Presentació i conversa al voltant de la "Guia de Seguretat, Urbanisme i Habitatge"
Aquesta guia publicada per la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) aposta per un urbanisme intel·ligent, inclusiu i segur, que posi la qualitat de vida de les persones al centre.
La proposta parteix de la idea que no hi pot haver dret a l’habitatge ni ciutat sostenible sense entorns urbans segurs, ben dissenyats i pensats per prevenir el delicte.
En aquesta tasca, el paper de les persones especialitzades en arquitectura és crucial, treballant colze a colze amb d'altres professionals, com els que provenen del camp de la criminologia.
Els autors, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto, ofereixen una eina pràctica i visual per ajudar, arquitectes, tècnics, policies locals i responsables polítics a integrar criteris de seguretat i sostenibilitat en la planificació urbana.
La guia inclou casos inspiradors i una "caixa d’eines" amb recomanacions clares. La publicació ha estat editada en català i castellà, i està disponible al web del CBEH.
Acte de presentació
La presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, donarà la benvinguda a l'acte, que comptarà amb la participació dels dos autors de la guia, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto; el codirector de CBEH, Juli Ponce; i el president del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, Ángel Párraga.
Inscripcions
Per assistir a l'acte, inscriu-te aquí.
Per seguir-lo en línia, inscriu-te aquí.
La Càtedra Barcelona Estudis Habitatge (CBEH) és fruït d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.
La Ciència de les Ciutats al servei de l'Excel·lència Urbanística
Les dades, la seva anàlisi i la tecnologia ens poden ajudar, com a pèrits, urbanistes, arquitectes al servei de l’Administració pública, a millorar molt els nostres diagnòstics sobre urbanisme… I, alhora, veure com Ramon Gras ha aplicat la ciència a les ciutats és una font d’inspiració per obrir la ment a noves idees, noves maneres de treballar, potser millors.
La Ciència de les Ciutats es troba en un moment revolucionari: els avenços espectaculars assolits en els últims deu anys, particularment en universitats nord-americanes i per els equips de disseny urbanístic més avançats del món, permeten il·luminar reptes urbans a la llum d’una disciplina sòlida, rigorosa, validada per l’evidència empírica, i que permet identificar patrons no-trivials de caràcter universal que revelen l’impacte de diferents tipologies de disseny arquitectònic i urbanístic en la psique individual i col·lectiva i en la qualitat de vida dels ciutadans. Conèixer l’estat de la frontera del coneixement en el camp de la ciència de les ciutats, així com les seves aplicacions de més impacte, permetrà els assistents calibrar línies de treball i d’integració de solucions tecnològiques avançades amb criteris de disseny tradicionals, per tal d’elevar els estàndards de la gestió urbana, elevant en últim terme les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans.
Comptarem amb la participació de:
Ramon Gras, CEO i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, i investigador en Urbanisme a la Universitat de Harvard.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada >>
Jornada impulsada per AAEPFMC, AAUC i AASAP.
Taller de bones pràctiques d'arquitectura a l'Alt Empordà: Cellers i cooperatives - 1a sessió
L'Alt Empordà té un patrimoni vitivinícola que va des de les cooperatives modernistes de principi del segle XX fins als cellers contemporanis que integren tradició i tecnologia. Aquesta sessió inaugural, programada pel divendres 31 d'octubre a les 19 hores, explorarà l'arquitectura dels cellers i cooperatives empordaneses, establint les bases per comprendre l'evolució d'aquest patrimoni especialitzat.
Durant la sessió es presentarà el llibre "El Cooperativisme del vi a l'Empordà", fruit del treball d'un equip pluridisciplinari (Armangué, Falgueras, Moret, Playà, Testart) que va guanyar el 2023 la beca Puig Vayreda de la DO Empordà i que ha culminat aquest 2025 en una publicació editada per Brau. El llibre explora des de la transversalitat del fet cooperatiu, els factors socials i econòmics que van impulsar la constitució de les cooperatives, així com les característiques arquitectòniques i constructives de les seves seus. També es presentarà el projecte museogràfic Vi-Vent, obra de Jordi Pigem de Palol i Marta Matamala Teixidor a l'antiga cooperativa El Parral de Capmany, que recupera la memòria laboral del poble a través de les eines de treball del camp i la vinya.
