"Poema de l’home" al Claustre de la Seu Vella de Lleida
El dijous 28 d’abril a les 19.00 h, amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” organitzen la interpretació del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, al Claustre de la Seu Vella de Lleida.
El projecte parteix de la lectura del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, a partir del recorregut processional per les galeries del Claustre de la Seu Vella. Es parteix de la “Poesia Concreta” per dibuixar un “Poema Arquitectònic”. Les lletres de l’Alfabet del Poema de l’Home de Viladot A/Z, s’intercalaran amb els arcs i columnes gòtiques del claustre, establint un diàleg espaial amb l’interior i l’exterior, i un diàleg dual entre l’escala humana i l’escala divina/monumental.
El projecte s’enriquirà amb un programa paral·lel de conferències dels àmbits de l’Arquitectura, l’Art, la Poesia i la Història.
Cent Viladot: centenari del naixement de Guillem Viladot
Guillem Viladot va néixer a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Fill d’una nissaga d’apotecaris que l’any 1776 van establir-se a Agramunt, va fer-se càrrec del negoci familiar: una farmàcia. Aquest fet no li va impedir o, més aviat, li va permetre dedicar part del seu temps en l’experimentació en nombrosos caps del panorama cultural. Ja als anys 40 va començar a escriure petits poemes d’inspiració oriental, així com reflexions al voltant del que suposava viure en un poble de caràcter rural durant la postguerra. Aquestes incursions al món literari el portarien a publicar, l’any 1959, el seu primer llibre, titulat Temps d’estrena. Després d’aquest llibre, Viladot publicaría fins a més de cinquanta volums de narrativa, llibre infantil, poesia...
Malgrat no deixar mai de costat el camp de la novel·la o la narració, a finals dels anys 50 i principis dels 60 es va interessar per les possibilitats discursives, teòriques, plàstiques que permetia el desmantellament de l’ordre alfabètic. La seva relació amb artistes com Leandre Cristòfol o Josep iglésias del Marquet el van situar, de ple, en els corrents avantguardistes més punters, especialment en el de la poesia concreta.
A finals del anys 60, la seva relació amb Josep Iglésias del Marquet culminaria amb la creació d’una editorial dedicada a la poesia visual: Lo Pardal. Aquest interès pels corrents poètics més arriscats va esclatar en l’exposició sobre Poesia Concreta, la primera realitzada a Catalunya, que Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i el propi Guillem Viladot van presentar, l’any 1971, a la Petite Galerie de Lleida.
Les reflexions al voltant del fenomen visual el van portar, en cert moment, a fugir del format paper per començar a crear una sèrie d’obres més volumètriques. Objectes trobats o, molt sovint, buscats van ser els protagonistes de nombroses peces que segueixen el paradigma del “ready made”. Els seus Objectes de companyia utilitzen la descontextualització com a motor creatiu, fent de determinats utensilis obres amb un gran component poètic.
L’any 1997, Guillem Viladot va finalitzar les obres de la Casa de la Poesia Visual, que ell mateix va batejar amb el nom de Lo Pardal, recuperant el nom de la seva, ja llunyana, editorial. El museu conté tot un seguit d’objectes, collages i poemes, al voltant de vuitcentes peces, així com el seu arxiu personal, que la Diputació de Lleida està catalogant.
Les sales de Lo Pardal segueixen respirant el llegat de Guillem Viladot des de la seva mort, esdevinguda el 19 de novembre de 1999. Va ser el 2001 quan es va constituir la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” per a encarregar-se de difondre, conservar i repensar l’obra de Guillem Viladot.
L’any 2022 farà cent anys que va néixer Guillem Viladot. La vigència de la seva obra plàstica, el rigor dels seus escrits a la premsa i el seu tracte tan particular de la paraula escrita en les seves novel·les, són alguns dels motius pels quals hem de considerar Guillem Viladot un personatge molt rellevant pel panorama cultural i artístic de Ponent i de tot el nostre país.
En una primera prospecció d’activitats i exposicions a realitzar amb motiu de l’any del centenari Viladot, hi ha diverses institucions que han mostrat el seu interès en participar de l‘efemèride “Cent Viladot”: Fundació Vila Casas de Barcelona, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, Museu Diocesà de Lleida, Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Arxiu Històric Provincial de Lleida, Centre d’Art La Panera de Lleida, Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, entre més.
Més informació:
lopardal.com
lrp.cat/lrp-arts/article/1470825-viladot-reviu.html
elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1930535-un-art-llavor.html
https://llegim.ara.cat/actualitat/enric-casassespoeta-viladot-injeccioop...
El jardí invisible de Gaudí
Aquesta obra inèdita articularia el canvi formal i conceptual que va portar Antoni Gaudí a realitzar les seves últimes grans obres.
La tesi doctoral sobre el conjunt modernista de l’antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat fa palesa que aquest va ser un espai d’experimentació arquitectònica on s’anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Park Güell. Repleta de simbologia esmentats jardins, vinculada al text de l’Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria, també, amb l’univers mental i espiritual d’Antoni Gaudí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l’ETSAB (UPC).
Inscriu-te per assistir a l'acte presencial
Inscriu-te per seguir la seeió inaugural online
Properament, i en el marc de la conferència, es realitzarà una visita als esmentats jardins, organitzada pel grup territorial d'arquitectes del Baix Llobregat de la demarcació de Barcelona del COAC (més informació en breu).
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l’ETSAB. Autor de la tesi doctoral “Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat”, qualificada amb un Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge, i en museografia col·laborant per a l’empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d’Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña, i el Centro de Interpretación del Al-Andalus, a San Fernando. Actualment iniciant la restauració del conjunt modernista de l’antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
Cancel·lat | Col·loqui "Papers que parlen"
Aquest col·loqui amb Albert Colomer, arquitecte i pintor, i Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades s'ha cancel·lat per motius aliens a la nostra voluntat.
L’exposició "16.5 grams per metre quadrat a doble cara", d'Albert Colomer, mostra la relació simbiòtica entre el paper i la pintura: el dèbil paper que necessita de la resistència de la pintura per no estripar-se, i la pintura viscosa que no es pot expandir si no té un suport que li faci companyia mentre s’asseca.
En el marc d’aquesta exposició, Albert Colomer i Victòria Rabal parlaran sobre el món del paper i les seves diferents aplicacions.
Palau Ferré i Puig Torné: l’arquitectura de l'art
Enguany es celebren cent anys del naixement de Maties Palau Ferré, una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya. Així, 20 exposicions temàtiques, 100 actuacions territorials i diversos llibres recordaran l’art i els valors de Palau Ferré. Més informació de l’Any Palau Ferré a: anymatiespalauferre.cat
Inscripcions per assistir a l'acte
Inscripcions per seguir l'acte en línia
En el marc de:
