Propers Actes
Buit Infinit: Projecte FABA
Buit Infinit: Projecte FABA
Exposició 'Viure amb l'aigua'. Projectes...
Exposició 'Viure amb l'...
Avantguarda | [G] Grup de debat | 'fonaments teòrics...
Avantguarda | [G] Grup de debat ...
JORNADA: L'EPBD ja és aquí! Reptes i oportunitats...
JORNADA: L'EPBD ja és aquí!...
Jornada PrEscriptio, II Mostra de productes per a la construcció
La Demarcació de l'Ebre us convida a la Jornada PrEscriptio, II Mostra de productes per a la construcció, on podreu conèixer de primera mà productes i sistemes especialitzats de diferents categories.
La jornada serà el proper dia 9 de maig a la seu de la Demarcació, i comptarà amb la participació de quatre empreses del sector de la construcció (domòtica, il·luminació, construcció en fusta i acabats), que ens permetran manipular algunes mostres i respondran les qüestions dels assistents.
Al final gaudirem d’un berenar-sopar tipus còctel en el qual podrem fer xarxa i debatre de forma distesa.
Programa:
16:30 - 16:45 h Benvinguda activa i lliurament dels llibres de Sant Jordi als col·legiats
16:45 - 17:30 h "Introducció al KNX", a càrrec de l'empresa JUNG - Daniel De Sande
17:30 - 18:15 h "Il·luminació exterior: disseny i funcionalitat", de la mà de Alphalight (Deltalight) - Ferran Boladeras
18:15 - 18:30 h Descans de 15 minuts
18:30 - 19:15 h "Construcció en fusta: cas d'èxit a Terres de l'Ebre", a càrrec de l'empresa Ebrenca CREA FUSTA - Jose Maria Vican
19:15 - 20:00 h "Innovació en acabats de morters", de la mà de Grupo Estucalia - Franscisco Ayala
20:00 - 21:00 h Cloenda i berenar/sopar tipus còctel
L'assistència és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
ArquiVolta Ebre. Bartlett, l'arquitecte municipal
El 2 d’octubre, com tots els primers dilluns del mes d’octubre, es celebra el Dia Mundial de l'Arquitectura, segons el que va establir la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) a la seva Assemblea el 1996, després del Congrés de Barcelona.
Per commemorar aquesta important cita anual, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va instaurar fa uns anys l’#ArquiVolta: visites guiades, conduïdes per arquitectes, a edificis i indrets emblemàtics del patrimoni arquitectònic de cada demarcació territorial del COAC.
Enguany, a la Demarcació de l’Ebre, per tal de celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura, també s’ha organitzat un seguit d’activitats de caire cultural i divulgatiu, del 28 de setembre al 8 d’octubre.
A l’Ebre, amb l’arribada de la 7a edició de l’ #ArquiVolta_Ebre2023, iniciarem l’Any Bartlett, commemorant els 100 anys en què l’arquitecte Agustí Bartlett i Zaldívar inicià la seua trajectòria com a arquitecte municipal de Tortosa fins el 1962, deixant a la ciutat un extens llegat arquitectònic que travessa diferents etapes.
Així, sota el lema BARTLETT, L’ARQUITECTE MUNICIPAL, farem un recorregut per diferents obres projectades a Tortosa per l'arquitecte, situades entre el Pont de l’Estat i el Pont Roig i visitant edificis com el Col·legi Teresià, la Casa Bartlett i entorn, i l’antic Mercat del Peix.
La ruta d'aquest any tindrà lloc els matins dels dies 30 de setembre i 1 i 7 d’octubre. Com sempre, és oberta a tothom i gratuïta, guiada per arquitectes experts i organitzada en grups reduïts. És per això que cal inscriure’s prèviament a la Demarcació de l’Ebre (telèfon 977 44 19 72 o correu electrònic secr.tor@coac.net), per tal d’assignar hora, grup i lloc de sortida. Les imatges captades pels participants es podran pujar a instagram i xarxes socials amb l’etiqueta #arquivolta_ebre2023
El mateix dissabte 7 d’octubre tindrà lloc l’acte de descoberta de la placa “do_co,mo.mo_ ibérico” a l’antic Mercat del Peix de Tortosa, en reconeixement dels seus valors patrimonials com a element arquitectònic del Moviment Modern.
Veure programa de l'ArquiVolta
Presentació del llibre "ESCRITS A UNA CIUTAT BEN MURADA"
Exposició "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició