Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

ArquiVolta Ebre. Bartlett, l'arquitecte municipal

Imatge: 
ArquiVolta Ebre. Bartlett, l'arquitecte municipal

El 2 d’octubre, com tots els primers dilluns del mes d’octubre, es celebra el Dia Mundial de l'Arquitectura, segons el que va establir la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) a la seva Assemblea el 1996, després del Congrés de Barcelona.

Per commemorar aquesta important cita anual, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va instaurar fa uns anys l’#ArquiVolta: visites guiades, conduïdes per arquitectes, a edificis i indrets emblemàtics del patrimoni arquitectònic de cada demarcació territorial del COAC.

Enguany, a la Demarcació de l’Ebre, per tal de celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura, també s’ha organitzat un seguit d’activitats de caire cultural i divulgatiu, del 28 de setembre al 8 d’octubre.

A l’Ebre, amb l’arribada de la 7a edició de l’ #ArquiVolta_Ebre2023, iniciarem l’Any Bartlett, commemorant els 100 anys en què l’arquitecte Agustí Bartlett i Zaldívar inicià la seua trajectòria com a arquitecte municipal de Tortosa fins el 1962, deixant a la ciutat un extens llegat arquitectònic que travessa diferents etapes.

Així, sota el lema BARTLETT, L’ARQUITECTE MUNICIPAL, farem un recorregut per diferents obres projectades a Tortosa per l'arquitecte, situades entre el Pont de l’Estat i el Pont Roig i visitant edificis com el Col·legi Teresià, la Casa Bartlett i entorn, i l’antic Mercat del Peix.

La ruta d'aquest any tindrà lloc els matins dels dies 30 de setembre i 1 i 7 d’octubre. Com sempre, és oberta a tothom i gratuïta, guiada per arquitectes experts i organitzada en grups reduïts. És per això que cal inscriure’s prèviament a la Demarcació de l’Ebre (telèfon 977 44 19 72 o correu electrònic secr.tor@coac.net), per tal d’assignar hora, grup i lloc de sortida. Les imatges captades pels participants es podran pujar a instagram i xarxes socials amb l’etiqueta #arquivolta_ebre2023

El mateix dissabte 7 d’octubre tindrà lloc l’acte de descoberta de la placa “do_co,mo.mo_ ibérico” a l’antic Mercat del Peix de Tortosa, en reconeixement dels seus valors patrimonials com a element arquitectònic del Moviment Modern.

Veure programa de l'ArquiVolta
PDF version

Presentació del llibre "ESCRITS A UNA CIUTAT BEN MURADA"

Imatge: 
"Escrits a una ciutat ben murada"
En el marc de les activitats de la demarcació de l'Ebre amb motiu del Dia Mundial de l'Arquitectura, presentació del llibre d’assaig de l’arquitecte Antoni López Daufí “ESCRITS A UNA CIUTAT BEN MURADA” a càrrec del mestre de mestres Manel Ollé.
PDF version

Exposició "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"

Imatge: 
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.

Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes». 

No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició. 

La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.

I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».

Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.

Moisés Puente, comissari de l’exposició
PDF version

Mirades fotogràfiques: L'aiga com a modeladora del paisatge

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La primera mostra del cicle MIRADES, dedicat enguany a l'AIGUA, integra una vintena d'imatges del fotògraf Mariano Cebolla i ofereix una mirada d’aquest element natural i com aquest, tal com el títol indica, modela el paisatge de les Terres de l’Ebre.

L'exposició forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Mariano Cebolla, de Deltebre, és fotògraf freelance que es forma treballant amb la natura al delta de l’Ebre. Es professionalitza amb el fotoperiodisme col·laborant per les Terres de l’Ebre amb el setmanari l’Ebre i La Vanguardia i amb encàrrecs editorials amb la revista Descobrir Catalunya, entre d’altres. Ha col·laborat amb els patronats de turisme de Catalunya i les Terres de l’Ebre i diversos ajuntaments de l’Ebre en la promoció turística i ambiental del territori.

Guardonat amb diversos premis fotogràfics de natura, també ha impartit cursos de fotografia de natura al delta de l’Ebre. El seu àmbit de treball sempre és el patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre, publicant, entre altres, els llibres de fotografia del Delta de l’Ebre (2004) i Els Ports (2007) per l’editorial Viena Edicions. Actualment treballa al parc natural del Delta de l’Ebre com a guarda de reserva natural i compagina la feina amb encàrrecs fotogràfics i projectes personals.

El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caire global.


Amb el patrocini de:

PDF version

Pages