Aquest estiu, llegeix arquitectura!
1. Antoni Puig Gairalt: arquitecte i humanista (1888 - 1935) – Marta Cervelló
Antoni Puig Gairalt (l’Hospitalet de Llobregat, 1888 – Barcelona, 1935) va ser una figura clau de l’arquitectura catalana, en el moment de la transició del noucentisme al moviment modern. Gràcies a la troballa del seu diari íntim, l’arquitecta Marta Cervelló Casanova, que és neboda-neta seva, ens proposa un acostament biogràfic a aquest arquitecte tan brillant, que va destacar també com a pianista.
Pots recuperar la presentació del llibre amb Marta Cervelló, Antoni Gelonch i Joan Viader aquí.
2. Ciudades escritas, un viatge urbà a través de la literatura – Octavi Mestre
Ciutats escrites recull dotze ciutats (Samarcanda, Istanbul, Tòquio, Nova York, Buenos Aires, l'Havana, Angosta, París, Venècia, Nàpols, Lisboa i Barcelona) als textos d'alguns dels seus escriptors més estimats. Ciutats de diversos continents dels viatges d'anada i tornada que hom ha fet, unint així arquitectura, viatge i lectures, algunes de les passions que un exerceix des que té ús de raó.
El llibre es presentarà:
• El 16 de juliol: Club de lectura Asimétrico (en línia)
• El 18 de juliol: Programa Perspectiva de Catalunya Ràdio
• El setembre: COAM de Madrid
• L'1 d’octubre a les 18.30 h: llibreria LaCapell
3. El tamaño de la forma – Agustí Obiol
En paraules de l’autor, "Aquesta publicació no pretén ser un tractat de Teoria d'Estructures i Resistència de Materials, ni tan sols un manual de bona pràctica del projecte estructural com a component indissociable del projecte arquitectònic més general. El seu objectiu és plantejar algunes consideracions, més dirigides a l’arquitecte que a l’enginyer, sobre qüestions incorrectament apreses, oblidades o simplement ignorades, que poden aportar alguna ajuda a la temuda hora d’enfrontar-se al “paper en blanc”".
Pots recuperar la presentació del llibre amb Cecília Obiol, Josep Lluís Mateo, Robert Brufau i Lluís Escudero aquí.
4. Reflexiones para jóvenes arquitectos – Juhani Pallasmaa i Peter MacKeith
Una col·lecció d’assaigs que convida a construir una idea d’arquitectura basada en l’autoconeixement, la connexió amb el context i la responsabilitat ètica com a eixos fonamentals de la pràctica arquitectònica. Un llibre inspirador tant per a arquitectes, estudiants, dissenyadors com altres professionals de les indústries creatives.
5. Una historia personal de la arquitectura europea: del templo griego a la Bauhaus – David Ferrer
David Ferrer ens guia en un viatge apassionant per la història de l’arquitectura europea. Des dels temples grecs fins a les avantguardes del segle XX, passant per la grandesa de Roma, les catedrals gòtiques, el Renaixement, el Barroc i el Modernisme. Una narració que ens ajuda a comprendre millor les grans etapes i corrents de la nostra tradició arquitectònica.
6. Le Corbusier's Ahmedabad Millowners' Association Building: between the beautiful and the sublime – Mehrdad Hadighi
Aquest estudi profund analitza un dels edificis més emblemàtics de Le Corbusier, posant-lo en diàleg amb la seva teoria arquitectònica, especialment amb Vers une architecture. Hadighi examina la influència de pensadors com Paul Valéry i John Ruskin, i detalla elements clau com la promenade architecturale o els brise-soleils, a través de plànols, fotografies i maquetes que revelen els secrets d’aquest projecte icònic.
Tots aquests llibres es poden consultar o reservar en préstec a la Biblioteca del COAC.
Ajuts per a la rehabilitació d'edificis residencials dels barris gestionats per l'AHC
Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores publicades a la Resolució DSO/2427/2021 de 28 de juliol, modificada per la Resolució DSO/2155/2022, de 7 de juliol i per la Resolució TER/915/2023, de 16 de març.
Objecte
L'objecte d'aquestes subvencions és fomentar la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat, la conservació, la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat.
Dotació pressupostària
L'import màxim inicial de la dotació pressupostària d'aquesta convocatòria és de 3.000.000 d'euros.
Termini
El termini per presentar les sol·licituds s'inicia el 14 de juliol de 2025 a les 9.00 hores i finalitzarà el 14 de novembre de 2025 a les 14.00 hores, ambdós inclosos.
Actuacions subvencionables
Línia 1: Foment de la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat
1.1 Actuacions en els edificis de tipologia residencial col·lectiva, incloses les de l’interior dels habitatges si estan vinculades a actuacions globals a tot l’edifici
(Resultat d’un IITE amb deficiències o sense)
Línia 2: Foment de la conservació, de la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat
2.1 Actuacions de conservació
(Resultat d’un IITE amb deficiències qualificades de lleus, importants, greus o molt greus)
2.2 Actuacions per a la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat
(Resultat d’un IITE amb deficiències o sense)
Beneficiaris
Poden ser beneficiaris de les subvencions les juntes de propietaris, les agrupacions de juntes de propietaris i els titulars d'habitatges.
Requisits dels edificis
Entre d'altres: l'edifici ha de disposar, abans de la sol·licitud de subvenció, de l'informe de la inspecció tècnica de l'edifici (IITE), amb data de la inspecció anterior a l'inici de les obres de rehabilitació, i el certificat d'eficiència energètica de l'edifici (CEE) amb l'etiqueta de qualificació energètica (EE).
Incompatibilitats
És incompatible amb les subvencions de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i del Departament de Drets Socials que provinguin del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, NextGenerationEU; les del Programa per a la rehabilitació energètica d'edificis existents de l'IDAE del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital (equivalents al PAREER II), i d'altres. Veure el detall en la mateixa convocatòria.
Quantia màxima de la subvenció
Tipus d'intervenció | Quantia màxima | Quantitat màxima |
Estructura i instal·lacions | 50% | 4.000 euros |
Envolupant | 30% | 3.000 euros |
Seguretat d'utilització i | 60% | Sense topall |
Eficiència energètica i | 35% | Entre 3.000 - 6.000 euros |
Salubritat i radó | 35% | 3.000 euros |
Intervencions conjuntes | 14.000 euros |
La construcció a la província de Girona es manté i l’habitatge presenta la millor xifra dels últims quinze anys
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de la construcció en obra nova i rehabilitació de la província de Girona i de la resta de Catalunya referent al primer semestre de l’any 2025, unes dades que també es presenten simultàniament a les altres seus del COAC.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tràmit obligatori per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà en el territori.
El sector, globalment, es manté a nivells dels darrers anys
Els primers sis mesos del 2025, el sector de la construcció continua la tendència estable dels darrers anys en superfície visada, tancant el semestre en 365.861 m2; xifra que representa el 17,21% del conjunt de Catalunya (2.125.358 m2).
Malgrat que a la província de Girona s’ha consolidat una tendència de creixement sostingut en els darrers anys —amb l’excepció del 2020, marcat per l’impacte de la pandèmia, i del repunt excepcional del 2018 provocat per cinc projectes de més de 10.000 m²—, caldrà veure com evoluciona el sector els pròxims mesos per confirmar si es manté aquesta trajectòria. En aquest sentit, Euroconstruct preveu per a l’Estat espanyol un increment del 4,3% en el conjunt de 2025, impulsat per la represa de projectes ajornats el 2024, la reducció dels tipus d’interès, l’estabilització dels costos i l’aprofitament final dels fons europeus Next Generation.
A escala comarcal, en xifres absolutes, el Baix Empordà (106.632 m2), el Gironès (75.011 m2), l’Alt Empordà (65.839 m2) i la Selva (51.858 m2) són les que més m2 han visat. Cal remarcar, però, el creixement percentual del 37,07% del Ripollès (14.398 m2) i del 26% del Pla de l’Estany (17.899 m2), mentre que la Garrotxa (17.775 m2) i la Cerdanya (15.731 m2) pateixen un decreixement del 19,60% i del 18,19%, respectivament.
Per capitals de comarca, destaquen Girona amb 37.167 m2; Figueres amb 10.976 m2 i Banyoles amb 10.916 m2.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2025 se n’han registrat 1.082, l’1,50% més respecte al mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (297), l’Alt Empordà (230) i la Selva (179) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (44), Banyoles (28), Figueres (21), Santa Coloma de Farners (16) i Olot (16) són les que han visat més expedients.
L’habitatge té el millor comportament dels últims quinze anys
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant els primers sis mesos del 2025 és de 1.507, un 21,53% més que el primer semestre de 2024, i la xifra més alta dels darrers quinze anys. Aquest augment d’habitatges, ha estat afavorit per dues grans promocions plurifamiliars de més de 10.000 m2 - a Vilablareix i Platja d’Aro - i tres de més de 5.000 m2 - a Girona, Lloret de Mar i Figueres-, sumant un total de 315 habitatges. En el conjunt de Catalunya, la província de Girona representa el 18,58% del total (8.107 habitatges).
