El febrer de 1993 vaig anar a Eivissa amb la intenció de visitar algunes de les cases rurals que havia vist a la Guia d'Arquitectura d'Eivissa i Formentera d'Elías Torres. Moltes d’elles eren abandonades, altres encara habitades per eivissencs, altres per estrangers, altres poc recognoscibles o desaparegudes... Vaig marxar amb una sèrie de fotografies i dibuixos de cases, imatges de murs, paisatges, camins, i tot un seguit de preguntes sobre com es podia intervenir en un lloc amb una identitat tan forta.

El que m'interessava era comprendre com s'havia construït aquest paisatge i en aquest sentit, els meus primers dibuixos, que estudiaven les cases rurals com a objectes aïllats, eren insuficients per entendre les relacions que les cases i els seus elements establien amb la construcció del paisatge. Després de superposar els aixecaments de les cases i el seu entorn a la cartografia i a les fotografies aèries va ser inevitable, en primer lloc, seguir dibuixant i veure com els murs i els camins s'articulaven sobre el relleu fins a trobar una altra casa i, en segon lloc, seguir allunyant-se progressivament en forma de zooms, per veure com els que semblaven els límits d'una propietat en realitat enllaçaven amb una altra, i amb una altra, sense ruptures, formant una estructura contínua apreciable en la seva totalitat només a l'escala global de l’illa.

Aquell viatge va ser el començament d'una relació constant amb l'illa, amb la seva arquitectura i el seu paisatge; de passejos pel camp, per la ciutat i els pobles, que continua fins a avui. Durant aquests anys les taules i les parets de l'estudi han estat ocupades (i encara ho estan) per plànols, dibuixos i fotografies de cases i zones del territori eivissenc he anat completant amb contínues visites als llocs i, afortunadament, també de diversos projectes a l’illa.

L'exposició recull alguns dels dibuixos i fotografies fets al llarg d'aquests anys. Dibuixos que comencen amb els aixecaments a escala 1:500 i 1:1.500 de les cases rurals més significatives de les vendes de Morna, Atzaró i Balafi, i arriben per zooms progressius fins a una lectura general i unitària del territori de l’illa. El sistema de murs que estructuren i donen forma a tot el paisatge d'Eivissa, és encara el millor projecte per a l’illa, tan a l'escala de la casa com a l'escala del territori.

Stefano Cortellaro