La petjada d’Amador Ferrer
Són força les facetes des d’on la tasca del company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i ha influït en ciutats i territoris.
Una primera és l’entrega incansable des de molt diversos àmbits a l’administració pública, tant a escala metropolitana com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona. Amador és un dels millors exemples de civil servant, la senzilla i més bonica definició que en anglès substitueix l’habitual funcionari. Un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part de la seva vida a defensar els interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint d’una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant sempre en millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure de manera pragmàtica, organitzada i eficient el millor partit d’un coneixement acumulat en processos sovint feixucs, però no exempts de creativitat, per fer més amable la ciutat.
Com a urbanista, són moltes les viles i ciutats objecte de la seva atenció des del planejament, tant a casa nostra com a l’estranger. En tots els casos la feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris. Com deia en una entrevista set anys enrere “...abans d’emprendre qualsevol pla urbanístic, el primer que faig és recórrer el territori caminant; perquè sé que així entendré aquell territori on he d’intervenir, i que aquest és un exercici fonamental per a la proposta que traslladaré a fi de contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.” També ho fa pel treball incansable i apassionat. Aprofitava caps de setmana per verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i viabilitat de les operacions. Perquè “...un bon urbanisme i una bona arquitectura ajuden a què la gent visqui millor, la societat gaudeixi de més cohesió, minvin les desigualtats, es facilitin les relacions i la vida familiar sigui més plena i equilibrada”.
Des de l’acadèmia, primer a l’Escola d’Arquitectura i després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’Urbanisme i en col·laboracions amb universitats estrangeres, va deixar deixebles i una clara petjada. La seva tesi doctoral i estudis posteriors van obrir un camp fonamental a casa nostra: la producció d’habitatge social i l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; referents per comprendre la construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la direcció de treballs de recerca, tesis doctorals, participació en tribunals i divulgació de la pràctica urbanística completa la seva faceta acadèmica amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana.
Joaquim Sabaté, Carles Llop i Francesc Peremiquel
Professors d’urbanisme i companys d’Amador Ferrer
LA TROBADA ANUAL DELS ARQUITECTES DE LES COMARQUES CENTRALS REUNEIX MÉS D'UN CENTENAR DE PROFESSIONALS A MONTSERRAT
La jornada va començar amb una gran foto de grup davant el Monestir de Montserrat, on més de cent arquitectes es van reunir per compartir una vetllada única en aquest espai emblemàtic. Durant l’acte, es va retre homenatge als arquitectes que celebren 25 anys de col·legiació i als nous col·legiats que s’han incorporat al COAC aquest any.
La trobada va servir també per conèixer de prop els detalls de la reforma del Museu de Montserrat, gràcies a una visita guiada a càrrec de l’arquitecte Jaume Soldevila, que va estar acompanyat pel seu pare i arquitecte tècnic Jaume Soldevila, amb qui ha compartit el projecte.
L’esdeveniment va concloure amb una actuació musical a càrrec del grup Intana, liderat per Núria Moliner, que va acompanyar els assistents durant el sopar.
Si voleu reviure els millors moments:
Amb la col·laboració:
L'Escola Sert comença la 18a edició del Postgrau en Rehabilitació d'Edificis
El 25 d'octubre comença una nova edició del postgrau, dirigit per David Lladó, que capacita l'arquitecte per dur a terme les obres de reforma o rehabilitació d'un edifici. Els alumnes aprendran a detectar i diagnosticar les lesions d'un edifici i conèixer les formes d'intervenció i reparació més habituals en els diferents sistemes constructius.
Per tal veure de primera mà una rehabilitació i posar en pràctica els coneixements adquirits, es realitzaran tres visites d'obra durant el curs. Amb un programa pensat en tenir un equilibri entre els coneixements tècnics i teòrics i la pràctica, els alumnes estaran en contacte amb professionals exercents del camp de la rehabilitació per veure casos reals i aplicar la metodologia learning by doing.
Programa:
M1: Inspecció i diagnosi d'edificis
M2: Rehabilitació d'estructures i fonaments
M3: Rehabilitació de façanes i cobertes
M4: Rehabilitació d'instal·lacions
M5: Introducció a la gestió integral en rehabilitació sostenible
M6: Sostenibilitat aplicada a la Rehabilitació.
Més informació i inscripcions
Convocatòria de beques per realitzar pràctiques en restauració del patrimoni arquitectònic
La Generalitat de Catalunya obre una convocatòria de beques per a la realització de pràctiques en Protecció i Restauració del Patrimoni arquitectònic al Departament de Cultura.
Aquestes pràctiques s’adrecen a arquitectes joves que hagin finalitzat el Grau en Arquitectura i el Màster habilitant. No poden haver passat més de cinc anys des de la finalització del Grau.
Es concedeix un màxim de 10 beques, de 1.250 euros mensuals. La durada de les beques és d’un màxim de vuit mesos entre el 27 de desembre del 2024 i el 31 de juliol del 2025, i la dedicació setmanal és de 35 hores, en horari de 8 a 15 h.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 29 d'octubre a les 14 h.
Consulta el text complet de la convocatòria, publicada al DOGC del 10 d'octubre.
Sol·licita la beca