Malgrat les xifres positives, es continua molt per sota de les necessitats de la Demarcació de Girona i del conjunt del país, i encara no s’arriba als objectius del Pla sectorial d’habitatge.
Tot i que l’habitatge de protecció oficial representa una part minoritària del total d’habitatges visats, les dades del primer semestre de 2025 mostren un canvi de tendència positiu. S’han visat 2 habitatges protegits, una xifra notablement superior a la registrada durant tot el 2024, quan només se’n van projectar 12.
En total, s’han desenvolupat 9 promocions d’habitatge de protecció oficial a la província de Girona, vuit de tipologia plurifamiliar i tres unifamiliars adossats. Aquestes actuacions s’ubiquen als municipis de Girona (tres promocions i 98 habitatges), Blanes (tres promocions i 80 habitatges), Figueres (1 promoció i 51 habitatges), Banyoles (1 promoció i 27 habitatges) i Molló (1 promoció i 3 habitatges).
Per comarques, el Pla de l’Estany juntament amb la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà mostren un augment rellevant percentualment, mentre que la Garrotxa pateix una certa davallada respecte al mateix període de l’any passat. D’aquesta manera, el Baix Empordà amb 406, el Gironès amb 389, la Selva amb 282 i l’Alt Empordà amb 207 són les que han visat un nombre més elevat d’habitatges. Per capitals de comarca, destaquen Girona amb 224 habitatges; i Banyoles i Figueres amb 59 cadascuna.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, durant el primer semestre de 2025 s’han visat 318.060 m2, el 4,24% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 20,04% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.587.071 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (97.041 m2) i el Gironès (68.408 m2). De la resta de comarques, cal destacar el creixement del 54,92% del Pla de l’Estany (16.564 m2) respecte al mateix període de l’any passat.
Quant a capitals de comarca, Girona (32.796 m2), Figueres (10.205 m2) i Banyoles (10.446 m2) són les que destinen més superfície visada a l’habitatge.
En referència al no habitatge, s’ha visat un total de 41.973 m2; xifra que representa un decreixement del 22,52% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquesta dada representa el 8,3% del conjunt de Catalunya (502.375 m2).
La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent
La reforma i rehabilitació canvia la tendència dels darrers semestres patint un decreixement de l’11,99% respecte al mateix període de l’any passat, i situant-se en 99.805 m2 a la província de Girona. Aquesta xifra representa el 17,73% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (562.770 m2).
Les dades evidencien que la rehabilitació continua estancada. Cal considerar que la informació que disposa el COAC en aquest apartat corresponen sobretot a rehabilitacions integrals i grans rehabilitacions. Hi ha moltes intervencions d’escassa entitat que no es registren en cap base de dades del sector de la construcció.
En relació amb els programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el primer semestre del 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 224 expedients corresponents a 2.586 habitatges, 32 dels quals corresponen a la Demarcació de Girona (279 habitatges).
Cal remarcar que des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 838 expedients del programa 3 corresponents a 8.508 habitatges. D’aquests, 112 expedients s’han tramitat a Girona, els quals corresponen a 1.198 habitatges.
Amb aquestes xifres, se supera l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya d’assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, enguany han entrat a tràmit en el conjunt de Catalunya 36 expedients corresponents a 594 habitatges. D’aquests, 3 expedients són de Girona, amb 40 habitatges.
Des del 2024, en el conjunt de Catalunya s’han tramitat 86 expedients corresponents a 1.230 habitatges, 24 de les quals són de Girona, amb 396 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, ens situem al voltant del 27% d’acompliment.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació han estat el Baix Empordà (20.317 m2), l’Alt Empordà (20.122 m2) el Gironès (13.620 m2) i la Selva (13.359 m2). Mentre que per capitals de província, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació han estat Banyoles (5.667 m2), Girona (5.241 m2) i i Figueres (4.351 m2).
L’obra nova es recupera i continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, recupera la tendència positiva perduda en el darrer semestre de 2024, amb un creixement del 5,84% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes s’han visat 260.228 m2, que signifiquen el 17,04% del total de Catalunya (1.526.677 m2).
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (85.016 m2), el Gironès (61.065 m2), l’Alt Empordà (44.843 m2) i la Selva (36.573 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada. A escala de capitals comarcals, Girona, Figueres, Puigcerdà i Banyoles són les que tenen més m2 d’obra nova.
