Manifest per la Qualitat de la democràcia
Imatge:
cecot
Diverses organitzacions empresarials i col·legis professionals catalans, entre elles el Col·legi d'Arquitectes, van lliurar el passat 28 de novembre a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, el Manifest conjunt “Per la qualitat de la democràcia”.
En el transcurs de la trobada, que va tenir lloc al Parlament, els representats de les entitats catalanes van expressar la seva voluntat de treballar perquè la societat civil assumeixi la seva coresponsabilitat davant d’un context com l’actual i davant d’una afeblida qualitat democràtica que repercuteix directament a tots els àmbits de la societat.
Aquest grup d’entitats també ha manifestat a de Gispert el seu desig per implicar directament el màxim nivell polític i institucional del país ja que sembla evident que la classe política viu presonera del propi statu quo actual i es veu impotent per dur a terme, de forma decidida, les reformes necessàries de regeneració democràtica amb el consens que això requereix.
El Manifest públic “Per la millora de la qualitat de la democràcia” recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil, centrats en la reforma del sistema electoral que condiciona la praxi dels partits polítics i, per extensió, de la política i les institucions, així com de la funció pública.
El text del manifest concreta cinc accions a desenvolupar:
1. Una nova Governança amb un sistema electoral mixt i proporcional.
2.Revisió o creació d’una nova legislació dels partits polítics que modifiqui el funcionament i el sistema de finançament.
3. La reforma de les administracions públiques i de la funció pública.
4. La Llei de transparència, amb retiment de comptes o publicitat activa.
5.La reforma de la justícia.
Darrerament s’han aixecat moltes veus en el mateix sentit, però cal fer un esforç de trobada i posar en comú una estratègia per assolir aquesta transformació institucional imprescindible i és per aquest motiu que les entitats promotores conviden, a partir d’ara, totes les entitats del país que comparteixin aquesta inquietud a debatre les diferents propostes i avançar en una estratègia unitària amb una agenda compartida i recolliran adhesions mitjançant l’espai web www.qualitatdemocratica.cat.
En el transcurs de la trobada, que va tenir lloc al Parlament, els representats de les entitats catalanes van expressar la seva voluntat de treballar perquè la societat civil assumeixi la seva coresponsabilitat davant d’un context com l’actual i davant d’una afeblida qualitat democràtica que repercuteix directament a tots els àmbits de la societat.
Aquest grup d’entitats també ha manifestat a de Gispert el seu desig per implicar directament el màxim nivell polític i institucional del país ja que sembla evident que la classe política viu presonera del propi statu quo actual i es veu impotent per dur a terme, de forma decidida, les reformes necessàries de regeneració democràtica amb el consens que això requereix.
El Manifest públic “Per la millora de la qualitat de la democràcia” recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil, centrats en la reforma del sistema electoral que condiciona la praxi dels partits polítics i, per extensió, de la política i les institucions, així com de la funció pública.
El text del manifest concreta cinc accions a desenvolupar:
1. Una nova Governança amb un sistema electoral mixt i proporcional.
2.Revisió o creació d’una nova legislació dels partits polítics que modifiqui el funcionament i el sistema de finançament.
3. La reforma de les administracions públiques i de la funció pública.
4. La Llei de transparència, amb retiment de comptes o publicitat activa.
5.La reforma de la justícia.
Darrerament s’han aixecat moltes veus en el mateix sentit, però cal fer un esforç de trobada i posar en comú una estratègia per assolir aquesta transformació institucional imprescindible i és per aquest motiu que les entitats promotores conviden, a partir d’ara, totes les entitats del país que comparteixin aquesta inquietud a debatre les diferents propostes i avançar en una estratègia unitària amb una agenda compartida i recolliran adhesions mitjançant l’espai web www.qualitatdemocratica.cat.
29/11/2013
Descarrega't el llibre de la història del Col·legi
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El llibre "Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 1874-1962" repassa el primer mig segle de l'entitat, aquells que van des de la seva creació fins a l'arribada a plaça Nova.
Segons els seus autors, els arquitectes Enric Granell i Antoni Ramon, el llibre "se centra en el relat de l'activitat cultural de les associacions d'arquitectes i alhora és una història de l'arquitectura catalana vista des dels seus locals col·legials". És, en resum, el recorregut per la trajectòria vital d'un col·lectiu, representat per un seguit de professionals amb noms i cognoms.
