Festa d’Arquitectes del Vallès 2025
Els assistents van poder conèixer els detalls de la rehabilitació de l’edifici, obra del despatx HARQUITECTES i premiada amb el Re-FAD 2025. Roger Tudó, Josep Ricart i David Lorente, arquitectes socis fundadors (juntament amb Xavier Ros) d’HARQUITECTES van dur a terme tres visites guiades: un recorregut per les instal·lacions per poder descobrir les interioritats del projecte i detalls arquitectònics.
La seu de Prodis està situada en unes antigues naus industrials que originalment formaven part del Vapor Marquès. Fa uns anys, Prodis va iniciar un procés de transformació. El projecte recull les inquietuds plantejades per la institució i es concep sota un enfocament d’obertura que permet als usuaris una interacció més directa amb la societat.
HARQUITECTES va optar per recuperar el carrer central existent entre les dues naus. Aquest passatge, de caràcter públic i obert, facilita que els usuaris del centre interactuïn directament amb els veïns del barri. La intervenció no ignora la història de l’edifici: proposa el buidatge dels forjats i la coberta del cos central, però conserva les façanes que li confereixen el seu caràcter industrial, així com les bigues que les estabilitzen. El resultat és un carrer exposat a la pluja i a l’aire lliure, el protagonista de la qual és una escalinata-graderia que connecta els dos extrems del passatge i salva el desnivell entre les dues zones de la ciutat.
Durant l’acte va obrir els parlaments el delegat del Vallès, Fermín Aparicio, qui va posar en valor l’espai i la rehabilitació premiada amb el Re-FAD 2025.
L’Adjunt a gerència de l’espai, Marc Labòria, va destacar com l’arquitectura s’ha posat a disposició d’una acció social, sense deixar de ser un projecte magnífic: “L’espai és molt comfortable i ha generat un impacte directe en la salut dels usuaris amb una reducció del 60% de les seves crisis habituals”
Prodis és una entitat sense ànim de lucre dedicada a fer de suport per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Des de que està ubicada al Vapor Cortès, els usuaris se senten més acompanyats i més feliços, emocionalment millor, com va explicar Santiago, un dels usuaris.
La presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, va insistir en la necessitat de reivindicar bons honoraris per als arquitectes, perquè la qualitat del projecte és clau per optimitzar el cost d’un espai. Prodis, gràcies al bon disseny d’HARQUITECTES, ha passat de necessitar una persona per gestionar els lloguers a quatre, ara, amb l’increment de sol·licituds, ja que els espais generen activitat més enllà dels horaris habituals i esdevenen motors de dinamisme.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Cardona, va remarcar com el talent dels arquitectes s’ha posat a disposició de la comunitat, creant espais integradors, d’interacció social i de gran qualitat arquitectònica.
Agraïments:
Patrocinadors: Aluminios Marton, Saltoki i Movento Sarsa.
Col·laboradors del sorteig de regals: un curs de l’Escola Sert, un llum Follow Me de La Capell, una motxilla de “Tornada al Cole” d’Aluminios Marton i tres medidors làser de Bigmat Calvente.
img1 img2 img3 img4 img5 img6 img7 img8 img9
Acte primera pedra de la nova seu del Vallès a Terrassa
Aquest canvi, com van explicar el delegat del Vallès del COAC, Fermín Aparicio, i la delegada del CATEB al Vallès Occidental, Vanessa Ballester, obeeix a l’estreta col·laboració que està tenint lloc ja des de fa anys d’ambdós col·legis en la Intercol·legial Tècnica del Vallès, un fet que afavoreix i facilita les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes i arquitectes tècnics, i tant de bo signifiqui un precedent en el sector.
L’acte va comptar amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, qui va destacar que aquest nou espai serà “un punt de trobada, reflexió i innovació, al servei de la ciutat, dels professionals i del conjunt del Vallès i que dinamitza una zona de la ciutat que ja s’està transformant. Una iniciativa que suma talent, creativitat i cooperació per seguir dibuixant el futur urbà de Terrassa amb mirada de progrés i alhora respecte per la nostra identitat”.