El cicle es tancarà el 29 de novembre amb una visita in situ al Celler Peralada, on l'arquitecte Rafel Aranda i l'enòleg Delfí Sanahuja guiaran els participants per les instal·lacions, combinant la perspectiva arquitectònica amb el vessant funcional i enològic.
Amb el Taller de bones pràctiques d'arquitectura, la Delegació de l'Alt Empordà del COAC vol posar en valor l'arquitectura realitzada a la comarca i proporcionar un espai de reflexió i intercanvi entre professionals del sector.
Joan Falgueras i Font
Arquitecte (ETSAB-UPC), col·laborador de Siza Vieira en projectes com el CGAC de Santiago i el Meteorològic de la Vila Olímpica (1988-1992). Arquitecte de l'Ajuntament de Figueres des de 1997, ha dirigit projectes patrimonials destacats com Sant Quirze de Colera, Santa Helena de Rodes, la Ciutadella de Roses i la casa natal de Salvador Dalí. Primer Premi COAC 1997 (plaça de Cruïlles) i treballs seleccionats COAC en diverses edicions. Coautor dels llibres "Figueres, arquitectures i història" (2007), "La Cambra Agrícola de l'Empordà" (2016) i "Emili Blanch i Roig, arquitecte del patronat" (2022).
Jordi Pigem de Palol
Arquitecte (ETSAB-UPC, 2019) i graduat en arts aplicades i oficis artístics amb especialitat d'interiorisme (Escola d'Art de Vic, 1995). Des de 1997 desenvolupa la seva trajectòria professional de forma independent juntament amb Marta Matamala, interiorista, dedicant-se principalment a projectes de caràcter efímer, interiorisme comercial i disseny de producte. Des de 2019 incorporen l'arquitectura com a activitat principal. Autor del projecte museogràfic Vi-Vent a l'antiga cooperativa El Parral de Capmany, seleccionat als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2022 pel Museu de l'Empordà.
Cicle MARQ 2025/2025. "Una estética técnica" amb Fernando Rodríguez
La quarta sessió tindrà lloc el dijous 30 d'octubre, a les 17.30 hores, i anirà a càrrec de l'arquitecte Fernando Rodríguez (FRPO) amb la conferència 'Una estética técnica'.
El cicle continuarà amb les conferències de Jesús Arcos i Francisco Mesonero d’ALDAY JOVER (18 de novembre); i Jordi Mitjans d’ARQBAG (29 de gener).
FRPO
FRPO desenvolupa la seva tasca professional en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny des de l’any 2005. L’àmplia formació i l’experiència acumulada per Pablo Oriol i Fernando Rodríguez han establert les bases per crear un despatx d’alt nivell professional, on la recerca i el compromís amb la pràctica contemporània de l’arquitectura donen com a resultat projectes àmpliament reconeguts tant a escala nacional com internacional.
Entre les seves obres més destacades per la seva singularitat hi ha l’Estació San José a Toluca (Mèxic), la Central Tèrmica de Biomassa per a DH Ecoenergías a Palència, els conjunts residencials Concordia i Elcano a Madrid, l’Exposició de la IX BIAU a Rosario (Argentina) i la Magnifica Fabbrica del Teatro alla Scala a Milà (Itàlia).
FRPO ha estat reconegut per la seva excel·lent trajectòria professional amb premis com els Premis FAD (2024), COAM (2023), Architectural Review Emerging Architects (Londres, 2019), Architectural Record Design Vanguard (Nova York, 2012), Europe 40 under 40 (Chicago, 2009) i Bauwelt Preis (Berlín, 2007), entre d’altres. La seva obra ha estat finalista i seleccionada a la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2023), als Mies Crown Hall Americas Prize (2022), als Premis FAD (2021 i 2019), al Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia 2016 (Lleó d’Or), als Premis Enor 2011, als Mies van der Rohe Awards 2015, a la IX, XII i XV Biennals Espanyoles d’Arquitectura i Urbanisme (2007, 2013, 2021), a la V i IX Biennals Iberoamericanes d’Arquitectura i Urbanisme (2006 i 2014), així com als Premis d’Obra Pública de l’Ajuntament de Madrid (2007), el Premi Archizinc (2007) i els Premis de la Fundació Camuñas per a Joves Arquitectes (2007).