La tasca dels homes i dones que han consolidat el Col·legi és una mostra que "durant un segle i mig els arquitectes catalans han entès que tenien un lloc en al vida pública i el deure d'ocupar-lo".
Prenent com a punt de partida l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, embrió del Col·legi actual, el llibre recorre les gairebé nou primeres dècades d'història de l'entitat fins arribar, precisament, a la seva instal·lació a l'edifici que Xavier Busquets va dissenyar a la plaça Nova, al davant de la Catedral, l'any 1962.
Segons els seus autors, els arquitectes Enric Granell i Antoni Ramon, el llibre "se centra en el relat de l'activitat cultural de les associacions d'arquitectes i alhora és una història de l'arquitectura catalana vista des dels seus locals col·legials". És, en resum, el recorregut per la trajectòria vital d'un col·lectiu, representat per un seguit de professionals amb noms i cognoms.
La tasca dels homes i dones que han consolidat el Col·legi és una mostra que "durant un segle i mig els arquitectes catalans han entès que tenien un lloc en al vida pública i el deure d'ocupar-lo".
Prenent com a punt de partida l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, embrió del Col·legi actual, el llibre recorre les gairebé nou primeres dècades d'història de l'entitat fins arribar, precisament, a la seva instal·lació a l'edifici que Xavier Busquets va dissenyar a la plaça Nova, al davant de la Catedral, l'any 1962.
En aquest enllaç podeu veure i descarregar el llibre del Col·legi.
27/11/2013
Consulta tots els Quaderns digitalitzats
Imatge:
© Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Ara ja podeu consultar tots els números publicats de la revista Quaderns des del 1944 fins el 2010 amb una nova disposició que fa més fàcil, ràpida i àgil la visualització de cada número des de l’espai de Publicacions.
La digitalització de 66 anys de la història de Quaderns ha esdevingut un destacat punt de difusió de l’arquitectura, com prova el fet que des de l'any 2009 i fins el novembre de 2013, s’hagin registrat prop de 235.000 consultes des de tot el món.
La digitalització de 66 anys de la història de Quaderns ha esdevingut un destacat punt de difusió de l’arquitectura, com prova el fet que des de l'any 2009 i fins el novembre de 2013, s’hagin registrat prop de 235.000 consultes des de tot el món.
Consulteu aquí els Quaderns digitalitzats.
27/11/2013
La cripta oculta de Sant Agustí
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Tot realitzant petites obres de reparació del paviment de l’església de Sant Agustí de Tarragona, el passat 31 de juliol es va descobrir l’entrada a la cripta, oculta sota les peces del paviment i sense cap senyal que permetés aventurar la seva situació. El Pare Codinachs, responsable de l’església, coneixedor del nostre interès per aquesta cripta, ens ho va comunicar. Immediatament varem convenir de fer-ho avinent a l'Arquebisbat, a l'Ajuntament, al Departament de Cultura i a la Diputació.
La cripta havia estat oberta per darrer cop l’any 1969, quan també es va descobrir la seva entrada casualment. Va ser aleshores que se’n van fer uns croquis, gelosament conservats pels pares claretians.
Del seu estudi es deduïa que es tractava d’una cripta funerària de dues sales, una de les quals era molt més gran que l’altra. Era raonable suposar que aquesta obra estava vinculada a la primitiva església del convent dels jesuïtes, la qual va ser completament enderrocada al segle XVIII i substituïda per l’actual església de Sant Agustí.
La petita església jesuítica, bastida a finals del segle XVI, va ser projectada per l'afamat arquitecte Jaume Amig, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa, el gran introductor del nou llenguatge del renaixement arquitectònic, no noms al Camp de Tarragona, sin també a Catalunya.
La cripta, doncs, juntament amb una làpida sepulcral trobada al presbiteri actual, serien els únics elements conservats d’aquella primitiva església. D’aquí ve el interès de saber-ne més coses.
Fa unes setmanes va ser necessari retirar una pesadíssima llosa de pedra que clausurava l’entrada al passadís subterrani d'accés a la cripta. Avançar pel passadís es va fer força difícil, i va ser necessari arrossegar-se per terra, perquè estava ben ple de runa. Tanmateix, l'esforç podia esdevenir inútil si, tal com semblava en principi, l’arribada a la sala de la cripta estava totalment tapada per un munt de runa. No va ser així: quedava encara un petit forat que, traspassat, va permetre la contemplació d'un espai ampli, malgrat la muntanya de terra, ocult i preservat de presències durant 43 anys.
