Nueva catalogación en la base de datos “Arxitectura”: Josep Soteras Mauri
Durante estos últimos meses el Archivo HIstórico del COAC ha realizado la descripción del fondo documental del arquitecto Josep Soteras Mauri (1907-1989), donado al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya en el año 2009 por sus hijos, Josep Maria Soteras Domènech y Anna Maria Soteras Domènech.
Concretamente, se han incorporado a la base de datos “Arxitectura" 233 registros de documentación que van desde 1932 hasta 1978. A corto plazo, se publicará en la lista de fondos profesionales del web del Archivo HIstórico.
La obra de Soteras Mauri
Josep Soteras Mauri desarrolló una extensa carrera como arquitecto desde que obtuvo el título en 1930 en la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Su actividad profesional la realizó tanto en solitario como también colaborando con otros arquitectos como Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans i Miró.
De su producción profesional se podría destacar los planes parciales del sector final de la Diagonal, Santa Coloma, Zona Nord de la Diagonal y Les Corts, los proyectos del estadio del Futbol Club Barcelona, el Palau d'Esports de Barcelona, el antiguo estadio del R.C.E. Espanyol, el conjunto de las Viviendas del Congrés Eucarístic, el edificio Euro Gran Via S.A. (Gran Via-Lepant), el conjunto industrial de Henkel Ibérica S.A, la Fàbrica Lámparas Z, los talleres de la Hispano-Olivetti o el edificio de la Llave de Oro en la plaça Josep Tarradellas, entre otros.
Exposició Jujol Arquitecte
Dins dels actes vinculats amb el Dia Mundial de l’Arquitectura s’inaugura, el dilluns 6 d'octubre a les 19 h a l’Altell del COAC, l’exposició Jujol Arquitecte. A la mostra podrem veure de forma excepcional una selecció de plànols i dibuixos originals de l’arquitecte dipositats a l’Arxiu Històric del COAC, sumat a d’altres aportats per l’Arxiv Jvjol, i que caracteritzen l’obra més interessant d’aquest professional.
La mostra per una part serà molt didàctica, il·lustrant globalment l’obra de Jujol a partir de 25 plafons mòbils. A més a més, vol donar a conèixer tant aquells plànols i dibuixos originals més coneguts com els projectes de Casa Negre i la Torre de la Creu a Sant Joan Despí o la Casa Planells i la font monumental de la plaça d’Espanya a Barcelona, amb alguns de més inèdits com els vitralls que Jujol va fer per a l’església de Vistabella, o els dibuixos de la Casa Bofarull a Els Pallaresos, que completaran una visió rica i àmplia de la seva important obra professional.
‘Jujol Arquitecte’ serà la primera d’una sèrie d’exposicions amb material custodiat per l’Arxiu Històric que donarà a conèixer el ric patrimoni documental del COAC. Es podrà visitar a l’Altell del COAC del 7 al 30 d’octubre.
El fons Gallissà a la base de dades "Arxitectura"
L'inventari del fons de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué s'ha incorporat a la base de dades "Arxitectura" i, en breu, també estarà publicat a la llista de fons professionals. Amb aquestes accions conclou la catalogació del fons d'un arquitecte que, malgrat tenir una vida molt curta, fou molt important pel modernisme català. El fons Gallissà es compon de 38 registres de documentació que van del 1878 fins el 1903.
Antoni Maria Gallissà i Soqué va néixer a Barcelona el 1861. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, tenint Elies Rogent de professor i companys alumnes com Font Gumà o Càmbara. Va obtenir el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885. Inicialment va treballar per a Rogent en la direcció d'obres de les instal·lacions de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, sobretot en l'edifici del cafè-restaurant de Lluís Domènech i Montaner, el qual el va incorporar al seu despatx professional. Posteriorment va compaginar les seves tasques docents a l'Escola d'Arquitectura amb les professionals, destacant, entre d'altres, els panteons La Riva, Arús i Casanovas, l'església de Cervelló, les cases Garcia, Pujol, Gomis i Sicart i la reforma de la seva pròpia casa al carrer de Gignàs i que fou habitatge i despatx del seu nebot Antoni de Moragas Gallissà.
Gran coneixedor dels oficis artesanals, també es va distingir en el disseny i decoració d'objectes, destacant els estendards de l'Orfeó Català i el de Vic o la decoració del carrer Ferran per les festes de la Mercè de l’any 1903. Antoni Maria Gallissà i Soqué va morir a Barcelona el 17 d'abril de 1903.
Dimarts internacional: l'exercici professional a Alemanya
Aquest jornada estarà dedicat a l'exercici profesional a Alemanya i se centrarà bàsicament en l'experiència dels dos corresponsals del COAC a Hamburg i a Frankfurt.
Amb la Xarxa de Corresponsals es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar fora de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
Veure el vídeo: