El XIII Premi Internacional de Paisatgisme Rosa Barba Casanovas anuncia els seus vuit projectes finalistes
El jurat del XIII Premi Internacional de Paisatgisme Rosa Barba Casanovas ha anunciat els vuit projectes finalistes, seleccionats entre prop de cent cinquanta candidatures del tot el món. Els treballs, desenvolupats entre 2019 i 2024, destaquen per la seva capacitat d’innovació i per oferir respostes creatives als grans reptes ambientals, socials i urbans del nostre temps.
El nom del projecte guanyador es donarà a conèixer el 21 de novembre, en el marc de la 13a Biennal Internacional d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona, que tindrà lloc del 17 al 21 de novembre al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. L'edició d'enguany gira entorn del lema "Intel·ligència... natural?!", una reflexió sobre com el paisatgisme pot transformar el territori des d’una mirada innovadora i compromesa amb el futur.
Els vuit projectes finalistes són:
· URBAN BALCONY EMBRACING REWILDED NATURE, a Xi'an (Xina), de Kongjian Yu - Turenscape
· WATERSCAPE PARK, a Tushemisht (Albània), de João Nunes
· PARCO DELLA PACE, a Vicenza (Itàlia), de PAN Associati (arch. Gaetano e Benedetto Selleri), EMF - Estudi Martí Franch Arquitectura del paisatge, Studio Franco Zagari, ITS Engineering Company (Ing. Giustino Moro, Andrea De Pin)
· GRØNNINGEN-BISPEPARKEN, a Copenhagen (Dinamarca), de SLA
· THE DARK LINE, a New Taipei City (Taiwan), de Michèle Orliac - Arquitecta, Miquel Batlle, dA VISION Chung-Hsun WU landscape architect
· BRIDGEFOOT STREET PARK, a Dublín (Irlanda), de DFLA
· CORREDOR INTEGRAL DEL PIEDEMONTE DE CALI, a Cali (Colòmbia), d'Edward Conde Serra i Jorge Alexis Viveros
· GLENSTONE, a Potomac (Estats Units), d'Adam Greenspan
Els autors de les vuit propostes finalistes presentaran els seus projectes en el marc del Simposi de la 13a Biennal Internacional d’Arquitectura del Paisatge. El projecte guanyador serà premiat amb una dotació de 15.000 euros, gràcies a la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.
A més, tots els projectes seleccionats es publicaran al Llibre-catàleg de la Biennal, formaran part de l’exposició del Premi Rosa Barba i s’inclouran a la PAISATECA, l’arxiu digital de la Biennal.
Un jurat internacional d’experts
El jurat del premi està presidit per Kate Orff, RLA, FASLA, fundadora de SCAPE, i inclou professionals de renom com Bruno Marques, president de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes (IFLA); Michel Desvigne, director de Michel Desvigne Landscape Architects; Henry Crothers, fundador de Landlab; i Laura Zampieri, arquitecta paisatgista i cofundadora de CZstudio.
Consulteu tota la informació al web de la Biennal.
L'INCASÒL fa públics els equips d'arquitectes guanyadors de set concursos d'habitatge social a Barcelona
L’INCASÒL va convocar, el setembre de 2024, nou concursos per projectar noves promocions d’habitatge protegit en els onze solars cedits avui pel consistori barceloní. Els dos concursos d’arquitectura restants està previst que es resolguin durant els propers mesos.
Set equips guanyadors
El jurat dels concursos, format per representants del COAC, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASÒL, han deliberat sobre 277 propostes presentades. Després de les primeres voltes dels concursos, es van seleccionar els cinc equips finalistes de cadascun dels emplaçaments i, finalment, s’han anunciat els equips guanyadors de set d’aquests concursos.
Els criteris de valoració s’han basat en la contextualització amb l’entorn, l’ordenació de l’edifici, la tipologia de l’habitatge, l’estratègia ambiental i de salut i la sostenibilitat econòmica del projecte. D’acord amb ells, els equips guanyadors dels diferents concursos han estat:
1. Carrer de Binèfar, 30-40: 211 habitatges
Lluís Jubert_Taller Arquitectura_V arquitectes
El jurat ha valorat l’estratègia de fragmentació volumètrica amb una proposta d’habitatges altament flexibles i on totes les estances són exteriors.
2. Carrer de Miquel Porter i Moix, 16: 72 habitatges; i carrer de Miquel Porter i
Moix, 17: 14 habitatges
UTE Obra Miquel Porter i Moix. Jaume Alcover i Vivas Arquitectos
El jurat ha valorat la solució de patis mixtos a la façana interior d’illa que permet captació solar a l’hivern i resol la ventilació creuada.
3. Carrer del Doctor Trueta, 130-134: 24 habitatges
UTE Botet Botet Oliver Savoya
El jurat ha destacat la seva integració urbana i cohesió amb el teixit urbà, així com l’agrupació dels habitatges en dos nuclis independents i compactes.
4. Carrer del Doctor Trueta, 187-189: 31 habitatges
UTE Javier Gavín Balda + José Francisco Bergua Orduna
El jurat ha destacat la relació de l’edifici proposat amb l’antiga xemeneia d’interès patrimonial, així com la tipologia d’habitatge.
5. Carrer del Marroc, 124-126: 21 habitatges
UTE Terré Vidal. Pau Vidal i Yaiza Terré Alonso
El jurat ha valorat l’esglaonat volumètric que fragmenta l’edifici en dues peces d’alçades diferenciades, millorant les condicions d’assolellament i vistes dels habitatges.
6. Carrer d’Àvila, 96-100: 34 habitatges; i carrer de Pere IV, 113: 8 habitatges
Pablo Roel Herranz
El jurat ha valorat la volumetria proposada, concretament l’escletxa que genera dos cossos edificatoris, la desjerarquització del conjunt d’habitatges i la proposta tipològica de l’habitatge tipus.
7. Carrer de Sancho de Ávila, 50: 18 habitatges
BOGOM ARQUITECTURA SL
El jurat ha valorat l’optimització màxima de la planta, l’estratègia d’ubicació del nucli vertical i que totes les estances dels habitatges són exteriors.
Consulta la presentació dels projectes guanyadors.
Habitar B!
El programa Habitar B! preveu impulsar un total de 1.700 habitatges de lloguer assequible a Barcelona, en els solars cedits per l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya a través de drets de superfície de 75 anys. Aquest programa compta amb una inversió prevista per part d’INCASÒL de 221 milions d’euros.
Ambdós executius, Generalitat i Ajuntament, van acordar que en aquesta primera fase es desenvoluparan onze promocions amb un potencial màxim de 637 habitatges que, amb l’aplicació de les ràtios de construcció per promoció d’INCASÒL sobre les parcel·les, en resultaran finalment un total de 594 pisos.
Comunicat del COAC sobre la situació a Gaza
Com a institució compromesa amb la justícia social i pel respecte de la vida, rebutgem rotundament qualsevol acció que atempti contra les persones, el seu hàbitat i el seu entorn de convivència.
Demanem a les administracions públiques i a les entitats privades actuar amb responsabilitat i d'acord amb el dret internacional. La neutralitat davant l’abús, la impunitat o la deshumanització de l’altre no és admissible.
Des del COAC, reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets humans i la protecció i el respecte per la vida en totes les seves formes.
Nova Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises