XLVIIIè Curset

L’obra de Josep Maria Jujol ha anat guanyant rellevància en les darreres dècades. Tot i la progressiva recuperació del prestigi del modernisme català, la seva figura havia quedat al marge del relat historiogràfic establert, sovint considerada menor o de segona fila i sempre subordinada a la lògica de l’obra de Gaudí. Avui, però, la situació ha canviat de manera radical: Jujol és cada vegada més valorat per la seva connexió amb valors contemporanis i per la singularitat d’una obra que, en bona part, encara resta per descobrir.

Recentment, la part del seu fons documental que quedava inèdit ha estat cedit al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i dipositat a la seu de Tarragona. El descobriment i l’estudi d’aquest llegat -que inclou edificis, mobles, objectes, arquitectura efímera i obres artístiques- obre noves perspectives. Els investigadors que hi treballen afirmen que aquest conjunt consolida una lectura de l’obra jujolina amb codis, expressivitats i valors del tot singulars. Aquesta recerca és una de les principals motivacions per dedicar-li el Curset d’enguany i constituirà un element central del debat.

Jujol es diferencia de la majoria d’arquitectes, també dels seus contemporanis, perquè és alhora arquitecte, artista i artesà. En moltes de les seves obres, el veritable interès de l’aportació jujoliana comença precisament allà on habitualment els arquitectes acaben la seva feina: és a dir, un cop resolts els problemes pràctics -organitzatius, constructius i funcionals. Es llavors quan els seus edificis esdevenen llenços on desplegar-hi la seva creativitat, treballant materials i superfícies amb una llibertat i intensitat que converteixen l’arquitectura en una obra d’art total. La seva aportació transcendeix els paràmetres habituals de l’arquitectura i se centra en dimensions simbòliques i expressives com la pertinença, l’espiritualitat, el joc i la sacralització, molt sovint traduïdes en elements figuratius que desafien idees establertes amb força durant la modernitat.

L’arquitecte Josep Llinàs defineix aquesta dimensió simbòlica sota el concepte d’accions dominicals”: intervencions que sorgeixen d’una cultura local vinculada al territori, la ruralitat i la celebració festiva, on la creativitat flueix lliure de la lògica del treball diari. Aquesta singularitat permet entendre l’obra de Jujol com una expressió d’espiritualitat i llibertat artística, que convida a ser interpretada i celebrada des d’una òptica diferent de la convencional.

Aquest caràcter celebratiu fa que molts elements s’hagin resolt sense la voluntat de perdurar, a diferència del que acostuma a cercar l’arquitecte en els seus edificis. Per això, resulta especialment pertinent abordar l’obra de Josep Maria Jujol en el marc d’un curs dedicat a la conservació del patrimoni. La seva producció, fràgil i efímera, sovint construïda amb materials reciclats, demana estratègies de preservació capaces de respectar aquesta naturalesa sensible, allunyada de la idea convencional de permanència. Alhora, la seva arquitectura i el seu art formen una unitat indissoluble, ja que moltes intervencions plàstiques van ser creades pel mateix Jujol. Aquesta fusió li confereix una autoria excepcional i fa que qualsevol actuació posterior sigui d’una complexitat i delicadesa singulars.

Directors

Col·laboradors

Representants de la junta directiva

Contacte
Correu electrònic:

Amb el suport de:

                

Amb el patrocini de:

          
                                                               
Amb la col·laboració de: