Nova Guia d'Aplicació del Codi Estructural per a estructures de formigó armat
El Codi Estructural, aprovat mitjançant el Reial Decret 470/2021 i en vigor des del novembre del 2021, estableix els requisits tècnics i normatius per a estructures de formigó, acer i estructures mixtes. La Guia publicada ara és una eina orientada a facilitar l'aplicació pràctica del Codi Estructural en l'edificació amb estructures de formigó, concretament en l'àmbit més habitual de la professió: el de les estructures senzilles de formigó armat.
És un document tècnic sintètic, orientat a la pràctica, que compila els aspectes essencials per al dimensionament i la verificació de:
· Edificacions de fins a 7 plantes (baixa+6)
· Llums convencionals
· Càrregues habituals
· Tipologies molt utilitzades.
Cal llegir amb deteniment l'abast de la Guia i les condicions que han de complir les estructures per a la seva aplicació.
La Guia no substitueix el Codi Estructural, però sí que el complementa de forma accessible, ajudant a resoldre de manera eficaç els dubtes més habituals en la pràctica projectual diària. A la publicació hi figuren enllaços a més de 20 vídeos que aclareixen aspectes que no s'inclouen en el text, com a peu de pàgina en forma de QR o com a enllaç en la versió digital.
· Guia oficial per a consulta i descàrrega gratuïta en PDF
· Edició impresa disponible per a compra
El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja presentaran la nova Guia el proper 9 de juliol de 10 a 12 h. L'acte es podrà seguir en línia.
El COAC aixeca ‘La Volta’, una gran pèrgola construida amb volta catalana al recinte Mundet
Es tracta d’un gran umbracle que explora l’efecte climàtic del càntir per refrescar l’espai públic, a la vegada que s’optimitzen les capacitats formals i estructurals de la volta catalana.
Aquest és un projecte compartit i un exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocionarà l’artesania i els oficis, la tradició i la innovació, i que donarà prestigi al nostre àmbit professional. Està liderat per la Demarcació de Barcelona del COAC, la Diputació de Barcelona, els grups de recerca REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS UIC, l'IAAC, l’Institut Escola del Treball i les empreses constructores Urcotex, Cardoner, EuroCatalana i Vesta Barcelona, col·laboradores estratègiques en el projecte, així com el Centre Català de Geotècnia, Piera Ecoceràmica, Flexbrick i MAPEI, entre d'altres.
L’obra s’engegarà durant el 2025 en les Setmanes d’Arquitectura i finalitzarà coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona al 2026. Està ideada per acollir l'activitat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant aquell any, alhora que transformar tot un entorn de la ciutat aportant millores per al futur.
Aquesta nova icona de Barcelona es convertirà en un nou espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadans. Serà un punt de referència al recinte Mundet: una àgora, lloc de trobada, espai d’estar, refugi climàtic i refugi sonor -de la mà de la Casa del Silenci- i podrà funcionar també com a aula exterior.
OBJECTIUS I VALORS DE LA VOLTA
· Recerca i innovació: Es construirà de la mà de REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS de la UIC, ambdós grups experts en volta catalana, una tècnica de construcció tradicional que optimitza tempos, costos i materials i que segueix evolucionant gràcies a grups de recerca com els esmentats. A més, l’aplicació de Flexbrixk fotovoltaic ha rebut el Projecte Europeu MeZero.
· Sostenibilitat / Refugi climàtic: Optimització de recursos gràcies al sistema constructiu de volta catalana. S’utilitzaran peces de Piera ecoceràmica com a material descarbonitzat per l’ús de biogàs com a principal combustible. La pèrgola inclourà mesures sostenibles visibles en la utilització de materials (ceràmica i plaques fotovoltaiques FLEXBRICK), procés de construcció i incorporació de coberta verda (col·laboració també de MBLand Arch ETSAB en la part de paisatgisme)
· Transformació urbana: L’emplaçament triat és un dels punts calents del recinte Mundet on s’uneixen diferents activitats: parada d’autobús llançadora, accés a la Plaça d’Anna Gironella i facultats de la UB, centres educatius com l’Institut Anna Gironella i altres escoles d’educació primària i secundària, accés al Jardí romàntic (Palau de les Heures), així com la connexió de la ciutat amb el Parc de Collserola. Aquest element d’ombra procurarà la connexió entre totes elles millorant així la permeabilitat i accessibilitat del recinte.
· Construcció compartida: L'obra es duu a terme amb la col·laboració d’universitats, Escola del Treball, Constructores i gremi de constructors i empreses industrials, aconseguint així un projecte que serà exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocioni l’artesania i els oficis, donant prestigi al sector de la construcció.
LA VOLTA CATALANA
Arquitectes catalans segueixen portant la ceràmica i la volta catalana als seus límits estructurals i artístics, trencant totes les fronteres, igual que l’arquitecte Rafael Guastavino fa gairebé un segle va innovar amb la construcció de la volta catalana al recinte de l’Escola Industrial - Diputació de Barcelona.
La volta catalana o volta de maó de pla encara es fa servir a molts projectes arquitectònics. El ressorgiment d'aquesta tècnica tradicional es deu, en gran mesura, a la recerca duta a terme a diferents universitats catalanes, així com en altres parts del món, on també han sabut valorar l'economia, la versatilitat, l'eficiència i la sostenibilitat d'aquesta tècnica. Tot plegat ha permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició amb formes contemporànies i optimitzades.
Aquestes investigacions no només han aconseguit descobrir l'abast mundial de l'exportació d'aquesta tècnica en el passat, sinó que també han permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició de les voltes catalanes de maó amb formes contemporànies i optimitzades.
LES LLARS MUNDET
Les Llars Anna Gironella de Mundet, més conegudes com a Llars Mundet, es van aixecar l’any 1954, quan l’empresari Artur Mundet es va fer càrrec de la construcció d’un espai dedicat a l’atenció d’orfes, ancians, malalts i altres persones necessitades al districte d’Horta-Guinardó, un espai que havia de substituir la Casa de la Caritat que hi havia fins aleshores al Raval i que en aquell moment havia quedat obsoleta.
Amb aquesta tradició de servei ciutadà, l’espai actual de les Llars Mundet funciona sota la direcció de la Diputació de Barcelona i disposa de centres d’atenció als ancians, d’una instal·lació esportiva que gestiona la Federació Catalana per a Disminuïts Psíquics i servei d’escolarització, CEE la Ginesta, Institut Anna Gironella de Mundet, així com de les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
IMPACTES DE PREMSA
RTVE (minut 3:45)
La Vanguardia
El Periódico
Betevé
Catalunya Ràdio - Perspectiva
Núvol
Interempresas
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
Recupera el vídeo de l'acte de presentació, celebrat el passat 18 de juny, i descarrega la presentació en PDF.
EXPOSICIÓ SOBRE LA VOLTA CATALANA
En el marc de les Setmanes d'Arquitectura 2025, el recinte de Llars Mundet va acollir l'exposició "La volta catalana. De la tradició a la innovació", organitzada de la mà dels arquitectes Marta Domènech i David López, del grup de recerca ReARQ ETSAB. Més informació
Amb la col·laboració de:
Signatura electrònica dels documents de Visat
Pots pujar els documents prèviament signats des de l’Acrobat Reader (amb excepció del Certificat de final d’obra i habitabilitat) o bé pots signar-los directament des del programa de Visat utilitzant l’aplicació Autofirma.
En el cas que tinguis un certificat electrònic que permeti la seva exportació als formats PFX o P12, també pots pujar aquest fitxer al programa i signar des de dispositius que no tinguin instal·lat el certificat electrònic.
La signatura des del programa de Visat (sigui amb Autofirma o amb el certificat electrònic pujat) no genera cap imatge de la firma a les pàgines del document.
