Malgrat el creixement de l’edificació, la creació d’habitatge continua estancada
1. El creixement de la superfície visada es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona –fora de la ciutat comtal– i Girona.
El primer semestre del 2026 s’han visat 2.411.462 m2 a Catalunya, un 13,46% més que en el mateix període de l’any anterior. Malgrat l’increment, l'evolució continua estable i sense tendència de creixement sostingut en els darrers anys.
L'activitat es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona i Girona. La Demarcació de Barcelona lidera el conjunt del país amb 1.397.262 m2 visats, que representen prop del 58% del total a Catalunya, i registra un increment del 18,8%. El creixement es concentra sobretot fora de la capital, amb una pujdada del 22%, mentre que a Barcelona ciutat l'augment és del 7,05%, mantenint una tendència plana en els darrers anys.
Per la seva banda, Girona registra un 23,29% més que un any abans, consolidant la dinàmica positiva dels darrers exercicis. En canvi, les Comarques Centrals (-9,63%) i l’Ebre (-13,25%) presenten descensos, mentre que Tarragona (-0,91%) i Lleida (2,78%) mantenen dades similars.
En relació al nombre d'expedients, s’han visat un total de 4.752 expedients, un 8,39% més que el mateix període de 2025. Si es compara amb el creixement de la superfície visada, les dades apunten a una activitat més distribuïda i menys condicionada a actuacions de gran dimensió.
2. L’habitatge de nova creació continua presentant xifres negatives, lluny dels nivells necessaris.
Els 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya representen un 2,59% menys que un any abans. La xifra es manté lluny dels 25.000 habitatges anuals que el Pla territorial sectorial d'habitatge considera que calen per donar resposta a les necessitats de país.
La Demarcació de Barcelona concentra el 60% del visat d’habitatge de nova creació, però registra un descens del 0,93%. Girona manté pràcticament les dades de l’any anterior (creix un 0,66%), mentre que Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement territorial significatiu (5,28%). Les davallades es produeixen a l'Ebre (-31,94%), Tarragona (-20,05%) i Lleida (-1,01%).
Una de les dades més destacades és la caiguda a Barcelona ciutat. Els 503 habitatges representen el 39,62% menys que en el mateix període de 2025. En canvi, la resta de la Demarcació de Barcelona presenta una evolució positiva, amb 4.268 habitatges visats i un increment del 7,16%.
Habitatge de protecció oficial
Del total de 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya, 468 són de protecció oficial. D'aquests, 459 es concentren a la Demarcació de Barcelona, mentre que 7 corrresponen a Lleida i 2 a Girona. A Barcelona ciutat, dels 503 habitatges nous visats, només el 10% són de protecció oficial.
3. Creix la superfície d’ús no residencial i la superfície d’habitatge es manté.
Dels 2,4 milions de metres quadrats visats, 1.595.570 m2 corresponen a habitatge i 774.850 m2 a usos no residencials. Mentre que la superfície d’habitatge es manté estable amb un lleuger augment del 0,54%, el no habitatge creix un 54,24%, fet que explica bona part de l’increment global de l’activitat de visat observat aquest semestre.
4. La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent.
Els 591.624 m2 de rehabilitació representen un 5,13% més que el mateix semestre de l’any passat. Tot i això, aquesta activitat representa només el 25% de la superfície total visada al COAC.
Per territoris, totes les demarcacions registren increments excepte Comarques Centrals (-10,95%). A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal cau un 1,84% mentre que la resta del territori puja un 6,06%.
Fons europeus Next Generation
Dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, aquest semestre s'han tramitat al COAC 126 expedients corresponents a 949 habitatges. D'aquests, 58 corresponen a la Demarcació de Barcelona (627 habitatges), 19 a Comarques Centrals (87 habitatges), 19 a Girona (128 habitatges), 12 a Lleida (30 habitatges), 11 a Tarragona (70 habitatges) i 7 a l’Ebre (7 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit des de l'inici un total de 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges.
5. L’obra nova presenta un creixement continuat des de la davallada del 2024.
L’obra nova creix un 16,51% i se situa en els 1.778.796 m2 semestrals.
Només creixen les demarcacions de Barcelona (23,33%) i Girona (30,55%), mentre que la resta presenta dades negatives: Comarques Centrals (-12,62%), Ebre (-40,51%), Lleida (-10,69%) i Tarragona (-3,97%). En relació a la Demarcació de Barcelona, tant la capital com la resta de la Demarcació creixen, un 10,47% i un 26,40% respectivament.
El COAC reclama agilitzar els processos sense renunciar a les garanties
Davant d’un context en què la superfície visada creix però l’habitatge de nova creació continua estancat i insuficient per cobrir les necessitats de país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes.
El Col·legi alerta que els llargs terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’han convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema.
Així mateix, assenyala que la complexitat de la normativa i la manca d’homogeneïtzació dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. En aquest sentit, valora positivament les iniciatives impulsades per les administracions per agilitzar els tràmits i reclama que es complementin amb actuacions immediates que millorin l’eficiència del sistema.
Entre les actuacions proposades, el COAC planteja reforçar els equips d’arquitectes municipals, facilitar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals.
Per contribuir a aquest objectiu, el COAC ha presentat a la Generalitat una proposta amb sis mesures concretes per millorar el funcionament dels processos de concessió de llicències:
1- Recuperar els canals de consulta prèvia entre els tècnics municipals i els redactors dels projectes.
2- Homogeneïtzar els criteris tècnics i urbanístics i per facilitar una aplicació uniforme de la normativa.
3- Harmonitzar la documentació exigida i els procediments de tramitació de les llicències.
4- Crear una borsa d’arquitectes qualificats per donar suport temporal als ajuntaments amb una major càrrega de treball.
5- Recuperar el visat col·legial obligatori del projecte bàsic com a mecanisme de verificació documental prèvia.
6- Desenvolupar eines digitals i d’intel·ligència artificial que ajudin a automatitzar parcialment comprovacions objectives i facilitar la tasca dels serveis tècnics municipals.
El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast.
Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial.
Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.
S'OBRE EL 9è CONCURS FOTOGRÀFIC COAC COMARQUES CENTALS
El COAC Comarques Centrals convoca la 9a edició del Concurs de Fotografia a Instagram
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha obert la convocatòria de la 9a edició del seu Concurs de Fotografia a Instagram. Enguany, el concurs proposa explorar la relació entre arquitectura, llum, materials i sensacions a través del lema “L’ambient i l’atmosfera a l’arquitectura”.
El certamen convida a compartir fotografies que revelin aquells valors menys visibles de l’arquitectura però que condicionen la manera com vivim i percebem els espais. La participació és oberta a tothom i les imatges s’han de publicar a Instagram amb l’etiqueta #9concurs_cc. El termini de presentació estarà obert del13 de juliol al 17 de setembre de 2026.
Amb aquest concurs, que ja arriba a la seva novena edició, el COAC Comarques Centrals continua fomentant la mirada sobre l’arquitectura a través de la fotografia i contribuint a posar en valor els espais construïts del nostre entorn.
Consulta les bases del concurs clicant aquí.
Col·labora:
Mor el geògraf i urbanista Jordi Borja
Ha mort a Barcelona, a l'edat de 85 anys, el geògraf i urbanista Jordi Borja, una de les figures més destacades del pensament urbà contemporani i de la transformació de Barcelona durant les primeres dècades de la democràcia.
Nascut a Barcelona l'any 1941, Borja va iniciar la seva trajectòria política durant el franquisme i, durant el seu exili a França, va estudiar Sociologia, Geografia Humana i Urbanisme a la Sorbona. Posteriorment es va doctorar en Geografia Urbana a la Universitat de Barcelona.
Entre els anys 1983 i 1995 va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, període en què va tenir un paper destacat en la reorganització territorial de la ciutat. També va participar en el desplegament del Pla General Metropolità i en diversos processos de transformació urbana.
Al llarg de la seva carrera va desenvolupar una intensa activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya, així com en diverses universitats internacionals. Va exercir també com a assessor de plans estratègics a ciutats com Rio de Janeiro, Bogotá i Medellín, i entre els anys 2011 i 2016 va presidir l'Observatori DESC, entitat dedicada a la defensa dels drets econòmics, socials i culturals.
És autor d'una extensa obra dedicada a l'urbanisme i les polítiques urbanes, entre la qual destaquen "Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información" junt amb Manuel Castells (1997), "Espacio público, ciudad y ciudadanía" junt amb Zaida Muxí (2001), "La ciutat conquerida" (2003), "Llums i ombres de l'urbanisme a Barcelona" (2010) i "Ciutats resilients, ciutats possibles" (2017), publicacions que han contribuït al debat sobre el paper de l'espai públic, la governança urbana i el dret a la ciutat.
L'any 2025 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria professional i la seva contribució al pensament urbanístic i al desenvolupament de la ciutat.
La Festa d'Arquitectes 2026, una gran experiència cultural i marinera
L'acte va comptar amb la participació de la nova degana del COAC, Sandra Bestraten, qui va posar en valor el simbolisme de l'espai escollit. Construïda recentment per l'estudi OAB amb la voluntat d'apropar aquest espai històric a la ciutadania i posar en valor l'activitat pesquera de Barcelona, la nova Llotja és un exemple d'arquitectura que connecta patrimoni, activitat econòmica, sostenibilitat i ciutat. Situada davant del mar i vinculada a la Torre del Rellotge —referència clau en el traçat urbà de Cerdà—, es va convertir en l'escenari ideal per celebrar una nit d'arquitectura, música i retrobaments.
La Demarcació de Barcelona va voler agrair especialment la generositat de la Confraria de Pescadors del Port de Barcelona, i en especial del seu Patró Major, José Manuel Juárez, així com de l'equip d'OAB, encapçalat per l'arquitecta Lucía Ferrater, per obrir les portes d'aquest espai excepcional.
Durant l'acte es va realitzar el sorteig d'una Butaca Butterfly, coneguda com a cadira BKF per les inicials dels seus dissenyadors (Bonet, Kurchan i Ferrari), una icona del mobiliari modern, gentilesa de La Capell i IsistAtelier.
La festa va continuar amb espais de networking, les actuacions de la Coral del COAC i d'Open Jazz —banda formada per arquitectes—, una sessió de DJ i ball. La vetllada també va retre homenatge a la tradició marinera catalana amb havaneres i cremat, a càrrec d’Abdó Florencio, en col·laboració amb l’Associació de mitjans locals La Marina, reforçant el vincle amb la Barcelona del mar que va acollir aquesta edició de la Festa.
La nit va finalitzar amb l'objectiu complert: posar en comú l'arquitectura com a eina col·lectiva i com a experiència compartida.
L'espai va comptar amb una il·luminació especial a càrrec d'ERCO i una zona de descans cedida per Bernadí i il·luminada per Artemide, que van contribuir a crear una atmosfera acollidora durant tota la vetllada.
La #FestaArquitectes2026 a Instagram
La Festa també es va viure intensament a les xarxes socials a través del ja tradicional concurs d'Instagram. Per participar-hi calia publicar una fotografia de la Festa d'Arquitectes al perfil personal etiquetant @COACBarcelona i @bestoursviajes i utilitzant el hashtag#FestaArquitectes2026 .
En total, van participar més d'una cinquantena d'imatges. Gràcies a tothom qui hi va participar!
Les fotografies guanyadores d'aquesta edició són:
- 1r premi per a Fedde Huistra (@feddehuistra), per una imatge abstracta que combina arquitectura, llum, ambient festiu i il·luminació. El premi consisteix en una estada amb esmorzar i sopar degustació a Mas Albareda, l'hotel gastronòmic de Nandu Jubany, gentilesa de Bestours.
- 2n premi per a Nino Sciuto (@nino_sciuto), per una fotografia de gran qualitat arquitectònica, amb una acurada composició, joc d'ombres, línies, materials i presència humana. El premi consisteix en unes entrades per a un esdeveniment.
El jurat del concurs ha estat format per l'arquitecta i fotògrafa Mònica Sánchez, l'arquitecte i fotògraf Jordi Mestrich, la degana del COAC, Sandra Bestraten, la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Cristina Mora, l'equip de Comunicació de la Demarcació de Barcelona i una representant dels patrocinadors. Moltes gràcies per la vostra col·laboració!
Podeu recuperar les fotografies participants cercant l'etiqueta #FestaArquitectes2026.
Descobrir l'arquitectura del front marítim
La Festa va arrencar amb una visita guiada a la nova Llotja de Pescadors, conduïda per l'arquitecta autora del projecte, Lucía Ferrater, i per la Confraria de Pescadors del Port de Barcelona. Els assistents van poder conèixer un edifici que dona resposta a les necessitats funcionals de l'activitat pesquera i comercial, alhora que es presenta com un model d'obertura a la ciutadania, pedagògic i sostenible, en un entorn tan complex com el Port de Barcelona.
A la tarda, els participants van completar la jornada amb la ruta arquitectònica "El que no es veu", un recorregut pel front marítim des del mar a bord d'una golondrina, guiats pels arquitectes i professors de l'ETSAB Rosina Vinyes, Jorge Perea i Félix Arranz. Aquesta activitat va permetre descobrir una mirada diferent sobre la façana marítima de Barcelona i entendre millor la relació entre ciutat, port i arquitectura.
Els nous col·legiats que van assistir a la Festa també van poder conèixer els serveis i avantatges que ofereix el COAC, de la mà dels vocals d'Arquitectes Joves de la Demarcació de Barcelona i del COAC, Bruguers Bosch i Pol Cuartero.