, generalment, s’instal·len o s’imposen al damunt de les conquerides.

La història és un procés evolutiu i la pervivència de substrats i traces d’una època anterior repercuteix i condiciona les estructures d’un nou període.

A partir d’aquestes reflexions i de la hipòtesi que la nostra cultura actual està fonamentada i vinculada al desenvolupament i evolució de la religió catòlica, l’objectiu del curset serà aprofundir sobre l’anàlisi i evolució d’aquestes tres èpoques prèvies: la Ibèrica, la Romana i l'Andalusina, que marquen i defineixen l’origen de la civilització en el nostre entorn cultural i geogràfic.

La Ibèrica com l’origen a partir de la qual ens configurem com a poble i com a cultura, i la Romana i l'Andalusina com les civilitzacions que, venint del mateix Mediterrani, van arrelar profundament en el nostre territori i van ser fonamentals per seguir construint la nostra història i, probablement, per començar a escriure la nostra identitat.

Sense deixar d’introduir, definir i fer referència el context històric a un nivell més ampli, el contingut principal es centrarà en la especificitat del Patrimoni arquitectònic: el territori, la ciutat i l’arquitectura, en les seves diferents i àmplies manifestacions, que, probablement, és en aquestes èpoques quan es comencen a manifestar com la “disciplina”, tant teòrica com pràctica, de construcció i ordenació dels espais ideats i creats de l’home i per l’home, que arribaria a ser.

El contingut del curs, a nivell d’objectius, es pot esquematitzar com l’anàlisi dins del marc històric i geogràfic de la península ibèrica, d’aquestes tres cultures en els seus aspectes territorials, urbans, arquitectònics i constructius, i dels diferents criteris d’intervenció per a la seva recuperació, des dels quatre punts següents:

1. Les característiques de cadascuna d’elles, amb els seus plantejaments, ideologia, objectius, i la plasmació física dels seus continguts i les seves accions.

2. La comparació, interrelació i influències entre elles, analitzant tant les diferències com els elements de continuïtat, intentant establir el fil conductor que sempre té el relat històric.

3. La seva influència en el període posterior, que podem qualificar, encara, com la nostra civilització actual, que des de l’Alta Edat Mitja fins pràcticament avui dia, ha tingut com a eix vertebrador la voluntat de trobar la identitat com a país, o com a nació, amb el substrat comú de la religió catòlica.

4. La presentació i anàlisi dels diferents tipus i criteris d’intervenció, integració o restauració d’aquest Patrimoni des de la perspectiva del moment actual, així com la legislació existent per a la seva conservació, catalogació i protecció.

L’arquitectura, com a disciplina, com a ciència i art a la vegada, com a binomi forma-funció, neix de les grans civilitzacions que es creen entorn del mar Mediterrani.

Creta i Grècia a l’occident, com el fonament de Roma; Mesopotàmia i l’imperi Persa a l’orient, com a fonament de l’Islam; però prèviament interconnectades amb l’Hel·lenisme, que les interrelaciona ja tipològicament, conseqüència de l’admiració mútua entre orient i occident. Ibèria era un immillorable lloc de cultiu, com ja ho havia estat pels fenicis, grecs i cartaginesos, en les seves polítiques expansionistes i comercials. Cultiu basat en entendre la ciutat com el principal instrument de colonització.

Per a Roma i l’Islam, malgrat no tenir un origen de tradició urbana, la ciutat era l’element militar, administratiu i socioeconòmic bàsic d’ocupació i colonització del territori. Esquema que s’adaptava perfectament, salvant les diferències i diversitats segons les diferents zones geogràfiques, al territori hispànic i a la idiosincràsia dels seus pobladors.

Roma i l’Islam, o al-Àndalus, són civilitzacions meridionals i van entrar a la península Ibèrica pel mar, venint del sud i de llevant. Fins l’Edat Mitja, les noves i grans civilitzacions venien i entraven pel Mediterrani i pel sud. Fins i tot el Cristianisme principalment va entrar pel sud; doncs era en les ciutats del nord d’Àfrica on estava millor assentat i organitzat.

Roma i al-Àndalus -territori conquistat a la península Ibèrica per l’Islam- tenen aspectes comuns i utilitzen mecanismes comparables de colonització. Pel que considerem més interessant enfocar el contingut del Curset aplicant-hi conceptes comparatius d’una manera transversal, que no pas com el relat independent i cronològic de cada època. L’aplicació del mateixos conceptes a temes paral·lels i l’anàlisi comparativa serà el que enriquirà i ens permetrà extreure les síntesis necessàries per esbrinar l’aportació de cada cultura.

L’abast del Curset , tot i ser molt ampli, el volem enfocar seguint un fil conductor, que ens permeti entendre aquesta evolució i veure els diferents criteris d'intervenció que des de la contemporaneïtat permeten la seva recuperació, restauració i museïtzació, tant des de la visió de l’àmbit local com de l’àmbit més internacional.

Partint de l’esquema habitual del curset, destinarem el primer dia (dijous) a una visita temàtica pel matí i a la introducció del tema per la tarda, i l'últim dia (diumenge) a la visita al territori. Els dos dies centrals (divendres i dissabte), dividits en dues jornades (matí i tarda), seran els de les ponències temàtiques pròpiament dites, ordenades en 4 corresponents eixos teòrics d’anàlisi. Aquests eixos, esquemàticament, seran els següents:

1. Les actuacions sobre el territori
2. L’Urbanisme i la ciutat.
3. L’Arquitectura com a disciplina.
4. La Construcció. Les tècniques i els materials