Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita Poblat Hifrensa
La visita amb autocar al Poblat Hifrensa s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.
Projectat entre 1967 i 1975 per Antoni Bonet Castellana, amb la col·laboració de Josep Puig Torné, el Poblat Hifrensa constitueix una de les experiències més completes de l’urbanisme modern a Catalunya. Concebut per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, el conjunt es planteja des de l’inici com una unitat urbana autosuficient, en què arquitectura, espai públic, equipaments i paisatge formen part d’un mateix sistema.
Lluny d’una ordenació rígida o repetitiva, el projecte es construeix a partir d’una estructura orgànica, adaptada a la topografia i al clima, amb una clara influència de la cultura mediterrània i de les experiències prèvies de Bonet en el si del Grup Austral. Els carrers, places i recorreguts es configuren com a espais de relació, evitant la jerarquia viària convencional i apostant per una mobilitat de baixa intensitat i una escala humana.
Un dels trets més singulars del Poblat Hifrensa és la diferenciació tipològica dels habitatges segons els perfils professionals —enginyers, pèrits i obrers—, resolta amb una gran coherència formal però amb variacions espacials que reflecteixen diferents maneres d’habitar. Aquesta diversitat tipològica es combina amb una unitat material i constructiva basada en sistemes modulars, cobertes inclinades i una presència destacada de l’espai exterior com a extensió de l’habitatge.
El conjunt es completa amb una sèrie d’equipaments —escola, espais comunitaris i serveis— que reforcen la idea de comunitat i fan del poblat una autèntica peça urbana. En aquest sentit, Hifrensa no és només un conjunt d’habitatges, sinó un model de ciutat moderna on la vida quotidiana, el treball i el lleure s’integren de manera coherent.
Avui, el Poblat Hifrensa planteja reptes rellevants pel que fa a la seva conservació i transformació. La seva condició de patrimoni viu, encara habitat i en evolució, obliga a repensar els instruments de protecció més enllà de la mera preservació formal, incorporant la dimensió social, l’ús i la capacitat d’adaptació. En aquest sentit, esdevé un cas paradigmàtic per al debat contemporani sobre el patrimoni arquitectònic.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a l'Hospitalet de l'Infant i la tornada. Inscriu-t'hi
Inauguració de l'exposició "Fons d'Arxiu. Projectes Dibuixats II"
El dijous 7 de maig, a les 19 hores, la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la inauguració de l’exposició Fons d’Arxiu. Projectes Dibuixats II en la qual els arquitectes Joaquim Bover - Enric Bayona; Jordi Crous - Jaume Grabuleda - Joan Grabuleda; Francesc Hereu - Joaquim Español; Arcadi Pla i Elisabet Tayà participaran en una conversa precedida per una intervenció de l’historiador Joaquim Nadal.
Per acabar l’acte, s’oferirà un aperitiu als assistents.
Fons d’Arxiu. Projectes Dibuixats II
L’exposició "Fons d’Arxiu. Projectes dibuixats II. Joaquim Bover - Enric Bayona; Jordi Crous - Jaume Grabuleda - Joan Grabuleda - Josep Riera; Alfred Fernández de la Reguera; Francesc Hereu - Joaquim Español; Narcís Negre, Arcadi Pla i Elisabet Tayà" reuneix una selecció de dibuixos procedents de les darreres incorporacions al seu fons documental.
La mostra ofereix una oportunitat per descobrir projectes representatius de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX, posant el focus en el dibuix com a eina essencial del procés arquitectònic i en els seus autors. Més enllà de les tendències o influències culturals de cada moment, l’exposició destaca el valor del traç i del pensament projectual.
Aquesta exposició complementa la mostra Fons d’Arxiu. Projectes Dibuixats I: Ignasi Bosch - Joan Maria de Ribot - Jeroni Moner - Ferran Galí - Manuel Martín Madrid, amb les quals es vol donar a conèixer l’importantíssim patrimoni documental que conserva l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC. Les mostres d’aquest cicle presenten autors, obres, tècniques i fons documentals d’arquitectura, i es complementen amb l’edició d’un dossier que recull, en forma de làmines, una selecció del material exposat. Aquests documents es poden consultar a la Biblioteca del COAC.
Amb aquesta iniciativa, la Demarcació de Girona del COAC reivindica la funció social dels arquitectes com a creadors d'espais que responen a les necessitats de les persones, un llegat que es pot resseguir a través de l’Arxiu Històric.
El COAC participa a la Nit dels Museus 2026
Aquell dia, a la seu de Barcelona, es podran visitar fins les 12 de la nit les exposicions "Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant", "Mirades / Aire. Els silencis de la forma" i "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps".
Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant
Després d’haver estat exposada al Museu d’Història de Barcelona Oliva Artés, arriba a la seu de Plaça Nova l'exposició "Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant" que, a partir de l'observació de les obres premiades els últims anys en certàmens del COAC, proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i “out of the box”, que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. Pensada per a públic no expert.
A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús. Un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Mirades / Aire. Els silencis de la forma
En el marc del cicle d'exposicions MIRADES, que enguany se centra en l’element “Aire”, la mostra presenta un recull d’imatges del fotògraf i arquitecte Jordi Mestrich. "Els silencis de la forma" neix de la voluntat d’escoltar l'aire: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són els noms d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses amb una particularitat comuna: han estat parcialment o total esborrades per guerres. Els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, es vol reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
Més informacióConsulta tota la programació de la Nit dels Museus 2026. Enguany hi participen 94 espais, que obriran portes amb una programació extraordinària amb concerts, espectacles, instal·lacions, tallers, projeccions i visites guiades pensades per mirar les col·leccions amb uns altres ulls.
Les bases d’un pla ferroviari per a Catalunya: Parlem de trens
Una invitació oberta a tothom per conèixer, de primera mà, la visió tècnica dels professionals convidats.
Aquesta xerrada ja s’ha dut a terme en altres punts del territori, i arriba a Igualada, on el tren és un tema especialment sensible: una reivindicació històrica de mobilitat encara no resolta. Un reflex del país —bones carreteres, però un sistema ferroviari que no acaba de donar el to.
Davant propostes com:
— Nou projecte d’alta velocitat
— Eix Transversal Ferroviari
— Metro Igualada-Barcelona pel Baix Llobregat
La visió dels arquitectes planteja una anàlisi global: viabilitat tècnica i econòmica, visió de conjunt, impacte real i calendari d’execució.
Si la xarxa viària ha tingut històricament la seva columna vertebral en l’AP-7, cal preguntar-se:
Hem de construir també una estructura ferroviària amb aquesta mateixa lògica?
El tren tindrà un paper fonamental en el futur, especialment en termes de sostenibilitat, eficiència i qualitat de vida.
Ponents:
— Manel Larrosa, arquitecte i exregidor d’urbanisme de Sabadell
— Josep Maria Sisó, enginyer i economista amb més de 42 anys d’experiència al sector públic (Renfe, Ministeri de Foment i ADIF)
Presentació a càrrec de Xavier Ludevid i Massana, president de l’AASAP
Només cal confirmar assistència clicant aquí.