Un testimoni impressionant del passat que espera ser degudament estudiat, disposat a oferir a la comunitat, com un llibre que vol ser llegit, els secrets que ha guardat durant tants anys.
A la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes es té consciència plena de la importància d’aquesta cripta, tant des del punt de vista de la història de l’arquitectura com també de la mateixa ciutat, i per aquesta raó es pretén estimular el seu estudi.<br<
En una primera fase d’urgència caldrà posar la lupa en la informació que oferiran les restes humanes, les quals s’hauran de traslladar tot seguit. Més endavant s’haurà d’extreure la gran muntanya de terres i runa acumulades a l'interior de la cripta, amb la finalitat d’acabar-la d’estudiar i d’aixecar-ne plànols amb detall, sobre la base dels quals potser es podrà fer una reconstrucció hipotètica del temple renaixentista. I també entreveure la forma com l’existència d’aquest primer temple va condicionar el replanteig de l'actual.
Ara bé, per fer tota aquesta feina de documentació es necessiten recursos econòmics suficients i caldrà buscar implicacions i compromisos.
Per a més endavant quedarà la decisió sobre l’oportunitat de fer que la cripta sigui visitable. Pot ser una decisió complexa i difícil de prendre, en el procés de la qual els arquitectes de la Demarcació també oferirem participació i assessorament.
La cripta havia estat oberta per darrer cop l’any 1969, quan també es va descobrir la seva entrada casualment. Va ser aleshores que se’n van fer uns croquis, gelosament conservats pels pares claretians.
Del seu estudi es deduïa que es tractava d’una cripta funerària de dues sales, una de les quals era molt més gran que l’altra. Era raonable suposar que aquesta obra estava vinculada a la primitiva església del convent dels jesuïtes, la qual va ser completament enderrocada al segle XVIII i substituïda per l’actual església de Sant Agustí.
La petita església jesuítica, bastida a finals del segle XVI, va ser projectada per l'afamat arquitecte Jaume Amig, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa, el gran introductor del nou llenguatge del renaixement arquitectònic, no noms al Camp de Tarragona, sin també a Catalunya.
La cripta, doncs, juntament amb una làpida sepulcral trobada al presbiteri actual, serien els únics elements conservats d’aquella primitiva església. D’aquí ve el interès de saber-ne més coses.
Fa unes setmanes va ser necessari retirar una pesadíssima llosa de pedra que clausurava l’entrada al passadís subterrani d'accés a la cripta. Avançar pel passadís es va fer força difícil, i va ser necessari arrossegar-se per terra, perquè estava ben ple de runa. Tanmateix, l'esforç podia esdevenir inútil si, tal com semblava en principi, l’arribada a la sala de la cripta estava totalment tapada per un munt de runa. No va ser així: quedava encara un petit forat que, traspassat, va permetre la contemplació d'un espai ampli, malgrat la muntanya de terra, ocult i preservat de presències durant 43 anys.
Un testimoni impressionant del passat que espera ser degudament estudiat, disposat a oferir a la comunitat, com un llibre que vol ser llegit, els secrets que ha guardat durant tants anys.
A la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes es té consciència plena de la importància d’aquesta cripta, tant des del punt de vista de la història de l’arquitectura com també de la mateixa ciutat, i per aquesta raó es pretén estimular el seu estudi.<br<
En una primera fase d’urgència caldrà posar la lupa en la informació que oferiran les restes humanes, les quals s’hauran de traslladar tot seguit. Més endavant s’haurà d’extreure la gran muntanya de terres i runa acumulades a l'interior de la cripta, amb la finalitat d’acabar-la d’estudiar i d’aixecar-ne plànols amb detall, sobre la base dels quals potser es podrà fer una reconstrucció hipotètica del temple renaixentista. I també entreveure la forma com l’existència d’aquest primer temple va condicionar el replanteig de l'actual.
Ara bé, per fer tota aquesta feina de documentació es necessiten recursos econòmics suficients i caldrà buscar implicacions i compromisos.
Per a més endavant quedarà la decisió sobre l’oportunitat de fer que la cripta sigui visitable. Pot ser una decisió complexa i difícil de prendre, en el procés de la qual els arquitectes de la Demarcació també oferirem participació i assessorament.
25/11/2013