El COAC defiende la calidad arquitectónica
Esta situación ha motivado una respuesta inmediata por parte del COAC, que en este tiempo ha intensificado el diálogo con los grupos parlamentarios y el Gobierno, y ha elaborado propuestas fundamentadas para trasladar sus reivindicaciones.
En este contexto, el COAC ha sido invitado a comparecer ante la Comisión de trabajo del Proyecto de Ley de Adopción de Medidas Urgentes en Materia de Vivienda y Urbanismo. Durante la comparecencia, el decano, acompañado por la presidenta de la Demarcación de las Comarcas Centrales, el presidente de la Demarcación de Tarragona y la directora general del COAC, defendió propuestas clave como:
- - La obligatoriedad del proyecto básico visado para la solicitud de licencias.
- - El desarrollo jurídico de los Informes de Idoneidad Técnica (IIT).
- - La protección de la Ley de la Arquitectura, con la derogación del artículo 6 del Decreto Ley 3/2025 (compromiso ya adquirido por la consejera de Economía) y la modificación del artículo 2 para limitar y controlar el uso de los concursos de proyecto y obra.
- - La agilización del proceso de concesión de licencias.
- - La optimización y simplificación de la normativa aplicable.
- - La garantía de que la administración pública mantenga el control y la responsabilidad en la concesión de licencias, evitando su privatización.
El objetivo del COAC es claro: contribuir a hacer realidad las 50.000 viviendas de alquiler con protección oficial previstas por el Plan de la Generalitat, buscar soluciones para agilizar la concesión de licencias y, al mismo tiempo, preservar el marco normativo que garantiza la calidad arquitectónica y urbanística.
Finalmente, el COAC hace un llamamiento a todos los despachos de arquitectura, grandes y pequeños, para que se preparen ante una etapa de gran actividad profesional. Es una oportunidad para demostrar el compromiso del sector con la calidad, la eficiencia y la ética.
Dos projectes d'estudis catalans guardonats als Premis Arquitectura 2025
Dues propostes realitzades per estudis d'arquitectura catalans han estat guardonades: el museu d'art Kunstsilo, ubicat a Kristiansand (Noruega) i realitzat per l'equip format per Mendoza Partida + Bax Studio + Mestres Wage, que ha guanyat el Premi d'Arquitectura Espanyola, i l'Estratègia de Restauració Fluvial del Riu Manzanares a Madrid, de l'estudi aldayjover arquitectura y paisaje, que ha guanyat el Premi d'Urbanisme Espanyol ex aequo juntament amb l'Estratègia de Renaturalització de les Lleres Hidrològiques Urbanes de Santa Cruz De Tenerife, de Rodrigo Vargas González.
En total, s'han lliurat nou premis: tres distincions especials i sis premis a valors. A més, s'ha lliurat la Medalla d'Or de l'Arquitectura ex aequo als arquitectes i urbanistes Joan Busquets i Fernando de Terán, i el Premi Arquitecte Lluís Comerón Graupera a la figura dels arquitectes voluntaris a catàstrofes naturals.
KUNSTSILO, PREMI D'ARQUITECTURA ESPANYOLA
Autors: Mendoza Partida + BAX Studio + Mestres Wage _ Mara Partida, Héctor Mendoza, Boris Bezan, María Mestres, Magnus Wage
El projecte Kunstsilo transforma una antiga sitja de gra en un museu d'art, regenerant el port industrial d'Odderøya a Kristiansand, Noruega. La intervenció respecta la memòria històrica, integrant l'equipament al teixit urbà i cultural. La rehabilitació preserva la seva estructura i materialitat, obrint la planta baixa al públic i afegint un mirador a la coberta. El projecte compleix alts estàndards de sostenibilitat, optimitzant la inèrcia tèrmica del formigó i incorporant estratègies passives d'il·luminació.
El jurat ha valorat que el projecte "ha sabut comprendre el comportament dels volums de formigó per infondre'ls una ànima nova d'escala catedralícia". Destaca el "mestratge excepcional en el maneig de la llum" i l'"atenció exquisida en els materials". Alhora, "dona una segona oportunitat a l'edifici, respectant el seu passat i incorporant l'entorn en la seva nova funció pública i, en fer-ho, el Kunstsilo transcendeix la seva funció com un far cultural i referent mundial".
