Matèria Bosc: Smiljan Radic
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retrasmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper divendres 17 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Smiljan Radic, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Drape" (2010), del director japonès Toshinori Tanaka.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
Smiljan Radic Clarke (Santiago de Chile, 1965) és arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de la Pontificia Universidad Católica de Chile al 1989, i més endavant estudia a l’Istitutto Universitario di Architettura di Venezia, a Itàlia. El 1995 obre el seu propi despatx a Santiago de Xile. El 2001 és escollit el millor arquitecte jove menor de 35 anys pel Col·legi d’Arquitectes de Xile; el 2008 rep el Premi Design Vanguard de l’Architectural Record; el 2009 és nombrat membre honorari de l’American Institute of Architects als EEUU; el 2013, 2015 i 2018 obté el premi al Millor Edifici Xilè de la Universidad Mayor a Xile; el 2015 rep el Premi Oris, a Croàcia; el 2018 el Teatre Bio-Bio és escollit entre els millors edificis en el marc del Premi Design Vanguard de l’Architectural Record; i el 2018 rep el Premi Arnold W. Brunner Memorial de l’Acadèmia Americana d’Arts i Lletres, als EEUU.
Smiljan Radic és president de la Fundació d’Arquitectura Fràgil, l’objectiu de la qual és promoure l’estudi i la difusió de l’arquitectura experimental o l’àmbit de les realitats improbables en les quals els límits de l’arquitectura es difuminen.
Ha impartit nombroses conferències i la seva obra ha estat exposada a Mèxic, Argentina, Espanya, Estats Units, Noruega i Àustria. Els seus projectes han estat publicats en revistes d’arquitectura internacionals com El Croquis, 2G, Revista Internacional de Arquitectura, a+u, ARQ, Casabella, Detail, Lotus i Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, i ha estat recollida en dos catàlegs monogràfics publicats a Espanya per l’Escola Tècnica Superior de la Universitat de Navarra i a Xile per Ediciones ARQ. Al 2007 fou professor convidat a la Universitat de Texas.
Matèria Bosc: Eduardo Bonito
Enguany el COAC coorganitza el Programa Obert que acompanya el Workshop Internacional que cada estiu organitzen RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada.
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
La primera sessió tindrà lloc el proper dilluns 13 de juliol a les 20 h, amb una conferència a càrrec d'Eduardo Bonito, precedida de la projecció del vídeo "Competing for Sunlight: Oak" (Àustria, 2017), de Dagmar Dachauer. Assumpció Puig, degana del COAC, donarà la benvinguda al cicle.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
5è Concurs Fotogràfic COAC-CC a Instagram
El tema de la present edició és "L’ombra en l’arquitectura" i el temini d'enviament finalitzarà el 15 de setembre.
Els premis són els següents:
- Premi COAC-CC: 200€ + vals de compra als comerços del Centre Històric de Manresa per valor de 100€ + vals de compra als comerços de Vic Comerç per valor de 100€
- Premi Centre Històric de Manresa: vals de compra als comerços del Centre Històric de Manresa per valor de 200€
- Premi Ciutat de Vic: vals de compra als comerços de Vic Comerç per valor de 200€
Consulteu les bases aquí
La Delegación del Alt Empordà del COAC muestra una documentación inédita sobre el proyecto de reconstrucción de la iglesia de Sant Pere de Figueres
Esta exposición se une a los actos que servirán para conmemorar el milenario de la Iglesia de Sant Pere de Figueres (1020-2020) que explicarán la historia del edificio desde sus orígenes con una primitiva iglesia paleocristiana, pasando por la construcción de un edificio gótico (s. XIV), una reforma del crucero y de la cabecera, y los diferentes saqueos y destrucciones, hasta llegar a la época de la reconstrucción posterior a la Guerra Civil española, que es como la conocemos en la actualidad. Una iglesia que forma parte del Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña y está protegida como Bien Cultural de Interés Local.
La reconstrucción de la iglesia de Sant Pere
La muestra en la cual está trabajando la Delegación del Alt Empordà del COAC, ha contado con la colaboración del arquitecto Joan Falgueras Font, que ha investigado el periodo de la reconstrucción de la iglesia después de su destrucción fruto de los bombardeos de la Guerra Civil (1936-1939). Como hecho destacable, la exposición incluirá una compilación de 20 documentos hasta ahora inéditos, referentes a las propuestas sobre las cuales trabajó el arquitecto de Figueres Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 y hasta pocos días antes de que la colocación de la primera piedra del proyecto firmado por los arquitectos Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Esta documentación forma parte del Fondo Pelayo Martínez Paricio que custodia al Archivo Histórico del COAC.
Por último, esta muestra se complementará con fotografías del mismo Archivo de la Iglesia de Sant Pere evidenciando el proceso de reconstrucción y los planos del anteproyecto de reconstrucción de los arquitectos barceloneses.
Las obras de reconstrucción
La reconstrucción se inició a finales del 1939 cuando Pelayo Martínez empezaba a trabajar como arquitecto en Regiones Devastadas. Dibujó unas primeras ensambladuras del que podría ser la nueva iglesia de Sant Pere, pero Pelayo tenía dudas sobre el emplazamiento de la iglesia proponiendo construir una nueva iglesia mucho más grande e imponente en una nueva ubicación. Finalmente, el obispo Cartañà y el padre Pere Xutglà encargaron un proyecto de reconstrucción a tres arquitectos barceloneses: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Estos arquitectos optaron por una solución de reconstrucción del templo siguiendo el estilo gótico de la antigua nave y consiguiendo un conjunto unificado, sobrio y monumental.
Esta exposición es posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC; Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, Hotel Ciudad de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradoras.
