Itinerario "Noches modernistas"
Manresa Turisme, gestionado por la Fundació Turisme i Fires de Manresa, pone en marcha una nueva propuesta turística: las Noches Modernistas.
Se trata de una nueva iniciativa cultural que ofrecerá a los visitantes la posibilidad de viajar a la Manresa de principios del siglo XX, para conocer los principales edificios modernistas de la ciudad, como la Buresa o la Casa Lluvià, así como también los automóviles, la indumentaria o cómo se hace el mosaico hidráulico de la época modernista. La visita concluye con una copa en la terraza del Hotelet - Casa Padró (1914).
La Delegación del Bages-Berguedà del COAC colabora con esta iniciativa abriendo su sede, la Casa Lluvià, edificio modernista proyectado por el arquitecto Ignasi Oms y construido en 1908.
Más información de las visitas del itinerario y reserva de plazas en manresaturisme.cat.
Activitat del programa de: 
Itinerari "Vespres modernistes"
Manresa Turisme, gestionat per la Fundació Turisme i Fires de Manresa, engega una nova proposta turística: els Vespres Modernistes.
Es tracta d’una nova iniciativa cultural que oferirà als visitants la possibilitat de fer un viatge a la Manresa de principis del segle XX, per conèixer els principals edificis modernistes de la ciutat, com la Buresa o la Casa Lluvià, així com també els automòbils, la indumentària o com es fa el mosaic hidràulic de l’època modernista. La visita es clou amb una copa a la terrassa de l’Hotelet - Casa Padró (1914).
La Delegació del Bages-Berguedà del COAC col·labora amb aquesta iniciativa obrint la seva seu, la Casa Lluvià, edifici modernista projectat per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i construït el 1908.
Les visites es faran els primers divendres dels mesos d'abril, maig, juny i juliol a les 8 del vespre.
Més informació de les visites de l’itinerari i reserva de places a manresaturisme.cat
Activitat inclosa al programa de:
Exposición: "Arquitecturas en el paisaje / Catalunya 2000-2017"
El próximo miércoles 18 de abril a las 19.30 h, tendrá lugar en la Delegació del Bages-Berguedà del COAC la inauguración de la exposición "Arquitecturas en el paisaje / Catalunya 2000-2017".
El acto contará con la presentación de los comisarios de la exposición Jaume Farreny y Ramon Fité. A continuación, intervendrán los arquitectos Carles Puig y María Antonia Mir que nos hablarán de su obra "Rectoria Godmar" en Callús. Después serán los arquitectos Jordi Comas y Anna Pont quienes explicarán su obra "Casa en Muntanyola",
Al finalizar el acto se servirá un refrigerio en el patio de la Casa Lluvià donde está ubicada la exposición.
La exposición se podrá ver en Manresa hasta el 12 de mayo de 2018.
Actuar en el paisaje desde la arquitectura
La exposición plantea la aproximación a una suma de paisajes que conforman el ámbito territorial de Cataluña en el periodo que comprende el inicio del siglo XXI con el objetivo de dar a conocer, principalmente, las intervenciones que quedan fuera de las grandes ciudades y núcleos urbanos, pero que aportan gran riqueza y pluralidad dentro de la arquitectura.
Supone una mirada transversal a la praxis proyectual del arquitecto, que profundiza en el conocimiento y la cohabitación del medio que le rodea. Una muestra de diferentes maneras de actuar en el paisaje desde la obra construida, de acercarse a ellos, de estar, de formar parte. Una recopilación que no se hace con la voluntad de construir un relato, sino de abrir un diálogo. Un diálogo donde cada autor explica las propias razones para actuar como lo hace, cuál es el punto de partida o cuál es la "idea-fuerza" en su relación con el paisaje.
Arquitectura y naturaleza para mejorar la calidad de vida
El espacio, el silencio y el contacto con la naturaleza son los elementos indispensables para mejorar la calidad de vida del usuario. El arquitecto, mediante el análisis del sitio, los materiales autóctonos como herramienta constructiva, la adecuación a la topografía y al clima, el diálogo con la naturaleza, los recorridos del agua, los caminos y los márgenes y la dinámica del ciclo agrario, interactúa dentro del medio antropizado. Esta mirada, que conjuga técnica y sensibilidad, se ve reflejada en cada una de las intervenciones, que van desde la pequeña a la gran escala, en la extensa y compleja geografía catalana.
Exposició: "Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017"
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindran els arquitectes Carles Puig i Maria Antònia Mir, que ens parlaran de la seva obra “Rectoria Godmar” a Callús. Després seran els arquitectes Jordi Comas i Anna Pont els qui explicaran la seva obra “Casa a Muntanyola”.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri al pati de la Casa Lluvià.
L’exposició es podrà veure a Manresa fins al 12 de maig de 2018.
Actuar en el paisatge des de l'Arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