ESTRATÈGIA DE RESTAURACIÓ FLUVIAL DEL RIU MANZANARES, PREMI D'URBANISME ESPANYOL EX AEQUO
Autors: aldayjover arquitectura y paisaje (Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos i Francisco Mesonero)
La regeneració fluvial és clau per al desenvolupament sostenible de la ciutat de Madrid, en integrar la natura a la infraestructura verda urbana per contribuir, així, a l'equilibri i a la salut dels seus habitants. Els beneficis associats, com ara la millora de la qualitat de l'aire i la regulació de la temperatura reduint l'efecte illa de calor, revertiran positivament en la societat. A més, es promou una millor accessibilitat per a l'oci i l'esport, fomentant el benestar físic i mental de la ciutadania, enfortint la connexió amb el territori i els parcs naturals de l'entorn.
El Jurat ha decidit atorgar dos premis exaequo que es complementen, enriquint un missatge comú que fa referència a l'aigua com a element generador de vida, davant de les tràgiques experiències de temps recents. Destaca que l'estratègia de l'aigua "aporta a la planificació i la gestió del territori un element vertebrador que integra processos socials, ecològics i culturals", alhora que "contribueix a incrementar la capacitat de resiliència del territori i, en definitiva, a millorar la vida de les persones".
Consulteu la resta de projectes guardonats al web dels Premis ARQUITECTURA.
Dos proyectos de estudios catalanes galardonados en los Premios ARQUITECTURA 2025
Dos propuestas realizadas por estudios de arquitectura catalanes han sido premiadas: el museo de arte Kunstsilo, ubicado en Kristiansand (Noruega) y realizado por el equipo formado por Mendoza Partida + Bax Studio + Mestres Wage, que ha ganado el Premio de Arquitectura Española, y la Estrategia de Restauración Fluvial del Río Manzanares en Madrid, del estudio barcelonés aldayjover arquitectura y paisaje, que ha merecido el Premio de Urbanismo Español ex aequo junto a la Estrategia de Renaturalización de Cauces Hidrológicos Urbanos de Santa Cruz De Tenerife, de Rodrigo Vargas González.
En total, se han entregado 9 premios: tres distinciones especiales y seis premios a valores. Además, se ha entregado la Medalla de Oro de la Arquitectura ex aequo a los arquitectos y urbanistas Joan Busquets y Fernando de Terán, y el Premio Arquitecto Lluís Comerón Graupera a la figura de los arquitectos voluntarios en catástrofes naturales.
KUNSTSILO, PREMIO DE ARQUITECTURA ESPAÑOLA
Autores: Mendoza Partida + BAX Studio + Mestres Wage _ Mara Partida, Héctor Mendoza, Boris Bezan, María Mestres, Magnus Wage
Localización: Kristiansand (Noruega)
El proyecto Kunstsilo transforma un antiguo silo de grano en un museo de arte, regenerando el puerto industrial de Odderøya en Kristiansand, Noruega. La intervención respeta su memoria histórica, integrándolo en el tejido urbano y cultural. La rehabilitación preserva su estructura y materialidad, abriendo la planta baja al paseo público y añadiendo un mirador en la cubierta. El proyecto cumple altos estándares de sostenibilidad, optimizando la inercia térmica del hormigón, incorporando estrategias pasivas de iluminación y priorizando la eficiencia energética.
El jurado ha valorado que el proyecto "ha sabido comprender el comportamiento de los volúmenes de hormigón para infundirles un alma nueva de escala catedralicia". Destaca la "maestría excepcional en el manejo de la luz" y el "esmero exquisito en sus materiales". A la vez, "da una segunda oportunidad a un edificio, respetando su pasado e incorporando el entorno en su nueva función pública y, al hacerlo, el Kunstsilo trasciende su función como un faro cultural y referente mundial".
ESTRATEGIA DE RESTAURACIÓN FLUVIAL DEL RÍO MANZANARES, PREMIO DE URBANISMO ESPAÑOL EX AEQUO
Autores: aldayjover arquitectura y paisaje (Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos y Francisco Mesonero)
Localización: Madrid
La regeneración fluvial es clave para el desarrollo sostenible de la ciudad de Madrid, al integrar la naturaleza en la infraestructura verde urbana para contribuir, así, al equilibrio y a la salud de sus habitantes. Los beneficios asociados, como la mejora de la calidad del aire y la regulación de la temperatura reduciendo el efecto isla de calor, revertirán positivamente en la sociedad. Además, se promueve una mejor accesibilidad para el ocio y el deporte, fomentando el bienestar físico y mental de la ciudadanía, fortaleciendo la conexión con el territorio y los parques naturales del entorno.
El Jurado ha decidido otorgar dos premios exaequo que se complementan, enriqueciendo un mensaje común que hace referencia al agua como elemento generador de vida, frente a las trágicas experiencias de tiempos recientes. Destaca que la estrategia del agua "aporta a la planificación y gestión del territorio un elemento vertebrador que integra procesos sociales, ecológicos y culturales", a la vez que "contribuyen a incrementar la capacidad de resiliencia del territorio y, en definitiva, a mejorar la vida de las personas".
Consulta el resto de proyectos galardonados en la web de los Premios ARQUITECTURA.
Projecció del documental "Miralles"
El proper divendres 11 de juliol a les 18.45 h, en el marc de l’homenatge als 25 anys de la mort de l'arquitecte Enric Miralles (1955-2000), tindrà lloc al COAC la projecció del documental “Miralles” i el posterior col·loqui entre la directora del film, Maria Mauti i l’arquitecta Carme Ribas.
El documental, amb guió de Sara Mesa i narració de Pep Ambròs, pretén fer un retrat de l’home i la seva complexitat: un relat construït per variacions a través de les seves arquitectures, on el narrador el busca, l’evoca en els seus espais, travessant el llindar entre la mort i la vida.
Projecció per a arquitectes col·legiats amb aforament limitat. És imprescindible inscriure's aquí.
Maria Mauti. Nascuda a Milà l’any 1974, és una directora de documentals italiana. Va començar l’any 2003 amb produccions sobre música, òpera i dansa per a la plataforma Classica HD de Sky. Com a directora i autora, ha dirigit documentals sobre Daniel Barenboim, Carolyn Carlson, Pina Bausch, Bill T. Jones (seleccionat a l’American Dance Festival), Alicia Alonso del Ballet Nacional de Cuba, Meredith Monk i molts altres. Ha col·laborat amb institucions com La Scala de Milà, el Teatro La Fenice i la Biennal de Venècia, el Teatro Colón de Buenos Aires, l’Auditori de Música i el Museu Maxxi de Roma.
Actualment, el seu nou llargmetratge és MIRALLES, sobre l’arquitecte Enric Miralles, estrenat al DOKLeipzig (Alemanya), Ji.hlava IDFF (Txèquia), al Festival de Màlaga (Espanya) i al DOCSBarcelona (Espanya). És professora a les universitats Estab i Elisava de Barcelona. Va fer la seva primera direcció operística amb Norma de Vincenzo Bellini al Sferisterio, dins del Macerata Opera Festival, i ha realitzat un film amb l’actriu Giulia Lazzarini presentat al Festival de Cinema de Roma. Al 2026 l’han encarregat l’òpera L’Elisir di Amore di Gaetano Donizetti amb l’Accademia al Teatro alla Scala de Milan i està escrivint el seu nou projecte fílmic a partir d’una novel·la de l’escriptora Oriana Fallaci.
Carme Ribas Seix. Arquitecta titulada per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1980 i diplomada en Arquitectura del Paisatge per la mateixa institució el 1985. La seva trajectòria professional ha estat fortament vinculada a l’espai públic i a l’arquitectura social i sostenible.
El 1985 inicia col·laboració amb Pere Joan Ravetllat, amb qui funda el despatx Ravetllat-Ribas Arquitectes, des d’on desenvolupa projectes d’habitatge, equipaments i espais urbans.
Al llarg de la seva carrera ha estat autora de projectes emblemàtics com la rehabilitació del torrent de Vallparadís a Terrassa, el passeig marítim de García Fària a Barcelona, la renovació del Mercat de Sant Antoni, o el campus de la URV a Tortosa. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis d’arquitectura, com els Premis FAD i els Premis d’Arquitectura de Girona.
En l’àmbit acadèmic, és professora de Projectes Arquitectònics a l’ETSAB des de 1987 i ha participat en diversos programes docents internacionals. També ha estat editora i col·laboradora en revistes especialitzades com Quaderns, DPA o El Croquis.
Acte coorganitzat amb Oberon Media i Fundació Enric Miralles.