També van participar en l'acte RGA Arquitectes, el despatx d’arquitectura guanyador del concurs, i Juli Capella, arquitecte autor del projecte original, acompanyats per la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, i tots els membres de la Junta de Barcelona, el degà del COAC, Guim Costa, i el president del CATEB, Celestí Ventura, i els arquitectectes del Vallès.
L’edifici, en forma de V, ple de vidre i molt lluminós, té una superfície útil de 630 metres quadrats repartits en dues plantes. RGA Arquitectes hi proposa una distribució flexible que serveix tant pel dia a dia segons les necessitats d’ús com per a ocasions especials. Un gran moble de fusta a cada pis amb la mateixa forma de V servirà per distribuir els espais.
img1 img2 img3 img4 img5 img6 img7 img8 img9 img10 img11
La Ciència de les Ciutats al servei de l'Excel·lència Urbanística
Les dades, la seva anàlisi i la tecnologia ens poden ajudar, com a pèrits, urbanistes, arquitectes al servei de l’Administració pública, a millorar molt els nostres diagnòstics sobre urbanisme… I, alhora, veure com Ramon Gras ha aplicat la ciència a les ciutats és una font d’inspiració per obrir la ment a noves idees, noves maneres de treballar, potser millors.
La Ciència de les Ciutats es troba en un moment revolucionari: els avenços espectaculars assolits en els últims deu anys, particularment en universitats nord-americanes i per els equips de disseny urbanístic més avançats del món, permeten il·luminar reptes urbans a la llum d’una disciplina sòlida, rigorosa, validada per l’evidència empírica, i que permet identificar patrons no-trivials de caràcter universal que revelen l’impacte de diferents tipologies de disseny arquitectònic i urbanístic en la psique individual i col·lectiva i en la qualitat de vida dels ciutadans. Conèixer l’estat de la frontera del coneixement en el camp de la ciència de les ciutats, així com les seves aplicacions de més impacte, permetrà els assistents calibrar línies de treball i d’integració de solucions tecnològiques avançades amb criteris de disseny tradicionals, per tal d’elevar els estàndards de la gestió urbana, elevant en últim terme les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans.
Comptarem amb la participació de:
Ramon Gras, CEO i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, i investigador en Urbanisme a la Universitat de Harvard.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada >>
Jornada impulsada per AAEPFMC, AAUC i AASAP.

Antoni de Moragas Spa dona el seu fons professional a l’Arxiu Històric del COAC
El fons està integrat per plànols, dibuixos, fotografies i objectes que testimonien la trajectòria professional de l’arquitecte. Amb aquesta donació, el COAC incorpora un conjunt documental de gran valor, que permetrà preservar, reproduir, comunicar i difondre el llegat d’un dels arquitectes més rellevants de la seva generació.
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de més de 200 arquitectes des de la seva creació l’any 1969, s'encarregarà de catalogar-lo, custodiar-lo i posar-lo a disposició per a la consulta i l’estudi de professionals, investigadors i ciutadania.
Una figura destacada de l’arquitectura contemporània catalana
Antoni de Moragas Spa (Barcelona) és doctor arquitecte, llicenciat el 1972 i doctorat el 1985. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres abans de dedicar-se plenament a l’arquitectura.
Ha estat professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 1972 i professor titular des de 1978. Paral·lelament, ha impartit Projectes d’Interiorisme a l’Escola de Disseny EINA des de 1977, i ha estat professor convidat a les escoles d’arquitectura de Budapest, Buenos Aires i Roma.
Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva obra, com el Premi FAD, el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i el Premi Domènech i Muntaner d’Arquitectura atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans. També ha estat president d’Arquinfad, entitat de referència en l’àmbit del disseny i l’interiorisme.
La incorporació del seu fons a l’Arxiu Històric del COAC suposa una nova aportació rellevant al patrimoni documental de l’arquitectura catalana, que preserva i posa a l’abast de tothom el llegat d’un arquitecte que ha contribuït de manera decisiva a la cultura arquitectònica i docent del nostre país.