Visualitzar la informació de les signatures i poder comprovar-ne la validesa és molt fàcil: només cal que cliquis la icona de les signatures al menú lateral de l’Acrobat Reader (sota les icones dels marcadors i les pàgines en miniatura).
Als documents tramitats al COAC, una vegada estiguin segellats veuràs que al panell de signatures de l’Acrobat Reader hi apareix, a més de la teva firma, la firma electrònica del Col·legi.
Els certificats electrònics solen tenir una validesa de 3 anys. Passada la data de caducitat, la signatura electrònica feta prèviament es mostrarà com a caducada al PDF però això no significa que deixi de ser vàlida, doncs el certificat electrònic era vigent en el moment en què es va signar el document.
Tot i així, et pots trobar que l’aplicació informàtica d’alguna Administració no permeti la tramitació de documents signats electrònicament si fas el tràmit després de que hagi caducat el certificat de signatura.
Per aquest motiu, convé tenir present la data de caducitat del certificat i evitar posposar tràmits sempre que no sigui necessari.
Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora de signar electrònicament un PDF des de fora del programa de Visat és el de no bloquejar el document signat. En cas d’haver bloquejat el document, qualsevol signatura posterior del document invalidarà les signatures prèvies.
El CSCAE anuncia els 27 projectes finalistes als Premis ARQUITECTURA 2025
Entre els finalistes, destaquen 5 obres d'equips d'arquitectes catalans: La Nave, d'Atienza Maure Arquitectos; 25 habitatges dotacionals a Palma de Mallorca, d'Harquitectes; Estratègia de Restauració Fluvial del riu Manzanares, d'aldayjover arquitectura y paisaje; Kunstsilo, de Mendoza Partida + BAX Studio + Mestres Wage; i per al Premi a la Permanència, el Parlament d'Escòcia, de Miralles Tagliabue - EMBT.
Seleccionats per un jurat format per arquitectes de reconegut prestigi, els projectes finalistes optaran a sis premis basats en valors: Premi Sostenibilitat i Salut (valors universals), Premi Nova Bauhaus (valors culturals i artístics), Premi Hàbitat (valors bàsics de l'Arquitectura i l'Urbanisme), Premi Rehabilitació (valors associats a la rehabilitació, renovació i regeneració), el Premio Professió (valors professionals i ètics) i el Premi Compromís, que distingeix altres formes d'exercici professional, com ara treballs de divulgació i difusió arquitectònica, innovació o emprenedoria.
Junt amb els premis basats en valors, es tornaran a lliurar tres distincions de caràcter especial: el Premi d'Arquitectura Espanyola, el Premi d'Urbanisme Espanyol i el Premi a la Permanència. Aquest últim reconeix aquelles obres que destaquen especialment, un cop transcorreguts vint anys, pel seu adequat envelliment i capacitat d'adaptació, un dels valors intrínsecs de l'Arquitectura.
Els projectes guanyadors es donaran a conèixer el proper 3 de juliol, en una cerimònia que se celebrarà al Teatre Fernán Gómez de Madrid, i que es podrà seguir per streaming.
27 projectes finalistes
Els projectes finalistes han estat seleccionats per un jurat de reconegut prestigi entre les 201 propostes seleccionades pels Comitès de Selecció constituïts als Col·legis Oficials d'Arquitectes i Consells Autonòmics, dins dels seus àmbits territorials:
Refugi d'aus i mamífers i dipòsit d'aigua (Kirchberg, Luxemburg)
Temperaturas Extremas Arquitectos (Andrés Cánovas Alcaraz, Nicolás Maruri González de Mendoza, Atxu Amann Alcocer) + Adelino Magalhaes Asociados
Normes Urbanístiques Territorials d'àmbit provincial de León (León)
Estudio Rodríguez Valbuena Arquitectos
"Arquitectura en ondas y bytes"
David García-Asenjo Llana
Rehabilitació de la Fàbrica de Tabac i Cinema Victoria (Santa Cruz de Tenerife)
FADG estudio
18 Habitatges socials intergeneracionals a Esporles (Mallorca, Illes Balears)
López Rivera Arquitectos
“Arquitectura de la soledad”
Rosana Rubio Hernández i Fernando Nieto Fernández (Ediciones Asimétricas)
Malba Puertos (Buenos Aires, Argentina)
estudio Herreros
Estratègia de Restauració Fluvial del riu Manzanares al terme municipal de Madrid (Madrid)
aldayjover arquitectura y paisaje (Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos y Francisco Mesonero)
Ca na Birgit (Calvià, Illes Balears)
TEd'A arquitectes
Edifici Industrial a Vallecas (Madrid)
Israel Alba Ramis
Una línia sobre el Cervol (Vinaròs, Castelló)
SBP Ingenieros + Burgos & Garrido Arquitectos
Concéntrico (Logroño, La Rioja)
Varios autores. Fundación Cultural de los Arquitectos de La Rioja i Javier Peña Ibáñez
Reforma d'edifici per a Centre Cívic "Tangram" (Épila, Saragossa)
Grupo Gen Arquitectura, S.Coop. + Sergio Latre Palacios
Estabilització de sistema de coves antròpiques urbanes a Tomelloso (Tomelloso, Ciudad Real)
Aguado + Vellés + Aperte
Piscina amb casa (La Zubia, Granada)
Serrano + Baquero Arquitectos
Biotopia Industrial. Oficines per a una nova ecologia urbana (Molina de Segura, Murcia)
Santa-Cruz Arquitectura
Kunstsilo (Kristiansand, Noruega)
Mendoza Partida + BAX Studio + Mestres Wage _ Mara Partida, Héctor Mendoza, Boris Bezan, María Mestres, Magnus Wage
La Biblioteca dels Mil Sols (Madrid)
Miguel Ángel Díaz Camacho, MADC & Partners SLP
Pavelló Cendoya (Vila-Real, Castellón)
EMAC_espacio mediterráneo arquitectura contemporánea
La Nave (Barcelona)
Atienza Maure Arquitectos
Centre mèdic quirúrgic a Kaya (Kaya, Burkina Faso)
Nomos Architects
Quan l'espai el construeix la runa i el temps. Restauració i posada en valor de la Cisterna romana de "La Calderona" (Porcuna, Jaén)
Pablo M. Millán Millán
Estratègia de Renaturalització de les Lleres Hidrològiques Urbanes de Santa Cruz de Tenerife (Santa Cruz de Tenerife)
Rodrigo Vargas González
25 Habitatges dotacionals a Palma de Mallorca (Mallorca, Illes Balears)
Harquitectes
A més, opten al Premi a la Permanència:
Palau de congressos i exposicions de Mérida (Mérida, Badajoz)
Nieto Sobejano Arquitectos
Aulari i biblioteca del centre associat de la UNED de Madrid Escuelas Pías de San Fernando (Madrid)
José Ignacio Linazasoro
Parlament d'Escòcia (Edimburg, Escòcia)
Miralles Tagliabue - EMBT
En total, a aquesta quarta edició dels Premis ARQUITECTURA s'han presentat 456 propostes que comprenen les diferents formes d'exercir la professió: des d'edificació a urbanisme, regeneració urbana, disseny de producte, arquitectura efímera, planificació estratègica, arquitectura mínima, espai públic, paisatge, diversificació professional, innovació, divulgació i interiorisme.
El Jurat encarregat de la selecció de les propostes finalistes ha estat format per María José Peñalver Sánchez, que ha assumit la presidència; Elena Calama; Mara Sánchez Llorens; Carlos Abadía; Daniel Jiménez Ferrera; Sol Madridejos; Manuel Herrero Sánchez; Alfredo Lérida de MAIO Architects; Miquel Lacasta i Codorniu; Elena Guijarro; Paco Sanchis, i Laureano Matas Trenas, amb veu però sense vot.
Per a més informació, podeu consultar el web dels Premis ARQUITECTURA.