El COAC reclama agilitat amb garanties
El COAC reitera la seva preocupació per l’impacte que pot tenir la recent legislació urbanística amb relació a la qualitat arquitectònica i la seguretat jurídica del sistema. En compareixença parlamentària el passat 30 de juny, el degà del COAC va alertar que la simplificació administrativa impulsada pels decrets llei 2/2025 i 3/2025, tot i la seva voluntat d’agilitzar processos, pot comportar conseqüències greus si no es garanteixen els mecanismes de control tècnic i jurídic.
En aquest sentit, valorem positivament que el Govern hagi optat per substituir el decret llei 2/2025 per un projecte de llei en tramitació parlamentària, i celebrem que s’hi hagin incorporat propostes com la supressió de la figura de la “llicència bàsica” i la inclusió dels Informes d’Idoneïtat Tècnica. No obstant això, insistim en la necessitat d’incorporar altres mesures clau, com el visat col·legial obligatori per als projectes bàsics, la derogació d’articles que afavoreixen la contractació conjunta projecte + obra, i la limitació de l’exempció de la Llei d’Arquitectura només a projectes de lloguer protegit.
En aquest sentit, reclamem un espai real de diàleg amb els professionals i la ciutadania per garantir una política d’habitatge justa, amb qualitat i amb justícia territorial.
Aquest posicionament institucional s’emmarca en una voluntat clara del COAC de contribuir a una legislació que permeti agilitzar els processos sense renunciar a la qualitat, la transparència ni la independència professional. En un moment de crisi d’habitatge tan greu, reiterem que la simplificació no pot ser sinònim de precarització.
El ritme de creació de nous habitatges encara lluny de donar resposta a les necessitats actuals
Davallada del sector
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat 2.125.358 m², un 18,2% menys que el mateix període de 2024. La caiguda trenca la tendència positiva dels darrers anys i retorna el sector a xifres pròximes a les de 2021, en plena sortida de la pandèmia.
Malgrat el descens, cal destacar que el primer semestre del 2024 es van visar 38 projectes grans (superiors als 10.000 m2) que sumaven un total de 729.813 m2, el 28% de la superfície total visada. Enguany, només s'han visat 18 projectes grans amb una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superfície visada.Creixement insuficient de l'habitatge de nova creació
Tot i que s’han visat 8.107 habitatges nous, la xifra cau un 22% respecte al primer semestre de 2024, i el ritme actual continua molt per sota dels objectius del Pla territorial sectorial d’habitatge. La Demarcació de Barcelona concentra la major part de la caiguda, amb un descens del 34,1% i només 4.816 habitatges visats.
Del total de 8.107 habitatges nous visats al COAC, 1.453 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.107). La resta s’han visat a les demarcacions de Girona (259), Comarques Centrals (82) i Lleida (5).
Rehabilitació: una assignatura pendentLa rehabilitació continua estancada (562.770 m² visats), amb una caiguda del 14,7% i només representa el 27% de la superfície total visada.
L’única demarcació que ha experimentat creixement positiu ha estat Comarques Centrals (13,3%). La resta, han tingut un resultat negatiu: Ebre (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) i Girona (-12%). En relació a la Demarcació de Barcelona, la caiguda es detecta tant a la ciutat comtal (-15,3%) com a la resta de la Demarcació (-16,3%).
Pel que fa als Fons Next Generation, des del 2022 s’han tramitat al COAC 838 expedients corresponents a 8.508 habitatges, superant l’objectiu fixat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D'aquests expedients, 115 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.493 habitatges), 31 a Tarragona (532 habitatges), 30 a Girona (247 habitatges), 22 a Lleida (201 habitatges), 21 a Comarques Centrals (106 habitatges) i 5 a l’Ebre (7 habitatges).Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Impacte territorial desigual
La davallada es concentra a la Demarcació de Barcelona (−27,1% de superfície visada) i principalment fora de la ciutat comtal. Cal tenir present, però, que el primer semestre de l’any passat es van visar projectes grans principalment a Terrassa, Sant Pere de Ribes o àrea metropolitana de Barcelona que influeixen en aquesta diferència percentual
Per contra, la Demarcació de les Comarques Centrals presenta la millor dada dels últims 5 anys (165.750 m2 visats). Ebre també ha tingut un comportament positiu (8,6%) i Girona es manté a nivells similars (1%), mentre que la resta de demarcacions retrocedeixen. En el cas de Tarragona, la caiguda es deu, en part, al fet que el primer semestre del 2024 es van visar projectes grans.
Veure informació detallada a la nota de premsa
